L’ Escola de Música de la Banda i Cobla del Col·legi Santa Maria de Blanes (tela el nom, però és el seu de debò) fa més de 20 anys que rutlla.

I quan dic rutlla, vull dir rutlla.

Segons el diccionari de la Llengua catalana, rutllar significa funcionar correctament un mecanisme, fer el seu curs un afer, anar endavant.

Anar endavant….

Des de fa molts anys que la meitat dels músics de cobla del nostre país han sortit de la nostra escola (i no exagero, ho podeu comprovar). Milers de nois i noies de la comarca, han fet els seus estudis musicals amb nosaltres. Alguns d’ells han acabat carreres brillants en els conservatoris.

Molta gent, de totes les edats, han trobat en la nostra escola un lloc on desenvolupar la seva afició, on despertar habilitats i emocions. Un lloc on es comparteix,es reuneix,es gaudeix.

Sembla un lloc màgic, però us puc assegurar que existeix.

Però…com ha estat possible aquest lloc tan especial?

Primer de tot a la iniciativa desinteressada, ja fa més de 40 anys, d’un home,el pare Alquézar , que va crear la cobla i banda del Col·legi.I que més tard va veure la necessitat d’una escola de música per a la formació dels joves músics.

Més endavant, l’escola va anar creixent amb més instruments que no tenen res a veure amb la banda : piano, guitarra, violí….

Aquí vam necessitar l’ajud desinteressat, d’un grup de pares que en les seves estones lliures venien a fer de paletes, electricistes, pintors, etc.,etc.,… i van construir l’escola de la que gaudim encara avui en dia.

Fixeu-vos que ja portem dos punts bàsics, però desinteressats, és a dir, gent que ha fet una gran feina sense esperar res a canvi.

Durant molts anys , molts professors i professores, amb més o menys temps de dedicació hem passat per les aules d’aquesta escola. I si em permeteu, amb unes condicions laborals increïblement precàries. Però hi hem continuat i sempre amb il·lusió

De mica en mica, hem anat comprant instruments, ampliat les aules, contractat més professorat, fet centenars de concerts i audicions ( i sense comptar els de la banda i de la cobla, que són millers!), organitzant concerts de grans professionals ,etc…..

I tot això tan fantàstic , com es manté??

Ara bé lo bo….. doncs a que encara hi ha un grup de pares que creu en el projecte i se’n fa responsable ( Sí,sí, ho heu sentit bé, RESPONSABLE!) i d’una manera DESINTERESSADA (avui en dia….encara queda gent així).

Hi ha una direcció entusiasta i eficaç (gràcies, Josep Maria Piguillem!) que no defalleix davant les adversitats, i sempre pensant en els nostres alumnes.

I, es manté econòmicament, amb les quotes dels alumnes, i amb una petita ajuda de l’Ajuntament (al menys fins ara)

Amb això vull dir que la nostra escola no és municipal, sinó privada.

Això significa que les quotes que s’han de pagar són altes, i que no tothom que ve al nostre centre , interessat per aprendre música, pot assumir-ho.

Què trist és veure gent amb ganes de viure i gaudir amb la música, que se’n van desanimats pel preu d’una cosa que hauria de ser assequible a tot el poble.

O és que la música és elitista? Com pot ser? L’art més UNIVERSAL de tots, i només a l’abast d’uns quants!

Blanes s’enorgulleix de ser la població de Catalunya amb més músics per habitant.

L’Ajuntament també s’enorgulleix, i al mateix temps pensa: mentre hi hagi gent desinteressada que vagi fent la nostra feina, a nosaltres no ens cal assumir responsabilitats ni gastar molts euros.

Els ajuntaments dels pobles del nostre voltant no pensen igual que el nostre (afortunadament per a ells). Palafolls, Malgrat, Pineda, Vidreres….tots tenen escoles de música municipals.

L’ Escola de Música té un lloc en el nostre poble i els nostres ciutadans tenen dret a accedir-hi.

Que sàpiguen els polítics que preparem gent pel futur. Molts dels nostres alumnes seran músics el dia de demà.

Cal que ens ASSEGURIN aquest futur. Ara.

Com deia Nietzsche : La vida sense música seria un error