Suposo que tots els i les alumnes de l’Alberich ja saben que aquestes setmanes a la classe de música hi ha molt d’ambient de Rock, i és que gràcies al Camp d’Aprenentatge Pau Casals podem disposar durant quinze dies d’una bateria, una guitarra elèctrica i un baix elèctric. Aquest material va associat a una activitat que realitzarem el dimecres 26 de gener per als/a les alumnes de CM i CS, consistent en un concert-història del Rock. Per acompanyar totes aquestes activitats, què millor que “El Rock de la presó” , d’Elvis Presley, per entrar a l’escola?
Elvis Aaron Presley (Tupelo, Estats Units, 8 de gener de 1935 – Memphis, Estats Units, 16 d’agost de 1977), conegut també pel sobrenom de Rei del Rock, va ser un artista que va esdevenir la icona de la música popular del segle XX. La singularitat del seu nom, va permetre que usualment se li digués Elvis, encara que els seus simpatitzants l’anomenaven simplement El Rei. Durant la seva carrera, va protagonitzar 31 pel lícules, moltes de les quals van estar consagrades a les seves cançons. Va gravar un total de 150 àlbums i va obtenir 14 nomenaments als Grammy de l’Acadèmia Nacional de les Arts i de les Ciències. Malgrat la seva mort, el seu llegat continua produint beneficis, venent discos i tot tipus d’articles ornamentals. A causa del seu estatus, serveix d’inspiració de molts altres músics i cantants, tant dins com fora del gènere Rock. John Lennon, de The Beatles, va ser en els seus començaments un dels seus principals devots. 
” Jailhouse Rock ” és una cançó escrita per Jerry Leiber i Mike Stoller . La cançó va ser llançada com single 45rpm el 24 de setembre de 1957, per coincidir amb el llençament de Presley a la pel· lícula del mateix nom. La cançó va ser inclosa a la llista de les 500 millors cançons de tots els temps , feta per la revista musical “Rolling Stone”.
Potser als nostres alumnes els queda una mica lluny la figura d’Elvis Presley, però de ben segur que els seduirà la seva veu, el seu ritme i el moviment dels seus malucs. Aquí en teniu una mostra.
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/zRu3tw9fYxE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Ens ha agradat molt aquesta cançó, tot i que no l’hem pogut acabar de veure.
L´Elvis Presley ha sigut la millor elecció per al col·Legi, gràcies Montse del Roger.
Aquest video és moooooooolt xulom’agrada mooooolt
Hola soc l’Aina i m’ha agradat molt aquest video i m’ho he passat molt bé escoltant aquest video i la meva mare tambe l’ha escoltat i li ha agradat molt també. Adeu.Aina.
Ens ha agradat molt aquesta cançó perquè és molt marxosa i canyera.
Montse , es molt bonic el video
Fins un altre!
M’ha agradat molt, a la meva mare tambe li ha agradat. Adeu Montse.
Montse,magrada molt el video,li dono un 10!!
esta canción nos despierta un poco!!!
me gusta mucho Montse es muyyy divertida.
gracias por ponerla. adiós! Elena!
Hola, sóc la Rocio . M`ha agradat molt la cançò d’Elvis Presley i al meu tiet també
Em farieu el favor de posar la cançó dels Beatles que es diu Yesterday i al meu tiet també.
Rocio
Adéu Montse!!!!!!!!
Fa ja 6 anys que vaig trepitjar l’Alberich per última vegada. Érem una escola petita d’una classe per curs amb 2 edificis i unes dutxes que no funcionaven gaire bé. Des del dia de la meva “graduació” no hi he tornat, potser per por a no trobar el que no sé ben bé que hi vull trobar. L’alberich ha canviat moltíssim i potser tinc por a això. Parlant d’altres temes, és ara que he arribat a segon de BAT i marxo cap a la universitat quan m’ha donat la inspiració i l’interès per tornar a deixar-me caure per aquells barris (quan érem una escola aïllada emmig de dos descampats on no hi havia absolutament res que no fos un paviment asfaltat). Una de les coses que més sorprèn quan surts de l’Alberich és la música. Normalment, t’esperes que sigui la grandària de l’institut nou (en el meu cas l’IES Josep Tapiró) els companys que no coneixes, el nivell que t’exigiran o els professors que et donin. Bé en el meu cas, la meva sorpresa va ser que molts dels nois que hi havien allà en aquell 1er d’Eso de ja fa uns anys, no sabien tocar la flauta. Era una cosa impensable. A l’escola del barri immaculada sempre havíem tocat fins i tot teniem examens! Aquell desconeixement de l’art sonor va ser abrumador per a mi i va fer que deixés un temps aquesta branca. No és fins l’any passat (primer de Bat) que em dona per agafar una guitarra de nou i començar a tocar cançons dels Beatles (que en un mes en faig el treball de recerca). És on començo a recordar les vegades on aquella petita escola sortia a manifestar-se contra la guerra d’iraq sota “Imagine” de John Lennon o apareixien classics del Rock en classes esporàdiques. No és fins a segon de Bat on miro enrere i veig el que ha fet l’Alberich per mi . No només em va ajudar musicalment, però en aquest terreny va fer un treball molt important.
Potser m’he excedit massa en el comentari i l’hagi fet una mica estrany però si hi ha algú que se’n recorda de mi d’aquells temps en el que Rafa Olmo es barallava i estava constantment castigat a la sala de professors també recordarà que les coses les feia així.
En definitiva; vaig sortir de l’Alberich amb molt més que un diploma, vaig sortir amb el camí llaurat del que m’agradaria que fos el treball de la meva vida.
Salutacions Rafael Olmo Pastor 😉
Hooooooooooooooooooola Rafa! Aquest matí , quan he obert el correu, m’has emocionat. Et dóna la sensació que totes les dificultats per les que atravessa la nostra professió, es veuen compensades amb escreix quan reps una floreta com la teva carta. Celebro que de l’Alberich surtin persones com tu, i no tinguis cap dubte de venir-nos a visitar quan vulguis.
T’esperem amb els braços oberts!