Des de Plató fins a l’actualitat, els filòsofs han afirmat la seva creença en la capacitat de la música per suscitar emocions en els oients.
Segons aquesta afirmació, ens podem fer diferents preguntes:
L’intèrpret ha de ser capaç de transmetre aquestes emocions?o només la música per si sola, sense una interpretació emocional, té aquest poder?
Està clar que en aquest cas el protagnista és l’oient, el que escolta, el que sent el que s’emociona ( o no); si és que pensem en aquests tres elements per separat. Però la música és el pont d’unió entre l’intèrpret i l’oient, per tant arribem a la conclusió que l’itèrpret ha de ser responsable, respectuós i generós envers l’oient, la música i la persona que l’ha fet néixer i mantenir la fe del compositor en el poder afectiu de la música.
No ens oblidem mai que l’oient, en qualsevol dels casos, sempre és respectuós i generós envers l’itèrpret i la música.
En aquestes dates que sempre estan més latents els valors que comporta ser solidari;canta, recita, toca, balla…intentant sempre fer la millor de les teves interpretacions.
Eva Rubio Zafra
