Arxiu per categories: 5è
Swing de tardor
Què és el swing?
El swing és un estil de jazz que va néixer durant la dècada del 1930 (els anys 1935-1945 són coneguts com “l’era del swing”) i que es caracteritza per un augment en la quantitat i varietat d’instruments utilitzats per formar les anomenades “Big Bands“, com, per exemple, les de Benny Goodman, Glenn Miller, Woody Herman, Count Basie o Duke Ellington.
Una big band típica inclou tres o quatre trompetes, dos o tres trombons, clarinets i saxòfons (dos contralts, dos tenors i un baríton), i una secció de ritmes formada per piano, baix, guitarra i bateria.
El swing era una música composta, encara que amb un petit espai per a la improvisació, i curosament orquestrada, establint sovint forts contrastos entre els metalls (trompetes i trombons) i els instruments de canya (clarinets i saxòfons). Es tocava amb suavitat i amb un lleu rubato (o “swing” rítmic), encara que amb una acurada precisió de conjunt.
Una altra característica de l’estil del swing és el riff, una frase melòdica o armònica que es desplaça de secció en secció.
Van ser els músics negres els qui van desenvolupar l’estil del swing, però també hi va haver compositors blancs que contribuïren al desenvolupament d’aquest estil. Louis Armstrong i l’orquestra de Fletcher Henderson, l’any 1924, van ser els que van fusionar el swing amb el jazz.
La música a Escòcia
La música d’Escòcia és la unió de moltes cultures i la trobada de diferents corrents que es van generar per un llegat històric, geogràfic i social. Els símbols de la música escocesa són la gaita highlands i el violí.
La gaita
La gaita és un instrument de vent que, en la seva forma més simple, consisteix en un tub preformat (punter), proveït de canya i inserit dins d’un odre, que és la reserva d’aire. L’aire entra en l’odre (fol) a través d’un segon tub, que té una vàlvula que impedeix la sortida de l’aire proveït pels pulmons del gaiter. Aquest comprimeix amb el seu braç l’odre per mantenir la sortida d’aire amb so (saó).
El violí
El violí és un instrument de corda fregada que té quatre cordes i és el més petit i agut de la seva família.
La música celta
La música celta bàsicament és un terme que s’utilitza per descriure els gèneres musicals que parteixen de tradicions populars en els pobles considerats celtes de la regió d’Europa Occidental. Cal destacar que no hi ha una estructura musical com a tal que dicti que això és celta, però aquest terme té un caràcter més general i unifica tota la música que sigui estrictament tradicionals de certes regions geogràfiques i també com un tipus de música contemporània que comparteix el mateix origen musical i etimològic.
La música gaèlica
Aquesta és la més antiga a Escòcia i està caracteritzada per ser tocada a la zona de Highlands i les illes veïnes. Tot i que aquesta música tradicional escocesa està en condició de llengua minoritària, segueix estant a dia d’avui gràcies als festivals que recolzen la seva difusió i que permeten que aquesta música no mori.
La música Folk
Cada zona geogràfica d’Escòcia aquesta marcada pel seu propi estil de música, per exemple: als Highlands està la música gaèlica i la música celta, però a la zona de Lowlands es té la música folk. Aquest tipus de música està caracteritzada per la seva tradició lírica diferent i la seva vitalitat.
La dansa de 6è: Shetland Wedding dance
En aquesta dansa treballem una figura nova. Les dues semicorxeres i la corxera: “Tiri – ti”
