Dies fets d’angoixa
Carrers plens de por
Gent sense esperança
Ciutats sense cor.
Nens petits que creixen
amb el cor glaçat:
Són joguines
que els grans hem trencat.
Ei, Pol Petit!
agafa la guitarra cada nit,
surt al carrer
i canta una cançó.
Canta ben fort
i digues la veritat
sense cap por.
Ei, Pol Petit
També cantaré jo!
Et diran que les guitarres,
et diran que les cançons,
son només per divertir-se
i que no has de buscar raons.
Però no deixis que t’enganyin,
qui diu això no et vol bé
Cal que surtis a cantar al carrer.
Ei, Pol Petit….
