Pàg 4: Música vocal (Profana i religiosa) (divendres 12)

MÚSICA VOCAL

RELIGIOSA

Missa: Textura polifònica, normalment a 4 veus a capella. En llatí.

Motet: És una de les formes musicals més importants de la música polifònica des del s.XIII fins el s.XVIII. Al s.XIII i XIV, el motet constava d’una sèrie de variacions polifòniques sobre un Cant donat o Cantus Firmus. Aquest era una melodia ja existent d’origen generalment litúrgic i sobre el que es basava la composició polifònica. Sobre aquest cantus firmus de línia melòdica es contraposa una nova melodia amb un altre text, més amplia i variada, que es coneixia amb el nom de trops. Per tant, s’anomenava motet a la veu que feia contrapunt sobre un rígid esquema del cantus firmus. El cantus  tenia un text curt, mentre que el motet tenia un text amb més paraules. El text estava escrit en llatí sobre un salm o passatge de les Sagrades Escriptures. Posteriorment el motet es va convertir en una obra vocal polifònica a capella, amb un caràcter dramàtic i imitatiu. Alguns compositors destacats van ser: Perotín, Orlando di Lasso i T.L de Victoria, fins arribar als compositors romàntics.

Coral: Creat per Luther per la seva església. Textura molt menys contrapuntística, sentit més vertical i melodies de valors llargs dividits en versicles que cauen en un calderó. En alemany.

PROFANA

Romanços I Villancicos: textura homofònica d’aire popular o dansa.

Madrigal (Itàlia) i Chanson (França): textura amb contrapunt complex, a quatre o cinc veus. Sol incorporar elements descriptius. Amb un llenguatge molt culte i refinat.

Ensalada: Barreja de músiques d’estils diversos cantades en idiomes diferents. Pot ser popular o religiosa, contrapuntística o homofònica. Virtuossisme vocal i descriptivisme, de caràcter informal.