2-El blues

Per a treballar el Blues ens basarem en un treball fet per  Ramon Llanes Bordes II Premi en la modalitat WebQuest de l’any 2009 atorgat pel Ministeri de Educació a materials educatius en suport electrònic.

Una llegenda explica que, a la mitjanit i en una cruïlla de camins, Robert Johnson va fer un tracte amb el dimoni: la seva ànima a canvi del talent per tocar blues. Sembla ser que, a partir d’aquí, la seva progressió musical va ser extraordinària i ningú no podia explicar-se com en tan poc temps havia aconseguit dominar totalment la tècnica de la guitarra.

El blues és una música fascinant, plena d’històries curioses i envoltada de misteris però, què en saps realment?… per què es deia que era la música del diable?… què vol dir l’expressió tenir el blues?…

TASQUES

1. Haureu d’investigar sobre el blues per tal de:

2. Per a fer-ho treballarem en parelles. Un/a de vosaltres farà la recerca històrica i l’altre/a s’encarregarà dels aspectes musicals.

3. Amb aquesta informació haureu de confeccionar una presentació multimèdia per exposar-la a classe.

Ja teniu el grup format?

Doncs agafeu la guitarra… perdó, el ratolí i comencem!

Heu escoltat mai un blues?

1. Doncs, abans de res, us proposo veure la part final de la divertida pel·lícula BLUES BROTHERS 2000, en la qual hi ha una actuació conjunta a càrrec d’algunes llegendes vives d’aquest estil, encapçalades pel gran B.B.King:

Argument: és la segona part de la pel·lícula Granujas a todo ritmo. Divuit anys després Elwood Blues surt de la presó en una nova “missió divina” però el món ha canviat molt: el seu company Jake ja no hi és, la banda s’ha desfet i han destruït l’orfanat on va créixer. Amb l’ajut de nous companys reunirà novament el grup The Blues Brothers Band per participar en un duel entre bandes amb finalitats benèfiques.

Fixeu-vos en:

– els instruments: les guitarres (bàsiques en aquest estil), l’harmònica (molt important en el blues acústic o rural), els instruments de vent (provinents del jazz i que acompanyen de fons) i els teclats (en un paper més secundari)

– la forma de cantar de tots ells diferent de la tècnica clàssica

– les improvisacions que es van succeint entre els diversos intèrprets sobre l’escala pentatònica amb les típiques blue notes

– el ritme no massa ràpid, amb swing (fixeu-vos amb el baix, per exemple) i la bateria de jazz

– l’estructura: frases de 12 compassos amb tres parts de quatre cadascun. Us heu fixat que sempre repeteixen la primera frase?

2. Ara gaudiu de l’extraordinari duel de l’escena final del film CROSSROADS, inspirat en la llegenda de Robert Johnson i el seu famós pacte amb el diable.

Fixeu-vos ara en els següents detalls:

– la competició enfronta un guitarrista de heavy (interpretat per Steve Vai) amb un guitarrista de blues. El primer representa al dimoni mentre el jove protagonista defensa en Willie Brown, vell bluesman i l’amic a qui Robert Johnson demana ajut al blues de la cruïlla. Es tracta de trencar el pacte que Brown també va fer amb el diable quan era jove

– observeu com es van imitant les frases i com va augmentant la dificultat, fins que un d’ells no pot repetir la melodia de l’altre

– per què hi ha un guitarrista heavy en una pel·lícula sobre el blues? doncs, precisament per demostrar que aquest estil és la base de la majoria del rock actual