Els anys 70

Per entendre la música dels 70 cal tenir en compte una sèrie de factors molt importants:

1-El públic jove està descontent amb els grans ídols dels 60, ja no connecten perquè s’han convertit en “màquines de fer diners” i no els representen. Pel als joves el pop-rock havia de ser la via d’ expressió que parli de la seva realitat: atur, marginació, problemes socials.

2-Apareixen els Punks, no estan gens d’acord amb el sistema social polític establert, per a ells el món no té ni esperança ni futur.

3-Els mitjans de comunicació (Tv i radio) i les cases discogràfiques s’han apoderat del pop-rock i ara la música dels joves és un negoci, és un negoci. Importa crear cançons que “enganxin” que venguin milers de discs comercials, la qualitat es comença a veure ressentida.

4-Als anys 70 hi ha una gran crisi i les petites cases discogràfiques i els petits grups no comercials no poden sobreviure, això fa que els monompolis comercials encara siguin més poderosos –> Revolució PUNK: trontolla el sistema musical, els punk no es supediten a cap casa comercial, ni emisora de radio.

5-Els grans grups comercials tenen tota la tecnologia existent al seu abast : efectes especials, campanyes publicitaries, videoclips….

L’ESTÈTICA ECLÈCTICA DELS 70

Es particularment interessant ressaltar que cada estil musical té associada una estètica de roba i complements que fins aleshores no havia estat símbol d’un tipus de música-pensament, anem a fer un petit anàlisi.

Al classroom anem a fer un exercici on analitzarem l’ estètica dels seguents estils musicals:

Heavy netal, Glam Rock, Punk, Rock simfònic/tecno i Reagge.