L’Andrea Marrahí i la Clara Llop ens presenten el poema: El temple de la mort.
En aquest poema en Màrius Torres contraposa la imatge d’una religiositat caduca d’una
“Mort oferta en els altars
a un culte corromput de runes i tenebres”
i expressa el desig de traspàs
“sense agonia, lleu
cara a la sola llum.”
L’Ivan Utrilla de 4t d’ESO B també ha triat aquest poema i ens proposa una versió força intimista que us convidem que vegeu i sentiu.
La Raquel Rodríguez i l’Aïda Treviño han triat el que potser és el poema més conegut d’en Màrius Torres, gràcies a la versió musicada que en feu Lluís Llach.
No és fàcil de destriar, en la poesia de Màrius Torres, l’amistat i l’amor. Tanmateix, podem dividir en dos grups la seva poesia de tendència amorosa. D’una banda, la sèrie de cançons a Mahalta; de l’altra, els pocs poemes que parlen de l’amor, en abstracte -i, en alguns casos, limitada la referencia a tres o quatre versos.
Hi ha sis poemes que porten el mateix títol: “Canço a Mahalta”. El poema 14, que és el que ens ocupa, té com a tema principal el distanciament entre dues persones, amics o amants.
En Pau Carbonell i en Sergi Fernàndez ens conviden a gaudir del poema “La ciutat llunyana”.
En Màrius Torres en aquesta poesia es refereix alhora a Lleida, a Catalunya, als catalans, però també a conceptes i idees abstractes que els catalans havien confiat obtenir en un futur d’acord amb les esperances que havia despertat la República. Ideals iniciats, però, ja en temps de la Mancomunitat de Catalunya i amb el moviment estètic del Noucentisme. Màrius Torres va escriure aquest poema encara no un mes i mig després que les tropes de Franco haguessin acabat d’ocupar el territori català.
Cal dir que la música de la producció audiovisual és interpretada per en Sergi i en Pau.
La Marina Cabrera i la Marta Fabró ens suggereixen el poema “La Mort i el Jove”.
En aquesta poesia Màrius Torres eludeix el jo, explícit, que hi ha a d’altres composicions. Ens parla d’uns ulls en la tenebra, que miren fixament la Mort (a qui anomena “Amarga”). l fred de la mort fa que un esperit es torni una cosa fràgil.. . L’ànima pesa poc. A l’acabament, adreca una pregunta als déus:
“¿No li serà comptat el pes d’allò que deixa
vivent, entre les vostres mans de foc, Immortals?”
En Martí Mas i en Marc Vàzquez de 4t ESO B també han escollit aquest poema visioneu la seva producció i podreu comprovar dues maneres distintes de sentir la mateixa poesia.
En Gerard Rovira i la Teresa Gascón ens conviden a gaudir del poema “Els núvols”.
En aquest admirable poema Màrius Torres canta la bellesa de les coses efímeres. Altra vegada al·ludeix a “l’esperança del primer dia del món”. Veu passar els núvols i tot resulta lleuger. Un cant a la fugacitat de la vida! Per això el poeta es pregunta
“per quin caprici els déus
fan i desfan per sempre meravelles tan breus…”
En Xavier Gasulla ens ofereix el poema “Al vespre”, una de les darreres produccions poètiques d’en Màrius Torres. En aquesta composició la vida és una “ofrena dolorosa”. La vida “és una pols amarga i grisa / que s’endurà el vent de la nit”. Però confia en una altra existència, interminable. Aquest poema fou escrit un mes i mig abans de la seva mort.
La Laia Pérez i la Cristina Sahún ens ofereixen la seva particular visió sobre la poesia “Dolç àngel de la mort”.
Aquest poema d’en Màrius Torres impressiona, sobretot, pel que té de testimoni d’un home que se
sap afectat per una malaltia inguarible. La idea de la mort hi és present del primer a l’últim vers, i es va desenvolupant des de l’elegia al patetisme fins a arribar a la punyent paradoxa final.
En Roger Juanpere i l’Adriàn Fernàndez, i també la Sara Muntadas, de 4t ESO B també han escollit aquest poema visioneu la seva producció i podreu comprovar maneres distintes de sentir la mateixa poesia.
En Pau Fernàndez i en Màrius Cervera han triat el poema “Faula al gust antic”, que és una de les primeres creacions del poeta de Lleida. En aquest poema ja se’ns presenta un dels temes fonamentals de la poètica de Màrius Torres: la fugacitat de la vida.
En Joel Gesto ens proposa la lectura del poema “Molt lluny d’aquí”. En aquesta composició el poeta es refereix a la seva estimada ciutat natal, la ciutat “dolça i secreta”: Lleida; enyorada en la distància i el record. Tota la nostàlgia i el dolor de l’absència es concentren en la tendresa del gest de l’últim vers del poema.
La Irene Úbeda de 4t ESO B també ha escollit aquest poema visioneu la seva producció i podreu comprovar una altra manera de sentir la mateixa poesia.
En Marc Soldevila ens presenta el poema: “Última rosa”, una reflexió sobre la soledat còsmica a que està sotmès l’ésser humà, que
“…camina poc a poc
sobretot pels camins que no duen enlloc.-“