La Marina Cabrera i la Marta Fabró ens suggereixen el poema “La Mort i el Jove”.
En aquesta poesia Màrius Torres eludeix el jo, explícit, que hi ha a d’altres composicions. Ens parla d’uns ulls en la tenebra, que miren fixament la Mort (a qui anomena “Amarga”). l fred de la mort fa que un esperit es torni una cosa fràgil.. . L’ànima pesa poc. A l’acabament, adreca una pregunta als déus:
“¿No li serà comptat el pes d’allò que deixa
vivent, entre les vostres mans de foc, Immortals?”

En Martí Mas i en Marc Vàzquez de 4t ESO B també han escollit aquest poema visioneu la seva producció i podreu comprovar dues maneres distintes de sentir la mateixa poesia.