Aquest és el títol d’una cançó de Dani Flaco. Els seus mots defineixen tan bé com en sentia jo aleshores!
Per cert, encara estic fent la mudança.
Quan les forces per lluitar s’han acabat,
quan només hi ha turbulències,
quan la vida no et somriu en cap mirall,
quan et sents en decadència.
És millor fer un pas enrera per començar,
des de zero amb més empenta,
i plorar tot el que s’hagi de plorar,
mudar la pell, i escombrar totes les cendres.
Quan el cor surt per la boca,i no hi ha res,
que et doni cap esperança,
fes un crit i busca en venda o de lloguer una il.lusió,
i fes-ne la mudança.
…I amb ajuda sempre és tot menys feixuc! 🙂