M’agraden les flors, els seus colors,el seu aroma.. No m’agraden les flors tallades, posades en gerros esplendorosos,o utilitzades per crear composicions artístiques. m’agraden les flors del camp, fràgils, senzilles…Quina bestiesa, però fins i tot em sembla que són més lliures i felices!

 Aquest és el títol d’una cançó de Dani Flaco. Els seus mots defineixen tan bé com en sentia jo aleshores!
 Per cert, encara estic fent la mudança.

 Quan les forces per lluitar s’han acabat,
 quan només hi ha turbulències,
 quan la vida no et somriu en cap mirall,
 quan et sents en decadència.
 És millor fer un pas enrera per començar,
                                                   des de zero amb més empenta,
                                                    i plorar tot el que s’hagi de plorar,
                                                   mudar la pell, i escombrar totes les cendres.
                                                   Quan el cor surt per la boca,i no hi ha res,
                                                   que et doni cap esperança,
                                                    fes un crit i busca en venda o de lloguer una il.lusió,
                                                    i fes-ne la mudança.

M’agrada la tardor. M’agrada la remor del vent bellugant les fulles i acompanyant-les en la seva dansa. M’agraden els camins entapissats de fullerasca crepitant. M’agrada la tardor, tot i el fibló de melanconia que s’instal.la en el meu ànim. M’agrada la tardor…

Existeixen paisatges que sembleen voler escapar de la tirania del temps i de l’home i es conserven quasi inalterables, fins i tot ells són capaços de suscitar en les ànimes més marcides, el calfred i l’ embriaguesa que creien perduts per sempre.

L’art és l’habilitat, destresa a fer certes coses. Tan se val a travers de que s’expressa l’art: la pintura, la literatura, la cuina,si aquest ens emociona i ens proporciona plaer. Però no és també la vida una forma d’art?. L’art de viure no és gens fàcil, per aixó busquem viure-la el millor possible i gaudir de totes aquelles petites o grans coses que ja estan creades. Crear, potser per a nosaltres una nova font de descobriment.

Com n’és d’agradable i satisfactori, quan en el nostre camí descobrim un conjunt harmoniós i amb unes qualitats que es manifesten sensiblement; i desperten en nosaltres un delit, un sentiment d’admiració que ens conmou i complau profundament.