El nostre dia a dia, el dels mestres, està ple d’anècdotes, noves experiències, nous aprenentatges. M’ajudeu a recopilar-los?

——————————————————————————————————————————————————————————

Avui, remenant dins d’una carpeta plena de records, he retrobat un poema que ens va regalar una companya i he pensat que segur que us agradaria llegir a més d’un o una que conec, així que aquí el teniu, a veure què us sembla, a mi em sembla senzillament preciós.

EDUCAR

Educar és el mateix

que posar el motor a una barca,

s’ha de mesurar, pensar, equilibrar, …

i posar-ho tot en marxa.

Però per això,

un ha de portar a l’ànima

una mica de mariner…

un xic de pirata…

un esclat de poeta…

i …avui en dia,

molta paciència concentrada.

No obstant,

és gratificant somiar,

mentre un treballa,

que aquell vaixell, aquell nen,

anirà molt lluny per l’aigua.

Somiar, que aquesta nau,

portarà la nostra càrrega de paraules

vers ports llunyans…

illes misterioses.

Somiar, que quan un dia

dormi la nostra pròpia nau,

en vaixells nous seguirà

la nostar bandera enarborada.