17
06
2014
Dimarts, 17 de juny. Avui hem arribat a León. L’etapa és un passeig fins a la capital. Hem sortit a les set del matí després d’esmorzar unes llesques de pa torrat, un suc der taronja i cafè amb llet.
El camí es quasi sempre pel costat de la carretera, per un camí i després l’entrada a León es fa per Puente Castro. Estem en un alberg que és una residència universitaria, tots tres en una habitació amb bany. Un cop dutxats i cambiats de roba hem anat a dinar, el “dinar de fi de camino”.
Pel camí hem vist un llangardaix castellà. El senyor que parla amb el Javier és un jubilat de Sant Sebastià que fa el camí tot sol i va fins a Astorga.
A les sis de la tarda visita a la catedral i ara que escric al bloc el Javier és a veure Sant Isidoro.
Demà al matí tren i cap a casa falta gent i a esperar l’any vinent per arribar a Santiago.
Chicos final de etapa. Hoy ha sido un día especial ya que nos vamos conociendo todas las personas que caminamos y es la hora de las despedidas, los teléfonos, los abrazos… muchos recuerdos quedan en la memoria con la esperanza de volvernos a encontrar algún día. A la hora de comer hemos conocido al cocinero del restaurante “La gitana” con el que hemos hecho muy buenas migas y nos ha obsequiado (pagando) con unos platos exquisitos, pero nos ha dado su tarjeta para que el próximo año vengamos un par de días antes y nos acompañará con su coche por la sierra leonesa y nos enseñará personalmente las cuevas de Valporquero que dice son preciosas. De verdad que nos gustaría que hicieseis el próximo año los últimos kms. hasta Santiago con nosotros, es una experiencia maravillosa que no olvidareis nunca. Siempre le agradeceré a Sebastià la oportunidad que me dio de poder compartir con él el camino, es un compañero extraordinario y para mi un gran amigo. Saludo a mi nieta Ona para que algún día lea estos comentarios y pueda hacerlo con sus primos. Besos a todos.


General
16
06
2014


Dilluns, dia 16. Avui l’etapa és curta i no hem matinat tant. Hem começat a caminar a les set del matí. Andadero alcostatde la carretera secundària com el final d’etapa d’ahir. Hem passat pel lloc de l’accident i esgarrifa només pensar com devia quedar el cotxe ja que van arrencar un piló de pedra, ben

gros i un arbre de socarrel. Mare de Déu!!!!
Esmorzar a Reliegos i andadero fins a Mansilla. L’alberg molt bé, el poble grandet, amb de tot, però que es veu que ha anat a menys els darrers anys.
Demà ens queden 20 kms fins a León i per enguany ja estarà fet.
Sé que el concert del tricentenari de Juneda va ser un èxit i per això em sento molt content.
Hoy hemos tenido una etapa adaptada par nosotros 19,5 Kms. Ayer se mataron en accidente un joven de 24 años y su novia de 19. Al pasar por la carretera nos hemos encontrado el lugar donde fue el accidente. Que pena tirar dos vidas tan estúpidamente. A lo largo del recorrido hemos charlado con dos señoras francesas descendientes de españoles que hablaban muy bien en castellano y nos han alegrado durante un buen rato. Somos los últimos en idiomas, damos pena. Esto lo hemos de solucionar el próximo curso. Bueno saludo a mis nietos que ya tengo ganas de verlos. Besos para todos.
PROPOSEM AL SENIOR UN CURSET DE LLENGUATGE DE SIGNES INTERNACIONAL!!!!!!!!!
General
16
06
2014


Diumnege, dia 15. Hem sortit a les sis del matí de Terradillos cap a Sahagún. Per cert que etan en festes, els carrers tots a punt per fer el “encierro” a les set de la tarda. Els bars a tope de jovent quE encara no havia anat a dormir. Hem esorzat i com que l’etapa era de 30 kms, n’hem neutralitzat 8. Hem caminat de Bercianos al Burgo Ranero per un caminet amb filera d’arbres al costat d’una carretera secundàriaaaaaa que només fan servir les bicicletes i algun cotxe dels pobles dels voltants. Molt a prop es veu el trànsit de l’Autovia Burgos -Leon.
Burgo Ranero es diu així per una bassa que hi ha a la sortida del poble, ells en diuen La Laguna, on canten les granotes on s’hi veu una posta de sol magnífica. L’alberg bé, una habitració amb una llietera i un llit per nosaltres sols. El poble està dedol ja que divendres de matinada es va matar una parella molt jove, la noia d’allí, en un accident de cotxe.
Etapa larga que neutralizamos y nos salió perfecta. Al pasar por Sahagún estaban las calles protegidas con barandillas para la tarde que corrían toros a las siete y media. Muchos ciclistas en estas etapas tan largas y con caminos muy buenos. El descanso en El Burgo Ranero me ha ido de maravilla. Hoy he comenzado a caminar como un buen peregrino, ya tenía ganas.
General
14
06
2014
Dissabte, dia 14. El Javier cap cot per la derrota d’Espanya. Va veure el partit a la tele del convent on vam dormir, després es va haver de prendre una pastilla per dormir, que hi farem!!!!
Sí, sí vam dormir en un convent de monges i molt bé, per cert. Com que avui havíem de fer 18 kms on no hi ha cap servei, vam comprar, pa, tomata i xoriç de Baños per preparar.nos l’esmorzar.
Avui som a Terradillos, un poblet on no hi ha res. L’Alberg molt bé. Hem tornat a rentar la roba i s’ha eixugat en un no res, al sol de la Meseta.
Victor, en el convento donde dormimos anoche los hombres estábamos en la sala ” Europa” y al costado las monjas colocaron a las mujeres en “Africa” y pensamos hacer un desembarcopero resulta que había centinela y se fustró la campaña.Hasta en la sala de televisión que nos pusieron estuvimos controlados. Hoy caminata larga con rectas que no se acababan nunca. Por lo demás todo bien, llegaremos al final. Esta tarde después de comer reunión con nuestro compañero Joaquín y contada de chistes, todos muy buenos.
Saludos a todos. Nos veremos pronto.

General
13
06
2014
Divendres, dia 13. Avui hem anat molta estona per la vora del Canal de Castilla, esmorzar a Fromista i fins a Carrion 19 Kms. d’andadero al costat de la carretera, un recta llarguíssima i sense cap ombra, llevat de quan entraves a un dels cinc poblets que hem creuat. Ahir vam conéixer un “sujeto” de Madrid que va estar uns anys regentant un restaurant a Cartagena de Indias, Colòmbia, i ens va fer petar de riure de totes les anècdotes i aventures que ens explicava. Làmic Sebastià que ha anat molt per Colòmbia i coneixia els llocs, igual que el Javier, s’ho va passar pipa, escoltant-lo.
Ayer si mirais la foto que estamos los dos en un camino encementado parece fácil pero fue terrible, primero una subida de tierra de 1,5 Kms. con una pendiente del 12% constante, llegar arriba , tomar aire 500 mts y esta bajada que parece de nada, terrible . Ahora si que puedo decir que cuesta más bajar. Nunca lo había creído. Ayer conocimos nuevos personajes, ya os contaremos, sólo para hombres.
Hoy hemos padecido de lo lindo por el calor. Yo llevo los pies cosidos, ya veremos mañana. Bueno chicos, un abrazo a todos. Martí, he encontrado el albergue ideal para cuando hagamos el camino, ya te enseñaré las fotos y también hemos pasado por la iglesia de San Martín en Fromista, románica preciosa, te gustará mucho. Un beso a Andreu y al Bru.
General
13
06
2014


Dijous, dia 12, hem caminat desde Hontanas a Itero de la Vega, uns 22 Kms. L’alberg el teníem 8 kms més enllà a Boadilla del Camino.
Més enllà de les 12, 12 i nitja ja es fa molt pesat caminar i més en aquests llocs que no hi ha ni un ombra. Hem passat pel convent de _Sant Anton, dels templaris, bé el que queda del convent. Ja veieu a la foto que la carretera passa per sota d’una arcada, l’enginyer anava per guanyar algun premi important de les obres públiques. Esmorzar a Castrojeriz i després a pujar los Mosterales, semblant als bessons de les Borges, i un cop a dalt es veu tota l’amplada i extensió de la Tierra de Campos.
Hem creuat el riu Pisuerga i hem entrat a Palencia. A Boadilla, lloc de dormir, era vigilia de la Festa Major, feien xorizada, panceta i morcilla i música disco a la plaça, però hi ha hagut tormenta i ho han fet en un magatzewm. Algun peregrí que hi ha anat diu que tot era boníssim i el vi de primera.
General
11
06
2014
Avui hem fet figa i a Hornillos del Camino, quan faltaven 9 Km hem decidit agafar un taxi. Feia molta calor i pel camí no hi ha cap arbre. Es questió de no matar-ho tot en un dia.
Ahir vam visitar la Catedral de Burgos, els dimarts a la tarda és de franc, per si hi voleu anar.
No em pensava que fos tan gran. Jo només havia fet una visita a la nau central de l’esglesia i ja fa molts anys. Ara tenen totes les capelles restaurades i fa molt de goig.
L’etapa d’avui és molt monótona, de primer la sortida de la capital i després camps sense cap ombra i amb una sequera exagerada. Els nostres peus ja porten 100 Kms, el Javier amb ampolles i l’amic Sebastià una mica refredat per no posar-se el buf els matins dels primers dies. A veure si demà tornem a agafar el ritme fort i podem anr fent el que teníem marcat.
Avui no hi haurà fotos perquè no podem descarregar de la màquina a l’ordinador on estem. Demà haurem de posar doble ració.
Yo quiero mirar el vaso no medio lleno sino lleno entero porque hemos hecho 22 kms., y tal y como vamos, es una hazaña. Burgos mejor de lo que me pensaba y el camino tampoco es tan malo, lo malo son las plantas de los pies, pero ya se curarán. Hoy en Hontanas hemos conocido a dos personajes curiosos, un portugués que va por el decimo primer camino y cuando llegue a Santiago volverá a Sant Jean de Pie de Port para comenzarlo de nuevo. Es un hombre con una historia impresionante que algún día os contaré. Le acompaña uno de Toledo, nacido en Francia y que vive entre Zaragoza y Huesca. Cuando llegaron a Hontanas les invitaron a dos vasos llenos de vino y para adelante , duermen donde les cae y van sin dinero. Impresionante.
Martí, cuando seas mayor me acompañarás en el camino andando. Andreu vienen muchos ciclestas, seguro que tu también lo harás con bicicleta.

General
10
06
2014
Avui, dimarts dia 10, hem arribat a Burgos. Com que el repartidor de les motxilles arrib
a una mica tard, abans de la dutxa hem anat al Museu de l’Evolució de l’home i a dinar.
Ha fet una dia molt bo, airet i sense massa calor, esperem que duri. El Javier diu que per demà aigua, ojalà no ho encerti. Ja veieu que la febre del mundial arriba també als museus seriosos

Avui hem dinat “rabo de buey guisado”, per llepar-se els dits!!!!
Ara, ja nets i afeitats, fem un tomb per Burgos i aviat a retiro que demà ens torna a tocar un plat fort.
Hoy hemos hecho el camino pasando por Atapuerca y no lo pudimos visitar ni ayer por la trde porque estaba cerrado ni hoy por la mañana porque lo habrían a las doce, pero algún día volveremos. Nos conformamos con el museo en Burgos. Los pies de aquella manera. Quien me lo iba a decir después de la experiencia del año pasado. Esta tarde a visitar la catedral y a rezar para que nos pongan buenas notas que aún no sabemos si han terminado de ponerlas. Olga, dile a Rosa que Burgos bien aunque no tanto como Logroño. De todas formas estais invitadas ahora que lo conocemos. Sebastià como si fuera por Les Borges. Saludos a mis nietos y mi nieta.
General
9
06
2014
Avui és dilluns, dia 9. Hem caminat de Belorado a Agés. Sortida a les 6 del matí de l’alberg. És que són 30 Km amb els Montes de Oca pel mig.
Esmorzar a Villafranca de los Montes de Oca. Entrepà de truita amb xoriç, beguda i café. Després amunt que falta gent. El dia estupendo, sol, però amb un airet que bufava de meravella. Petita parada a Sant Joan de Ortega, monestir i bars, un aquarius per agafar força i a dos quarts de dues arribavem a Agés. Dutxa, rentadora i a dinar. Com a senyors!!!! Llenties, carn de corder i arròs amb llet. A les taules del carrer café i ……… Us he posat una foto del Sr. Marqués de Baños refrescant els peus, una mica fotuts, amb l’airet de Castella.
Ahir a Belorado vam coneixer una alemana. Si puc posaré la foto avui, sinó demà.
Ya podemos estudiar inglés, nos salen alemanas y alguna gallega, pero no sabemos ni alemán ni gallego. Olga te cambio tus pies por los míos. Me ha salido una ampolla en cada uno , mañana ya veremos. La culpa del Carles y del Victor que me han entrenado mal. Mis nietos que no me dicen nada. Olga me impresionaron los Montes de Oca, lástima que son castellanos, pero no te preocupes por nosotros que esconderemos la mano izquierda en Burgos, por si acaso. Agustì, no sabes lo que te estás perdiendo, te echamos de menos.

General
8
06
2014
Avui ha sigut el primer dia de camí. Hem arribat a Belorado. La sortida a dos quarts de set del matí, parada a esmorzar a la mitad i arribada a Belorado sobre un quart d’una.
Ha fet molt bon dia, calor cap al final, però hem sigut els primers d’entrar a l’alberg. Dutxa, rentadora i assecadora i a dinar falta gent.
Demà serà més duret, ens toca pujar els Montes de Oca i l’etapa serà més llarga. Espero que tots tres aguantarem bé.
Bueno ya hemos cambiado de país, hemos llegado a Castilla y tampoco se vive mal por estos lares. Nos hace un cielo azul clarísimo con alguna nube pero de momento todo perfecto. El campo está maravilloso, unos verdes fuertes de trigos y unas cebadas verdosas-amarillentas de las que le gustaban al Agustí para hacer buena cerveza. Olga, ya estamos en tu país, creo que se llama Burgos. Una abraçada a tots. Y mis nietos ¿dónde están?, que aún no me han dicho nada.
General