Bibliografia Mòdul 1: Disseny i il·lustració

Dondis, D.A.(1990), La sintaxis de la imagen, Barcelona: Gustavo Gili. L’aprenentatge d’una gramàtica de les imatges és imprescindible per a la comprensió de la cultura actual. Una cultura constituïda cada vegada més per multitud de missatges visuals, procedents de camps tan pròxims i tan diversos al mateix temps com són la fotografia i el cine, la televisió i el vídeo, els dissenys gràfic i industrial, les arts plàstiques i els treballs manuals, la premsa il·lustrada i els còmics, etcètera. És a dir, la quasi totalitat dels mitjans de comunicació de masses.

Camps,I.(1992), Què és el disseny?, Barcelona : Columna, Textos Eines 7. Explicació senzilla sobre el disseny, quin és l’àmbit d’aquesta disciplina i la realitat present i futura.

Swann, A., Bases del diseño gráfico, México: Gustavo Gili. Com enfrontar-se a una composició, i com elegir la combinació adequada per dissenyar-la.

Samara, T. (2007), Los elementos del diseño, Barcelona: Gustavo Gili. És un manual de disseny, ofereix consells i normes.

Munari, B. (Milán, 1907–1998), Diseño y Comunicación Visual, Barcelona: Gustavo Gil. Poeta, escultor, pedagog i autor de llibres infantils, Bruno Munari fa una reflexió i un estudi exhaustiu sobre la comunicació visual.

Muller Brockman, J., Historia de la Comunicación Visual, Barcelona: Gustavo Gili. A més de ser una història de la comunicació visual, la primera que s’escriu, és també una historia visual de la comunicació.

Austin, T / Doust, R. Diseño de nuevos medios de comunicación: Blume. Ús de les noves tecnologies per fer-les servir de manera creativa.

Strassburger, By Mike. and Robynne Raye, El estudio Modern Dog expone: Harper Collins. Cartells de les dues últimes dècades reconeguts internacionalment i de temàtica actual i de gran interès social.

Bibliografia Mòdul 2: Fotografia

• Bibliografia de pàgines web on pots trobar molts recursos sobre fotografia. Està pensada a fi que els alumnes de batxillerat i cicles puguin navegar també pel seu compte:bibliografia_webs.pdf

• Bibliografia general de fotografia. Partint de la fotografia a Catalunya, aquesta bibliografia vol presentar el més important que s’ha publicat de la producció fotogràfica universal de tots els temps: bibliografia_fotografia.pdf

Bibliografia Mòdul 3. Narracions audiovisuals

• Anna Solà, Marta Selva, Mercè Coll (Drac Màgic)(2005): COM VEURE LA TV? 1. Relats de ficció. Barcelona, CAC. Drac Màgic ens ofereix material i activitats per treballar l’ús tant del cinema com de les sèries de televisió. El material comprèn el llibret amb informació i activitats així com un DVD amb material videogràfic per desenvolupar les activitats.

• Xavier Obach (2005): COM VEURE LA TV? 2. Els informatius. Barcelona, CAC. Xavier Obach ens ofereix un material molt útil per treballar l’ús de la imatge en els telenotícies i d’altres formats informatius televisius. El material conté el llibret amb informació i activitats així com un DVD amb material videogràfic extret de diferents cadenes de televisió.

• Joan Ferrés (2005): COM VEURE LA TV? 3. La publicitat. Barcelona, CAC. Joan Ferrés ens ofereix un material molt útil per a treballar tots els aspectes que afecten a la publicitat. Aquest és un material editat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya. El material comprèn el llibret amb informació i activitats així com un DVD amb material videogràfic.

• Joan Ferrés, Xavier Obach, Lope Serrano. COM VEURE LA TV? 4. Altres formats. Barcelona, CAC. Aquest material fa propostes per treballar amb altres formats televisius com els programes roses, els de zàping, els esportius, els concursos o els vídeoclips, entre d’altres.

• AMBRÓS, Alba i BREU, Ramón (2007): Cinema i educació. El cinema a l’aula de primària i secundària, Barcelona, Graó.

• DE LA TORRE, Saturnino (coord) (1998): Cine para la vida. Formación y cambio en el cine, Barcelona, Ediciones Octaedro.

Bibliografia Mòdul 4. Processos de l’art contemporani

Sobre art contemporani:

Aznar, S. (2000), El arte de acción, Hondarribia (Guipúzcoa): Nerea. Recorregut històric per l’art d’acció des dels seus orígens fins els anys 80.

Guasch, A. M. (2001), El arte último del siglo XX. Del posminimalismo a lo multicultural, Madrid: Alianza Forma. Història de l’art a partir dels anys setanta, moment que suposa la fi del dogma formalista i l’inici de la postmodernitat. S’analitzen els principals artistes i les obres que configuren el perfil creatiu de la nostra època.

Rush, M. (2002), Nuevas expresiones artísticas a finales del siglo XX, Barcelona: Destino. A partir d’una reflexió sobre les noves concepcions sobre el temps i l’espai generades per la utilització de les noves tecnologies, aquest llibre explora territoris artístics ocupats per la performance, el videoart, la videoinstal·lació i l’art digital.

Warr, T. i Jones, A. (2006), El cuerpo del artista, Barcelona: Phaidon. Aquest llibre inclou una selecció d’artistes que, des de la dècada dels seixanta i fins l’actualitat, han treballat amb el seu cos utilitzant-lo com a instrument, suport o vehicle d’expressió.

Sobre educació artística:

Agirre, I. (2005), Teorias y prácticas en educación artística, Barcelona: Octaedro. Aproximació a les diferents tendències pedagògiques relatives als ensenyaments artístics i consideracions en relació al futur de l’educació artística tot contrastant la investigació que prové de la psicologia i la pedagogia amb la relativa a altres àmbits moltes vegades desconsiderats per l’educació artística com la filosofia de l’art o l’antropologia.

Bosch, E. (1998), El plaer de Mirar. El museu del visitant, Barcelona: Actar. Reflexions sobre l’educació estètica a través de l’art contemporani.

Caja, J. (Coord.) (2003), La educación visual y plástica hoy. Educar la mirada, la mano y el pensamiento, Barcelona: Graó. Proposta general d’actualització dels ensenyaments artístics. A l’apartat d’educació infantil es centra l’atenció en l’expressió i l’autoexpressió de l’alumnat; a educació primària s’ofereixen recursos expressius propis de les arts plàstiques; per últim, a l’educació secundària, s’aposta per la utilització de les noves tecnologies per al tractament de la imatge.

Efland, A. D., Freedman, K. i Sthur, P. (2003), La educación en el arte posmoderno, Barcelona: Paidós. Aquest llibre reflexiona sobre la influència de la filosofia postmoderna en les qüestions curriculars. Analitza les característiques del que seria un currículum d’educació artística postmodern i proporciona eines de treball aplicables tant a primària com a secundària.

Hernández, F. (2000), Educación y cultura visual, Barcelona: Octaedro. Aquest llibre suggereix que la postmodernitat ha redefinit l’art i, per tant, l’educació artística ha d’evolucionar paral·lelament, des d’una comprensió de la cultura visual.

Memòria mòdul 4:   Veure Fitxer

EXERCICI 1. Treball a partir d’un espot.

En aquest primer exercici plantejarem una proposta didàctica a partir de breus espots televisius relacionats amb el món dels perfums. Buscarem posar de manifest el sexisme de la majoria de propostes així com l’escassa imaginació estètica de les diferents produccions.

Distingirem entre aquells que presenten una imatge de dona o home objecte, com per exemple:

“JACQ’S” de Parera

“SHALIMAR” de  Guerlain

“QUIZAS,…” de Loewe

d’altres més “equilibrats” en quan el missatge, com per exemple:

“PURE PURPLE” de Hugo Boss

i d’altres directament més interessants com a propostes, com per exemple:

“CK ONE” de Calvin Klein

1. Què pretenem treballar, quina és la intenció d’utilitzar aquestes creacions?

A partir d’un tipus de publicitat molt concreta analitzaríem per un costat el missatge que transmeten tots aquests espots, intentant que l’alumne desenvolupi un sentit crític envers la publicitat i els missatges subliminals i discriminadors que a vegades podem trobar.Per altre part també treballaríem el llenguatge audiovisual del guió analitzant i transcrivint els guions d’aquests espots.

1. Per a quin grup d’alumnes ho plantegem.

El grup d’alumnes seria de 4art d’ESO, amb els que ja s’han treballat els conceptes més bàsics del llenguatge audiovisual (Escena, pla, seqüència,…)

1. Activitats. 

Visionat de diferents espots o anuncis de perfums a l’aula. Fer equips de 3 o 4 alumnes. Distribuir un espot per grup. (1 sessió)

Cada grup hauria d’extreure’n el missatge explícit i implícit, així com els estereotips estètics i justificar-ho. Exposició oral i debat. (1 sessió)

Redactat del guió en grup. (2 sessions)

1. Avaluació.

Es valorarà:

• El treball en equip.
• L’ordre i el respecte en el torn de paraula.
• Arribar a identificar els dos missatges de cada espot.
• La correcta redacció del guió, identificant cada escena, el tipus de pla, l’angle, etc. 

EXERCICI 2. Treball de creació.

Creació d’un guió audiovisual.

1. Què pretenem treballar.

Aprofitant l’anàlisi del guió anterior, treballaríem la creació d’un guió propi i original d’un espot de perfum, que fugis dels tòpics existents. Es podria plantejar fins i tot la possibilitat d’arribar a filmar alguna de les millors propostes realitzades.

1. Grup d’alumnes a qui ho plantegem.

El grup d’alumnes seria de 4art d’ESO, amb els que ja s’ha treballat l’exercici anterior.

1. Activitats

Amb el bagatge del treball anterior però ara individualment es demanaria la creació d’un espot televisiu de màxim un minut de durada, anunciant un determinat perfum, evitant tots els tòpics dels anuncis de perfums visionats. S’hauria de crear el missatge a transmetre, redactar el guió literari i el guió tècnic.(3 sessions)

1. Avaluació.

Es valorarà:

• La originalitat en el missatge a transmetre.
• La manca d’estereotips i sexismes en la proposta.
• La correcta redacció del guió literari i del guió tècnic.
• L’actitud de respecte i treball.

       Molt lligat per la programació com per incloure una activitat no programada en un principi, i donat que per part de la coordinació de 4art d’ESO del col·legi, se’m demanava que plantegés tres activitats des de l’àrea optativa de visual i plàstica a desenvolupar en grup com a “Projecte de Recerca” a portar a terme en un viatge proper a Madrid, he pensat que podria treballar i programar una d’aquestes propostes en el àmbit de la fotografia i que em servis per l’exercici del mòdul 2.

Hi ha un inconvenient, que les activitats dels alumnes no les tindria fins que es realitzes el viatge (Projecte de Recerca), i per tant inclouré a tall d’exemple possibles fotogràfies comparades extretes per mi de la xarxa.

PAUTES PEL PROJECTE DE RECERCA  DE L’ÀREA DE VISUAL I PLÀSTICA 4rt d’ESO 

Introducció

El projecte de recerca consta d’una sèrie de tasques que es poden construir a partir de situacions, problemes o preguntes inicials, sobre les quals l’alumnat, en grups reduïts, ha de plantejar una hipòtesi o objectiu, planificar el mètode de resolució, integrar informació procedent de diverses fonts i, finalment, arribar a unes conclusions argumentades per mitjà d’un informe escrit i una breu exposició oral. Aquestes situacions inicials proposades a l’alumnat poden tenir un caràcter transversal però també es poden emmarcar dins un àmbit de coneixement determinat. 

A diferència del treball de síntesi dels cursos de primer a tercer, que sol ser comú per a tot alumnat, en el cas del projecte de recerca de quart, es poden dissenyar diferents models o propostes segons la tipologia de l’alumnat i els seus interessos. No es tracta, com succeeix als tres primers cursos, de comprovar fins a quin punt l’alumnat ha assolit les capacitats formulades en els objectius generals establerts en les diferents matèries curriculars, sinó que el projecte de recerca es pot focalitzar en un àmbit concret del currículum. També ha de tenir un caràcter més obert, que permeti comprovar el grau d’autonomia de l’alumnat en la planificació de les accions a emprendre per assolir els objectius previstos i donar resposta als problemes plantejats, per mitjà del treball en equip. 

L’objectiu del projecte de recerca és contribuir al desenvolupament de les competències bàsiques de l’ESO i, especialment, de la competència d’aprendre a aprendre, i la competència d’autonomia i iniciativa personal. Pel que fa a la primera competència esmentada, el projecte de recerca suposa la posada en acció de les pròpies capacitats i potencialitats orientades a satisfer uns objectius, tot manejant de manera eficient recursos i tècniques del treball intel·lectual i demostrant capacitat per cooperar. Pel que fa a la segona competència, implica diverses actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, la creativitat, la capacitat de prendre decisions i de transformar les idees en accions per tal de tirar endavant projectes individuals i col·lectius.També es posen en acció les competències comunicativa lingüística i audiovisual (amb la presentació escrita del treball i l’exposició oral); la competència en el tractament de la informació i la competència digital (amb la cerca i gestió d’informacions en diversos formats); i la competència social i ciutadana (participació, responsabilitat, presa de decisions i capacitat dialògica en el treball en equip).

Continguts

Explorar i percebre

• Anàlisi de fotografies utilitzant els elements conceptuals propis del llenguatge de la fotografia com a elements de descripció, tenint en compte conceptes de la representació fotogràfica: punt de vista, enquadrament, il·luminació, nitidesa, enfocament, clarobscur i color.

Interpretar i crear 

• Representació personal d’idees utilitzant les càmeres fotogràfiques i els recursos TIC, i manifestant iniciativa, creativitat i imaginació.

Dimensió social i cultural 

• Reconeixement i valoració del paper discursiu de la fotografia documental en la societat actual.

Hipòtesi de treball

Hi ha “diferències visuals” entre Barcelona i Madrid?

Podem aconseguir captar i comparar aquestes diferencies a través de la fotografia?   

Objectiu

Aconseguir argumentar a través de l’imatge fotogràfica que, tot i ser Barcelona i Madrid molt semblants, hi ha diferències visuals a vegades subtils que podem apreciar a través de la comparació de diverses fotografies sobre els mateixos temes. 

Temporització i Organització del projecte de recerca El projecte de recerca es concentra en un període de 6 dies durant el viatge que es portarà a terme a Madrid.Prèviament al viatge hi haurà dues classes (2 h.) per plantejar el Projecte de recerca i els alumnes es podran documentar a la biblioteca del centre, per Internet a aula del centre, a la biblioteca del barri i a casa.El Projecte de recerca es desenvoluparà en grups que formarà el professor.  Avaluació del projecte de recercaEs valorarà principalment el procés global del treball realitzat i la perseverança en la consecució de les fites proposades, i no únicament els resultats obtinguts. La qualificació final, que és individual, contemplarà la capacitat d’autonomia per gestionar la pròpia feina, així com l’actitud de cooperació i responsabilitat en el treball en grup. La nota final del Projecte de recerca de 4art sortirà de: Procés 20 %, Actitud 10 %, Versió escrita 40 %, Exposició oral 30 %  Fases

1. Cerca i recuperació de la informació

És el primer pas en el procés de recerca. Què busco? On ho busco? Com ho busco?

Investigar sobre aquestes diferencies visuals en els àmbits següents:

·        Paisatge (mar, riu, cel, arbres,…)

·        Urbanisme (edificis, carrers, avingudes, museus, mobiliari, escultures, parc automobilístic,…)

·        Gent (tipologies, maneres de vestir,…)

·        Gràfiques urbanes ( rètols, menús, graffiti’s, senyals,…)

·        D’altres…

Confeccionar un guió dels àmbits que tractarem, quines imatges podem agafar, com distribuirem les feines en els integrants del grup,…Documentar-se amb fotògrafs i llibres de fotografia. 

2. Treball de camp

Recollir fotos PROPIES de Barcelona a partir d’un guió (aproximadament un mínim de 15) i després anar a buscar l’imatge “homòloga” (intentant captar la diferència en el contingut però amb el mateix punt de vista i enquadrament) en el viatge de Madrid. 

3. Elaboració del treball

Seleccionar i acabar de valorar les imatges recollides.Posteriorment es podran retocar aquestes imatges amb el programa GIMP però sols per millorar l’enquadrament o errors de llum o color.Redactar títols i text que acompanyarà a les imatges.Redactar les conclusions del treball. Es realitzarien dues versions de presentació:

Primera versió:

Una impressa a format A4 amb els següents apartats:

– Portada (Títol del treball, integrants del grup, centre i curs)

– Índex (apartats i pàgines)

– Introducció al Projecte de recerca (on indicarem la hipòtesi de treball i l’objectiu)

– Les diferents imatges a comparar, amb peus de foto titulant les imatges i un text on es justifiqui i s’expliqui l’aspecte comparat.

– Conclusions extretes del treball.– Bibliografia si fos el cas.

Segona versió:

Versió PowerPoint per fer l’exposició oral.

EXEMPLE

Una de les possibles fitxes comparatives podria ser com aquesta: 

A partir d’un disseny molt senzill i clar, s’ha buscat comunicar l’estil de cada tipus de música.

Una imatge similar orientada i enquadrada quasi igual, el mateix tipus de composició amb petit retocs , un equilibri de masses i de zones positives i negatives, els colors adients per cada tipus de música i la tipografia molt seleccionada per expressar el missatge a comunicar.

Aquesta activitat podria anar proposada per un alumnat de 3er o 4rt d’ESO.

El procés de treball consistiria en primer fer un escrit amb el tipus de música escollit (rock, jazz, clàssica, tecno, heavy, soul…) i l’estil que volem remarcar amb la nostra portada (suau, estrident, forta, rítmica,…) així com amb quina imatge/s voldríem treballar.

Segon faríem uns petits esbossos per treballar la composició i les formes de les lletres.

També en aquesta segona fase d’esbós es pot treballar el color amb retoladors.

Tercer (a casa o a l’aula d’informàtica) buscaríem les imatges i realitzaríem el resultat final amb l’ordinador, intentant ser fidels als nostres esbossos.

Valoraríem el procés creatiu (esbossos, quantitat i qualitat), la recerca d’imatges ( originalitat, tamany i resolució adequades), la composició dels elements (relació text – imatge), la tipografia escollida (Font, tamany i estils) i els acabats finals de la imatge (retocs, retallat, impressió).