Era una bèstia estranya
deforme, monstruosa,
macrocèfala, d’ulls desorbitats i cecs,
de braços arrupits
i dits atrofiats
que no haurien sabut retenir res.
La boca sempre oberta, expectant,
àvida com el buit, voraç pou sense fons,
sense brocal, vivent.
Xisclava al neu costat.
Deien que es deia amor.
Poesia Maria-Mercè Marçal
Leave a reply