Heràclit versus Parmènides

Vídeo Heràclit i Parmènides de Ramon Alcoberro.

La lectura al web d’en Ramon Alcoberro pot ser de gran ajuda per a comprendre millor la polèmica, si és que n’hi ha.

LA POLÈMICA SOBRE EL CANVI HERÀCLIT-PARMÈNIDES

Podeu aportar quelcom en relació a les preguntes següents?

  • Què significa ésser?
  • Per què una cosa comença o deixa d’ésser?

També podeu fer una ullada al següent vídeo per cercar semblances i diferències entre elsmaterials recomanats.

La polèmica entre Heràclit i Parmènides

Great advertising about Greece

Ancient Greece | National Geographic

From artistry to politics, ancient Greece left a considerable impression on world history. Learn why Greek and Roman gods share so many similarities, how the alphabet got its name, and how the legacy of ancient Greece has evolved over thousands of years.

Publicada por Greece High Definition en Domingo, 1 de julio de 2018

Al mateix riu d’Heràclit (3)

“A la natura, li agrada amagar-se …

… a l’univers tot és la mateixa cosa, encara que les coses més petites es disfressin de formes, de colors i d’aromes diversos amb la intenció d’enganyar-nos, de fer-nos creure que no tenen res a veure entre elles.”

Coll, Per “Al mateix riu d’Heràclit”, pàg. 68-69


Al mateix riu d’Heràclit (2)

Els camins d’accés al coneixement

“El primer camí és el viatge: cap a fora per observar la natura diversa de terres i mars cap a dins per resseguir els camins de l’interior d’un mateix. El segon camí és la conversa: la discussió pública a l’àgora i a l’Assemblea del Poble i el debat dels banques amb els amics. I el tercer camí són els llibres: la lectura que els savis antics han deixat escrita i l’escriptura de la nova saviesa que el mateix filòsof hi aportà.”

Coll, Per “Al mateix riu d’Heràclit”, pàg. 67


Al mateix riu d’Heràclit (1)

“Entrem i no entrem en els mateixos rius, hi som i no hi som.”

Coll, Per “Al mateix riu d’Heràclit”, pàg. 24

“És reconfortant saber que naveguem pel mateix riu, encara que sovint cadascú vagi amb la seva barca. O potser per això.”

Dedicatòria que vaig rebre el dia de Sant Jordi 2018


Sòcrates i l’areté

“El Sòcrates de Plató és un personatge moral per excel·lència, vitalment dedicat a persuadir a tots a interessar-se, no pel cos o la fortuna, sinó «perquè l’ànima sigui la millor possible» (Apologia 30b)”

Quin significat pot tenir en l’actualitat l’afirmació anterior? Per què creus que es necessària la lectura dels clàssics com l’Apologia de Sòcrates?

Sòcrates i el seu mètode

Podeu posar exemples concrets a l’obra de l’Apologia de Sòcrates on constatem el paràgraf següent?

“Sòcrates adoptant com a punt de partida la posició de l’interlocutor , a poc a poc va fent-li admetre totes les conseqüències d’un punt de vista concret . En exigir a cada instant aquest acord , basat en les exigències racionals del discurs assenyat, del Logos , està objectivant el trajecte comú , obligant al seu interlocutor a reconèixer que el seu punt de vista inicial resultava erroni.”


Sòcrates i Eros

Com hem d’entendre el paper d’Eros dins el mètode socràtic?

“La tasca del diàleg consisteix, fins i tot essencialment, a mostrar els límits del llenguatge, l’impossibilitat que pateix el llenguatge per comunicar l’experiència moral i existencial. Però el diàleg, ell mateix, com a esdeveniment, en tant que activitat espiritual, ha estat ja una experiència moral i existencial. La filosofia socràtica no és elaboració solitària d’un sistema, sinó despertar de la consciència, ascensió a un nivell d’ésser que només es pot realitzar de persona a persona. Eros, ell també, com Sòcrates l’irònic, no ensenya res, perquè és ignorant: no torna més savi, però torna diferents. Eros, com Sòcrates, és maièutic: ajuda les ànimes a engendrar-se a si mateixes.”

Sòcrates i Pèricles, la consciència cívica

Podeu completar o raonar què entenem per la consciència cívica en temps de Sòcrates i com es defensa Sòcrates de l’acusació d’anar-hi en contra? Quin paper va tenir Pèricles amb la política i l’intel·lectualisme moral socràtic?

“Com que els déus eren de la ciutat, no creure en els déus significava també no creure en la ciutat, és a dir, no tenir consciència cívica. Sòcrates era l’últim representant de l’època d’esplendor d’Atenes, supervivent de la generació que havia conegut Pèricles, i jutjar-lo va ser en certa manera com passar comptes amb l’època depassada, que havia produït la grandesa d’Atenes, però que també havia posat les bases de la seva derrota en les guerres del Peloponès.”