“Aquesta separació entre l’autenticitat i la inautenticitat, la vida verdadera i la falsa, l’essència i l’aparença, l’original i la còpia és la base d’una cultura, la nostra, que sempre ha projectat la veritat més enllà o més ençà del que hi ha, del que fem, del que som. La vraie vie est ailleurs, la vida verdadera sempre és a un altre lloc, deia el vers. I això val per a l’esquema platònic, en què les idees verdaderes són al cel de l’eternitat, per a l’escatologia cristiana, en què la salvació es troba després de la mort, per a la narració revolucionària, en què la justícia és al final del camí, o per a la denúncia de la societat de l’espectacle, per la qual estem condemnats a la distància insalvable entre la veritat i els seus simulacres. Aquesta distància, en la societat moderna i contemporània, l’atribuïm a les perversions del mercat. Del platonisme a la malenconia de l’esquerra, com en diu el filòsof Jacques Rancière, no ens hem mogut gaire.
¿Això vol dir que hem d’acceptar, com a realitat única, la que ens ofereix avui el mercat?”
GARCÉS, Marina. Fora de classe, pàg. 166 Ed. Arcàdia
Llegeix l’article sencer a:
http://www.ara.cat/suplements/diumenge/mercat-perversio_0_1514248570.html
Quines referències platòniques podem trobar en aquest text?
Quina és la vostra opinió personal? On i com ho podem aplicar a l’actualitat.
