Un comentari a “Kant (1)”

1. COMPARATIVA KANT/PLATÓ

   Avui parlarem de la filosofia de Kant comparada amb la del filòsof grec Plató.

   Primerament, hem de saber que Immanuel Kant va ser un filòsof encara recordat a la filosofia actual que va néixer el 22 de Abril de 1724 a l’antiga Prússia, per tant filòsof del segle XVIII que pertany a la filosofia moderna, amb un pensament ètic i polític que va causar una gran impressió. Els seus pensaments eran estructurats i amb molta densitat en uns temes concrets que no anaven dirigits cap al públic, sinó cap a especialistes amb els temes que es tracten del contrari Plató plantejava les seves ideologies i pensaments en forma de diàlegs que surtien de paraules del seu mestre Sòcrates i que anaven dirigides cap a tot el públic, en aquella època cap a la polis.
   Si més no, els dos eren filòsofs que, malgrat les seves diferències, ambdós consideraven l’existència de la realitat fora de la nostra ment, i per tant són considerats filòsofs realistes.
   Per l’altre banda tenim Plató; un filòsof grec nascut a l’antiga atenes i abans de crist. Per tant, podem dir que Kant es troba a un context històric molt diferent al de Plató, ja que un pertany a la filosofía moderna i l’altre a la filosofia antiga o clàssica. Kant volia determinar les condicions de possibilitat i els fonaments del coneixement teòric i pràctic, a més va ser el creador del imperatiu categòric, mentre que el filòsof grec nascut el segle V a.C volia construir una Cal·lípolis, és a dir, una polis justa, mitjançant la seva ideologia política i de com havia de ser una polis amb el seu governador ideal junt amb els ciutadans ideals.

   Kant va etiquetar el conjunt de la seva producció filosòfica com «l’idealisme transcendental», en la qual pretén unificar empirisme i racionalisme. Es diu així aquesta filosofia, perquè Kant pretén delimitar les funcions del pensament racional que són l’analitica, la crítica, l’autocrítica i la secularitzadora. D’altra banda, Plató era un filòsof ideòleg de l’aristocràcia esclavista. A més, fou el fundador del sistema filosòfic de l’idealisme objectiu, segons el qual, alhora que existeix el món dels objectes perceptibles (món sensible) també hi ha el món especial (món intel·ligible) de les idees.

   Plató fa una separació de la realitat que es coneix com a dualisme ontològic, segons ell existeixen dues dimensions diferents que són el món sensible i el món intel·ligible. El món intel·ligible és el món de les idees, que poden ser immutables, eternes i universals, constitueix l’autèntica realitat i només és possible accedir-hi per mitjà de la raó. Mentre que el món sensible és el món físic, el dels objectes físics, a el qual s’accedeix per mitjà dels sentits. Hi trobem tan sols allò que ens envolta, neix i mor i està subjecte al canvi. D’altra banda, Kant parla sobre els imperatius categòrics i imperatius hipotètics. Segons ell: “Tots els imperatius són expressats per deure (haver de) i només són fórmules destinades a expressar la relació d’unes lleis objectives del voler en general amb la imperfecció subjectiva de la voluntat de tal o tal ésser racional com, per exemple, de la voluntat humana” {1}. D’una banda, trobem l’imperatiu categòric, el qual partint de les diferents formulacions que fa Kant sobre aquest imperatiu, podem concluir que: “Hem d’actuar de tal manera que les nostres accions puguin esdevenir llei universal, tractant a tota la humanitat sempre com a fi i mai com un mitjà”. I d’altra banda, l’imperatiu hipotètic, el qual és un principi condicionat que es compon de normes i preceptes que assenyalen l’actuació correcte. Kant els distingeix en: imperatiu problemàtica-pràctic (d’objectiu possible) i imperatiu assertori-pràctic (d’objectiu real) {2}.

   Com ja hem citat abans, Plató divideix la realitat en dues dimensions diferents que són el món sensible i el món intel·ligible. En aquest apartat destaquem el món intel·ligible, ja que és on Plató situa les Idees. Plató pensa que les coses són còpies de les idees, és a dir, que les coses existeixen perquè existeixen les idees de coses. No obstant, la idea per Plató no està sotmesa ni al canvi, ni al moviment, ni al temps i tampoc la podem situar en cap espai. Per això, les Idees són invariables, eternes i immutables. Degut a que existeixen al marge de la nostra existència, si nosaltres no existíssim o no les descobríssim, seguirien existint. Per aquesta raó Plató afirma que les Idees són veritats necessàries, absolutes, no poden no ésser. També cal destacar, que divideix les idees en diversos tipus: les idees de coses, idees matemàtiques, idees de valors i la Idea de Bé, destacant la més important de totes la Idea de Bé, idea suprema, la mare de tota la resta d’idees. Ens diu que és un coneixement privilegiat, fruit de molts anys d’estudi i, en conseqüència no es pot resumir en poques paraules.
   Per altra banda, Kant diu que la raó produeix les idees transcendentals, que defineix com a objectes necessaris de la raó dels que no pot donar-se en els sentits un objecte corresponent, és a dir, les idees són produïdes per la raó en la seva recerca d’allò incondicionat però no poden tenir un ús constitutiu del coneixement perquè llavors és quan generen il·lusions Segons Kant, la raó opera creant tres idees: la d’ànima, la de món i la de Déu. Aquestes tres idees són els tres objectes o substàncies de la metafísica racionalista. Segons Kant, no podem tenir un concepte vàlid d’aquestes idees, sinó només un concepte problemàtic, ja que la pretensió de tenir un coneixement de objectes suprasensibles (noümens) neix d’una ús incorrecte de les categories.

   Kant i Plató, dos personatges de vital importància pel que a l’història de la filosofia es refereix, tenen molta importància i com sabem. són dels més destacats pels seus pensaments, els seus enfocaments mentals i les seves formes de veure i explicar aspectes de la vida. Malgrat això, són nombroses les diferències que separen els personatges entre sí.
   Per començar, els períodes de la història i les motivacions que van portar a fer als personatges els seus treballs són ben diferents, ja que Plató és un filòsof antic (concretament del segle V a. C.) que vol construir una polis justa, i que per dur a terme això elaborarà una explicació de la realitat que li servirà de fonament i de justificació del seu ideal d’Estat, mentre que Kant és un filòsof modern (del segle XVIII d. C.) el qual vol determinar les condicions de possibilitat i els fonaments del coneixement teòric i pràctic (ciència i moral). Per dur a terme això elaborarà una crítica a la raó pura i pràctica.
   Entrant amb els seus pensaments, ideologia i treball, trobem diversos punts a destacar. En primer lloc, pel que fa a les Idees, Plató afirmava, resumidament, que les idees són realitats absolutes, extramentals, atemporals i immaterials que formen part d’un altre món anomenat món intel.ligible, que és el fonament i model dels objectes sensibles i, per tant, transcendeixen i condicionen la realitat, la qual s’anomena món sensible i és, bàsicament, una còpia imperfecta del món intel.ligible i les seves idees. Sobre aquestes idees, Plató afirmava que hi ha quatre tipus i estan jerarquitzades: les de coses, les matemàtiques, les de valors i la Idea de Bé, la idea superior, la causa de la resta d’Idees. A més d’això, Plató confirmava que les idees també regeixen l’ordre moral de la societat (Intel·lectualisme moral), és a dir, que també són la condició de possibilitat de l’ordre moral. Sobre aquest tema, Kant tenia una idea diferent, que consistia en que les idees són produïdes per la raó en la seva recerca d’allò incondicionat però no poden tenir un ús constitutiu del coneixement perquè llavors és quan generen il·lusions. Però si els donem un ús regulatiu, poden exercir un paper útil pel saber. Tot i que no les puguem conèixer sí que podem pensar-les i això ens ajuda a avançar en la ciència. En la recerca d’allò incondicionat, la raó opera creant tres idees, a diferència de les quatre de Plató: la d’ànima (psicologia), la de món (cosmologia) i la de Déu (teologia), les quals es converteixen en els postulats, les condicions de possibilitat de l’ètica i donen sentit a la raó pràctica.
   Continuant amb la humanitat i el tema de la llibertat, per a Plató els ciutadans són instruments i cadascú té una funció determinada de naixement, depenent de la qual, en la societat seran artesans, guerrers o governants. Cal destacar que tots són educats per servir el bé públic, a més de que afirma que no hi ha llibertat pequè tots són “esclaus” del bé comú i que acabarà defensant la idea d’un Estat totalitari.

   A diferència de tot això, Kant és un filòsof il·lustrat, enemic dels totalitarismes i defensa que l’home s’ha de poder educar a ell mateix en llibertat.
   «(…) la independència respecte a les causes determinants del món sensible (…) és la llibertat.» {3}
   “Así pues, libertad y ley práctica incondicionada se implican recíprocamente una a otra” {4}
   Trobo interessant també destacar una de les formulacions de l’Imperatiu categòric (llei moral), que diu: “tracta a la humanitat, tant en la teva persona com en els altres, sempre com un fi i mai com un mitjà”.
   Per acabar, en quant al que pensa Plató en quant a que cada persona té una virtut i que depèn de quina sigui tindrà una funció o una altra dins de la polis i la societat que he explicat anteriorment, Kant opina que ningú neix determinat ni condicionat a desenvolupar una virtut determinada, però que si algú neix amb un talent “x” que podria ajudar a millorar la societat i no ho fa, està actuant en contra el deure moral.

   Quan parlem de justícia, a l’àmbit de Plató, s’ha de parlar si o si, de la de va idea política i sobretot del seu llibre la “República”, en el qual una de les característiques més important és quan Plato afirma que la polis (ciutat) és com un home però en gran, i per tant aquesta per aconseguir l’excel·lència política ha d’estar dotada d’aquestes característiques: de la saviesa, la fortalesa i la temprança {5}. Com aquesta no es mana a si mateixa, proposa que tot el poder estigui en l’existència del anomenat filòsof-rei, que serà qui, sigui l’home més just ja que haurà aconseguit l’excel·lència ètica i així podrà impartir justicia, aconseguint que la polis arribi a una virtut política també. En el seu segon llibre de la República farà la seva famosa frase “se ama la justicia, no por miedo a cometerla, sino por miedo a que recaiga en nosotros” {6}, aquesta frase vol dir que tot el món vol jutjar els actes dels demes per ningú vol ser jutjat o que el se destí sigui determinat per un jurat. Aquest es un argument molt important per demostrar que la justícia no pot recaure per qualsevol persona ja que és una virtud política i ha de cercar el bé comú perquè només així aconseguirà l’excel·lència política. {7}

   En canvi per Kant, ell proposa una justícia que pugui ser universal i sobretot que no ataqui a la dignitat humana. La característica més important d’aquesta etica és la de l’imperatiu categòric, que es aquella que ens determina com jutjar els actes, i tracta sobre, que els actes han de ser jutjats no per les seves conseqüències sinó per la seva voluntat, és a dir que serà una ética que pertany al grup dels “a priori” {8}, això vol dir que només es podrà que ha sigut una bona acció si ha sigut feta amb bona voluntat. A més Kant diferencia 2 tipus de imperatius categòrics: el de les persones i el de l’acció.
   L’imperatiu categòric de l’acció tracta sobre que hem d’obrar per tal d’aconseguir que aquesta es converteix-hi en una llei universal.

   En canvi el de les persones tracta sobre que ens hem de tractar com un fi, no com un mitjà per tal d’aconseguir alguna cosa, ja que ell considera que les persones són un fi en si mateixes.

   Amb això crea els 3 principis pels quals es regira el imperatiu categòric:
   El primer és el d’autonomia, és a dir només tu pots obrar per tu mateix.
   El segon és el d’universal, ha de poder ser vàlid per qualsevol persona.
   L’últim és l’apodictic, és a dir ha de valdre sempre. {9}

   Podem observar que la justicia plantejada per Kant es completament oposada a la de Plató, ja que Kant es centra per jutjar els actes, en la voluntat. En canvi, Plató es fixa en les conseqüències dels actes ja que són les que afecta a la “polis”. A més de “privatitzar” la justicia, ja que segons Plató, molts pocs són els que tenen la capacitat per poder jutjar aquests actes.

   Per finalitzar, amb tot l’ho exposat, ens posicionem més a favor de Kant. El principal fet que ens ha determinat ha posicionar-se així és el gran desacord que tenim amb Plató, ja que no creiem que cap ésser, aconsegueix-hi tenir totes les caracteristiques necessaries per poder convertir-se en el filòsof-rei i poder jutjar als demés. A més que aquest filòsof tractà a les persones com un mitjà per aconseguir el seu màxim fi, que és la “polis”perfecte, tan perfecte que mai s’ha aconseguit. No, com Kant que tracta a les persones com un fi i centra la seva justícia en mantenir la dignitat humana. No obstant, s’ha de dir que molt possiblement Kant no hauria arribat aquest nivell d’ètica sense la gran teoría de Plató, ja que encara de ser molt diferents es poden veure lleugeres característiques platòniques en les teories de Kant. Per exemple:

   Plató fa una separació de la realitat en el món sensible (objectes) i amb el món intel·ligible (idees). En canvi Kant ho separa en els imperatius categòrics i els imperatius hipotetics.
   Kant parla de la universalitat que han de tenir els actes i la voluntat de bondat, pensant així en el conjunt de les persones i en la nostra convivència. Plató, també pensa en el conjunt de les persones però no confia en totes les persones, ja que per ell no tothom és capaç de fer el bé

   Així que en definitiva si díem que estem a favor de Kant, podem arribar a pensar que també estem d’acord amb molts aspectes de Plató, ja que com hem exposat hi ha moltes característiques semblants.

   {1}: Kant, I (2019). Fonamentació de la metafísica dels costums dins Atena, lectures de filosofia de batxillerat (pàg. 303). Barcelona: RBA.

   {2}: Estudiants 2n Batxillerat IES TERRASSA promoció 2018-2019. [Manel Ramon] () Títol del vídeo [Arxiu de Vídeo]. Youtube.
   https://www.youtube.com/watch?v=L1_U_y3blvM&feature=emb_title (0:32-1:22)

   {3}: Immanuel Kant. “VOCABULARI DE LA FONAMENTACIÓ DE LA METAFÍSCA DELS COSTUMS”, document Drive per Manel Ramón.

   {4}: Immanuel Kant, https://pensamientoscelebres.com/autor/immanuelkant/4.

   {5}: Platón: El Estado y la justicia – Filosofía – Educatina https://www.youtube.com/watch?v=-QEp6j1stvE

   {6}: Perdonar pero no olvidar (Punto de vista filosofico) http://aratfilosofia.blogspot.com/p/punto-de-vista-filosofico.html

   {7}: LA REPÚBLICA de PLATÓN y el ALMA
   https://www.youtube.com/watch?v=ORc01ripeDE&feature=youtu.be

   {8}: Estudiants 2n Batxillerat IES TERRASSA promoció 2018-2019. [Manel Ramon] () Títol del vídeo [Arxiu de Vídeo]. Youtube.
   https://www.youtube.com/watch?v=L1_U_y3blvM&feature=emb_title (3:24-5:45)

   {9}: Estudiants 2n Batxillerat IES TERRASSA promoció 2018-2019. [Manel Ramon] () Títol del vídeo [Arxiu de Vídeo]. Youtube.
   https://www.youtube.com/watch?v=L1_U_y3blvM&feature=emb_title (0:00-1:24)

   Respon ↓