El cicle Filoteca organitzat per la xarxa Adhoc dels professors/es de Filosofia del Vallès Occidental va ser inaugurat el passat 18 d’octubre amb una xerrada-col·loqui al voltant de l’Apologia de Sòcrates.
La presentació de l’acte es pot visualitzar en aquest enllaç.
La proposta per aquelles persones que van assistir-hi (us preguem participeu en la valoració) és que ara vagin a la recerca dels elements socràtics que siguin capaços de trobar amb la lectura de la República de Plató.
Podeu descarregar-vos el següent arxiu per tal de facilitar-vos la tasca.
Alhora us preguem seleccioneu un dels possibles rastres i ens el comenteu.
Llibre VII, La República de Plató, Plató. Atena, Ed. La Magrana (2018) pàg. 101
“Doncs si tinguessin la capacitat de dialogar entre ells no penses que es creurien anomenar els objectes reals en si mateixos quan anomenen les ombres que veuen?”
Ho relaciono amb la maièutica, ja que parla de mantenir un diàleg constructiu.
Diapositiva 6
Llibre VII, La República de Plató, Plató. Atena, Ed. La Magrana (2018) pàg. 110
“I els teus mateixos fills, que ara en la nostra ficció formes i eduques, si els puguessis de veritat, oi que, si fossin com les línies irracionals, no els deixaries el govern de la ciutat i que controlessin els afers més importants?”
Aquest pàrraf té a veure amb l’últim desig de Sòcrates envers els seus fills.
-Diapositiva 12
Llibre II, La República de Plató, Plató. Atena, Ed. La Magrana (2018) pàg. 66
“Per tant, haurem de retallar per a nosaltres territori dels veïns, si és que n’hem de tenir prou per a pasturatges i terres conradisses, o els altres a nosaltres si es lliuren també a una adquisició il·limitada de riqueses, traspassant les fronteres de les seves necessitats.”
Aquest pàrraf té a veure amb les guerres i ho podem relacionar amb les batalles que es van lliurar a Atenes en aquella època.
Primera diapositiva.
Diapositiva 12.
”Com més important sigui la tasca dels guardians, tant més els caldrà estar-se de tots els altres oficis, i, al seu torn, la màxima cura i competència en la seva professió”.
Llibre II, La República de Plató, Plató. Atena, Ed. La Magrana (2015-2016) Pàgina 63
Podem trobar el rastre i les idees de Sòcrates en la frase citada ja que fan referència a la necessitat de tenir la màxima cura i competència en el nostre treball.
Sòcrates considera que és una obligació moral ser virtuosos i exel•lents a la nostra feina, arribar a l’areté. Per exemple, els guardians, com diu el text, s’han de centrar i dedicar-se exclusivament al seu ofici, ja que tothom té un lloc en la societat, i si és aquest treball el que millor faran, han de dedicar-se a ser guardians i no a un altre que per exemple, els resulti més interessant però que aportarà menys beneficis al conjunt de la societat. La seva felicitat hauria d’estar en la recerca del bé comú.
”Com més important sigui la tasca dels guardians, tant més els caldrà estar-se de tots els altres oficis, i, al seu torn, la màxima cura i competència en la seva professió”.
Llibre II, La República de Plató, Plató. Atena, Ed. La Magrana (2015-2016) Pàgina 63
Podem trobar el rastre i les idees de Sòcrates en la frase citada ja que fan referència a la necessitat de tenir la màxima cura i competència en el nostre treball.
Sòcrates considera que és una obligació moral ser virtuosos i exel•lents a la nostra feina, arribar a l’areté. Per exemple, els guardians, com diu el text, s’han de centrar i dedicar-se exclusivament al seu ofici, ja que tothom té un lloc en la societat, i si és aquest treball el que millor faran, han de dedicar-se a ser guardians i no a un altre que per exemple, els resulti més interessant però que aportarà menys beneficis al conjunt de la societat. La seva felicitat hauria d’estar en la recerca del bé comú.
Tot això es pot relacionar amb la diapositiva 6.
Diapositiva 5, pensament socràtic, disculpa.
”El qui no està en situació de determinar, distinguint-la de tota la resta per mitjà d’un raciocini, la idea del bé, i el qui, tal com un combat, no s’obre pas a través de tots els atacs, maldant en la lluita no per l’opinió sinó per l’essència, i no s’imposa per un raonament indiscutible, del qui es troba en aquestes condicions ni diràs que sap el bé en si ni cap altra mena de bé, sinó que, com sigui, ha arribat a fregar un ídol, una opinió, no un saber. ”
Llibre VII, La República de Plató, Plató. Atena, Ed. La Magrana (2015-2016) Pàgina 106
Podem trobar el rastre de Sòcrates i relacionar-lo amb la diapositiva 13 ja que parla de la idea del bé i posa com a contrari al bé la ignorància. Per Sòcrates el mal no existeix, si no fas el bé és perquè ho ignores, perquè tens una idea equivocada de que és el bé.
Es relaciona amb la 12, parlament final, no he calculat bé.
També es pot relacionar amb la 5, pensament socràtic.
DIAPOSITIVA 4
«… l’educació no és el que proclamen alguns que és, tot sostenint que quan en l’ànima no hi ha saber ells l’hi posen com si posessin vista en uns ulls cecs.» PLATÓ. Llibre VII, La República. Barcelona: RBA. La Magrana, 2018. Pàgina 103.
Aquesta citació em recorda als sofistes, que utilitzen la paraula com un instrument de poder i manipulació. A més d’ensenyar a defensar qualsevol posició (erística) i a fer discursos convincents (retòrica), l’objectiu principal del sofistes és aconseguir èxit polític i social, de manera que darrere del seu paper de professionals del saber i l’educació, poden inculcar idees a aquells que no són savis.
DIAPOSITIVA 5
«I si hagués de tornar a discernir aquelles ombres i a discutir amb aquells encadenats de per vida, …, no faria riure i es diria d’ell que ara torna amb els ulls malalts per haver pujat a dalt, i que no s’ho val ni tan sols provar de pujar-hi? I que aquell que provés de deslligar-los i de portar-los amunt, si poguessin enxarpar-lo amb les mans i matar-lo, el matarien?» PLATÓ. Llibre VII, La República. Barcelona: RBA. La Magrana, 2018. Pàgina 103.
Aquesta citació em recorda al pensament socràtic, que diu que els homes no són dolents, són ignorants. En la citació es relata el què farien els presoners de la cova amb el presoner que ha pogut sortir i veure el món autèntic (món de les idees). Es diu que es riurien d’ell i si poguessin el matarien, però ho farien no perquè siguin dolents, sinó perquè com que no han descobert la veritat, el què és autèntic, no entendrien el presoner alliberat.
DIAPOSITIVA 6
«Per tant, hi pot haver una art de descobrir la manera com serà més fàcil i eficaç perquè aquest òrgan es giri, una art, dic, no pas d’infondre-li visió, sinó de procurar que s’esmeni la que ja té, però que no s’adreça cap on cal ni mira on hauria de mirar». PLATÓ. Llibre VII, La República. Barcelona: RBA. La Magrana, 2018. Pàgina 103.
Aquesta citació em fa pensar en el mètode socràtic, especialment en la maièutica, en què no es pretén inculcar la veritat sinó fer-la sortir de dins. A més, la maièutica es pot relacionar amb la posterior reminiscència de Plató.
“Per tant, si ho voleu, primer mirarem què és la justícia a les ciutats, i després ho examinarem igualment en cada persona: observarem a paritat del que és més gros en la figura del que és més petit”.
PLATÓ. Llibre II, La República. Barcelona: RBA. La Magrana, 2018. Pàgina 58.
Aquesta frase la relacionem amb la diapositiva 5, ja que com deia Plató una ciutat només tindrà èxit si només cadascun dels seus ciutadans busquen l’excel·lència, els seu propi Areté.
DIAPOSITIVA 6:
“Perquè és cosa justa?”
Llibre IV Determinació de la justícia pàgina 80.
“Per què ho dius, això?”
Llibre IV Revelació de dues parts diverses de l’ànima, la racional i la irracional. El concupiscible.
Podriem relacionar aquestes frases amb la diapositiva 6, ja que parla de la dialèctica i en les frases nombrades està intentant portar a l’interlocutor a un punt de vista en el qual ell no pensava, i tot a base de preguntes.
“ja no seràs capaç de seguir-me, encara que la cosa no fallarà perquè jo no hi posi interès. Ja no veuries una imatge del que diem, sinó la veritat en si, si més no la que a mi em sembla. Si m’ho sembla amb encert o amb desencert, això no s’ho val de discutir-ho, però que una cosa com la veritat pot ser contemplada, en això ens hi hem de fer forts. O no?”.
Llibre VII, El mite de la caverna. Descripció de la situació dels empresonats, Plató. Atena, Ed. La Magrana (2018) pàg. 108.
Relació amb la diapositiva 12: Apologia – Resultat de la votació (35e – 38c).
Aquesta citació la relacionem amb l’Apologia – Resultat de la votació (35e – 38c), (diapositiva 12). Quan Sòcrates va estar acusat, confiava en la veritat per damunt de totes les coses, per tant en la frase fa referència que ja no veurà una imatge del que li estan descrivint, sinó la veritat.
DIAPOSITIVA 6
“Doncs si tinguessin la capacitat de dialogar entre ells no penses que es creurien anomenar els objectes reals en si mateixos quan anomenen les ombres que viuen?”
Llibre VII, El mite de la caverna. Descripció de la situació dels empresonats, Plató. Atenea, Ed. Magrana (2018) pàg. 108.
Amb aquesta frase podem establir una relació amb la maièutica, ja que es parla de mantenir un diàleg per tal d’entendre millor la situació i així ampliar el coneixement.
DIAPOSITIVA 7
Llibre IV, Apartat definició de coratge, Seccions compreses entre 427c-445e i el final del llibre IV, Plató. Atena, Ed. Magrana (2016-2017) pàg. 70
“Mira, la ciutat és coratjosa per una certa part d’ella mateixa. En questa part té la potència per conservar l’opinió pel que fa a les coses importants, que siguin sempre tals i les mateixes, com el legislador les proclamà en el pla d’educació. No és això el que anomenes coratge?”
Apuesta citación en fa pensar en el lenguaje socràtic ja que el fa servir definint que és una cuitas cortamos, pr que ho és i ens aclara del que està parlant. Podem observar que amb apuesta explicación i aclaración, tambo en este donante una definició de que és el coratge.
“si un que davalla de la contemplació de les coses divines cap a les maleses humanes és objecte de mofa i fa molt el ridícul, i va a les palpentes, i abans d’haver-se acostumat prou a les tenebres regnants ja es veu obligat a pugnar davant d’un tribunal o en qualsevol altre lloc sobre ombres de justícia o sobre imatges que hi pertanyen, i combatre-les tal com eventualment se les imaginin els qui no han contemplat mai la justícia en sí” pàgina 100 edició 2016-2017
Si fem una ullada des del punt merament lingüístic veiem la clara relació amb la DIAPOSTIVA 7 . Aquesta és el plantejament, que presenta a Sòcrates a l’edat de 70 anys davant d’un jutjat per desmentir les falses acusacions que recauen sobre ell. Però si fem una anàlisi més explícit des d’una perspectiva més filosòfica, la informació que ens propicia és molt abundant.
Ja en la primera frase ens introdueix la transmigració de l’ànima cap al món intel·ligible gràcies a l’ús de la dialèctica , això ho explica fent referència al mite de la caverna. En aquest cas Sòcrates (savi, filòsof) ha dut a terme el procés de pujada a la llum on ha adquirit una raó intuïtiva , ha conegut el món de les idees (perfecta, immutables, eternes) el concepte de bé . I després ha davallat un altre cop a les tenebres, al món sensible . Quan encara no s’ha acostumat a aquest ja es troba davant d’un tribunal per combatre les calúmnies que recauen sobre ells a uns atenesos que no coneixen la idea de justícia.
El perquè Sòcrates ha fet aquest viratge cap a la veritat absoluta és deu a la seva avançada edat, que l’apropa més al món intel·ligible, tot i que fins que no es mori no podrà arribar al seu ple coneixement.
Per tant, concloc que amb aquesta citació, el filòsof Plató parla de la seva teoria de les idees i la relaciona amb el judici que va rebre Sòcrates, ja que aquest coneixia la veritat única que donen les idees.
“si un que davalla de la contemplació de les coses divines cap a les maleses humanes és objecte de mofa i fa molt el ridícul, i va a les palpentes, i abans d’haver-se acostumat prou a les tenebres regnants ja es veu obligat a pugnar davant d’un tribunal o en qualsevol altre lloc sobre ombres de justícia o sobre imatges que hi pertanyen, i combatre-les tal com eventualment se les imaginin els qui no han contemplat mai la justícia en sí” pàgina 100 edició 2016-2017
Si fem una ullada des del punt merament lingüístic veiem la clara relació amb la DIAPOSTIVA 7. Aquesta és el plantejament, que presenta a Sòcrates a l’edat de 70 anys davant d’un jutjat per desmentir les falses acusacions que recauen sobre ell. Però si fem una anàlisi més explícit des d’una perspectiva més filosòfica, la informació que ens propicia és molt abundant.
Ja en la primera frase ens introdueix la transmigració de l’ànima cap al món intel·ligible gràcies a l’ús de la dialèctica , això ho explica fent referència al mite de la caverna. En aquest cas Sòcrates (savi, filòsof) ha dut a terme el procés de pujada a la llum on ha adquirit una raó intuïtiva, ha conegut el món de les idees (perfecta, immutables, eternes) el concepte de bé . I després ha davallat un altre cop a les tenebres, al món sensible . Quan encara no s’ha acostumat a aquest ja es troba davant d’un tribunal per combatre les calúmnies que recauen sobre ells a uns atenesos que no coneixen la idea de justícia.
El perquè Sòcrates ha fet aquest viratge cap a la veritat absoluta és deu a la seva avançada edat, que l’apropa més al món intel·ligible, tot i que fins que no es mori no podrà arribar al seu ple coneixement.
Per tant, concloc que amb aquesta citació, el filòsof Plató parla de la seva teoria de les idees i la relaciona amb el judici que va rebre Sòcrates, ja que aquest coneixia la veritat única que donen les idees, i que aquest té la obligació moral de fer-la sortir de cadascú.
“si un que davalla de la contemplació de les coses divines cap a les maleses humanes és objecte de mofa i fa molt el ridícul, i va a les palpentes, i abans d’haver-se acostumat prou a les tenebres regnants ja es veu obligat a pugnar davant d’un tribunal o en qualsevol altre lloc sobre ombres de justícia o sobre imatges que hi pertanyen, i combatre-les tal com eventualment se les imaginin els qui no han contemplat mai la justícia en sí” pàgina 100 edició 2016-2017
Si fem una ullada des del punt merament lingüístic veiem la clara relació amb la DIAPOSTIVA 7. Aquesta és el plantejament, que presenta a Sòcrates a l’edat de 70 anys davant d’un jutjat per desmentir les falses acusacions que recauen sobre ell. Però si fem una anàlisi més explícit des d’una perspectiva més filosòfica, la informació que ens propicia és molt abundant.
Ja en la primera frase ens introdueix la transmigració de l’ànima cap al món intel·ligible gràcies a l’ús de la dialèctica , això ho explica fent referència al mite de la caverna. En aquest cas Sòcrates (savi, filòsof) ha dut a terme el procés de pujada a la llum on ha adquirit una raó intuïtiva, ha conegut el món de les idees (perfecta, immutables, eternes) el concepte de bé . I després ha davallat un altre cop a les tenebres, al món sensible . Quan encara no s’ha acostumat a aquest ja es troba davant d’un tribunal per combatre les calúmnies que recauen sobre ells a uns atenesos que no coneixen la idea de justícia.
El perquè Sòcrates ha fet aquest viratge cap a la veritat absoluta és deu a la seva avançada edat, que l’apropa més al món intel·ligible, tot i que fins que no es mori no podrà arribar al seu ple coneixement.
Per tant, concloc que amb aquesta citació, el filòsof Plató parla de la seva teoria de les idees i la relaciona amb el judici que va rebre Sòcrates, ja que aquest coneixia la veritat única que donen les idees, i que té l’obligació moral de fer-la sortir de cadascú.
“si un que davalla de la contemplació de les coses divines cap a les maleses humanes és objecte de mofa i fa molt el ridícul, i va a les palpentes, i abans d’haver-se acostumat prou a les tenebres regnants ja es veu obligat a pugnar davant d’un tribunal o en qualsevol altre lloc sobre ombres de justícia o sobre imatges que hi pertanyen, i combatre-les tal com eventualment se les imaginin els qui no han contemplat mai la justícia en sí” pàgina 100 edició 2016-2017
Si fem una ullada des del punt merament lingüístic veiem la clara relació amb la DIAPOSTIVA 7. Aquesta és el plantejament, que presenta a Sòcrates a l’edat de 70 anys davant d’un jutjat per desmentir les falses acusacions que recauen sobre ell. Però si fem una anàlisi més explícit des d’una perspectiva més filosòfica, la informació que ens propicia és molt abundant.
Ja en la primera frase ens introdueix la transmigració de l’ànima cap al món intel·ligible gràcies a l’ús de la dialèctica , això ho explica fent referència al mite de la caverna. En aquest cas Sòcrates (savi, filòsof) ha dut a terme el procés de pujada a la llum on ha adquirit una raó intuïtiva, ha conegut el món de les idees (perfecta, immutables, eternes) el concepte de bé . I després ha davallat un altre cop a les tenebres, al món sensible . Quan encara no s’ha acostumat a aquest ja es troba davant d’un tribunal per combatre les calúmnies que recauen sobre ells a uns atenesos que no coneixen la idea de justícia.
El perquè Sòcrates ha fet aquest viratge cap a la veritat absoluta és deu a la seva avançada edat, que l’apropa més al món intel·ligible, tot i que fins que no es mori no podrà arribar al seu ple coneixement.
Per tant, concloc que amb aquesta citació, el filòsof Plató parla de la seva teoria de les idees i la relaciona amb el judici que va rebre Sòcrates, ja que aquest coneixia la veritat única que donen les idees, i que aquest té la obligació moral de fer-la sortir de cadascú.
AQUESTA ÉS LA DEFINITIVA!!!!!!!!!!!!!!!
“si un que davalla de la contemplació de les coses divines cap a les maleses humanes és objecte de mofa i fa molt el ridícul, i va a les palpentes, i abans d’haver-se acostumat prou a les tenebres regnants ja es veu obligat a pugnar davant d’un tribunal o en qualsevol altre lloc sobre ombres de justícia o sobre imatges que hi pertanyen, i combatre-les tal com eventualment se les imaginin els qui no han contemplat mai la justícia en sí” pàgina 100 edició 2016-2017
Si fem una ullada des del punt merament lingüístic veiem la clara relació amb la DIAPOSTIVA 7. Aquesta és el plantejament, que presenta a Sòcrates a l’edat de 70 anys davant d’un jutjat per desmentir les falses acusacions que recauen sobre ell. Però si fem una anàlisi més explícit des d’una perspectiva més filosòfica, la informació que ens propicia és molt abundant.
Ja en la primera frase ens introdueix la transmigració de l’ànima cap al món intel·ligible gràcies a l’ús de la dialèctica , això ho explica fent referència al mite de la caverna. En aquest cas Sòcrates (savi, filòsof) ha dut a terme el procés de pujada a la llum on ha adquirit una raó intuïtiva, ha conegut el món de les idees (perfecta, immutables, eternes) el concepte de bé . I després ha davallat un altre cop a les tenebres, al món sensible . Quan encara no s’ha acostumat a aquest ja es troba davant d’un tribunal per combatre les calúmnies que recauen sobre ells a uns atenesos que no coneixen la idea de justícia.
El perquè Sòcrates ha fet aquest viratge cap a la veritat absoluta és deu a la seva avançada edat, que l’apropa més al món intel·ligible, tot i que fins que no es mori no podrà arribar al seu ple coneixement.
Per tant, concloc que amb aquesta citació, el filòsof Plató parla de la seva teoria de les idees i la relaciona amb el judici que va rebre Sòcrates, ja que aquest coneixia la veritat única que donen les idees, i que té l’obligació moral de fer-la sortir de cadascú.
Llibre II, Creixença de la ciutat, Plató. Atena (2015-2016) pàgina 61
“Aleshores ens cal engrandir altre cop la ciutat, perquè la que fruïa de salut ja no ens basta; haurà de créixer en extensió i en uns habitants que fins ara a les ciutats no eren imprescindibles, com és ara caçadors i tota mena d’imitadors, molts de colors i de formes, molts altres de música; hi haurà poetes i els servidors, és a dir, els rapsodes, actors, dansaires, i empresaris. I professionals d’estris dels que fan servir les dones per als seus pentinats, i també dels altres. Però principalment ens mancaran molts més servidors: no et sembla que ens caldran preceptors, dides, mainaderes, cambreres, perruquers, i també cuiners i majordoms? I encara hi haurà d’haver porcairols, perquè a la ciutat anterior no n’hi havia: no els necessitàvem. Però a la d’ara ens en mancaran. I també bestiar de tota mena, per si algú n’ha de menjar. Oi que sí?”
Aquesta citació anterior té concordança amb la DIAPOSITIVA 4, ja que ens mostra el mètode, l’objectiu i la doctrina dels sofistes.
Principalment aquesta frase la relacionem amb un objectiu clar dels sofistes, la recerca de la utilitat. Plató diu que cal millorar i engrandir la ciutat i que això es farà donant importància a aquelles persones que no eren imprescindibles com per exemple; poetes, caçadors, imitadors, actors, etc.
Un altra manera d’engrandir i millorar la ciutat, segons Plató, era cercar professions que més mancaven, com ara bé; els preceptors, dides, mainaderes, cambreres, perruquers, cuiners, majordoms i porcairols.
Totes aquestes professions sorgeixen d’acord amb les necessitats que es van creant dia a dia i fan que hi hagi una comoditat més notable,és a dir, gràcies a aquestes professions, hi ha una recerca de la utilitat.
“Perquè realment us passa quelcom diví si, sense creure que la injustícia és preferible a la justícia, sou tan capaços de defensar aquesta tesi”
Llibre II, La República de Plató. Atena, Ed. La Magrana (2018 – 19). Pàgina 57
En aquest comentari relacionaré la idea dels sofistes en la República de Plató amb la diapositiva número 4 de la presentació de l’Apologia de Sòcrates.
En el text citat trobem el concepte de erística, habilitat bàsica del mètode sofista. La erística consisteix en ensenyar a defensar qualsevol posició, independentment de la teva opinió al respecte.
Sòcrates defensa que el bé és immutable i el mateix per a tots, i per tant no pot defensar una posició que estigui en contra amb el bé universal. Per contra els sofistes defensen que les lleis dels homes son purament convencionals ja que el bé és relatiu, per tant el seu objectiu és que la seva argumentació sigui útil per a aconseguir l’èxit polític i social.