Consciència veritable i consciència falsa. Obrer monàrquic?

Ara que tornen a venir eleccions potser pot ser interessant la reflexió que Georges Politzer ens fa cap al final del seu llibre “Principis elementals de filosofia” recentment publicat per Sembra Llibres. Tot i que, com no pot ser d’altra manera, el seu prisma ideològic embolcalla tot el seu pensament.

L’obrer que és monàrquic té també una consciència alhora veritable i falsa. Veritable perquè vol suprimir la misèria que pateix; falsa perquè pensa que un rei pot fer-ho. I simplement, perquè ha raonat malament, perquè ha triat malament la seva ideologia, aquest obrer pot transformar-se per a nosaltres en un enemic de classe tot i que, no obstant això, és de la nostra classe. Així, tenir una consciència falsa és enganyar-se o ser enganyat sobre la seva veritable condició.

D’altra banda, hem de comprovar que tot es posa en joc per donar-nos una consciència falsa i desenvolupar la influència de la ideologia de les classes dirigents sobre les classes explotades. Els primers elements d’una concepció de la vida que rebem, la nostra educació, la nostra instrucció, ens donen una consciència falsa. Els nostres vincles en la vida, certa ingenuïtat en alguns, la propaganda, la premsa, la ràdio, falsegen també, la nostra consciència.”

Politzer, Georges. “Principis elementals de filosofia” Sembra Llibres València 2020, pàg.191.