Al llegir el llibre “El sentido de la existencia” d’Edward O. Wilson no he pogut evitar traslladar algunes afirmacions a l’àmbit de la política actual a Catalunya, us passa el mateix?

“Els membres egoïstes prosperen dins dels seus grups, però els grups formats per altruïstes es sobreposen als grups formats per egoïstes.”

…

“Comportar-se de forma egoïsta dins del grup proporciona un avantatge competitiu, però habitualment és quelcom destructiu pel conjunt del grup… Quan un individu és altruïsta i es mostra cooperatiu, el seu avantatge competitiu queda reduït en comparació a la dels altres membres, però s’incrementa la supervivència i l’índex de repoducció del grup en conjunt.”

Com han de ser els/les líders polítics? Com són els partits en relació als seus votants? Com es comporten els/les governants en relació a la comunitat a la que li deuen servei?

No he pogut d’estar-me de respondre’m mentalment aquestes qüestions i intentar comparar-les amb altres societats que tenen altra cultura política.

Wilson, E.O. El sentido de la existencia humana, pàg. 51, 139 Gedisa 2016.