La proposta didàctica consisteix en fer una comparativa de Kant amb altre autor tot afegint:
- citacions concretes a l’obra de Kant
- referències al vídeo de suport que teniu a continuació indicant el minutatge concret
Cal detallar les citacions adequadament, per exemple, la del vídeo:
Nom dels autors. [Nom de usuari a Youtube] (data). Títol del vídeo [Arxiu de Vídeo]. Youtube. http://youtube.com/url-del-video i us caldrà afegir els minuts concrets en cada cas.
Exemple de com citar un llibre:
Kant, I (2019). Fonamentació de la metafísica dels costums dins Atena, lectures de filosofia de batxillerat (pàg. 295). Barcelona: RBA.
Comparativa de Kant amb Mill
En aquest escrit tractarem dos punts de vista filosòfics al voltant dels conceptes de la teoria ètica d’Immanuel Kant explicats al video que se’ns va assignar. Aquests dos serien els del propi Kant i el de de John Stuart Mill i la comparativa tractarà tant els aspectes comuns com els diferenciadors.
El deure implica directament el concepte de bona voluntat i bàsicament el que fan és donar ressò l’un de l’altre sense trepitjar-se. En quan a la bona voluntant segons diu el vídeo en el minut 1:20, no té una màxima ulterior i la podem trobar dins nostre sense la necessitat de ser apressa, és a dir, naixem amb ella. Seguidament, el deure és, segons el vídeo al minut 1:52, la part proactiva de la bona voluntat on l’impuls interior amb el que naixem es converteix en l’acció. En canvi Mill és utilitarista i diu que la utilitat és allò que ens fa feliços. Això ens dóna a pensar que creu que la bona voluntat no rau en l’instint sinó que aquest deure només serà dut a terme si la persona sent felicitat en ajudar, en cas contrari, simplement no ho farà.
D’altre banda, el video també ens fa entendre l’imperatiu categòric al minut 3:53 com aquell impuls que tenim dins nostre que ens fa actuar de manera correcte i universal, és a dir, que es pugui aplicar en totes les situacions (Llei universal, 4:01). Tres exemples són donats després d’aquesta explicació, i la conclusió que n’extreuen els creadors del vídeo és que no es pot crear una llei universal degut a que cada situació és única, en l’inici del vuitè minut. Stuart Mill també creu bastant amb l’imperatiu categòric i la bona voluntat en la que es sustenta. Ell opina que per a aconseguir alguna cosa, s’han de tractar a les persones com a un fi, i no com a un mitjà, per exemple: si tens una parella, has de ser feliç amb aquesta i no fer-la servir per ser tu qui sigui feliç.
Segons el vídeo, Kant elabora una ètica autònoma on les decisions i les lleis no depenen de un principi extern, sinó de la finalitat que és el compliment del deure moral. La ètica principal que s’explica en el vídeo és la ètica material i teleològica(deontologisme ètic) , ja que són les que reben la llei moral des de fora de la raó. També s’explica que la ètica té un caràcter formal i universal, ja que en els actes morals el motiu de la bona voluntat es troba dins d’aquestes. I en aquest cas en el vídeo s’exposen dos exemples on explica que l’imperatiu categòric sempre va relacionat amb la llei universal, ja que la bona voluntat depèn del imperatiu categòric. En canvi, John Stuart Mill diu que l’ètica és una teoría que identifica la utilitat amb el bé(utilitarisme ètic) , si és útil també és bo, i això que ens fa feliços també és finalitat. Els actes morals són útils si ens aporten felicitat. Llavors l’utilitarisme de Mill considera que les accions morals són concretes en el valor moral i no alteren el resultat.
En el video, en el minut 5:20 es diu que no es pot utilitzar un ésser humà pel teu propi benefici o com un mitjà. Posteriorment, s’esmenta que l’ètica de Kant es centra en la dignitat.
Kant diu que per a ser feliç una persona no pot triar la felicita a costa de la dignita, ja que aquesta seria indigne i una persona que no és digne no por ser vertaderament feliç. Per Kant la dignitat és ser capaç de donar-se a un mateix llibertat. La llei moral de Kant, diu que tractis a la humanitat com un fi però mai com un mitjà.
John Stuart Mill, diu que la humanitat forma part de la regla moral de l’Utilitarisme, i que per tant, la regla ha de tenir un valor universal, ha de contemplar la dignitat humana i cap situació la qual ens afavoreixi a nosaltres no afecti a ningú, ja que llavors estariem atemptant contra la dignitat humana.
Com és comentat al video Manel Ramon.18 de maig de 2019. Kant 06.Youtube. https://www.youtube.com/watch?v=PgLijsfpovo&feature=emb_title. Min. 6:10. Hi ha dos grups de judicis morals:
el primer grup és el de judicis segons la validesa. Aquests poden ser a priori o a posteriori
el segon grup és el de judicis segons l’extensió. Aquests poden ser analítics (no amplien coneixement, o sintètics (amplien coneixement).
Kant és un gran defensor dels judicis a priori, ja que ell creu en què hi ha d’haver un imperatiu categòric que serveixi per a totes i cada una de les circumstàncies. Per tant, primer jutges si una acció és positiva o negativa i, en cas que sigui bona, la pots aplicar en qualsevol situació, sempre i quan no violi la dignitat humana en algun cas puntual. Kant considera que actuar així és la manera justa de fer-ho, però també diu que és molt complicat fer un bon judici moral que sigui aplicable a totes les situacions, ja que és comú deixar-se portar per les emocions i que et portin a equivocar-te. És a dir, ell defensa els judicis analítics a priori.
John Stuart Mill, per contra, creu en els judicis a posteriori, degut a que que considera que no existeix un imperatiu categòric. Ell diu que primer has d’actuar i, seguidament, reflexionar sobre si el teu comportament ha estat correcte, èticament parlant. És a dir, ell és defensor dels judicis sintètics a posteriori.
Avui en dia l’ètica que podem observar al nostre entorn més proper és la utilitarista de John Stuart Mill. Això es causat pel sistema capitalista en el qual vivim: la societat gira entorn els diners i aquests alhora només tenen un valor material, utilitarista; i no té cap tipus de rerefons moral i molt menys universal com cercaria Kant. Si és cert que existeixen certes mesures i lleis basades en en imperatius categòrics com els drets humans però tristament, en moltes ocasions, aquests principis que broten de la bona voluntat i el deure no arriben a desenvolupar-se en la pràctica.
Potser això és conseqüència de la impossibilitat d’arribar a un imperatiu categòric comú ja que acceptem la diversitat d’opinions en gairebé tots els àmbits i la complexitat de la societat actual. Per tant és molt més fàcil i natural seguir un tipus de “llei d’oferta i demanda moral” (òbviament utilitarista) que fa que allò que és ètic s’equilibri per si mateix. A causa de la infinitud de variables que podem trobar, fonamentar la nostra moral en l’ètica kantiana seria gairebé un impossible per la improbabilitat de trobar imperatius morals aplicables en qualsevol situació. Al video Manel Ramon.18 de maig de 2019. Kant 06.Youtube. https://www.youtube.com/watch?v=PgLijsfpovo&feature=emb_title. Min.7:58. es refereix a aquest darrer aspecte com a la incapacitat de generalitzar els impulsos moral en un món amb esdeveniments tan concrets que sempre són diferents.