Quins exemples concrets sobre com aconseguir i quines característiques ha de tenir la ciutat perfecta que fa servir Plató i que afegiries al Prezi que us mostrem sobre el Llibre IV de la República de Plató ?
Cuiner de camins
Filosofia entre tot@s / Aprenents de camins
Plató, Llibre IV, La República, Atena, ed. La Magrana (2018), pàg 71.
“És evident, doncs, que serà sàvia, coratjosa, temperada i justa”
La relacionem amb la diapositiva 2 perquè explica que una ciutat perfecta ha de complir els requisits següents: sàvia, coratjosa, temperada i justa. Sàvia perquè és la ciència que guarda l’estat i que tenen els governants, coratjosa perquè així es conserva la valentia per defensar les coses importants, i temperada perquè la ciutat tingui un cert ordre i domini d’alguns plaers i passions. Aquestes tres característiques fan que la ciutat sigui justa.
PLATÓ llibre IV la República RBA (2018) pàg. 77
“Perquè no és com el coratge o com la saviesa, que són, cadascun, en una part de la ciutat, i la fan, el primer, coratjosa, i l’altra sàvia.”
Comparació amb l’ampliació *la temprança a la ciutat. Transició cap a la justícia*
La paraula temprança té el següent significat:
Temprança, per a la doctrina cristiana, és la virtut moral que modera l’atracció dels plaers i procura l’equilibri en l’ús dels béns creats.(Wikipedia, https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Temprança)
Que a una ciutat hi hagi temprança vol dir que la població té una virtut moral la qual modera els capricis i utilitzen les coses creades per ells.
Podem dir que és una combinació de coratge (ser capaç de produir) i saviesa (ser capaç de no adquirir capricis)
Si comparem el significat anterior amb la frase citada al principi, diu que a una població hi ha dos tipus de persona: la que viu dels capricis i la gent que els modera. Segons Plató la gent sàvia és aquella que sap viure sense capricis no necessaris.
“El seny és un saber”.
PLATÓ. LLibre IV “La República”. RBA (2018) pàg 72.
Podem relacionar aquesta frase amb el 3r zoom del Prezi (https://prezi.com/s_bvz_-55pfl/llibre-iv-la-republica-plato/), titulat “Essència i lloc de la saviesa a la ciutat perfecta”.
Aquesta frase surt literalment als apunts de la diapositiva del Prezi. Està relacionada amb el coneixement i com afecta la justícia d’una ciutat.
Sòcrates la menciona ja que ell és defensor de l’intel·lectualisme moral. Segons aquesta idea, el coneixement ens porta a fer el bé. Aquesta mateixa tesi és la que s’evidencia en la frase “el seny és un saber”.
Resumidament, significa que el fet de deliberar bé, d’escollir de manera correcta davant les decisions importants d’una ciutat a l’hora de governar-la per exemple, ve donada pel saber i no pas per la ignorància. Si no es decidís el bé, significaria que el govern és ignorant. Un govern savi, per contra, té coneixements i sempre farà el bé.
“La temprança és un cert ordre, i un domini d’alguns plaers i passions, dels quals prediquem que es mostren, no sé pas de quina manera, superiors a un mateix; hi ha altres dites que semblen tenir petges d’aquesta”.
PLATÓ. Llibre IV, República. Atena RBA (2018) pag. 76.
Trobem l’explicació d’aquesta frase en el 5è zoom del prezi. https://prezi.com/s_bvz_-55pfl/llibre-iv-la-republica-plato/
Aquesta frase apareix amb les mateixes paraules en el Prezi. Intenta explicar el control sobre els nostres plaers i passions per aconseguir una harmonia i concòrdia en la ciutat relacionant això amb el concepte de temprança.
Aquesta és una de les quatre qualitats, juntament amb la saviesa, el coratge i la justícia, que Plató creu necessària per arribar a aconseguir la ciutat perfecta.
“L’anomenarem coratjós, segons aquesta última part, l’individu sempre que la seva fogositat salvaguardi, per mitjà de plaers i dolors, el que la raó dona per terrible, o no.” Llibre IV, pàg 93 (2018) Esquema ( Definició de coratge)
Aquesta frase la relacionem amb l’esquema de la definició de coratge. Segons aquesta definició, el cos lluita a favor de l’ànima, i d’aquí ens neix el coratge. Es pot relacionar amb els guardians i el coratge que aquests tenen, i la capacitat virtuosa de lluitar, defensar i pensar que posseeixen.
“No veus, per tant, que això és a la ciutat, i que en ella les passions de la gent i les de les capes baixes són reprimides per les passions i pel seny dels més honrats, que són pocs? “.
PLATÓ. Llibre IV, República. Atena RBA (2018) pàg 77.
Aquesta frase es troba explicada en el 6è zoom del Prezi. https://prezi.com/s_bvz_-55pfl/llibre-iv-la-republica-plato/
En el Prezi trobem la mateixa explicació de Plató però amb diferents paraules.
Els dos ens volen fer entendre la importància de la saviesa dels més honrats envers als proletaris, els orbres, és a dir, les classes baixes.
Aquests es troben reprimits o apaivagats per les classes més altes, que per Plató són pocs els que gaudeixen d’una gran saviesa.
Suposo que voleu dir els obrers
Volíem dir obrers, és a dir, els productors de la societat.
“Mira, la ciutat és coratjosa per una certa part d’ella mateixa. En aquesta part té la potència per conservar l’opinió pel que fa a coses importants, que siguin sempre tals i les mateixes, com el legislador les proclamà en el pla d’educació. No és això el que anomenes coratge?”
Plató. Llibre IV. República. Atena RBA (2018) pàg. 66
https://es.slideshare.net/dfernan9/platon-esquemalibroviirepublicamuybueno
Definició de coratge: Allò que ens han ensenyat de petits i fa que siguem rígids davant d’una opinió.
Tal i com podem relacionar entre el prezi i el llibre, el coratge és conservació d’opinions que mantenen els ciutadans des de ben petits a partir de l’educació. Això és el que consideren coratge i no canvia, és manté rígid, sobretot en les coses importants.
El coratge no és només per conservar l’opinió personal, es tracta de defensar a la polis, la valentia dels guardians és la base de la seguretat de la polis, virtut que no s’ha de confondre amb la temeritat que no és la moderació de la part irascible de l’ànima per Plató.
” Per tant, són una classe i una part mínima de la ciutat; per un saber radicat a aquesta classe, tota la ciutat habitada serà naturalment sàvia. I és lògic que aquest llinatge resulti escassíssim en nombre, aquesta mena a la qual pertoca de posseir tal saber que és l’únic que entre els altres es mereix el nom de saviesa”.
Plató. Llibre IV. República. Atena RBA (2018) pàg. 73
Aquesta frase la trobem explicada en el 3è zoom del prezi.
https://prezi.com/s_bvz_-55pfl/llibre-iv-la-republica-plato/
Justificació:
Aquesta frase que anomena Plató en el llibre IV la podem comparar amb el prezi amb un dels requisits dels quals, Plató considera que una ciutat perfecta ha de ser savia. A part, en l’apartat de “essencia i lloc de la saviesa a la ciutat perfecta”, la podem relacionar on ens diu que el seny és un saber i que la saviesa com a ciència de l’Estat del guardians perfectes formen una minoria en la ciutat.
Llibre IV:
– “hem vaticinat que la temprança s’assembla a una harmonia?
– “I per què?
– “Perquè no és com el coratge o com la saviesa, que són, cadascun, en una part de la ciutat, i la fan, el primer coratjosa, i l’altra sàvia. La temprança no actua així, sinó que s’estén, simplement, per tota ella, i fa cantar el mateix als més dèbils, als més forts i als mitjans, classificats com vulguis, per la seva intel·ligència, per la seva força, o pel seu nombre, o per la seva riquesa o qualsevol altre criteri similar, de manera que amb tota correcció podem dir que és temprança aquesta concòrdia, aquest acord natural entre el superior i l’inferior, sobre quin element dels dos ha de governar tant a la ciutat com en cada individu” PLATÓ. Llibre IV, La República. Atena RBA (2018) pàgs. 77-78
Aquest fragment el relacionem amb el zoom 7 del Prezi, en el qual s’explica que la temprança està relacionada amb la justícia. Aquesta temprança s’estén per tota la ciutat fent que tant els més dèbils com els més forts o els mitjans puguin unir opinions formant l’esmentada harmonia. Així doncs, i com s’explica en el zoom 7, la temprança unida amb harmonia d’opinions dóna a una justícia.
El zoom 7, a quin diagrama correspon?
Correspon al primer i segon diagrama.
Correspon a:
La temprança a la ciutat.
Transició cap a la justicia.
“I no és ridícul això de ser amo de si mateix”? Perquè el qui es amo de si mateix, per descomptat, també és esclau de si mateix, i és un amo esclau, perquè en un cas i en l’altre un s’adreça a si mateix”.
Plató. Llibre IV. República. Atena RBA (2018) pàg. 76.
Aquesta frase la trobem explicada en el 4t zoom del prezi.
Justificació:
Aquesta frase que Plató anomena en el IV llibre la podem comparar amb el prezi. La temprança és un cert ordre i domini d’algunes passions i plaers. En un individu hi trobem coses bones i dolentes, per naturalessa però allò bo domina allò dolent. Ser amo de si mateix parteix de la base de no ser guiat per males influències. A la ciutat doncs hi passa absolutament el mateix, anomenarem ciutat temperada quan hi hagi més ciutadans bons que no pas dolents.
Amb quin diagrama del Prezi en concret feu la comparació?
Amb el diagrama el qual em fet la comparació és el zoom 4 que es titula: “La temprança. Sentit de la dita “ser amo de si mateix”.
“Per tant, aquesta capacitat de fer tothom el seu ofici emularà, pel que fa a la virtut de la ciutat, la saviesa d’aquesta, i la temprança, i el coratge.”
[ “-Sí, i molt – va dir
-Posaries, per tant, la justícia com a èmula d’elles pel que fa a la virtut de la ciutat?
-Sí, totalment” ]
PLATÓ, llibre IV, La república, La Magrana (2018) p. 80
*les 3 línies entre cotxets no s’inclouen com a frase, però són necessàries per poder entendre-la i poder-la justificar.
Frase associada a la bombolla 1, “Requisits d’una ciutat perfecta” del prezi https://prezi.com/s_bvz_-55pfl/llibre-iv-la-republica-plato/
Justificació:
En aquesta frase es pot veure clarament l’ideal del filòsof: el fet que cada membre del poble realitzi el seu ofici desencadena en la ciutat perfecta.
Dit d’una altra forma: si tothom fa el seu ofici provoca la saviesa, la temprança i el coratge, aspectes que trobem dins de la virtut de la ciutat i “iguala” a la justícia, la qual provoca la ciutat perfecta.
Plató, Llibre IV, 2a República, Atena, ed.La Magrana (2018), pàg 72.
“Doncs mira, precisament això, el seny, és un saber, evidentment, perquè el deliberar bé ve d’un saber i no d’una ignorància.”
En la diapositiva 3 diu que “El seny és un saber” i ho relacionem perquè és una ciència que permet els ciutadans deliberar sobre alguns aspectes en particular, per tal d’arribar a la justícia, no només a una ciutat, sinó també en altres.
Què és una ciència? Crec que no s’entén el que voleu expressar.
Plató, Llibre IV, La República, Atena, ed. La Magrana (2018), pàg. 73.
“És la ciència que guarda l’estat i la tenen els magistrats que no fa gaire anomenàvem guardians perfectes.”
La frase parla de la saviesa o a la diapositiva 3 del Prezi es comenta que la saviesa és la ciència dels guardians perfectes, una minoria a la ciutat. Això permetia l’existència de l’estat aristocràtic, evitant així les malalties d’estat: Timocràcia, Oligarquia, Democràcia i Tirania.
Plató, Llibre IV, La República, Atena, ed. La Magrana (2018), pàg 75.
“Una força tal, conservativa per una opinió recta en tot i justa, tant en els temes importants com en els lleus, estableixo que és el coratge, i l’anomeno així suposant que tu no diguis el contrari.”
Ho relacionem amb “Allò que ens han ensenyat des de ben petits; fa que siguem rígids davant d’una opció […] Forma part dels soldats”, ja que segons la definició esmentada al llibre és una força conservativa (com la que tenen els soldats) que fa que tinguin una opció racional. A més, el coratge és una virtut de l’ànima irascible que ajuda a assolir la justícia perquè és un dels tres elements que proporcionen l’equilibri en les virtuts de l’ànima.
“La ciutat que acabem de descriure em sembla de debó sàvia per tan,sera assenyada”
Atena, PLATÓ, R.DESCARTES, J.LOCKE, D.HUME, I.KANT, J.S MILL, FILL NIETSCHE, Lectures de Filosofia Batxillerat 2018-2019 ( Llibre IV pàg 72)
RELACIÓ/JUSTIFICACIÓ
ENLLAÇ
http://www.prezi.com/m/s_bvz_-55pfl/llibre-iv-la-republica-plato/
DIAPOSITIVA
1 i 2
RELACIÓ
“Requisits d’una ciutat perfecte: sàvia, coratjossa, temperada i justa”
“Es considera que si hi ha una de les quarte característiques, les altres també hi serán.
El seny és un saber.
Saviesa com a ciència de l’estat, dels guardiants perfectes, minoria en la ciutat.”
” ”
Plató. Llibre IV. República. Atena RBA (2018) pàg. 74.
Relació amb la diapositiva 4/7 (Definició de coratge)
Relació: Ambdós defineixen el concepte de coratge, la diapositiva del Prezi ,però, associa directament el coratge al sector social dels soldats. D’altra banda, Plató defineix el coratge com a una opinió nascuda de la formació impartida per la llei. Aquest valor és fruit de l’educació (de l’Estat pels Governants i Soldats mitjançant lleis i de la família pels constructors) i és part d’un fragment de la societat, aquesta fragment permet que el model de ciutat sigui constant en els seus propis ideals (Justícia, bàsicament).
“Dic que el coratge és una mena de conservació” “Quina mena de conservació?” “La de l’opinió nascuda de la formació que ens imposa la llei referent a aspectes fonamentals, quins són i com són.”
Plató. Llibre IV. República. Atena RBA (2018) pàg. 74.
“”Encara ens resten dues coses a considerar en la ciutat” -jo que vaig afegir-li -: “la temprança, i allò perquè investiguem, la justícia.””
PLATÓ. Llibre IV, República. Atena RBA (2018/2019), pàg 75.
La diapositiva 2 respon la frase anteriorment anomenada, ja que la justícia i la temprança són dos dels principals requisits per una ciutat perfecta. Els productors de la polis regeixen la frónesis (temprança). En canvi, la dikaiosine (justícia) s’aconsegueix quan la resta de requisits per a la ciutat perfecta (saviesa, coratge, temprança) es guia per la virtut que li és pròpia.
“penso que la ciutat, si está bien fundada, ens serà irreprotxablement perfecta”
L’anterior cita, fa referència a que si una ciutat es composa dels elements necessaris com són: saviesa, coratge i temprança que esdevenen justícia, és indubtablement perfecta.
Podem veure reflexada aquesta explicació en la primera diapositiva del Prezi Llibre IV de la República de Plató.
plató llibre iV la república atena RBA 2017 pàg 67
Com ho podem veure exactament?
plató llibre IV la república,atena RBA 2017 pg 91
“En veritat tanmateix la justícia tal com es mostrà, era una cosa d’aquesta mena, però no en les accions exteriors en relació amb l’activitat autènticament íntima, de cara a l’individu mateix i al seu ofici, per tal com no permet que res en ell executi el que no li pertoca, ni que les diverses forces de la seva ànima mútuament en llurs afrs, sinó que assigna a cada part el que veritablement li correspon, i l’individu es domina i s’ordena, i és amic de si mateix i es posa les tres parts es concòrdia, ordenadament com les tres noites principals de l’escala musical, el to baix, i l’alt, i el mitjà i els que hi hagi encara entre aquests, i ho enllasa tot, i sigui com sigui em surt un de tots, temperat i ple d’harmonia, i des d’aleshores en tot el que s’empren, tant si treballa per enriquir-se, com si té cura del seu cos, com si actua en política, o si negocia amb particulars té per justa i l’anomena tal i bella l’acció que manté i contribueix a realitzar.”
Aquest fragment fa referència a que l’individu es troba en equilibri quan cadascuna de les parts de si mateix fa la funció que li pertoca, tanmateix es pot veure la justícia adquirida de l’individu reflectida ciutat quan aquesta es composa d’homes justos i amos de si mateixos.
Aquest fragment fa referència a la diapositiva 5 del Prezi Llibre IV la República de Plató
plató llibre IV la república,atena RBA 2017 pg 91
“No saps – vaig dir-li – que els tintorers quan volen tenyir de color porpra alguna llana, primer, amb tants colors com hi ha, en seleccionen només una, la blanca, que després treballen amb tota mena de preparacions i la tracten no pas amb pocs arranjaments fins que pot rebre color en condicions òptimes, i aleshores la tenyeixen? I tot el que és tenyit d’aquesta maner resulta sòlid, i cap rentada, ni amb lleixiu ni sense lleixiu, no pot destenyir-li el color. A la llana que no és tenyida així ja saps què li passa, tant si es tenyeix llana d’altres colors o llana que no ha rebut tals preparatius.”
Plató. Llibre IV. La República. Atena (2016-2017) pàg. 70
Ho podem associar al cercle 3, la definició de coratge de: https://prezi.com/s_bvz_-55pfl/llibre-iv-la-republica-plato/
Justificació:
Ho podem relacionar ja que a la bombolla esmenta que el coratge es allò que ens han ensenyat de petits i per tant fa que sigui rigid davant l’opinió dels altres. Això es la idea amb la que es basa aquest exemple del text ja que diu que la llana només hi ha una manera de que no sigui destenyida i es tinyint-la sobre llana blanca això es podria comparar amb les persones; la única manera que hi ha per tal que les persones no canviem algo es perque ho portem aprés des de petits durant molts anys.
“A mi em sembla que el que significa aquesta dita és que en un mateix individu, en la seva ànima, hi ha quelcom més bo i quelcom més dolent; sempre que per naturalesa allò bo domina allò dolent, “ser amo de si mateix” indica això, i és un elogi. Però quan per una mala formació o una mala companyia allò bo és dominat per una quantitat superior de mal, i queda rebaixat, ta cosa és menyspreada com un ultratge; el qui és així és titllat d’inferior a si mateix, i d’incontinent”.
Plató. Llibre IV. La República. Atena (2016-2017) pàg. 72
Ho podem associar al cercle 4, la temprança. sentit de la dita “ser amo de si mateix” les dos ultimes frases de la presentació: https://prezi.com/s_bvz_-55pfl/llibre-iv-la-republica-plato/
Justificació:
Ho podem relacionar ja tant en el fragment de text com a la bombolla parlen sobre la part bona i dolenta de l’anima i la part bona sempre supra a la dolenta. Tot i que no sempre es així ja que segons diu en el fragment del text per una mala formació o companyia pot guanyar la dolenta pero seria un ultratge.
Plató. Libre IV. La república. RBA (2018) pàg80.
“Podem estar d’acord, doncs, que la justícia consisteix en la possessió i l’ús de què ens és propi i ens pertany?”
Comparació amb diapositiva 6
Amb aquesta frase, Plató ens fa entendre que la justícia és posseir i utilitzar el que és nostre, i no el dels altres, és a dir, que totes les virtuts es basen en la justícia, i la justícia es basa en la idea del bé, el qual és l’harmonia del món. Aquesta frase la podem comparar amb la diapositiva, ja que diu que la temprança (“ser l’amo de tu mateix”), i la justícia estan relacionades per l’harmonia entre opinions.
El concepte d’harmonia no fa referència explícita a les opinions, ans el contrari.
” Mira, la ciutat és coratjosa per una certa part d’ella mateixa.
En aquesta part té la potència per conservar l’opinió pel que fa a les coses importants, que siguin sempre tals i les mateixes, com el legislador les proclamà en el pla d’educació. No és això el que anomenes coratge? ”
Plató. Llibre IV, República Atena RBA (2018) pàg 74
Comparació diapositiva 4 :
https://prezi.com/s_bvz_-55pfl/llibre-iv-la-republica-plato/
Justificació: Es pot relacionar el concepte de coratge amb l’innatisme platònic, és a dir, les idees o opinions han de ser: INNATES ( des del naixement ), ETERNES ( per sempre ), IMMUTABLES ( no canvien ) i PERFECTES ( no canvien perquè són inmillorables ).
Plató. Llibre IV, República Atena RBA (2015-2016) pàg 74*
Les idees per Plató mai poden ser opinions.
Plató, Llibre IV, La República, Atena, edició 2018
<>.
Relacionat amb las diapositiva 5 del prezi del llibre IV.
En aquesta frase es fa referencia a la temprança, la qual es necessària l’orde i el control dels plaers i luxes tot i les ganes que s’oposa. Així dons, si aconseguim que les coses dolentes no ens dominin i guanyin les bones, totes les persones i a conseqüència la ciutat, serà coratjosa i aconseguirà el bé.
“Per tant, aquesta capacitat de fer tothom el seu ofici emularà, pel que fa la virtut de la ciutat, la saviesa d’aquesta, i la temprança, i el coratge.”
PLATÓ. Llibre IV, República RBA (2018-2019), pàg.80
La diapositiva 2 argumenta la frase anteriorment esmentada, ja que segons el mite dels metalls tothom neix amb un areté que pot ser: or, plata o bronze. Els ciutadans han de descobrir-lo per poder exercir la seva funció social a la polis.
Cada politès ha de dur a terme l’ofici que li pertany segons la seva ànima. Per exemple, una persona amb ànima racional (que es guia pel pensament) utilitzarà més la seva saviesa que una persona concupiscible (que es guiarà pels instints) i viceversa.
A la polis, l’or tindrà la funció social de governant, la plata exercirà de guardià i el bronze de productor. Si tothom du a terme la seva funció, ja predeterminada per naturalesa, s’aconseguirà un equilibri que es el que anomenem la virtut d’una polis i comportarà la justicia.
“Per tant, aquesta capacitat de fer tothom el seu ofici emularà, pel que fa la virtut de la ciutat, la saviesa d’aquesta, i la temprança, i el coratge.”
PLATÓ. Llibre IV, República RBA (2018-2019), pàg.80
La diapositiva 2 argumenta la frase anteriorment esmentada, ja que segons el mite dels metalls tothom neix amb un areté que pot ser: or, plata o bronze. Els ciutadans han de descobrir-lo per poder exercir la seva funció social a la polis.
Cada politès ha de dur a terme l’ofici que li pertany segons la seva ànima. Per exemple, una persona amb ànima racional (que es guia pel pensament) utilitzarà més la seva saviesa que una persona concupiscible (que es guiarà pels instints) i utilitzarà més la temprança, i viceversa.
A la polis, l’or tindrà la funció social de governant, la plata exercirà de guardià i el bronze de productor. Si tothom du a terme la seva funció, ja predeterminada per naturalesa, s’aconseguirà un equilibri que es el que anomenem la virtut d’una polis i comportarà la justicia.
“Per tant si de les qualitats dites en trobem alguna, la resta també hi serà, no descoberta”. PLATÓ Llibre IV, Republica. Atena RBA (2018) pàg. 71
Aquesta frase, fa referència al diagrama titulat: Essència i lloc de la saviesa a la ciutat perfecte.
En aquesta diapositiva ens afirma que en la ciutat perfecte, creada per Plató, malgrat que només estigui la presencia d’un dels quatre requisits (sàvia, coratjosa, temperada i justa), els restants també hi existeixen, ja que van units.
Per exemple, la saviesa com la virtut dels governants, la qual està vinculada al coneixement i el raonament, que són els causants de fer el bé. Per arribar a ser un bon governant, primer has de tenir una educació concreta i una preparatòria especifica per aconseguir arribar a ser-ho, com els soldats (coratge). A més ser un bon governant, a part de ser savi, has de ser moderat, és a dir, només fer allò que el poble necessita (temprança) i així aconseguir una ciutat justa.
En definitiva, malgrat que només una de les qualitats estigui més visible o destacada, les altres també estaran.
“Mira, doncs — vaig indicar-li– aquesta nostra ciutat nova, i hi trobaràs dins una cosa i l’altre, perquè diràs que hi ha qui l’anomena més enlaire del que es mereix; quan el bo d’ella sotmet el dolent l’hem d’anomenar temperada i mestressa de si mateixa”.
PLATÓ Llibre IV, Republica. Atena RBA (2018) pàg. 76
La frase esmentada anteriorment fa referencia al diagrama anomenat: La temprança. Sentit de la dita “ser amo de si mateix”.
S’associa als productors, és a dir, només farà o produirà allò essencial per la ciutat, sense llençar cap sobrant. Utilitzarà els elements suficients per construir elements únicament necessaris, de forma moderada.
Plató no indica que el plaer o les passions difícils de controlar siguin una cosa dolenta per l’existència, ho afirma quan és una cosa desmesurada i exagerada. Però amb la temprança, és a dir, ser capaç de domir-les, és el que les converteix en bones.
“És evident, doncs, que serà sàvia, coratjosa, temperada i justa”.
PLATÓ. Llibre IV, República. Atena RBA (2018) pàg 71.
Aquesta frase que diu Sòcrates representant a Plató quan està parlant amb Glaucó sobre les qualitats i com ha de ser la ciutat perfecta, la podem relacionar amb la primera diapositiva del Prezi.
En aquesta frase se’ns exposa el pensament de Plató sobre com ha de ser la ciutat perfecta: ha de tenir saviesa, ser coratjosa, temperada i justa. Si una ciutat consta d’una de les característiques, com per exemple la saviesa, això vol dir que també existiran les altres qualitats.
Plató representant a Sòcrates*
“[…] -I el màxim crim contra la pròpia ciutat, diràs que és la injústicia?
-Com no?”
PLATÓ. Llibre IV, República. Atena RBA (2015-2016) pàg 77.
Relacionem aquesta frase amb el zoom 2 del Prezi (https://prezi.com/s_bvz_-55pfl/llibre-iv-la-republica-plato/).
Els quatre requisits que ha de tenir una ciutat per ser perfecte són: sàvia, coratjosa, temprada i justa.
Si la ciutat manca d’algun d’aquests quatre elements, en aquest cas, de la justícia, passa de ser perfecte a ser incorrecte.
El que fa que la ciutat pateixi aquest canvi, és considerat un crim, ja que actua o va en contra del que està establert perquè aquesta sigui excel·lent.
“Però quan per una mala formació o una mala companyia allò bo és dominat per una quantitat superior de mal, i queda rebaixat, tal cosa és menyspreada com un ultratge; el qui és així és titllat d’inferior a si mateix, i d’incontinent.” PLATÓ. Llibre IV, República. Atena RBA (2018-2019) pàg 76.
Aquesta frase la podem relacionar amb la diapositiva 5 del Prezi, amb la qual entra en una certa contradicció. La temperança és definida com al domini dels plaers i les passions difícils de controlar, és a dir, la prevalença d’allò bo enfront d’allò dolent, i la presentació Prezi especifica que això s’acaba donant en totes les persones i en totes les ciutats. El llibre sí que diu que es dóna en totes les ciutats, però no pas en totes les persones individualment, com podem veure en aquesta frase. A vegades, degut a una mala educació, una persona no aconsegueix ser temperada i la seva part dolenta l’acaba dominant. I amb això, a més a més, podríem fer un parèntesi i relacionar-ho amb el Llibre VII de la República, ja que ens planteja una forma d’ensenyament a través de la dialèctica que seria necessària aplicar a totes aquestes persones no temperades per tal que la seva ànima pogués orientar-se i aconseguir el predomini del bé en elles.
“De manera que de la vària dedicació i dels intercanvis entre els de les tres classes podem dir-ne amb molta justesa i principalment: són un crim.”
PLATÓ. Llibre IV La República. RBA La Magrana (2018-19). Pàgina 81.
Ens agradaria relacionar aquest fragment del llibre IV amb el diagrama del prezi que té com a títol ”Determinació de la justícia: tothom ha de fer allò per a què està naturalment dotat.”. Tots dos tenen en comú la mateixa idea: cadascú s’ha de dedicar a allò que per naturalesa està més capacitat per fer, per tant, intentar fer alguna cosa que no sigui allò que millor se’t dona és un crim. En el fragment del text especifica més i parla de les tres classes socials (governats, militars i treballadors). Seria impensable que un treballador nat intentés ser militar i que un governant es conformés sent un treballador.
Per tant, si de les qualitats dites en trobem alguna,la resta també hi serà, no descoberta.
PLATÓ. Llibre IV. La República. Atena RBA (2018-2019) pàg 65-66.
Relació amb el diagrama que té com a títol “Essència i lloc de la saviesa a la ciutat perfecte” de la presentació: https://prezi.com/s_bvz_-55pfl/llibre-iv-la-republica-plato/
En primer lloc cal destacar que amb “les qualitats dites” , l’autor es refereix a la saviesa, el coratge, el temprament i la justícia. Aclarat això podem relacionar la frase amb el diagrama “Essència i lloc de la saviesa a la ciutat perfecte” ja que esmenta clarament que si hi ha una de les quatre característiques, les altres també hi seran.
Pàg. 71*
“Doncs, qui podria mirar cap a una altra cosa per anomenar la ciutat coratjosa o covarda, que no fos aquella part que guerreja per ella o que surt a campanya per ella? (…) Perquè em penso que els altres que viuen a la ciutat, tant si són valents com si són covards, no són senyors per si mateixos de fer la ciutat tal o qual”
PLATÓ. Llibre IV. La República. Atena RBA (2018-2019) pàg 65-66.
Relació amb el diagrama que té com a títol “Definició del coratge” de la presentació: https://prezi.com/s_bvz_-55pfl/llibre-iv-la-republica-plato/
Es podria relacionar aquesta frase amb el diagrama “Definició del coratge” ja que, com es reflecteix a la frase, el coratge realment forma part dels soldats perquè són els que lluiten per ella.
Pàg 73-74*
PLATÓ llibre IV la República RBA (2018) pàg. 72
“Doncs la primera cosa que crec en ella evident és la saviesa. I pel que fa a ella és una cosa admirable”
Comparació amb el diagrama 2 del prezi.
Els quatre requisits per a una ciutat perfecta són: Saviesa, coratge, temprança i justícia.
Anteriorment al llibre diu que si una ciutat té una de les característiques anteriors, tindrà les quatre encara que no sigui visible, ja que estan relacionades entre elles.
La ciutat descrita en el diàleg entre Glaucó i Sòcrates és sàvia, per tant, té les quatre característiques per a una ciutat perfecta.
En conclusió, la ciutat descrita al diàleg és una ciutat perfecta.
“I si fins i tot en una altra ciutat hi ha la mateixa opinió entre els governants i els súbdits referents a qui ha de governar, això també ho tindrem a la nostra.”
Plató. Llibre IV. La República. Atena RBA (2017) pàg 73.
Relació amb la diapositiva del prezzi anomenada: LA TEMPRANÇA A LA CIUTAT, TRANSICIÓ CAP A LA JUSTÍCIA.
Podem relacionar aquesta frase del llibre quatre de la república amb aquesta diapositiva del prezzi ja que en les dos parlen de la temprança a la ciutat. La frase ens diu que en la ciutat justa de Plató, també hi haurà, la mateixa opinio sobre qui ha de governar en els súbdits i en els propis governants, de forma que la ciutat esdevindrà més justa. Dit això, ho podem relacionar amb la frase de la diapositiva que diu :
Temprança—Harmonia entre opinions—Justícia.
Ja que aquesta part de la diapositiva explica resumidament el sentit de la frase citada anteriorment, fent referencia a que si hi ha harmonia i concordança d’opinions dins la ciutat, aquesta esdevindrà més justa.
“Penso que la ciutat, si està ben fundada, ens serà irreprotxablement perfecta”
PLATÓ Llibre IV “La República” RBA (2015-2016).
Relació amb la primera diapositiva de la presentació (1r cercle):
Clarament es relaciona amb aquesta diapositiva ja que la frase esmenta que si la ciutat està ben fundada, per tant té com a requisits que sigui sàvia, coratjosa, temperada i justa, ningú podrà discutir que no sigui perfecta. Però aquestes característiques són inseparables, ja què una ciutat si té un dels quatre trets fonamentals, tambè tindrà els altres tres i per tant serà una ciutat perfecta gràcies a l’existència d’aquestes característiques.
pàg 67.
“És la ciència que guarda l’estat, i la tenen els magistrats que no fa gaire anomenàvem guardians.” La saviesa és la ciència que caracteritza els guardians, és per això que aquesta frase la relacionem amb el diagrama dos de la presentació de Prezi: l’essència i lloc de la saviesa a la ciutat perfecta.
La ciutat perfecta consta de 3 virtuts: fortalesa, temprança i saviesa; i aquesta última com diu tant la frase de plató com el diagrama, és la virtut dels guardians.
PLATÓ Llibre IV “La República” RBA (2018-2019). Pàg 73.
“Fer obra justa és disposar que les coses de l’ànima regeixin i es regeixin entre elles segons naturalesa, i cometre injustícia és disposar que regeixin i es regeixin contra la naturalesa per qualsevol altre cosa.”
PLATÓ Llibre IV “La República” RBA (2018-2019). Pàg 97.
Aquesta frase la relacionem amb la part del prezi: La temprança a la ciutat. Transició cap a la justícia.
La temprança és ser l’amo d’un mateix mentre que la justicia ajuda a fer que l’ànima es regeixi per el que és propi. En definitiva, fer obres injustes és sinònim d’anar en contra de la naturalesa.
Llibre IV, pàg 77, línia 1 Determinació de la justícia
“A veure si tu i jo som del mateix parer encara. Si un fuster prova de fer la feina d’un sabater, o si aquest fa la d’un fuster, o si es baraten mútuament les eines o els honors, o si un home sol intenta de fer els dos oficis, totes aquestes coses i d’altres similars trasbalsades et sembla que danyaran molt la ciutat?”
Primerament, és pot relacionar amb la primera diapositiva, ja que, ens que els principals requisits per tal de que una ciutat ciutat sigui perfecte, han de ser : sàvia, coratjosa, temperada i justa. En aquest cas ens centrarem en que per tal de que una ciutat sigui justa ha d’aconseguir uns requisits. Per aquest mateix motiu ens diu que cadascú ha de fer el que li toqui per naturalesa i no pot exercir cap tasca més sinó d’aquesta manera estaria infringint la justiícia i per tan el poble no funcionaria bé.
PLATÓ, LLIBRE IV, La República, RBA (2018) pàg. 71.
‘’ I si ara d’altres quatre coses en cerquèssim una en qualsevol objecte, nosaltres si, precisament aquesta, l’haguèssim coneguda prèviament, podríem restar satisfets immediatament, i si coneguèssim prèviament les altres tres altres, precisament per això hauríem conegut allò cercat, perquè, evidentment, podría ser quelcom que no fos el restant? ’’
Es relaciona clarament amb la diapositiva 2 (zoom 3) (‘’Essència i lloc de la saviesa a la ciutat perfecta’’), a la qual es diu que quan apareix almenys un dels quatre requisits per tenir una ciutat perfecta, els altres tres també hi són. Així doncs, tal i com diu la frase, si nosaltres coneguèssim prèviament que a un objecte hi ha una de les quatre caracterísitiques, sabríem automàticament que les altres tres també hi són sense necessitat de trobar-les, ja que si una hi és, hi són totes.
PLATÓ, LLIBRE IV, La República, RBA (2018) pàg. 76.
‘’ A mi em sembla que el que significa aquesta dita és que en un mateix individu, en la seva ànima, hi ha quelcom més bo i quelcom més dolent; sempre que per naturalesa allò bo domina allò dolent, ‘’ser amo de si mateix’’ indica això, i és un elogi. ’’
Es relaciona amb la diapositiva 4 (zoom 5) (‘’La temprança. Sentit de la dita ‘’ser amo de si mateix’’. ’’), ja que literalment està dient el significat de la dita ‘’ser amo de si mateix’’ expressant que totes les persones tenen una part de l’ànima bona i una dolenta i que, per naturalesa humana, la part bona de l’ànima domina sobre la dolenta. Succeeix el mateix amb les ciutats. Té sentit perquè tots tenim una part dolenta per petita que sigui dins nostre, però aquesta sempre queda oculta davant la nostra part bondadosa que és la que aporta el seny, i és per aquest motiu que som amos de nosaltres mateixos.
“Mira, la ciutat és coratjosa per una certa part d’ella mateixa. En aquesta part té la potència per conservar l’opinió pel que fa a les coses importants, que siguin sempre tals i les mateixes, com el legislador les proclamà en el pla d’educació. No és això el que anomenes coratge?”.
(…)
“Dic que el coratge és una mena de conservació”.
(…)
“La de la opinió nascuda de la formació que ens imposa la llei referent a aspectes fonamentals, quins són i com són (…)” .
PLATÓ. LLibre IV “La República”. RBA (2018). Pàgina 74.
RELACIÓ: Podem relacionar aquest escrit amb la 4a diapositiva de la plataforma (https://prezi.com/s_bvz_-55pfl/llibre-iv-la-republica-plato/) que porta com a títol “Definició de coratge”.
La citació extreta del llibre, tot referint-se a Plató, defineix el terme “coratge” com a la capacitat de conservar l’opinió pel que fa a les coses importants o, dit d’altra manera i com també diu ell, el coratge és una mena de conservació de l’opinió nascuda de la formació que imposa la llei referint-se a aspectes fonamentals.
I la presentació de diapositives el descriu de la mateixa manera però no tan recargolat, de manera que afirma que el coratge és allò que ens han ensenyat de petits que fa que siguem més rígids davant d’una opinió, defensant la nostre i, per tant, els nostres pensaments i creences, tal com ho faria Plató.
“Doncs, bo amic, reputarem que l’individu que tingui aquestes mateixes formes essencials a la seva ànima es mereixerà amb raó els mateixos qualificatius que la ciutat quan les dites formes tinguin les mateixes condicions que les d’aquella.”
PLATÓ. Llibre IV La República. RBA La Magrana (2018-19). Pàgina 83.
Ens agradaria relacionar aquest fragment del llibre IV amb el diagrama del prezi que té com a títol ”Transició a l’aplicació d’aquest coneixement a cada home en particular”. En el text s’esmenta el fet que, si un individu posseeix les característiques que fan que una ciutat sigui justa, se li pot atribuir el mateix qualificatiu (just). En la diapositiva esmentada també tracta aquest mateix tema. Diu que un home just es mereix els mateixos qualificatius que la ciutat perfecta. El que estem fent aquí és comparar l’individu amb el concepte de ciutat perfecte, com si aquest es reïxis pels mateixos principis i amb la mateixa organització. L’anima de les persones està dividida en la part racional, la irascible i la concupiscible i, tot i que predomini una d’elles (segons quina predomini, l’individu serà governant, militar o treballador), tots tenim les tres divisions. Si cada part de l’anima compleix la seva funció, com passa amb les ciutats perfectes, aleshores l’individu serà just.
“Doncs, bon amic, reputarem … *
“ Doncs qui podria mirar cap a una altre cosa per anomenar la ciutat coratjosa o covarda, que no fos part que guerreja per ella o que surt a campanya per ella?”
La república: Llibre IV: Definició de coratge. Pàgina 73
Sòcrates afirma que la ciutat es coratjosa gràcies a les persones que la defensen (soldats) i pregunta si es pot trobar una altre cosa que demostri que la ciutat es coratjosa, sense que hi entrin els soldats.
A partir de l’afirmació anterior relacionem la frase amb la frase del 4t zoom del Prezi: Definició de coratge.
“Forma part dels soldats”
PLATÓ.
Llibre IV La República. RBA La Magrana (2018-2019).
Pàgina 78
La temprança a la ciutat Transició cap a la justicia
”Bé”-vaig dir-, ”ja hem vist tres coses en la nostra ciutat, si jo no m’equivoco: quina pot ser la cosa restant, per la qual la ciutat participa de la virtut? És evident que es tracta de la justícia.”
”Evident”.
Podem relacionar aquesta frase del llibre IV amb la primera diapositiva del Prezi. https://prezi.com/s_bvz_-55pfl/llibre-iv-la-republica-plato/
En aquesta apareixen totes les qualitats que ha de tenir una ciutat perfecta per a Plató. Una ciutat perfecta ha de ser sàvia, coratjosa, temperada i justa com cita la frase. Per plató si una ciutat té una de les qualitats de ”ciutat perfecta” han d’aparèixer les altres tres qualitats, és a dir totes les qualitats, van lligades unes amb les altres.
“El seny, és un saber, evidentment, perquè el deliberar bé ve d’un saber i no d’una ignorància.”
PLATÓ. Libre 4, página 72 2a República (LIibre 2018)
En la diapositiva de essència i lloc de la sabiesa a la ciutat perfecta i a la anterior de requisits per una ciutat perfecte https://prezi.com/s_bvz_-55pfl/llibre-iv-la-republica-plato/ podem veure una referencia on exposa que per tal de aconseguir una ciutat perfecte és necessaria la saviesa, i a la segúent diu que el seny és saber, el mateix de la frase del llibre 4 página 72. Podriem dir que per tenir una ciutat perfecte necessitem seny. Això és gracies a que el saber permet als citadansque és bo i que és dolent, en conclusió crear una justicia. Les persones no fan el mal volguen, sinó que simplement són ignorants.
“Proposàvem, per descomptat, i ho vam repetir moltes vegades, si ho recordes, que cadascú havia de tenir cura d’una sola cosa de les que afecten la ciutat, aquella per la qual la naturalesa li hagi donat més aptituds.”
PLATÓ. Llibre IV, República. Atena RBA (2018-2019) pàg 79.
Relacionaria aquesta frase amb la diapositiva titulada Determinació de la justícia. Segons la frase, cada ciutadà s’ha de dedicar a allò pel què està naturalment dotat, allò que se li dóna millor, per tal de contribuir de la millor manera en la construcció de la ciutat perfecta. Si així ho fà, ell tindrà el que es mereix i la ciutat també, i aquesta contribució social en la que el ciutadà dóna a la ciutat el que pot i rep de la ciutat el que es mereix, és el que s’anomena justícia, la qualitat més important de la ciutat.
”Doncs escolta si té algun sentit el que ara et dic, -jo que vaig fer-li- perquè el que des del principi, quan fundàvem la ciutat, hem proposat que cal fer en tota circumstància, és precisament el que em sembla serla justícia, o bé una certa forma d’ella. Proposàvem, per descomptat, i ho vam repetir moltes vegades, si ho recordes, que cadascú havia de tenir cura d’una sola cosa de les que afecten la ciutat, aquella per a la qual la naturalesa li hagi donat més aptituds.”
PLATÓ. Llibre IV, República. Atena RBA (2018) pàg 75
Aquest fragment el podem relacionar amb l’esquema del segon zoom del prezi on s’esmenten els requisits d’una ciutat perfecta. Segons Plató, la ciutat perfecta només podia estar en completa harmonia quan s’assolien les següents característiques: la saviesa, el coratge,la justícia i la temprança. El text comenta que cada individu ha de dedicar-se a allò pel que té més aptituds i capacitats, classificant-se en una d’aquestes característiques anteriorment mencionades. Només amb aquesta distribucció on tothom es dedica al que realment té l’habilitat de fer la ciutat pot ser virtuosa i justa.
“És la ciència que guarda de l’estat, i la tenen els magistrats que no fa gaire anomenàvem guardians perfectes”.
Llibre IV, LA REPÙBLICA, Platò. ATENA pag. 73
Aquesta cita la relaciono amb l’última frase de la diapositiva 3 del prezi del llibre IV.
Segons Plató la saviesa la tenen els magistrats perquè aquests havien estat en el món intel·ligible, i no els deixen quedar-se allà perquè han de baixar i impartir la seva saviesa. Per això diu que la ciència és de l’estat perquè estan els magistrats en ell.
“La temprança és un cert ordre, i un domini d’alguns plaers i passions, dels quals prediquem que es mostren, no sé pas de quina manera, superiors a un mateix; hi ha altres dites que semblen tenir petges d’aquesta”.
PLATÓ. Llibre IV, República. Atena RBA (2018) pag. 76.
Relacionem aquesta frase amb la diapositiva nº 5 del Prezi
https://prezi.com/s_bvz_-55pfl/llibre-iv-la-republica-plato/
Amb aquesta frase podem entendre el significat del control de els plaers i les passions d’un mateix. És una virtud que ofereix un pensament controlat deixant apart els plaers i les passions que ajuden a poder construir una ciutat més justa, ja que a l’hora de deixar de ser egoistes i de pensar en nosaltres mateixos, pensem en que podria beneficiar als demés i a la societat conjunta en la que vivim, la qual cosa afavoriria a un augment de justícia i de benestar. Aquesta virtud es troba relacionada en la societat amb la classe baixa, representada per els productors, que tenen una ànima concupiscible i un paper molt important en la construcció d’una societat perfecte segons Plató.
PLATÓ. Llibre IV, República. Atena RBA (2018) pàg 76
Relacionat amb la diapositiva 5 del prezi
En aquesta part de la conversa a que Sòcrates es refereix la temprança és un cert ordre ja que implica saber triar i controlar els teus plaers i passions. El coratge s’associa a la dita per la oposició entre la part bona i la part dolenta de l’ànima. La qual és dominada per la part bona, aquest fet succeix tan en les persones com en les ciutats.
Segons Sòcrates l’elit té la temprança, per això seran ells qui governaran la ciutat perfecte, la qual ha de ser sàvia, coratjosa, temprada i justa. Si la ciutat no és perfecte, com que no és justa és un crim, ja que per Sòcrates la justícia té la raó absoluta.