Podeu cercar les frases originals que donen peu a aquesta presentació sobre el Llibre II de la República de Plató ?
Recorda que tracta sobre:
• Mètode d´estudi 368c-369b • Definició de ciutat 369b-c • Principi d´especialització (professionals) 369d-370c • Ciutat malalta 372d-373d • Origen de les guerres 373d-374a • Caràcter dels guardians 375e-376c
“..perquè el treball del sabater en fos satisfactori, i dels altres oficis també n’assignàvem només un a cadascú, aquell per al qual cadascú hagués nascut i en què pogués treballar bé tota la vida prescindint dels altres i aprofitant bé les oportunitats.”
Atena, PLATÓ, R.DESCARTES, J.LOCKE, D.HUME, I.KANT, J.S MILL, FILL NIETSCHE, Lectures de Filosofia Batxillerat 2018-2019 ( Llibre II pàg 66-67)
JUSTIFICACIÓ/RELACIÓ
Presentació:
https://es.slideshare.net/mvillarpujol/repblica-llibre-ii
Diapositiva:
Núm 8
Relació:
‘No hi ha cap individu que estigui alliberat del treball’
‘La satisfacció de les necessitats bàsiques és l’objectiu de tots els integrants de la ciutat’
“La jústicia diem, és cosa d’un home en particular, però també de tota la ciutat”
Amb aquesta frase ens adonem que l’individu i la ciutat són dos papers totalment complementàris.
Per una banda, la ciutat és justa si els seus habitants ho són, a la mateixa manera que un ciutadà és just si ha estat educat en una societat justa.
Per una altra banda, tenim el factor que ajudará a desenvolupar la ciutat; l’ajuda entre persones d’aquesta.
Finalment, gràcies a Plató, ens adonem que ninguna persona neix justa o injusta, sinó que són les seves virtuts les que ho determina. Tanmateix, és la pròpia societat la que ajudarà a desenvolupar aquest fet.
Plató. Llibre II, la república, ATENA. Editorial la magrana (2018-2019) pàgina 58-64
https://es.slideshare.net/mvillarpujol/repblica-llibre-ii
PLATÓ llibre II la República RBA(2018) pàg 70
“És així: l’hospital discerneix la figura de l’amic de la de l’enemic no pas per un altra cosa, sinó perquè coneix una i desconeix l’altra.”
Comparació amb diapositiva 13
La frase citada anteriorment fa una comparació entre els gossos i els filòsofs. Aquests dos tenen la idea bona segons Plató. Odien les coses que no coneixen i estimen les coses que coneixen. Quan els comparem veiem que els soldats han de tenir aquesta idea. Però a allò que desconeix no han d’odiar-ho directament. Han de ser capaços d’interpretar si és bo o no.
Per concloure, cal dir que un soldat segons Plató ha de permetre allò que coneix i s’ho estima, ja que li facilita la feina i també hauria de tenir una mica de mania a allò que desconeix, ja que fa la feina més difícil perquè ha d’estar a alerta.
“Perquè realment us passa quelcom diví si, sense creure que la injustícia és preferible a la justícia, sou tan capaços de defensar aquesta tesi.”
PLATÓ. LLibre II “La República”. RBA (2018) pàg 56.
Podem relacionar aquesta frase amb la 3a diapositiva de la presentació (https://es.slideshare.net/mvillarpujol/repblica-llibre-ii), titulada “Val la pena ser just?”.
Aquesta frase la diu Sòcrates quan comença el diàleg amb Glaucó, en el qual intentaran mitjançant el mètode socràtic trobar el que significa la justícia. Sòcrates es veu incapaç de defensar la tesi que la injustícia és millor que la justícia. Això és degut que, segons el seu pensament, sempre es prefereix la justícia, ja que l’experiència ha demostrat que aquesta és més avantatjosa per aconseguir la felicitat.
És aquesta última idea, descrita a la presentació, la que evidencia la relació amb el text.
“Doncs potser en un objecte més gros hi hagi una justícia més grossa i més fàcil d’assimilar. Per tnat, si ho voleu, primer mirem què és la justícia a les ciutats, i després ho examinarem igualment en cada persona: observarem la paritat del que és més gros en la figura del que és més petit.”
PLATÓ. LLibre II “La República”. RBA (2018) pàg 57.
Podem relacionar aquesta frase amb la 4a diapositiva de la presentació (https://es.slideshare.net/mvillarpujol/repblica-llibre-ii), titulada “Proposta d’un mètode”, paràgraf 3r.
Aquest paràgraf ve a dir, de manera resumida, que Sòcrates i Glaucó cercaran la justícia en la ciutat, per després extrapolar-ho a les persones. Això ho poden fer ja que al cap i a la fi una ciutat no és més que molts homes i dones, i realitzen un símil on es compararan ambdues entitats.
La cerca de la justícia la faran d’aquesta manera, cercant en quelcom més gros, perquè esperen trobar una explicació més tangible i fàcil d’assimilar. Això mateix s’explica en la presentació, que Sòcrates creu que hi ha d’haver més justícia en allò més gran, i que aquesta serà més fàcil d’estudiar.
Recordeu que la proposta de Plató es centre en què una ciutat justa és possible si els seus ciutadans són justos, és a dir, virtuosos, que persegueixen la seva areté.
“Aleshores, una ciutat neix, pel que crec” – vaig establir jo – “perquè cap de nosaltres no és autàrquic, sinó mancat de moltes coses. O creus en algun altre principi que faci habilitar una ciutat?”
PLATÓ. LLibre II “La República”. RBA (2018) pàg 59.
Podem relacionar aquesta frase amb la 5a diapositiva de la presentació (https://es.slideshare.net/mvillarpujol/repblica-llibre-ii), titulada “Sociabilitat natural humana”.
La diapositiva i aquesta pregunta de Sòcrates tracten exactament del mateix. L’home no pot viure sol, és vulnerable i està indefens. Un home per ell mateix no pot ser autosuficient i tindrà mancances de necessitats no cobertes, pel fet que ningú de nosaltres és autàrquic.
Aquesta necessitat de facilitar intercanvis de serveis i béns, de satisfer les necessitats humanes més elementals, és l’impulsador que fa que apareguin i funcionin les ciutats. Un home sol no podria mantenir aquesta qualitat de vida, però amb la ciutat sí que podrà. Aquest és el principi que fa habitar una ciutat.
“…això quan de les altres eines no n’hi ha cap que només de ser agafada converteixi l’home en professional o en atleta, i no servirà per a res a qui no aprengui el saber respectiu ni en tingui l’experiència suficient”
PLATÓ. LLibre II “La República”. RBA (2018) pàg 67.
Podem relacionar aquesta frase amb la 4a diapositiva de la presentació (https://es.slideshare.net/mvillarpujol/repblica-llibre-ii), titulada “Ciutat de luxe”
Tant en la diapositiva com en aquesta frase es fa referència al principi de l’especialització. En aquest principi, Sòcrates reflecteix el caràcter d’una ciutat justa, pel qual cada persona ha de realitzar només una tasca.
No només això, sinó que cadascú ha de realitzar la tasca per la qual ha nascut i segons la seva virtut, cosa que farà que sigui el millor en desenvolupar tal funció. Sí cadascú realitza aquesta feina corresponent, l’individu serà just i, per tant, la ciutat també.
El fet de tenir una tasca predominantment encomanada per naturalesa, segons la virtut pròpia, fa que tu no puguis aprendre un altre ofici. Més ben dit, podràs aprendre’l, però no hauries d’exercir-lo ja que no seria el més just ni ho faries tan bé. L’eina no converteix l’home en professional, ja que l’home ja és professional en un altre aspecte que ha d’aprofitar ja de per sí.
“Però cal tanmateix que els guardians siguin amables amb els ciutadans, però ferotges amb els enemics, altrament no esperaran que vinguin uns altres a eliminar-los.”
PLATÓ. Llibre II “La República” RBA (2017) Pàg 64.
Relació de la frase amb la diapositiva 12 de la presentació: https://es.slideshare.net/mvillarpujol/repblica-llibre-ii
La frase de la pàgina 64 del Llibre II que analitzem, la diu Glaucó, i fa referencia al caràcter que han de tenir els guardians per a la ciutat justa. Cal que siguin amables i bondadosos amb els ciutadans de la ciutat, però ferotges i cruels amb els possibles enemics, tot mostrant-los el seu coratge per tal que no vinguin uns altres a conquerir o eliminar la ciutat.
Si comparem l’explicació de Glaucó amb el que trobem escrit a la presentació veiem que ens sorgeix el següent dubte: És possible que una sola persona comparteixi els dos caràcters citats anteriorment? És pot ser bondadós i ferotge al mateix temps?
La resposta que podem observar a la presentació ens respon amb un clar exemple, els gossos de raça, que són fidels a l’amo i bons amb ell però terribles amb l’enemic.
Jo particularment considero que és possible trobar els dos caràcter en una mateixa persona, mentre es sàpiga diferenciar be qui son els enemics i qui els veïns/amics.
Plató. Libre II. La república.. RBA (2018) pàg70.
“Per tant, el qui hagi d’arribar a guardià de la ciutat bo i competent ens serà filòsof, i fogós i ràpid i vigorós per naturalesa.”
Comparació amb diapositiva 12
Amb aquesta frase, Plató ens fa entendre que per arribar a ser guardià, abans has de saber distingir entre el bé i el mal, i entre el que és just i el que no.
Aquest filòsof tenia una idea molt clara que plasma en aquesta frase, l’educació dels guardians, ha de ser com la d’un gos, tenir com a finalitat l’adquisició d’uns hàbits, d’uns costums i d’unes virtuts en cara al be i a la justícia, per tant, la formació que ha de tenir un guardià, és una formació filosòfica.
Els gossos són agressius amb els seus enemics i amables amb els seus conciutadans, que és un exemple del que ens vol dir Plató amb aquesta frase, hem de saber distingir a una persona filosòficament. Els guardians s’hi han d’assemblar als gossos.
“Caldrà que cadascun d’aquests del seu treball en faci un bé per a tots, per a la comunitat?”
PLATÓ. Llibre II La República. RBA La Magrana (2018-19). Pàgina 60.
Justificació: Com s’esmenta a la presentació “República. Llibre II” , segons Plató, en una ciutat els habitants no poden viure sense l’ajut dels altres. Conviuen en una societat basada en l’ajut mutu, ja que, per exemple, tothom necessita alimentar-se, tenir eines, dur sabates, etc. Només aquells que són els millors en conrear, en forjar eines i fer sabates poden suplir aquestes necessitats. És per això que es necessiten mutuament.
“En tal cas bon amic, encara ens caldrà una ciutat més gran, i no pas poc: per a tot un exèrcit que sortirà a lluitar contra els invasors, per a totes les nostres hisendes i tot allò que dèiem”
Plató. Llibre II. República. Atena RBA (2018) pàg. 66
Relació amb la diapositiva 10/16 de la presentació de Manel Villar, on diu el següent:
Ciutat de luxe. Conseqüències: 1. Amb un nou estil de vida, hi ha més necessitat de recursos que ja no es troben en el petit territori que la ciutat ocupa. 2. S´haurà de conquerir nous territoris per assegurar més recursos, la qual cosa implica l ´aparició de conflictes amb altres ciutats (origen de les guerres). 3. S´imposa la necessitat que la ciutat compti amb un exèrcit.
Així doncs, la frase que trobem al llibre indica la necessitat de poder pagar la hisenda pública i obtenir recursos abans parlats en el llibre, com ara aliments, habitatges, riquesa, etc. Tal i com es resumeix a la diapositiva com a conseqüència de aquestes necessitats i per tant, fer la guerra per aconseguir-ho.
La paraula hisenda del text es pot traduir per propietats i no exclusivament com a hisenda pública.
“És així, naturalment: cada home n’agafa un altre de cara a una necessitat, i un segon de cara a una altre; mancats de moltes coses, els homes agruparan la gent en un lloc habitable per fer societat i ajudar-se; a una convivència així l’anomenarem “ciutat”
PLATÓ. Llibre II La República. RBA La Magrana (2018-2019). Pàgina 59.
Justificació: Com s’esmenta a la presentació “República. Llibre II”, (pàg 5) L’ésser humà és un ésser vulnerable i desvalgut quan està sol, necessita d’un entorn hospitalari i agradable, acompanyat d’altres éssers com ell, vulnerables i desvalguts devant un entorn natural. Apart Plató ho relaciona amb dos principis de la sociabilitat humana: L’ésser humà no és autosuficient i la ciutat neix de les necessitats humanes.
“Cada home n’agafa un altre de cara a una necessitat, i un segon de cara a una altra; mancats de moltes coses, els homes agruparan la gent en un lloc habitable per fer societat i ajudar-se; a una convivència aixì l’anomenarem “ciutat”.”Llibre II pàg 59 (2018) Diapositiva 6
Aquesta frase dita per Sòcrates i escrita per Plató fa referència a la diapositiva 6 perquè mostra com la polis perfecta és resultat de la reciprocitat entre els individus de la societat, complementat-se els uns i altres. Així doncs, tothom hauria de perseguir el seu areté per tal d’aconseguir una ciutat més justa.
Llibre II:
“Aleshores, una ciutat neix, pel que crec” -vaig establir jo- perquè cap de nosaltres no és autàrquic, sinó mancat de moltes coses.” PLATÓ. Llibre ll, La República. Atenea RBA (2018) pàg. 59
Aquesta frase la relacionem amb el punt 1 de la diapositiva 5. En aquest punt, es diu que l’ésser humà no és un ésser autosuficient, i en l’oració, Sòcrates, afirmà que els humans manquen de factors que altres persones poden tenir. Per tant, podríem dir que els humans són éssers que es guien i busquen relació segons les habilitats que els hi falten.
“És així, naturalment: cada home n’agafa un altre de cara a una necessitat, i un segon de cara a una altra; mancat de moltes coses, els homes agruparan la gent en un lloc habitable per fer societat i ajudar-se; a una convivència així l’anomenarem “ciutat”, no fa?.” PLATÓ. Llibre ll, La República. Atenea RBA (2018) pàg. 59
Aquesta frase la relacionem amb el punt 2 de la diapositiva 5. En aquest punt, es diu que la ciutat neix de les necessitats humanes, i tal com diu Sòcrates a l’oració escollida, cada home tria a un altre mancat d’alguns factors que el primer no té, i aquest últim a un altre, i així, consecutivament, es crearà una ciutat on es complementaran entre ells ajudant-se mútuament.
Podeu especificar si h ha diferència o no per a Plató entre comunitarisme i individualisme ?
Comunitarisme: Situació de bé col.lectiu, per tant, justícia col.ectiva.
Individualisme: Situació de bé individual, per tant, justícia pròpia, anomenat estafa (timocràcia).
“Quan parles m’adono personalment que, en primer lloc, no n’hi ha cap de nosaltres que sigui exactament igual a un altre, diferim en la naturalesa, i a cadascú li escau una feina diferent>> LLibre II pàg 60 (2018) diapositiva 7.”
Aquesta frase dita per Plató la relacionem amb la diapositiva 7 ja que fa referència a que tots naixem amb qualitats innates que determinen la nostra funció a la societat com a individus. Es pot relacionar amb la teoria dels metalls ideada pel propi Plató, on tothom tenim les qualitats però sempre hi haurà alguna que serà la que destaqui.
Correcte, però quan apareix l’harmonia a la ciutat? Hi ha diferència entre harmonia i justícia?
L’harmonia només s’aconsegueix si es respecta l’ordre jeràrquic (governants, guardians i agricultors), cadascú ha de fer el que per naturalesa li ha estat destinat a fer. Cadascú ha d’acomplir la seva funció de manera excel•lent (virtuosament).
Harmonia i justícia és el mateix.
“La justícia, diem és cosa d’un home en particular però també és cosa de tota la ciutat.”
Plató, llibre II, República Atena RBA pàg 54, 2018
Part de la presentació:
Quines raons hi ha per preferir la justícia a la injustícia, si l’experiència demostra que qui aspira a la felicitat li és més avantatjós ser injust que just?
Resposta de Sòcrates: És preferible sofrir la injustícia que cometre la injustícia.
El que és essencial de la justicia és distingir-la entre la dels homes com a individus (el bé individual) i justícia dels homes que viuen en comunitat (el bé de la ciutat sencera)
Diapositiva: 3 i 4
Per Sòcrates, la justícia és la primera de les arts. L’objectiu que persegueix és arribar a tenir l’ areté de la ciutat (justícia), i per fer-ho, tot individu que la forma ha de ser just.
Pot haver-hi diferència per a Plató ? entre la justícia dels homes com a individus (el bé individual) i justícia dels homes que viuen en comunitat (el bé de la ciutat sencera) ?
Cal especificar-ho.
Per a Plató, l’actitud davant el bé ha de ser col·lectiu, és a dir, no defensa la justícia per a un sol individu o per a pocs, ja que això per a ell és una estafa: TIMOCRÀCIA.
Plató, llibre II, República Atena RBA pàg 54, 2015-2016*
“[…], no n’hi ha cap de nosaltres que sigui exactament igual a un altre, diferim en la naturalesa, i a cadascú li escau una feina diferent.” PLATÓ. Llibre ll, La República. Atenea RBA (2018) pàg. 60
Aquesta frase la relacionem amb el primer quadre de la diapositiva 7. En aquest quadre, es diu que no hi han dos persones exactament iguals per naturalesa i per tant cadascú es distribueix en una ocupació diferent completant així el que es denomina com ciutat. Ho relacionem amb la oració ja que aquesta recolza el que diu en el primer quadre de la diapositiva, dient que tothom té habilitats innates diferents.
Les qualitats innates quin paper hi juguen en els oficis a desenvolupar cada individu? Hem de ser virtuosos? Per què?
Les qualitats innates fan de cada individu una persona única que, sengons Plató, desenvolupem aquestes qualitats des del neixement fent que el nostre paper estigui predefinit fent que ja neixem amb un ofici predeterminat.
En quant a l’aspecte de si hem de ser virtuosos, doncs si, necessitem ser virtuosos per tal de dominar la part racional de la nostre ànima.
“Si nosaltres de paraula veiéssim sorgir una ciutat, no veuríem també com hi neixen la justícia i la injustícia?”
Plató, Llibre ll, República. Atena RBA (2018-2019), pàg.58
Diapositiva 4, Llibre ll
És més fàcil assimilar o entendre el concepte de justícia si l’estudiem des del punt de vista de la polis, que no pas si ens fixem només en el que considera just un sol individu. El ciutadà necessita incorporar-se a la polis per poder ser just i no egoista. Per això Plató proposa el comunisme, ja que els polites en la seva propietat privada són injustos i egocèntrics.
“Dels quals oficis també n’assignàvem només un a cadascú, aquell per la qual cadascú hagués nascut i en què pogués treballar bé tota la vida prescindint dels altres i aprofitant bé les oportunitats”.
PLATÓ, Llibre II, República, Atena RBA (2018) pàg.66
En la diapositiva 11, fa referència a la frase anterior. Cada individu neix amb un destí predestinat amb una funció concreta en la vida i per aprofitar al màxim les seves capacitats es dedicarà a aquell únic ofici on proporcioni més eficàcia i rendiment. I el soldat, com qualsevol altre, no podrà compaginar el seu ofici de guardià amb qualsevol altre.
“A la mateixa ciutat com bescanviaran mútuament allò que cadascú fa?”.
PLATÓ, Llibre II, República, Atena RBA (2018) pàg. 62
Aquesta frase està relacionada amb la diapositiva 6, perquè Plató vol construir una ciutat basada en compartir; l’intercanvi i la reciprocitat. Afirma que els humans es necessiten mútuament per complementar-se i aportar-se qualitats i virtuts pròpies. Cada persona té un talent diferenciat a la resta, pel qual destaca. I és per aquestes raons que una ciutat, segons Plató, és essencial l’ajuda dels altres, ja que no tothom ho pot fer tot el millor possible.
Recordeu les parts de l’ànima i per tant a les virtuts que cadascú ha d’optar.
Per Plató les parts de l’ànima són racional, irascible i concupiscible, les quals cada subjecte posseeix. Però només es té més desenvolupat un dels tres aspectes, que dependrà de la qualitat on destaqui, la seva virtut pròpia. I serà l’encarregada d’assignar una única professió determinada, de les que formen la ciutat.
“I si el pagès porta al mercat algun dels seus productes […] però no arriba simultàniament amb els que necessiten comprar-los, aleshores, assegut a l’àgora no es dedicarà al seu ofici”.
Plató: Llibre II, República. RBA (2018) pàg. 62.
Aquest fragment ens exposa les causes d’aparicions dels mercaders en la ciutat primitiva i es pot relacionar amb la diapositiva 7 de la presentació.
Plató en boca de Sòcrates ens exposa com el creixement de la ciutat s’acaba traduint en l’aparició d’altres oficis. El mercader sorgirà el moment en què la ciutat sigui tan gran que els intercanvis directes siguin inviables; serà una figura feble, incapaç de fer altres feines i que pul·lularà per l’àgora facilitant la feina dels altres.
D’aquesta manera, tant la diapositiva com Sòcrates ens expliquen la necessitat de figures com els comerciants que simplificaran les feines de pagesos i sabaters.
“Perquè certament que aquestes coses no bastaran a alguns, ni la mateixa dieta en si, i també caldrà afegir-hi llits i taules, i mobles de tota mena, i altres menges, i perfums i substàncies aromàtiques, i cortesanes, i llepoleries; de tot això de moltes menes.”
PLATÓ, llibre II, La república, La Magrana (2018) p. 64-65
Frase associada a la diapositiva 9 (amb referències a la 10), ciutat del luxe.
Justificació:
La frase esmentada és una referència a l’augment de consumició de productes de luxe a la ciutat degut al creixement de població, aspecte que farà incrementar encara més la societat per la reclamació d’altres professions dedicades a satisfer aquesta necessitat del luxe.
Per al filòsof aquest és l’inici de la ciutat malalta, un poble que trenca la relació “necessitat-recursos” (degut a la demanda de recursos que no són necessitat) i comença a voler posseir reiqueses.
“<>—- que li vaig fer—. M’havia passat per alt que tindran companantge, naturalment: sal, olives i formatge, couran cebes i verdures, que són aliments de camp. De postres, els servirem figues, pésols, i faves, i torraran a la fogaina glans i murtrons. Hi haurá beguda moderada. Viuran així en pau i salut, i naturalment envelliran, i faran hereus els seus fills d’una vida com la que hem descrit. ”
PLATÓ, llibre II, La república, La Magrana (2018) p. 64
Aquest fragment del llibre el relacionem amb la dipositiva número 7 de el (https://es.slideshare.net/mobile/mvillarpujol/repblica-llibre-ii).
En aquesta disapotiva podem trobar que malgrat la evolució de la ciutat i el grau de complexitat evident. La primera ciutat evita les necessitats que són superflues e innecesáries. En el text veiem una societat que viu en pau i harmonia, sobretot sana. Podem dir que és el moment de la ciutat sana més elevat sense toxificació de dessitjos de riqueses y fets innecesaris.
Una correcció ortogràfica prèvia sempre és recomanable.
“<>”
PLATÓ, llibre II, La república, La Magrana (2018) p. 65
Relacionem aquest fragment amb la diapositiva 9 de (https://es.slideshare.net/mobile/mvillarpujol/repblica-llibre-ii).
En aquesta diapositiva podem trobar una de les consequencies de la nova ciutat de luxe, concretament amb la primera on trobem un nou estil de vida, amb més necessitats de recursos que ja no es troben en el petit territori que la ciutat ocupava.
No escriu fent ús de ja que són símbols de programació i no apareix el text desitjat.
“«I el territori, que abans bastava per a nodrir els qui hi havia, ara passarà a ser massa petit. […]»
«Per tant, haurem de retallar per a nosaltres territori dels veïns, si és que n’hem de tenir prou per a pasturatges i terres conradisses, o els altres a nosaltres si es lliuren també a una adquisició il·limitada de riqueses, traspassant les fronteres de les seves necessitats.»”
PLATÓ. Llibre II, La República. Atena, RBA (2018) pàg. 65-66
Aquesta cita es relaciona amb la diapositiva 9, en la qual s’explica l’origen de la guerra. Aquesta sorgeix de la necessitat d’ampliar el territori de la ciutat per tal d’obtenir els recursos suficients per bastar la ciutat de luxe; com que la ciutat creix, es creen noves necessitats i, conseqüentment, nous oficis que fan que la ciutat creixi més. Amb el creixement de la ciutat els productors es troben amb una manca d’espai i recursos, fet que duu a la creació d’un exèrcit (i, per tant, l’ofici del guardià o protector). L’exèrcit serà el que s’encarregarà de fer la guerra per conquerir nous territoris i protegir la ciutat de possibles invasors.
Font utilitzada (diapositiva): https://es.slideshare.net/mvillarpujol/repblica-llibre-ii
“Aleshores, una ciutat neix, pel que crec” -vaig establir jo- “perquè ningú de nosaltres no és autàrquic, sinó mancant de moltes coses.”
Plató. Llibre II, La República, Atena RBA (2015-2016). Pàg. 55.
Relacionem aquest fragment amb el segon punt de la diapositiva 5 de (https://es.slideshare.net/mvillarpujol/repblica-llibre-ii).
Com diu el punt de la diapositiva que hem triat per relacionar-ho, la ciutat neix de les necessitats humanes ja que cada individu necessita i manca de varies coses per existir o per ser. A partir d’aquí, les ciutats s’adapten a nosaltres perquè hi visquem bé.
Pel contrari, si tothom fos autàrquic, és a dir, autosuficient, les ciutats naixerien sense tenir en compte les necessitats humanes de cada un dels individus. Aquesta, seria com hagués nascut i seriem nosaltres qui ens hauriem d’adaptar a ella.
Per a Plató, podem viure com a individus sense tenir presenta a la ciutat? Una ciutat pot prescindir dels seus individus?
Cada un dels individus neix amb unes qualitats determinades que són l’origen d’una educació a partir de la qual, aquests són classificats en tres classes socials molt diferenciades, la funció de les quals és complir unes responsabilitats específiques amb les que s’assegura el funcionament pacífic i just de la ciutat, la qual cosa fa que els individus, per poder viure dins d’una ciutat, hagin de tenir-la present.
La ciutat no pot prescindir dels seus individus, ja que gràcies a aquests i als coneixements de cadascún, la ciutat ha nascut i és com l’han fet ser.
“No et sembla, doncs, que l’home que ha d’arribar a guardià ha d’afegir a la fogositat una naturalesa filosòfica?
PLATÓ. Llibre II, La República. Atena, RBA (2018-2019) pàg. 69
Diapositiva 13, Llibre ll. : https://es.slideshare.net/mvillarpujol/repblica-llibre-ii
El guardià ha de tenir un caràcter dual que, per una banda, ha de ser semblant al dels gossos de raça, és a dir, ha de defensar la seva polis, que és allò que coneix, dels seus enemics, que és allò que desconeix. Per l’altra banda, ha de tenir la capacitat d’utilitzar la maièutica per tal de conèixer quin és el bé i el mal, per així tenir raons per defensar a la seva polis.
“per tant, el qui hagi d’arribar a guardià de la ciutat bo i competent ens serà filòsof, i fogós i ràpid i vigorós per naturalesa.”
Les tres classes de la que es compon la ciutat platònica tenen un procés per adquirir el coneixement, cadascuna assoleix diferents nivells d’aquest, fet que determina a quina classe pertany. D’aquesta manera el filòsof i el guardià tenen un procés de coneixement molt semblant fins al punt en que el filòsof ha de seguir fins a assolir el saber absolut, mentre que el guardià es decanta per una vessant protectora y defensora de la ciutat.
Podem trobar una referència d’aquest fragment a la diapositiva 13 de la presentació República llibre II.
plato llibre II la república atena RBA 2017 pág 66
“Naturalment, prohibíem al sabater que s’emprengués de fer de pagès o de teixidor, o de paleta, perquè el treball del sabater ens fos satisfactori, i dels altres oficis també n’assignàvem només un a cadascú, aquell per el qual cadascú hagués nascut i en què pogués treballar bé total la vida prescindint dels altres i aprofitant bé les oportunitats”
PLATÓ. Llibre II. La República. Atena, (2016-2017) pàg 62.
Podem relacionar aquest fragment amb la diapositiva 16, el recuadre esquerre de (https://es.slideshare.net/mvillarpujol/repblica-llibre-ii)
Ja que en el recuadre trobem com s’observa la tendència a la especialització i divisió del treball d’acord amb les habitilitats innates de cadascú. És ha dir es relacionen ja que en els dos fragments podem observar la idea de aconseguir la perfecció a una ciutat i per això cada persona ha de treballar allà on pugui desarrollar totes les seves capacitats, és ha dir, com diu en fragment el llibre, un sabater no podria fer de pagès o texidor ja que no ho fara igual de bé que sent sabater.
PLATÓ llibre II la República RBA (2018) pàg. 65
“Però principalment ens mancaran molts més servidors: no et sembla que ens caldran preceptors, dides, mainaderes, cambreres, perruquers i també cuiners i majordoms?”
Comparació amb diapositiva 8
La següent informació ha sigut extreta d’un diàleg entre Sòcrates i Glaucó.
La frase citada anteriorment diu que a la ciutat si no hi ha gent amb diferents feines, no podrem cobrir les necessitats bàsiques dels habitants. Si una ciutat creix la idea general de la polis, ha de canviar. Ha d’haver-hi feines que ens ajudin a cobrir les necessitats i els capricis. Cosa que a les polis més petites no eren indispensables passen a ser-ho, ja que generen béns que canvien el seu rol de secundari a primari.
En conclusió, si una ciutat creix, ha de saber adaptar-se a les futures necessitats. No tan sols el govern sinó que els habitants. Han de treballar en allò que és necessari.
“I tots nosaltres vam calcular rectament quan motlluràrem la ciutat: hem acordat, com sigui, si fas memòria, que és impossible, que un home sol faci diversos oficis”.
RBA la Magrana 2018. La República: Llibre II pàg. 66 (Plató).
Link de la presentació: https://es.slideshare.net/mvillarpujol/repblica-llibre-ii
Aquesta frase és un perfecte exemple de la similitud entre els pensaments de Plató i Sòcrates. I es que si relacionem la frase amb la diapositiva número 4 de la presentació, ens adonem, que la part de la frase que diu: “que és impossible, que un home sol faci diversos oficis”, fa referència a la Proposta d’u mètode de Sòcrates, ja que divideix la justícia de l’home, en dos en concret: El bé individual i el bé de la ciutat sencera. La relació no seria pas amb la justícia com a individus, encara que només sigui una persona perquè repercuteix directament sobre la ciutat. El fet de tenir més d’un treball, treu possibilitats i oportunitats als altres de tenir-ne un, i a més genera una desigualtat econòmica entre la gent. Un punt de vista platònic diria que tampoc és correcte, ja que si ets el millor en una cosa, t’hi has de dedicar al 100% a allò, i tenir més d’un treball, implica, dividir aquest percentatge del teu rendiment.
També es pot relacionar, directament, amb la diapositiva numero 11, ja que esmenta textualment la relació que he explicat prèviament al comentari anterior.
“Per tant, haurem de retallar per a nosaltres territori dels veïns, si és que n’hem de tenir prou per a pasturatges i terres conradisses, o els altres a nosaltres si es lliuren també a una adquisició il·limitada de riqueses, traspassant les fronteres de les seves necessitats.”
“Doncs amb tot això farem la guerra Glaucó. O hi ha altres solucions?”
“Farem la guerra.”
ATENA, PLATÓ, R.DESCARTES, J.LOCKE, D.HUME, I.KANT, J.S.MILL, F.NIETZSCHE,
Lesctures de Filosofia Batxillerat 2018-2019 (llibre II pag: 65-66)
Aquest paràgraf, és una conversa entre Sòcrates i Glaucó sobre l’origen de les guerres; necessitats dels exèrcits. El qual el podem relacionar amb la frase de la diapositiva 9 (ciutat de luxe) de la presentació que diu:
“La desmesura és la causa de la pobresa i de la guerra.”
Amb el que vol dir, és que la desmesura d’il·limitades necessitats (riqueses) traspassant les fronteres, és la causa de l’origen de la guerra. I a causa de la guerra, la pobresa.
Per tant, haurem de retallar per a nosaltres territori dels veïns, si és que n’hem de tenir prou per pasturatges i terres conradisses es, o els altres a nosaltres si es lliuren també a una adquisició il·limitada de riqueses, traspassant les fronteres de les seves necessitats.
PLATÓ. Llibre II. La República. Atena RBA (2018-2019) pàg 65-66.
Relació amb la diapositiva 10 de la presentació: https://es.slideshare.net/mvillarpujol/repblica-llibre-ii
El nou estil de vida que plateja Plató te petits inconvenients, com per exemple el fet que el nostre territori ens quedi petit degut a les noves necessitats dels habitants i a la necessitat també de camps extensos de pastura i de conreu per tal de poder obtenir una major subsistència.
Per això, Plató diu que degut a la necessitat d’un territori més gran haurem de retallar el territori dels pobles veïns, abans que ells, adoptin el mateix estil de vida i ens prenguin els nostres amb la mateixa finalitat.
Degut a això caldrà fundar un exercit per tal que conquereixi els territoris dels demes i a la vegada defensa els nostres dels enemics. Cosa que porta a un altre dilema perquè la fundació d’un exercit implica destinar una zona dels territoris als soldats i a la seva preparació, i això fa que encara necessitem més terres.
“… que és impossible que un home sol faci diversos oficis”. Pàg 66
PLATÓ. Llibre II. República. Atena RBA (2018) pàg. 66
Aquesta frase dita per Sòcrates representant a Plató quan està parlant amb Glaucó sobre l’exèrcit, la podem relacionar amb la diapositiva 11 de la presentació.
En aquesta part comenten la incapacitat de la població per realitzar, en general, diversos oficis i, en específic, la incapacitat de la població per realitzar el treball que ha de dur a terme l’exèrcit, perquè aquests, suposadament, ja tenen el seu propi ofici. A més, es pot veure com Plató aplica el principi de l’especialització perquè està justificant que una persona no pot fer bé diversos oficis, és a dir, que cada persona ha de centrar-se a fer allò que domina més bé.
Plató representant a Sòcrates*
“I el territori, que abans bastava per a nodrir els qui hi havia, ara passarà a ser massa petit. O com ho direm?”
PLATÓ. Llibre II. República. Atena RBA (2018) pàg. 65
Relacionem aquest fragment amb la diapositiva 8 de (https://es.slideshare.net/mobile/mvillarpujol/repblica-llibre-ii).
En aquest cas relacionem el fragment proposat amb la diapositiva 8, amb l’apartat de control demogràfic. És així ja que les ciutats estan arribant a un punt que necessiten més recursos i per tant més territori.
“I què? Qui sap si algú ho faria més bé dedicat a molts oficis, o a un de sol?”
“Sempre a un de sol” – feu ell.
PLATÓ. Llibre II. República. Atena RBA (2018) pàg. 60
Relacionem aquest fragment amb la diapositiva 7 de (https://es.slideshare.net/mobile/mvillarpujol/repblica-llibre-ii).
Aquesta frase la podem relacionar amb la frase de Plató: “No hi ha dues persones exactament iguals per naturalesa sinó que entre elles hi han diferéncies innates que fan a cadascuna apta per una cosa o per una altra ocupació” ,mostrada a la diapositiva 7.
Si tens dues capacitats, sempre hi haurà algú que faci una de les dos millor que tú, per tant t’especialitzaràs en allò que saps fer millor que ningú.
“El gos, quan veu un desconegut s’irrita, tot i que abans no ha rebut d’ell cap mal, i si veu un conegut li fa festes, encara que aquest no li hagi fet mai cap bé.”
PLATÓ. Llibre II. La República. Atena RBA (2018-2019) pàg 65-66.
Relació amb la diapositiva 13 de la presentació: https://es.slideshare.net/mvillarpujol/repblica-llibre-ii
Poedem trobar una relació entre la frase escollida i la diapositiva 13 ja que es veu una comparació clara entre el comportament d’un gos i el d’un filòsof envers un desconegut (odiant-li) i un conegut (estimant-lo).
Pàg. 69*
“…hem de fer aquesta investigació com si algú ens manés llegir de lluny unes lletres petites, i nosaltres fóssim curts de vista. Aleshores hi hagués algú que s’adonés que en un altre lloc hi ha les les mateixes lletres, però més grosses i ocupant més espai. Opino que això li apareixeria com tota una troballa; primer llegiria aquestes, i després es fixaria en les petites, a veure si casualment són les mateixes”
PLATÓ. Llibre II. La República. Atena RBA (2018-2019) pàg 65-66.
Relació amb la diapositiva 4 de la presentació: https://es.slideshare.net/mvillarpujol/repblica-llibre-ii
Trobo que la frase esmentada és una metàfora del que explica la diapositiva 4, la lletra petita seria el bé individual i la lletre gran, el bé de la ciutat sencera ja que tothom començaria per aquesta perquè més fàcil d’estudiarla.
Pàg. 58*
“Aleshores la ciutat dotada amb l’imprescindible tindrà quatre o cinc homes”.
PLATÓ. Llibre II “La República”. La Magrana (2018) pàg 60.
Aquesta frase podem relacionar-la amb la diapositiva 5 de la presentació: República . Llibre II, ja que fa referència a que l’ésser humà no és autosuficient, és a dir, necessita d’altres iguals que li brindin allò que no és capaç d’aconseguir. La frase tracta la idea de que una ciutat dotada amb els mínims imprescindibles té quatre o cinc homes perquè si n’hi hagués menys segurament hi haurien necessitats humanes que quedarien sense cobrir.
Llegint entre línies Plató deixa entendre que cadascun dels integrants de la ciutat practica la seva professió, oferint un producte o un servei, pel bé comú de tots els iguals.
PLATÓ llibre IV la República RBA (2018) pàg. 68
“Cal que tots dos siguin sagaços per descobrir l’enemic, àgils per perseguir-lo quan l’hagin descobert, i robustos per lluitar quan l’hagin entès”.
Comparació amb la diapositiva 12
En tot moment es compara el gos amb un guardià. Un gos té les característiques d’un guardià.
Tots dos han d’estar alerta en tot moment per a descobrir si el desconegut és enemic o no. Ho han de fer ràpidament per neutralitzar-lo si és enemic i lluitar contra ells.
En conclusió, els gossos tenen el mateix caràcter que els guardians però uns borden a la porta de casa i els altres defensen allò que els humans trobem importants.
” Però la primera i màxima necessitat és la provisió de queviures perquè puguem existir i viure”
LA REPÚBLICA: llibre II (La fundació de la ciutat. Les professions més necessàries) p. 59 en la línia 19.
La relació que li trobem a aquesta frase amb la diapositiva és que cadascu ha de fer la feina que millor se li dona per naturalesa, per tal d’assolir la millor ciutat, però si ningú no s’encarrega d’alimentar la ciutat, és absurd fer-la, és per això que Plató esta d’acord amb que la primera necessitat a cobrir és la de l’alimentació.
Així doncs es pot relacionar la frase amb la cinquèna diapositiva on diu què els humans no som autosuficients i que hem de tenir les necessitats bàsiques cobertes.
Max Ferreras i Guillem Armengol- 2n BATX A
” La segona és l’habitatge, i la tercera elvestir i altres coses per l’estil”
LA REPÚBLIC: llibre II (La fundació de la ciutat. Les professions més necessàries) p. 59 en la línia 22.
En aquesta frase del llibre, Plató el què ens diu és que les prioritats s’han de tenir clares, i que no es pot comensar a construir una casa per la teulada, és per això que relacionant la frase amb la diapositiva número cinc, podem veure com es fa palesa la necessitat de tenir una llar amb qui compartir, i roba amb la que abrigar-se per sentir-se estimat i sentir que formes part d’un colectiu, ja que al cap i a la fi, la ciutat ideal, no deixa de ser un colectiu de gent amb una idea de bé comú, i la convivència és primordial per poder dur a terme la ciutat.
Guillem Armengol i Max Ferreras- 2n BATX A
” La segona és l’habitatge, i la tercera elvestir i altres coses per l’estil”
LA REPÚBLIC: llibre II (La fundació de la ciutat. Les professions més necessàries) p. 59 en la línia 22.
En aquesta frase del llibre, Plató el què ens diu és que les prioritats s’han de tenir clares, i que no es pot comensar a construir una casa per la teulada, és per això que relacionant la frase amb la diapositiva número cinc, podem veure com es fa palesa la necessitat de tenir una llar amb qui compartir, i roba amb la que abrigar-se per sentir-se estimat i sentir que formes part d’un colectiu, ja que al cap i a la fi, la ciutat ideal, no deixa de ser un colectiu de gent amb una idea de bé comú, i la convivència és primordial per poder dur a terme la ciutat.
Guillem Armengol i Max Ferreras- 2n BATX A
“Aleshores, una ciutat neix, pel que crec, perquè ningú de nosaltres no és autàrquic, sinó mancat de moltes coses. O creus en algun altre principi que faci habitar una ciutat?”
PLATÓ Llibre II ” La República” RBA (2015-2016) pàg 55
Relació amb la diapositiva número 5 de la presentació.
Aquest fragment esmentat, podem relacionar-lo fàcilment amb aquesta diapositiva ja que té una idea molt clara, i és que l’home és vulnerable i desvalgut quan està sol. Per tant aquesta situació de nul·la autosuficiencia és quan ell se’n adona que és important tenir una societat on és vegi protegit i amb més seguretat.
“I què? A la mateixa ciutat com bescanviaran mútuament allò que cadascú fa? Perquè per a això hem fundat una ciutat i establert una comunitat”…”De manera que d’això ens en resultarà un mercat, i la moneda com a signe de l’intercanvi”…”I si en pagès porta al mercat algun dels seus productes, o qualsevol altre professional, però no hi arriba simultàniament amb els quii necessiten comprar-los,aleshores, assegut a l’àgora no es dedicarà al seu ofici”
PLATÓ Llibre II “La República” RBA (2015-2016)
Relació amb la diapositiva 6 de la presentació.
Veiem una relació clara amb aquest fragment i el contingut de la diapositiva, explica què la societat està formada en l’intercanvi i la reciprocitat entre els humans, per tant un principi bàsic és el fet de compartir. A partir d’aquests trets els quals constitueixen la ciutat, podrem dir que els humans es necesiten entre si, és per això que a partit de les qualitats de cada èsser humà podrem compartir-la amb una altre persona. Això és relaciona amb l’idea de l’ànima de Plató, la part racional, la part irascible i la part concupiscible, per tant, la part què estigui més desenvolupada segons una virtut pròpia de cadascú, serà l’encarregada d’assignar una única professió que formara la ciutat. L’idea d’intercanvi per tant és la base d’aquesta idea, així com s’expresa en la diapositiva, les persones que conreen aliments, gent que fabrica eines poden compartir les seves virtuts, per exemple les eines que desprès li servirà per conrear.
“A la mateixa ciutat com bescanviarem mútuament allò que cadascuú fa? Perquè per això hem fundat una ciutat i establert una comunitat”.
PLATÓ. Llibre II La República. RBA La Magrana (2018-19). Pàgina 62
RELACIÓ: Podem relacionar aquesta citació amb la diapositiva número 6 (ciutat primitiva) de la següent presentació: https://es.slideshare.net/mvillarpujol/repblica-llibre-ii
Com bé es descriu a la diapositiva, una societat es basa en l’intercanvi i la reciprocitat o, amb altres paraules, en un intercanvi de béns, “jo et dono, tu em dones” i, al llibre, Plató ho corrobora clarament, afirmant que en una ciutat per a bescanviar mútuament allò que cadascú fa només cal comprar i vendre, és a dir, establir un mercat amb la moneda com a mitjà d’intercanvi. El que provoca la creació d’una xarxa de lliure bescànvi molt productiva per la societat.
La República ( Llibre II ) pàg 56, línea 8
“I què, doncs? Caldrà que cadascun d’aquests del seu treball en faci un bé per a tots, per a la comunitat? Per exemple, el pagès, que és ell tot sol, prepararà queviures per a quatre, i hi esmerçarà el seu temps i el seu esforç multiplicats per quatre en la provisió de menjar, i en farà participar els altres? O en prescindirà, emprarà només la quarta part de temps a disposar-se menjar, i de les tres parts restants en gastarà una en la cura de la seva vivenda i dues més en els seus vestits i el seu calçat, i tindrà les seves coses sense partir-se-les amb els altres, sinó que cadascú es farà per ell mateix les seves coses?”
Aquest context el podem relacionar en quan a la formulació de dues opcions al funcionament de la ciutat. Amb aquest exemple, ens qüestiona si una persona que realitza una sola feina, serveix per fer el bé a la comunitat i d’aquesta manera pot ajudar als altres, o si hauria de ser egoista i fer per ella mateixa totes les pròpies feines, és a dir, fer el seu propi menjar, el seu propi vestit… i no contribuir a la comunitat.
Aquest exemple, es pot relacionar amb la diapositiva 6 del llibre II. Ens diu què una societat ha d’estar basada en l’intercanvi i la reciprocitat. Perquè no hi ha ningú que pugui viure sense l’ajut dels altres.
“I el territori, que abans bastava per a nodrir els qui hi havia, ara passarà a ser massa petit. O com ho direm?”.
PLATÓ. Llibre II La República. RBA La Magrana (2018-19). Pàgina 65
RELACIÓ: Podem relacionar aquesta citació amb la diapositiva núm. 10 (ciutat del luxe) de la següent presentació: https://es.slideshare.net/mvillarpujol/repblica-llibre-ii
Pot establir-se una relació entre aquesta diapositiva i la citació esmentada. La diapositiva esmena que el pas d’una societat sana i sostenible a una de malalta amb manca de valors és el desig immoderat dels habitants, ja no es busca el necessàri, sinó que el que ara es persegueix és el poder d’una societat o individu, de manera que com més ric, més poder i, els territoris, poden fer-ho realitat, el que provoca lluites constants per aconseguir més i nous territoris. De manera que com bé diu Plató al llibre, si abans el territori bastava per a nodrir els qui hi havia, ara passa a ser més petit, és a dir, ara és només un símbol de poder i riqueses, el que ocasiona conflictes amb altres ciutats en la lluita pel poder i, consegüentment, s’origina una nova necessitat, la necessitat d’exèrcits que defensin la propietat.
PLATÓ. Llibre II La República. RBA (2018) pàgs 57-58
“Jo em veig molt incapaç de fer-ho, i un senyal me n’és el fet que em creia que el que jo havia respost a Trasímac demostrava que la justícia és superior a la injustícia, i m’ho heu rebutjat. Però tampoc no veig manera de no defensar-la. Més m’esvera com una impietat que en presència meva s’ataqui la justícia i jo desdigui quan encara respiro i puc parlar. L’haig d’ajudar, doncs, tan fortament com puguis.”
JUSTIFICACIÓ: Relaciono aquesta frase amb la diapositiva 3 de la presentació, exactament amb el punt 2 i 3. Ja que Plató intenta defensar que la justícia és més important que la injustícia i que aquesta s’ha de defensar fins a la mort; també refuta les opinions de Trasímac on comenta “quin no comet injustícia és perquè no pot, valorem la justícia no per ella mateixa si no per la por a ser víctimes de la injustícia” tot el contrari al que pensa Plató el qual creu que la justícia està per sobre de la injustícia i que aquesta última és minoritària.
Frase Trasímac: https://es.slideshare.net/mvillarpujol/repblica-llibre-ii
https://es.slideshare.net/mvillarpujol/sobre-la-justcia
PLATÓ. Llibre II La República. RBA (2018) pàg 60
“I què, doncs? Caldrà que cadascun d’aquests del seu treball en faci un bé per a tots, per a la comunitat? Per exemple, el pagès, el seu temps i el seu esforç multiplicats per quatre en la provisió de menjar, i en farà participar els altres? O en prescindirà, emprarà només la quarta part de temps a disposar-se menjar, i de les tres parts restants en gastarà una en la cura de la seva vivenda i dues més en els seus vestits i calçats, i tindrà les seves coses sense partir-se-les amb els altres, sinó que cadascú es farà per ell mateix les seves coses? ”
JUSTIFICACIÓ: Relaciono aquesta frase amb la diapositiva 5 de la presentació on fa comentari amb si l’ésser humà és autosuficient, i en aquest text queda demostrat que no. Necessita d’altres per poder arribar a fer tot el que necessita bé, l’home ha d’estar acompanyat d’altres éssers com ell, on cadascú fes un sol treball, però el que millor se’l dogues. I treballar per tots ells en el seu aspecte per poder aconseguir el millor de cadascú i per a tots.
https://es.slideshare.net/mvillarpujol/repblica-llibre-ii
“Quan parles m’adono personalment que, en primer lloc, no hi ha cap de nosaltres que sigui exactament igual a un altre, diferim en la naturalesa i a cadascú li escau una feina diferent.”
PLATÓ. Llibre II “La República”. La Magrana (2018).pàg 60.
Aquest frase la diu Plató, quan està parlant amb Adimant, i afirma que cap ésser humà és igual a un altre, i per tant cap ciutadà pot fer dos professions iguals les unes a les altres. Per tant cada ciutadà farà la tasca que millor se li doni.
Gràcies a l’afirmació anterior, relacionem la frase amb la 1a frase de la diapositiva 11
“Una persona no pot fer bé diferents oficis”