Great advertising about Greece

Ancient Greece | National Geographic

From artistry to politics, ancient Greece left a considerable impression on world history. Learn why Greek and Roman gods share so many similarities, how the alphabet got its name, and how the legacy of ancient Greece has evolved over thousands of years.

Publicada por Greece High Definition en Domingo, 1 de julio de 2018

Un comentari a “Great advertising about Greece

  1. L’Antiga Grècia ha estat una de les bases de la civilització moderna. Les innovacions en la llengua, la política, els sistemes educatius, la filosofia, la ciència, l’art i en l’arquitectura han perdurat fins als nostres dies. Van ser els primers a prioritzar la raó davant el repte de construir una nova societat avançada, basada en el pensament racional.
    L’imperi grec (1600 aC – 323 aC) va arribar a tenir una extensió molt gran: des de la península Ibèrica fins a la Índia. Estava organitzat en ciutats independents, que sovint, tot i pertànyer a un mateix imperi, lluitaven en guerres entre ciutats, com per exemple Atenes i Esparta. Van ser pioners en un sistema polític molt avançat per l’època anomenat democràcia. Aquest sistema és la base de la democràcia moderna, que es basa en la representació ciutadana en les decisions que afecten a tothom i en la creació de lleis. Ara bé, els grecs també tenien els seus conflictes amb els veïns perses, amb el qui van mantenir nombroses batalles. Van expandir l’imperi en nombroses colònies al voltant del Mediterrani.
    Els grecs van avançar molt en els àmbits de l’art i en l’arquitectura. Les escultures, moltes vegades basades en figures religioses (era una societat politeista), seguien un cànon de bellesa molt característic. Concebien la bellesa com el resultat de càlculs matemàtics, mesures, cura per la simetria i proporcions, com ara la que mantenien les escultures, l’alçada de les quals eren set vegades la de cap. Com a edificació més característica, el Partenó, situat a Atenes, seguia unes proporcions matemàtiques, però molt comunes en la natura. Les matemàtiques, junt amb l’astronomia i la filosofia, eren uns dels àmbits més importants dels pensadors grecs. Plató, Aristòtil i Pitàgores són alguns dels filòsofs que es reunien a l’Acadèmia, que fou una institució científica i pedagògica fundada per Plató cap a l’any 387 aC als afores d’Atenes. L’arkhé era la cerca del principi fonamental i la causa de totes les coses. Hi havia qui pensava com Pitàgores, que deia que el principi de tot són els nombres, o qui pensava om Empèdocles, que pensava que els 4 elements (terra, aire, foc i aigua) eren la base de tot; ara bé, tots els filòsofs estaven d’acord amb l’ús de la racionalitat.
    En conclusió, podríem dir que la civilització grega fou el principi de la societat moderna actual, que ens va deixar en herència molts dels seus principis, com la democràcia, l’ús de la raó, la ciència i la cultura.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *