Els camins d’accés al coneixement
“El primer camí és el viatge: cap a fora per observar la natura diversa de terres i mars cap a dins per resseguir els camins de l’interior d’un mateix. El segon camí és la conversa: la discussió pública a l’àgora i a l’Assemblea del Poble i el debat dels banques amb els amics. I el tercer camí són els llibres: la lectura que els savis antics han deixat escrita i l’escriptura de la nova saviesa que el mateix filòsof hi aportà.”
Coll, Per “Al mateix riu d’Heràclit”, pàg. 67
Heràclit d’Efes va ser un filòsof presocràtic el qual defensava que per conèixer i entendre el món que ens envolta i fins i tot a nosaltres mateixos, hem de viatjar, conèixer gent i culturitzar-nos a partir dels llibres. Conseqüentment anomena 3 camins indispensables a seguir.
Heràclit dicta que el primer camí a seguir per accedir al coneixement és el viatge. Viatjar significa conèixer diferents cultures que aporten nous punts de vista sobre el nostre entorn deixant de banda la nostra zona de confort. A més a més, viatjar implica conèixer gent nova. Això enriqueix la nostra manera de pensar i ens ensenya a saber respectar altres punts de vista. Viatjar ens proporciona experiència, confiança en nosaltre mateixos i ens torna més curiosos, avantatge que en els humans és indispensable per tant de seguir endavant. I sobretot hem de posar-nos amb contacte amb la natura, hem de conèixer allò que ens envolta i nous paisatges. En definitiva, hem de viatjar, perquè viatjar ho engloba tot.
El segon camí és la conversa. Tant la discussió davant d’un públic, com amb entitats o amb coneguts i amics nostres, la paraula és una eina necessària avui en dia per poder intercanviar idees i compartir els nostres pensaments mitjançant converses d’opinions alienes, sobretot quan són contràries a les que nosaltres defensem. I al igual que els llibres, la conversa ens apropa una mica més a entendre l’actualitat. A més a més, qui aconsegueix dominar el do de la paraula és capaç d’influir la societat i poder argumentar una opinió personal per tal de convencer.
Finalment, el nostre coneixement és la nostra virtut. Depenem d’ella, ja que el nostre camí es regeix per allò que hem viscut i allò que sabem. Podem adquirir coneixement gràcies als llibres d’aquells qui han viscut abans. Per aprendre de les seves vivències, de la seva saviesa i sobretot dels errors que ells van cometre i nosaltres no hem de repetir.
En conclusió, aquests tres camins ens canviaran diariament i com diu Heràclit “ No podem banyar-nos dues vegades en el mateix riu” perquè ni el riu ni nosaltres som els mateixos quan tornem a banyar-nos.
Aquest escrit tracta del filòsof presocràtic anomenat Heràclit d’Efes. La seva teoria diu que tot està en constant canvi: tot flueix, tot canvia i res permaneix.
Heràclit amb aquest text exposa diferents arguments per arribar al coneixement a travès d’un camí metafòric que ha de recòrrer per poder arribar a la veritat.
D’entrada deia que la naturalesa té la costum d’amagar-se. Pel que fa, s’ha de fer el primer camí, que consta de dos en un de sol, ja que s’ha de fer el viatge interior en què hem que recòrrer els camins que cadascú té al seu interior, i també l’exterior en què hem d’observar la natura per poder entendre-la. A més, viatjant ens augmenta la nostra intriga per poder conèixer el món que ens envolta i veure coses noves que ens satisfaci veure. Sobretot, viatjar ens canvia i es per això que es pot fer referència al famós canvi del qual Heràclit parla, ja que podem observar que experimentem canvis importants en nosaltres a mesura que passa el temps i adquirim noves experiències.
L’observació de la naturalesa ens porta fins el segon viatge que bàsicament consta de la conversa o el diàleg. Aquest es podia produïr a l’Assamblea del poble o ser simplement un debat informal. Aquest es un element important ja que la comunicació ens permet tenir més facilitats i apropar-nos més a entendre tot el que ens envolta ja que cadascú pot apropar la seva opinió o visió sobre les coses per poder arribar a un punt concret entre tots. Com que el poder de la paraula es realment important, s’ha de saber manejar també i utilitzar-la de manera conscient i apropiada.
Una vegada hem reflexionat amb l’ajuda dels sentits podem seguir fins l’últim camí, el qual tracta de la saviesa que adquirim en el moment de ser conscients de la realitat. En aquest pas es consulten els llibres dels antics que han deixat per escrit la seva visió del món, i sobretot es fa una escriptura de la nova saviesa que es ell.
Després d’aquests tres viatjes Heràclit conclou que tot està en constant canvi i ho afirma amb la seva famosa frase “no podem banyarnos dues vegades en el mateix riu” ja que l’aigua del riu va canviant i nosaltres, per consegüent, també. Per això, es necessari fer aquests tres viatjes.