“Entrem i no entrem en els mateixos rius, hi som i no hi som.”
Coll, Per “Al mateix riu d’Heràclit”, pàg. 24
“És reconfortant saber que naveguem pel mateix riu, encara que sovint cadascú vagi amb la seva barca. O potser per això.”
Dedicatòria que vaig rebre el dia de Sant Jordi 2018
El pas del temps, el pas de la vida.
Heràclit Contràriament a altres filòsofs presocràtics que l’havien precedit, no creia que la natura estava formada per una última substància immutable, sinó que defensava que tot es troba en estat de canvi continu. Per a Heràclit, tot es troba en “estat de flux”, com s’exemplifica en el que possiblement és el seu aforisme més famós; “Panta rei”: Tot flueix, res no s’està quiet.
Si ens fiquem a comparar aquestes frases tretes del llibre “Al mateix riu d’Heràclit”, amb les característiques d’aquest filòsof presocràtic podem dir que en la primera frase que ens diu: “Entrem i no entrem en els mateixos rius, hi som i no hi som.”, podem relacionar-la amb la seva cita afirmant que diu que “un home no es pot banyar dos cops en el mateix riu”, ja que segons ell, en estar tot sotmès a un canvi continu, ni el riu ni l’home seran els mateixos el segon cop que hi passin: “Creuem i no creuem els mateixos rius, som i no som.”
Heràclit considera que hi ha un “logos” intern, és a dir una raó, una lluita continua entre contraris, una harmonia. Les imatges d’aquesta tensió harmoniosa són la lira i l’arc, els dos costats que estiren es necessiten mútuament. El filòsof grec Heràclit utilitza aquesta paraula (logos) en la seva teoria de l’ésser, dient: “No jo, sinó havent escoltat el logos, és savi dir junt a aquest que tot és un”. Agafant el logos com la gran unitat de la realitat, pot ser el real; Heràclit demana que l’escoltem, és a dir, que esperem que es manifesti sol, en lloc de pressionar. L’ésser d’Heràclit, entès com a logos, és la intel·ligència que dirigeix, ordena i dóna harmonia a l’esdevenir dels canvis que es produeixen en la ‘guerra’ que és la mateixa existència. Es tracta d’una intel·ligència substancial, present en totes les coses. Quan una entitat perd el sentit de la seva existència, s’aparta del logos. Per tant comparem el “logos” d’Heràclit, com a gran unitat de la realitat amb aquesta frase: “És reconfortant saber que naveguem pel mateix riu, encara que sovint cadascú vagi amb la seva barca. O potser per això.”
<>
Si estem asseguts a la vora d’un riu, del mateix riu, hi entrem i no hi entrem. Perquè si tu seus a una riba i jo a una altra, veurem l’aigua fluir per davant nostre en una línia imaginària… una línia que ens uneix. Riu, un riu és una corrent natural d’aigua que flueix amb continuïtat. Per tant, contínuament l’aigua està en moviment… i juntament amb l’aigua, éssers, pedres, branques, molècules, etc., que van fluint al llarg de la riba i que sovint, no som capaços de percebre, però hi són. De la mateixa manera, si tirem una fulla sobre la superfície de l’aigua podrem veure com flota i com es deixa portar per la corrent… que la transporta avall i avall… Amb altres paraules, l’estat del riu no és el mateix, ja que els seus elements, com les molècules de l’aigua, canvien constantment i fan que el riu no sigui el mateix que era uns segons abans. I, de la mateixa manera que el riu, a nosaltres ens passa el mateix.
Al cap d’una estona el nostre cos ha canviat, i les nostres idees, percepcions, emocions i records són diferents. Ja no som els mateixos que érem abans.
En conclusió, quan tornem a entrar en el riu, ni el riu ni nosaltres som els mateixos. Entrem i no entrem en el mateix riu i cap persona s’hi banya dues vegades. Aquesta és la raó per la qual Heràclit d’Elfes assegura que hi som i no hi som; hi som perquè fluïm segons un ordre racional i no hi som perquè realment fluïm.
<>.
Bé, el riu es considera el pas de la vida o el pas del temps, que va relacionat, ja que quan va passant el temps se’ns acurta el període de vida. Llavors la barca es el camí i les decisions que prens, per què tots vivim en el mateix temps i vida però cadascú pren les seves decisions i fa de la seva vida el que vol. Enllaçant amb el significat del riu que va dir Heràclit,podem dir que la vida tal y com l’hem viscut mai tornarà a ser igual al igual. Com hem dit abans, una vegada que ha passat el riu d’una manera, no tornarà a passar mai d’aquella manera. I quan diu “encara que sovint cadascú vagi amb la seva barca”, no sempre es prendran els mateixos camins pero de vegades si, i és per això que és reconfortant navegar per el mateix riu.
“Entrem i no entrem en els mateixos rius, hi som i no hi som”.
Si estem asseguts a la vora d’un riu, del mateix riu, hi entrem i no hi entrem. Perquè si tu seus a una riba i jo a una altra, veurem l’aigua fluir per davant nostre en una línia imaginària… una línia que ens uneix. Riu, un riu és una corrent natural d’aigua que flueix amb continuïtat. Per tant, contínuament l’aigua està en moviment… i juntament amb l’aigua, éssers, pedres, branques, molècules, etc., que van fluint al llarg de la riba i que sovint, no som capaços de percebre, però hi són. De la mateixa manera, si tirem una fulla sobre la superfície de l’aigua podrem veure com flota i com es deixa portar per la corrent… que la transporta avall i avall… Amb altres paraules, l’estat del riu no és el mateix, ja que els seus elements, com les molècules de l’aigua, canvien constantment i fan que el riu no sigui el mateix que era uns segons abans. I, de la mateixa manera que el riu, a nosaltres ens passa el mateix.
Al cap d’una estona el nostre cos ha canviat, i les nostres idees, percepcions, emocions i records són diferents. Ja no som els mateixos que érem abans.
En conclusió, quan tornem a entrar en el riu, ni el riu ni nosaltres som els mateixos. Entrem i no entrem en el mateix riu i cap persona s’hi banya dues vegades. Aquesta és la raó per la qual Heràclit d’Elfes assegura que hi som i no hi som; hi som perquè fluïm segons un ordre racional i no hi som perquè realment fluïm.
“És reconfortant saber que naveguem pel mateix riu, encara que sovint cadascú vagi amb la seva barca. O potser per això.”
Bé, el riu es considera el pas de la vida o el pas del temps, que va relacionat, ja que quan va passant el temps se’ns acurta el període de vida. Llavors la barca es el camí i les decisions que prens, per què tots vivim en el mateix temps i vida però cadascú pren les seves decisions i fa de la seva vida el que vol. Enllaçant amb el significat del riu que va dir Heràclit,podem dir que la vida tal y com l’hem viscut mai tornarà a ser igual al igual. Com hem dit abans, una vegada que ha passat el riu d’una manera, no tornarà a passar mai d’aquella manera. I quan diu “encara que sovint cadascú vagi amb la seva barca”, no sempre es prendran els mateixos camins pero de vegades si, i és per això que és reconfortant navegar per el mateix riu.
Heràclit defensa que les coses mai són iguals que el dia anterior, és a dir, el sol és nou cada dia, el riu no serà el mateix avui que demà. No existeixen dues visions iguals d’una mateixa cosa per què hi ha un canvi continu, com a exemple pràctic podem dir que els èssers humans estem constantment en canvi tant físic com mental.
Si relacionem aquest pensament amb la frase ” És reconfortant saber que naveguem pel mateix riu, encara que sovint cadascú vagi amb la seva barca. O potser per això.” Heràclit diu que allò que és comú ens uneix però, encara que el logos és comú la majoria viuen com si cadascú tingués una intel·ligència particular.
Si tornem a fer relació d’aquest pensament amb la següent frase “Entrem i no entrem en els mateixos rius, hi som i no hi som.” veiem la teoria d’Heràclit que és la lluita de contraris, per exemple, no existeix el día sense la nit. Per això dues persones mai podrán veure un riu de la mateixa manera.
Com a conclusió podem dir que tot està en constant canvi.