“El Sòcrates de Plató és un personatge moral per excel·lència, vitalment dedicat a persuadir a tots a interessar-se, no pel cos o la fortuna, sinó «perquè l’ànima sigui la millor possible» (Apologia 30b)”
Quin significat pot tenir en l’actualitat l’afirmació anterior? Per què creus que es necessària la lectura dels clàssics com l’Apologia de Sòcrates?
Podeu posar exemples concrets a l’obra de l’Apologia de Sòcrates on constatem el paràgraf següent?
“Sòcrates adoptant com a punt de partida la posició de l’interlocutor , a poc a poc va fent-li admetre totes les conseqüències d’un punt de vista concret . En exigir a cada instant aquest acord , basat en les exigències racionals del discurs assenyat, del Logos , està objectivant el trajecte comú , obligant al seu interlocutor a reconèixer que el seu punt de vista inicial resultava erroni.”
Com hem d’entendre el paper d’Eros dins el mètode socràtic?
“La tasca del diàleg consisteix, fins i tot essencialment, a mostrar els límits del llenguatge, l’impossibilitat que pateix el llenguatge per comunicar l’experiència moral i existencial. Però el diàleg, ell mateix, com a esdeveniment, en tant que activitat espiritual, ha estat ja una experiència moral i existencial. La filosofia socràtica no és elaboració solitària d’un sistema, sinó despertar de la consciència, ascensió a un nivell d’ésser que només es pot realitzar de persona a persona. Eros, ell també, com Sòcrates l’irònic, no ensenya res, perquè és ignorant: no torna més savi, però torna diferents. Eros, com Sòcrates, és maièutic: ajuda les ànimes a engendrar-se a si mateixes.”
Podeu completar o raonar què entenem per la consciència cívica en temps de Sòcrates i com es defensa Sòcrates de l’acusació d’anar-hi en contra? Quin paper va tenir Pèricles amb la política i l’intel·lectualisme moral socràtic?
“Com que els déus eren de la ciutat, no creure en els déus significava també no creure en la ciutat, és a dir, no tenir consciència cívica. Sòcrates era l’últim representant de l’època d’esplendor d’Atenes, supervivent de la generació que havia conegut Pèricles, i jutjar-lo va ser en certa manera com passar comptes amb l’època depassada, que havia produït la grandesa d’Atenes, però que també havia posat les bases de la seva derrota en les guerres del Peloponès.”
