6 comentaris a “Plató. El mercat i la perversió.”

1. Principalment, aquest article sobre: “El mercat i la perversió”, del diari Ara, publicat per Marina Garcés, el que ens vol transmetre és que segons Plató, hem de separar lo verdader de lo fals, i plasmant-nos així la seva Teoria de les Idees, fent-nos entendre, alhora, la diferència entre el món sensible i el món real que, exemplificant amb el text, és quan el mercat tergiversa els individus amb la finalitat de convèncer la societat i així aconseguir els seus propis beneficis.
   Com podem transportar aquesta teoria a l’actualitat? A partir del títol d’aquest article “El mercat i la perversió” ja podem afirmar, que en l’actualitat, els mitjans de comunicació, les xarxes socials, etc. A partir de les seves idees i segons des de l’àmbit en què les observis, aquestes ens volen intentar conscienciar de la seva idea de realitat vertadera, però quina és la que és pot considerar com a autèntica?
   Des del nostre punt vista, creiem doncs, que la realitat resideix en cadascú, ja que és l’individu que decideix quines idees vol que formin part de la seva realitat. D’aquest mode, podem emfatitzar, en que els mitjans de comunicació ens volen fer pensar i inculcar unes idees que representen beneficioses per ells tot i que aquestes no siguin vertaderes. Comparant la nostra opinió amb Plató, la Teoria de les idees i la tripartició de l’ànima, podem afirmar que el món sensible i el món intel•ligible es complementen, ja que per exemple una flor no existiria sense la idea prèvia sobre la definició de flor, ni al inrevés, per aquest motiu creiem que l’objectiu de la publicitat és canviar-nos la idea que tenim sobre la realitat, tot i que moltes vegades no aconsegueixen la seva finalitat, perquè cada individu creu que aquella idea sobre aquella cosa és l’autèntica i intercanviable. D’altra banda, també podem comentar que per arribar al verdader de les idees no només es troba en aquells que tenen l’ànima racional, és a dir, governant, sinó que tothom amb una mica d’esforç i dedicació pot arribar a obtenir el veritat coneixement sobre el bé.

   Finalment, podem concloure que l’objectiu de la publicitat es manipular-nos però cadascú, decideix, personal i raonadament si aquella informació que els transmeten és la certa o no.

   Respon ↓

2. Principalment, aquest article sobre: “El mercat i la perversió”, del diari Ara, publicat per Marina Garcés, el que ens vol transmetre és que segons Plató, hem de separar el verdader del fals, i plasmant-nos així la seva Teoria de les Idees, fent-nos entendre, alhora, la diferència entre el món sensible i el món real que, exemplificant amb el text, és quan el mercat tergiversa els individus amb la finalitat de convèncer la societat i així aconseguir els seus propis beneficis.

   Com podem transportar aquesta teoria a l’actualitat? A partir del títol d’aquest article “El mercat i la perversió” ja podem afirmar, que en l’actualitat, els mitjans de comunicació, les xarxes socials, etc. A partir de les seves idees i segons des de l’àmbit en què les observis, aquestes ens volen intentar conscienciar de la seva idea de realitat vertadera, però quina és la que es pot considerar com a autèntica?

   Des del nostre punt vista, creiem doncs, que la realitat resideix en cadascú, ja que és l’individu que decideix quines idees vol que formin part de la seva realitat. D’aquest mode, podem emfatitzar, en què els mitjans de comunicació ens volen fer pensar i inculcar unes idees que representen beneficioses per ells encara que aquestes no siguin vertaderes. Comparant la nostra opinió amb Plató, la Teoria de les idees i la tripartició de l’ànima, podem afirmar que el món sensible i el món intel·ligible es complementen, ja que per exemple una flor no existiria sense la idea prèvia sobre la definició de flor, ni a l’inrevés, per aquest motiu creiem que l’objectiu de la publicitat és canviar-nos la idea que tenim sobre la realitat, tot i que moltes vegades no aconsegueixen la seva finalitat, perquè cada individu creu que aquella idea sobre aquella cosa és l’autèntica i intercanviable. D’altra banda, també podem comentar que per arribar al verdader de les idees no només es troba en aquells que tenen l’ànima racional, és a dir, governant, sinó que tothom amb una mica d’esforç i dedicació pot arribar a obtenir el verdader coneixement sobre el bé.

   Finalment, podem concloure que l’objectiu de la publicitat és manipular-nos però cadascú, decideix, personalment i raonadament si aquella informació que els transmeten és la certa o no.

   Respon ↓

3. En primer lloc explicarem les principals ideas que presenta el text escrit per Maria Garcès. El text ens ve a qüèstionar som el que creiem?, el mercat ens condueix per certs camins sense ser concients, a partir de quin nivell podem conciderar que una cosa esta bé o malament.
   Les referències platóniques que he destacat són en un primer lloc la separació del món sensible una copia de l’altre món del món de les ideas, Plato si estigues en l’actualitat criticaria aquest món, perque no es més que una copia de tot com podem veure clarament en un ejemple, com van vestitis els adolecents en l’actualitat la majoria portan les mateixes marques de sabates no busquen l’autenticitat sinò ser la copia d’un altre. En segon quan diu en el text les separacions l’autenticitat i la inautenticitat, la vida verdadera i la falsa, l’essència i l’aparença, que la veritat no esta en aquest mon sino mes enlla en el món de les ideas, el que ens plantega Platò es un món que no pot existir idealista.
   Nosaltres opinem que es cert aquest món capitalista esta mogut pels mercats i que nosaltres som els esclaus en aquest cas, tot el que comprem el que cada dia fem, per derrera hi ha la publicitat si anem a comprar una cosa nosaltres principalment comprem el que en un dia hem vist a la TV o per les xarxes socials, no acabem desidint del tot si una cosa es bona o no, sino constantment la influencia ens fa moure cap a una cosa o altre, tant senzilament com una cosa que abans ens agrada ara em deixat de consumir-la no perque no ens agradi potser sino perque a darrera hi va haver algun problema, poso un exemple clar els propietaris d’una certa empresa no son lliures en els seus actes, un acte que poden fer ens influira positivament o negativament sobre el que produeixen,
   Només cal mirar la marca Nike quant presenta un producte al mercat ja se sobre enten que tothom ho compraria tenin en compte el prestigi no savem ben ve que es l’essencia de l’aparença, només seguim el corrent.
   en l’actualitat ho podem obsersvar en com influeix la publicitat, les xarxes socials en el nostre mon, ens manipulen constantment no sempre ens mostren la varitat de pen dels interesos dels mes poderoso ens donen una imatge o una altre, si els hi interesa fomentar un succes o no, i nosaltres per desgracia no ens interesa buscar la veritat el que l’altre diu o pense ja es suficient on esta la autenticitat, l’assència, la veritat no ho savem .
   Finalment això em fa reflexionat nosaltres les masses nomes som controlades no aconseguim pensar racionalment per nosaltres mateixos per això ens enganyen constantment y nosaltres molt contents seguim endevant.

   Respon ↓

4. En una societat tan consumista com la d’avui dia, Marina Garcés fa un crítica a la mercantilització en el diari digital ara.cat, que porta per títol “El mercat i la perversió”, on se’ns fa un anàlisi de la controvèrsia actual sobre l’autenticitat.

   L’autora fa al·lusió a la teoria de les idees de Plató al separar la cultura original del “Do it yourself” d’allò en que s’ha convertit, en la seva banalització. És a dir, l’autèntic, l’original, el defineix com l’impossible, al qual tot i saber la seva llunyania i dificultat s’ha d’intentar arribar. La mateixa concepció tenia el filòsof grec Plató, el qual va diferenciar el món de les idees, aquest ideal utòpic, del món de les coses, l’univers tangible.

   Aquest, en l’actualitat, estaria construït per la mercantilització, una màquina de produir experiències inautèntiques. Però, si tot el nostre món és fals, on està la veritat?

   Segons Marina Garcés, sense cap altra realitat que la nostra, hem de voler transformar-la i sortir del món de les aparences per trobar la veritable essència de les coses. Com diria Plató, per trobar la veritat.

   Nosaltres trobem que, com afirma l’article, el mercat intenta fer passar per autèntiques i ideals experiències banals i insubstancials. Així, el consumisme actual transforma a les persones en ovelles mitjançant l’ús de fal·làcies que, per tal d’obtenir-ne benefici, ens fan desitjar el que no tenim creient que amb més roba, el mòbil més nou o les sabates de moda arribarem a la major felicitat i satisfacció. D’aquesta forma la societat es veu composta per individus que perseguint rebaixes s’obliden de buscar la veritat, cosa que resulta molt eficient pel governant ja que un poble feliç (o que s’hi ho cregui) és un poble tranquil. De manera que amb aquest pacte tant les corporacions com els qui tenen el poder n’obtenen els beneficis, aquests últims mantenint la societat homogèniament tranquil·la i sols preocupada per quelcom material mentre que els primers augmenten els seus beneficis gràcies a la cerca de la falsa felicitat per part del consumidor obcecat pels ideals del mercat.

   Per altra banda també coincidim amb el text en que la veritat, l’ideal, sempre es troba en un altre lloc. En totes les religions el paradís es troba després de la mort i anàlogament en el mercat la “felicitat” sempre està darrera el producte següent. Però si no s’hi pot arribar mai, per què buscar-ho? Alguns diran que per què no s’hi pot fer res més però nosaltres hi trobem un altre raó. Doncs que no s’hi pugui arribar no vol dir que no ens hi puguem apropar. I està clar que aquesta aproximació serà millor que el que resulti de ni intentar-ho, no existeix el plat perfecte però és evident que n’hi ha de millors i de pitjors. D’aquesta manera les utopies, la recerca de l’autenticitat i dels ideals, més enllà de constituir mers somnis impossibles, ens permeten saber com hauria de ser el que busquem i per tant marquen la direcció per arribar a la seva aproximació, a la millor forma en que ho podem trobar en el món sensible.

   Tanmateix s’ha d’anar en compte amb la forma en que recerquem aquests ideals. Cal estar atent de no caure en fal·làcies ni en estereotips de felicitat clarament tergiversats del seu significat inicial més platònic. Doncs sinó correm el risc d’esdevenir com el burro que, perseguint una pastanaga penjada d’una canya, ara la terra tal i com el carreter li indica. De manera que hem de vigilar de no sucumbir a l’impuls i a l’engany mantenint així la raó com a guia.

   Així com en una carrera, en la qual la meta mai està integra en el seu recorregut sinó que es troba al final d’aquest, nosaltres tenim que avançar seguint el camí que trobem més adequat sense caure en les falsedats i en les fal·làcies que se’ns presenten, sempre doncs sota el criteri de la raó. Tenint sempre en ment que tot i que no s’hi pugui arribar mai sempre ens hi pot em aproximar.

   Actualment, aquestes idees platòniques, comentades en l’article, tenen el mateix vigor que en els temps de Plató. Tal i com diu l’autora podem establir relacions entre l’ideal i la aparença en el turisme, en la moda i en la oferta cultural, ja que el mercat ho ven com “una col·lecció d’experiències, un catàleg de diferències i una cartellera d’estils”, respectivament. És a dir, el mercat perverteix les idees de turisme, moda i oferta cultural perquè ens ho dóna tot empaquetat i programat.

   Aquestes idees també les podem aplicar en molts altres àmbits. Per exemple en els moviments de l’esquerra política, o com ho anomena Marina Garcés, en la malenconia de l’esquerra. Els partits de l’esquerra revolucionària pretenen arribar a un ideal molt allunyat del sistema capitalista. La base de la nostra societat resideix en el statu quo actual, on el mercat té un gran poder, i no correspon a la autenticitat, a l’ideal que l’esquerra anomenarà socialisme.

   Per acabar, com que la societat contemporània està construïda sobre les idees de Plató, les seves idees es poden aplicar en tots els àmbits i podem contrastar-les amb altres idees d’altres grans filòsofs, com per exemple Aristòtil.

   Respon ↓

5. En aquesta imatge podem apreciar com una mà agafa un megàfon. Amb això podem interpretar que a partir d’aquest megàfon, surten un seguit d’aparells i objectes que majoritàriament tenen la funció d’informar-nos sobre el que passa al nostre voltant i en el món, o això suposem nosaltres, ja que si agaféssim les idees de Plató i les relacionéssim podria ser que el que veiessin o sentissin els nostres ulls no fos res més que les ombres de les que ens parla Plató. En el cas de anar més enllà, és poden distingir els mons dels que ens parla Plató en el seu llibre ( la seva República), si analitzéssim la imatge detalladament podem veure com una mà agafa el megàfon, el que ens podria fer suposar que darrera d’aquesta mà hi ha una persona amb unes idees fixades i amb una veu, la qual utilitza per informar-nos a través del megàfon, de com segons ell veu el món. Si relacionem aquest anàlisis que hem fet sobre la imatge que ens ha sigut mostrada amb les idees de Plató podríem deduir que aquesta veu que ens parla o ens informa utilitzant diferents mitjans és el món sensible en la actualitat i que per transcendir cap al món intel·ligible hem de sortir de l’àrea del megàfon i així poder veure les coses tal i com són. Per a nosaltres aquesta imatge mostra exactament la idea a la que fa referència Plató sobre el món sensible, i també sobre la ignorància que tenim nosaltres mateixos de les coses que ens rodegen, ja que amb els nostres sentits no som capaços d’obtenir-ne l’episteme.
   Si ens fixem en el mite de la caverna, on Plató ens relata la història de 2 homes que estan tancats en una cova. Aquets dos homes tenen un foc a les seves esquenes, el qual és utilitzat per mostra’ls-hi tot un conjunt d’imatges que ells pensen que són reals. Fins que un dia un dels dos homes aconsegueix girar-se i veu que les imatges que ells veien, no era res més que tot un conjunt d’ombres projectades pel foc, i que aquestes eren tot un conjunt d’objectes que passaven uns homes a l’altre banda de la cova. Un cop veu tot això, l’home decideix pujar la cova fins trobar una sortida, al sortir de la cova el primer que li passa a aquest home és que li fan mal els ulls a causa del Sol, i només pot veure a través del reflexa del aigua, fins que poc a poc pot anar veient les coses tal i com són fins arribar a veure el Sol que es considerat el màxim Bé. Relacionant tot el que hem esmentat anteriorment amb la imatge, diríem que el megàfon que ens proporciona la informació ens faria estar a tots en un tipus de cova. El megàfon doncs, com en l’exemple de la cova ens proporcionaria la informació que ell vol que rebem, a partir de diferents mitjans, on el més important i/o transcendent de tots ells és el internet i el principal problema que tenim és que si nosaltres ens guiem només a partir del que llegim a internet o el que ens diu la televisió, ens passarà el mateix que els dos homes que estan encadenats a la cova, ja que només veurem les ombres de la verdadera realitat, el que ens provocarà que mai puguem arribar a l’episteme, ja que sempre estarem al món sensible i mai arribarem al món intel·ligible, que és on es troba l’autèntic episteme.
   Per finalitzar, en aquesta reflexió podem dir que la cova a la que ens feia referència Plató és molt més gran, per tant, si no volem ser uns ignorants eternament hem d’anar amb compte amb la informació que rebem a partir dels medis de comunicació. Hem d’aprendre a seleccionar aquesta informació, per així obtenir la màxima certesa d’allò que sabem o pensem que sabem i poder-ne obtenir el màxim episteme del que busquem.

   Respon ↓

6. En aquesta imatge podem apreciar com una mà agafa un megàfon. Amb això podem interpretar que a partir d’aquest megàfon, surten un seguit d’aparells i objectes que majoritàriament tenen la funció d’informar-nos sobre el que passa al nostre voltant i en el món, o això suposem nosaltres, ja que si agaféssim les idees de Plató i les relacionéssim podria ser que el que veiessin o sentissin els nostres ulls no fos res més que les ombres de les que ens parla Plató. En el cas de anar més enllà, és poden distingir els mons dels que ens parla Plató en el seu llibre ( la seva República), si analitzéssim la imatge detalladament podem veure com una mà agafa el megàfon, el que ens podria fer suposar que darrera d’aquesta mà hi ha una persona amb unes idees fixades i amb una veu, la qual utilitza per informar-nos a través del megàfon, de com segons ell veu el món. Si relacionem aquest anàlisis que hem fet sobre la imatge que ens ha sigut mostrada amb les idees de Plató podríem deduir que aquesta veu que ens parla o ens informa utilitzant diferents mitjans és el món sensible en la actualitat i que per transcendir cap al món intel·ligible hem de sortir de l’àrea del megàfon i així poder veure les coses tal i com són. Per a nosaltres aquesta imatge mostra exactament la idea a la que fa referència Plató sobre el món sensible, i també sobre la ignorància que tenim nosaltres mateixos de les coses que ens rodegen, ja que amb els nostres sentits no som capaços d’obtenir-ne l’episteme.

   Si ens fixem en el mite de la caverna, on Plató ens relata la història de 2 homes que estan tancats en una cova. Aquets dos homes tenen un foc a les seves esquenes, el qual és utilitzat per mostra’ls-hi tot un conjunt d’imatges que ells pensen que són reals. Fins que un dia un dels dos homes aconsegueix girar-se i veu que les imatges que ells veien, no era res més que tot un conjunt d’ombres projectades pel foc, i que aquestes eren tot un conjunt d’objectes que passaven uns homes a l’altre banda de la cova. Un cop veu tot això, l’home decideix pujar la cova fins trobar una sortida, al sortir de la cova el primer que li passa a aquest home és que li fan mal els ulls a causa del Sol, i només pot veure a través del reflexa del aigua, fins que poc a poc pot anar veient les coses tal i com són fins arribar a veure el Sol que es considerat el màxim Bé. Relacionant tot el que hem esmentat anteriorment amb la imatge, diríem que el megàfon que ens proporciona la informació ens faria estar a tots en un tipus de cova. El megàfon doncs, com en l’exemple de la cova ens proporcionaria la informació que ell vol que rebem, a partir de diferents mitjans, on el més important i/o transcendent de tots ells és el internet i el principal problema que tenim és que si nosaltres ens guiem només a partir del que llegim a internet o el que ens diu la televisió, ens passarà el mateix que els dos homes que estan encadenats a la cova, ja que només veurem les ombres de la verdadera realitat, el que ens provocarà que mai puguem arribar a l’episteme, ja que sempre estarem al món sensible i mai arribarem al món intel·ligible, que és on es troba l’autèntic episteme.

   Per finalitzar, en aquesta reflexió podem dir que la cova a la que ens feia referència Plató és molt més gran, per tant, si no volem ser uns ignorants eternament hem d’anar amb compte amb la informació que rebem a partir dels medis de comunicació. Hem d’aprendre a seleccionar aquesta informació, per així obtenir la màxima certesa d’allò que sabem o pensem que sabem i poder-ne obtenir el màxim episteme del que busquem.

   Respon ↓