Symbaloo: organitzador de marcadors

Treballar amb marcadors o amb adreces d’interès a primària no sempre és fàcil.

Guardar les adreces al navegador t’obliga a utilitzar el mateix ordinador cada vegada que les vols fer servir; per altra banda, eines com Delicious o Mister Wong no sempre són prou senzilles per a l’alumnat de primària.

Aquests dies estic preparant la recerca per a fer una descoberta del barri amb els nois i noies de 6è i he optat per organitzar els enllaços amb Symbaloo.

Es tracta d’un sistema molt visual, que, només amb un registre gratuït, permet crear tantes llistes de marcadors com vulguis. Les adreces s’organitzen en cel·les que es poden personalitzar amb imatges que facin més fàcil el reconeixement per part dels infants.
Es pot enllaçar fedds de notícies, pàgines web, vídeos, àudios… que s’obriran a la mateixa pàgina.

També es pot navegar entre els “webmix” d’altres usuaris i afegir els que vulguis a la teva pròpia llista.

El resultat pot ser privat o  públic i es pot compartir per correu electrònic, mitjançant un enllaç o incrustar-ho en una pàgina web o un bloc.

 

Malgrat el funcionament és molt intuïtiu, aquí podeu trobar un tutorial en castellà per a treure-li tot el suc.



Glogster:posters digitals

Ja  fa un temps que treballem amb els alumnes del cicle superior el tema de les presentacions.

Les presentacions acostumen a ser la conclusió del treball cooperatiu, una de les maneres de fer arribar a la resta de companys tot allò que  hem après amb un determinat projecte o tema.

Fins ara hem treballat tant amb el programari de Microsoft (PowerPoint) com amb el programari lliure (OpenOffice), però ara us vull parlar d’una eina que hem començat a utilitzar amb els nois i noies de 6è. Es tracta de Glogster, una eina on-line per a l’elaboració de posters digitals.

És una eina que permet, amb un simple registre gratuït, elaborar posters on podem incrustar só, imatge, vídeos, text…

El funcionament és molt intuïtiu i permet compartir el resultat tant a través de les xarxes socials com per correu electrònic. També genera un codi per incrustar-ho a qualsevol pàgina web o bloc.

A més a més, si ets mestre et pots registrar a l’opció EDU, que permet crear, de manera gratuita, fins a 50 comptes per alumnes visibles i controlables pel professor.

Ara l’estem utilitzant per a que cada equip de treball cooperatiu es presenti als companys, digui quins són els seus objectius, les coses que els hi agraden… De moment no planteja cap dificultat i, malgrat que la interfície  està en anglès, el seu funcionament és tan intuïtiu que el poden utilitzar els nois i noies de 6è  sense gaires problemes.

 



5-0 i la feina a l’aula

8,30 del matí; informàtica a una classe de 6è.
Només entrar per la porta, em reben dues samarretes del Barça i un munt de preguntes demanant la meva opinió sobre el partit d’ahir. Un 5-0 espectacular motiva a tota la classe.
En 5 minuts decideixo canviar d’activitat.

* Els he presentat la pàgina http://kiosko.net

* Hem mirat les portades de diferents diaris europeus i americans

* Hem discutit el significat de cada titular (en castellà, català, anglès, francès i italià);  la brevetat dels titulars permet entendre’ls sense un gran domini del idioma.

* Deduim el significat de les metàfores periodístiques (Que vol dir que el Barça va fer un monòleg sobre el terreny de joc?)

* Valorem les actituds dels jugadors dels dos equips durant el partit i davant el resultat (educació en valors)

* Per parelles, fem una o dues diapositives amb OpenOffice que expressi com ens sentim.

* Per acabar, fem una presentació conjunta que recull el que ha fet cada parella.

D’una victòria espectacular del Barça ha sortit una activitat rica en competències.

A vegades només cal estar atent a la realitat que ens envolta.



Escola i punt…zero

A través de l’Anna Pérez i la seva Bitàcola de MestraTic m’arriba el vídeo que ha fet l’Aníbal de la Torre per la trobada de blocs educatius a EAB10, a Andalusia.

El vídeo és una delícia. Reflexiona sobre l’escola 2.0, sobre l’escola d’ara, de demà, de sempre. Davant de la disjuntiva llàpis o ordinador, hi ha la base de l’escola: la il·lusió el treball, la metodologia…..

L’escola 2.0 no és només l’escola dels ordinadors, és, sobretot, l’escola d’una determinada actitud i això ho expressa l’Aníbal de la Torre en aquest vídeo ple de sentiment i de delicadesa.



L’ús del ratolí a Educació Infantil

Treballar a una aula de P3 implica grans satisfaccions, però també nombrosos reptes. No faré ara una reflexió sobre el treball a Educació Infantil i la seva importància, que ja hi ha altres llocs més qualificats per fer-ho, però si que voldria reflexionar sobre la introducció de les TAC.

Un cop passat el temps de l’adaptació, quan han deixat de plorar, quan han guanyat una mica d’autonomia, és un bon moment per introduir el treball amb l’ordinador. Tot jugant, com un racó més de la classe, podem començar a utilitzar-ho i no només per veure coses, sinó d’una manera activa.

El primer pas és dominar el ratolí; pot ser bona idea comprar ratolins de portàtil, molt més adients al tamany de les mans dels infants i que facilitaran la bona postura de la mà i evitaran agafar vicis difícils de corregir.

Un altre punt a tenir en compte són les activitats que facilitaran el domini i l’agilitat en l’ús del ratolí. A la xarxa hi ha diferents aplicacions amb diferents graus de dificultat. Jo he utilitzat una aplicació de Carlos Abarca, Juan José Romero, Félix Vallés que es troba a la web del Instituto de Tecnologías Educativas del Ministerio de Educación.

ratoli

Es tracta d’una aplicació que es pot descarregar o bé utilitzar en línia i, que malgrat estar en castellà, el contingut textual és mínim i es pot utilitzar sense problemes a les aules d’educació infantil.

En la mateixa línia, María Jesús Rodríguez ha publicat aquests dies un interessant post a educ@conTIC on recull moltes més activitats i a més a més fa un anàlisi dels moviments que es realitzen amb el ratolí. Es tracta de recursos que han de facilitar el control dels moviments del ratolí.

Jo he provat algunes de les aplicacions que es poden utilitzar en línia; resulten senzilles, divertides i tenen diferents graus de dificultat que permeten utilitzar-les a tots els cursos d’Educació Infantil. També hi ha altres aplicacions que s’ha de descarregar. Al costat de cada aplicació la María Jesús fa una explicació de com funciona l’activitat.



Interpretar la informació d’Internet

Em llevo amb la notícia a la ràdio de que Internet disminueix la capacitat de concentració dels joves. Per fer aquesta afirmació es bassen en la manera en que un grup de joves analitza la informació provinent de pàgines web i en les diferències respecte a com ho fan els adults.

La noticia em fa pensar en un article que van publicar a Eduteka al mes de maig.

EDUTEKA és, segons ells mateixos, “un Portal Educativo gratuito actualizado mensualmente desde Cali, Colombia, por la Fundación Gabriel Piedrahita Uribe”.

El portal ofereix recursos TIC, eines per l’escola, espais de col·laboració i moltes altres coses. Una d’elles és la resenya i traducció d’articles i llibres relacionats amb l’ensenyament i les noves tecnologies.

Al mes de maig es van fer ressó del llibre d’Alan November “Web literacy for educators”.

De tot el que es comenta sobre el llibre, el que m’ha semblat més interessant, sobretot per treballar a les nostres aules,  són les quatre passes que recomana per avaluar críticament la informació que trobem a la web.  En November les anomena amb l’acrònim REAL (per les seves inicials en anglès)

R = Llegeix l’adreça  Web   (Read the URL)
E = Examina el contingut    (Examine the content)
A = Pregunta pels autors i editors   (Ask about the author and publisher)
L = Explora els enllaços (Look at the links)

Es preten que aquestes quatre passes ajudin als estudiants a pensar de manera crítica respecte als continguts i als autors de les informacions que es troben a la xarxa.

Eduteka fa un resum d’aquests 4 punts:

R = Llegeix l’adreça Web    (Read the URL)
No és el mateix buscar imformació a la xarxa que a un llibre. Els llibres sempre tenen referències bibliogràfiques, editorial, data de publicació i algunes dades sobre l’autor. A moltes pàgines d’Internet aquesta informació no hi és, cosa que planteja dubtes sobre la veracitat o validesa dels continguts publicats.

November planteja tres preguntes quan es llegeix la  URL que ajudin a avaluar la informació que facilita la pàgina:

  1. Reconeixes el nom del domini?  El nom del domini ens pot donar pistes sobre la qualitat de la informació.
  2. Quina és l’extensió del nom del domini? Ens indica a quin tipus d’organització pertany l’adreça.
  3. Es tracta d’una pàgina personal? Si la URL inclou caràcters especials com
    ~, % o paraules com users, people o members indica que la informació pertany a una persona particular i que, per tant, la informació pot ser una opinió personal.

E = Examina el contingut de la pàgina (Examine the content)
Cal fer-se unes quantes preguntes per avaluar una pàgina web:

  • És útil la información per el tema sobre el que estic investigant?
  • Proporciona recursos i enllaços adicionals?.  Funcionen els enllaços?
  • El lloc està actualitzat? Quan es va actualitzar per última vegada?
  • La informació de la web contradiu la que he trobat  abans a altres llocs?
  • En quin format Web es presenten els continguts? (article, bloc, llibre, notícia, entrevista, assaig)
  • En quina data es van publicar els continguts? Són actuals? Estan vigents?
  • quin és el propòsit dels continguts?  (informar, vendre, persuadir al lector sobre alguna idea)
  • Els continguts ofereixen informació útil per a les meves necessitats?
  • Els continguts es presenten de manera clara, lliures de faltes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques?
  • Les imatges i continguts de la pàgina intenten persuadir-te d’interessos polítics, socials, religiosos o culturals que poden desviar l’objectivitat de ls informació?
  • Si hi ha gràfics i taules que contenen informació, estan retolades clarament i són fàcils de llegir?
  • Si la información publicada a la página Web prové d’altres fonts, es citen aquestes correctament?

A = Pregunta pels autors i editors (Ask about the author and publisher)
Algunes pàgines d’Internet es publiquen sense el control de persones o organitzacions amb autoritat suficient sobre el tema que tracten.
Per avaluar la validesa de l’autoria d’una pàgina es poden utilitzar les següents preguntes:

  • A la pàgina apareix el nom de l’autor o autors?
  • L’autor facilita una adreça de contacte?
  • Es mostra informació biogràfica de l’autor? Té un enllaç del tipus “Qui sóm”?
  • L’autor o autors són experts reconeguts en el tema?
  • Quina informació sobre l’autor es troba a la xarxa?

L = Explora els enllaços (Look at the links)

L’últim pas consisteix en inspeccionar els enllaços que ofereix la pàgina web que estem analitzant.

  • Enllaços que vinculen altres llocs des de la pàgina que estem utilitzant: verificar que tinguin un nom de domini adient, comprovar que al consultar-los no canvïin les URL.
  • Enllaços d’altres llocs que vinculen la pàgina que analitcem: quina relació tenen amb el lloc? Per què l’enllacen o en fan referència? Que diu el lloc sobre la pàgina a la que en fa referència?

Segons November, utilitzar sistemàticament aquests quatre punts quan es busca informació ajuda als estudiants en l’avaluació crítica de les fonts d’informació provinent d’Internet i a desenvolupar estratègies de cerca que els permeterà ser més eficients i efectius per a solucionar problemes d’informació.



Myoats: dissenya amb simetries

A l’últim ButlleTIC es parla de “Myoats“, una aplicació en línia per crear dibuixos i formes a partir de simetries.

El funcionament és molt similar al programa “Calidoscopi”  que tenim a molts dels nostres centres. La principal diferència és que aquest funciona en línia, no cal tenir-ho instal·lat als ordinadors. Sense estar registrats es pot triar els colors, del fons i de les línies,  les formes, el nombre d’ eixos de simetria  i descarregar el disseny en format d’imatge. Aquest dibuix té quatre eixos i l’he fet i descarregat directament.

Si a més a més us registreu, podeu guardar el diseny a la web, compartir-ho amb altres usuaris i comentar les creacions dels altres.

3d2f1b28-c4ca-46f4-a35d-9222bac3386a



Captura de pantalles amb un clic

Ahir vam tenir sessió de STAC, el seminari que el Centre de Recursos de Sants -Muntjuïc organitza per a dinamitzar l’ús de les TAC al centre.

La Concha Lapana és la persona que ho coordina i  sempre intenta mostrar-nos aplicacions i recursos nous per a utilitzar a l’aula.

Ahir ens va presentar el PrintScreen 44.

Es tracta d’un petit programa (ocupa només 2 M) que permet fer captures de pantalla tan sols amb la tecla d’imprimir pantalla o amb qualsevol altre que configureu.

El programa està en anglès, però es pot triar un idioma diferent en el moment de la instal·lació

.gadwin-printscreen_1

Podem triar l’àrea de captura (tota la pantalla, un rectangle, una finestra concreta..), i també podem configurar el destí de la imatge, directament  a la impressora, per correu electrònic, a un arxiu concret o al portafolis.

Aquestes captures de pantalla també tenen a l’escola una altra utilitat que ens va comentar la Concha. Permet capturar una imatge del KidPix i KidPixenganxar-la a un Word o a qualsevol editor de text sense necessitat d’exportar-la ni d’ocupar espai a l’ordinador.

Avui l’he instal·lat a un ordinador i va perfecte, i com que és tan petit funciona molt ràpid.

Gràcies Concha per aquesta trovalla



Virus a les memòries USB

Tots sabem que els usuaris de Windows, habituals o esporàdics, estem exposats continuament als virus.
Ja fa un temps que aquests virus viatgen a les memòries USB i s’han convertit en el mal de cap de molts coordinadors d’informàtica.
Al bloc del José Miguel de la Rosa trobo una fàcil explicació de com evitar aquest problema i de tan fàcil com és, no em puc ressistir de posar-ho:

  • Crear una carpeta nova dins de la memòria USB que es digui autorun.inf
  • Seleccionem la carpeta que acabem de crear i amb el botó dret del ratolí seleccionem Propietats (està al final del menú conetxtual)
  • Marcar els atributs Solo lectura i Oculto i aplicar.

Samuel, a Tecnotic.com, ens fa una explicació de per què passa això:
Per defecte, quan inserim un dispositiu (CD, DVD, memòria USB) Windows executa el que hi ha escrit a l’arxiu autorun.inf. Acostuma a ser un programa benigne que conté informació dels programes que s’han d’autoexecutar. El que passa és que els virus escriuen a l’autorun.inf de les memòries USB de manera que a l’inserir-los s’executa el propi virus, infectant l’ordinador sense que l’usuari pugui fer res. Al crear una carpeta anomenada autorun.inf i protegir-la contra l’escriptura, els virus no poden editar-la i per tant no s’executen a l’inserir la memòria USB.
En aquest video podeu veure com es fa.



Marcadors socials

La feina i altres afers m’ha impedit mantenir actualitzada aquesta web i, per tant, se m’ha acumulat la feina.

Entre la feina pendent tenia comentar un post que Juanmi Muñoz, mestre i pedagog d’ofici com ell mateix es defineix, va publicar el mes de febrer. Aquest mestre manté un bloc ple de reflexions i recursos sobre la utilització dels recursos TAC a l’escola.

El mes de febrer va publicar una reflexió i un “quasi” tutorial sobre la utilització pedagògica dels marcadors socials.

Els marcadors socials, (deliciousmister wong, i d’altres que hi ha al mercat) ens permeten tenir les nostres adreces d’interès a un servidor extern, a internet, sense haver d’estar guardades al navegador del nostre ordinador. Això ens facilita tenir-les sempre a mà, sigui quin sigui el terminal que estem fent servir; podem classificar-les,  ordenar-les i, sobretot, compartir-les. Podem veure les dels nostres amics que també utilitzin aquest servei i les de tots aquells usuaris que les vunguin fer públiques.

La utilització d’etiquetes facilita molt la feina de cerca; tenim classificades totes aquelles adreces que altres usuaris ja han buscat, classificat i etiquetat. Només cal clicar el terme que volem (recursos, infantil, educació, fotos….) i tindrem totes les adreces que altres usuaris han etiquetat així.

El fet de poder compartir-les és el que aprofita Juanmi Muñoz per posar un exemple de com organitzar un  treball cooperatiui aprofitar aquesta i altres eines que ens ofereix la web 2.0

En Juanmi es decanta per utilitzar Mister Wong, tria amb la que estic d’acord. Delicius t’obliga a fer-te un compte Yahoo!, que és gratuït, però quan tens molts comptes de correu no deixa de ser un inconvenient més; a més a més, només està en anglès i si el volem utilitzar amb els alumnes, potser no tenen el nivell necessari. Mister Wong es pot triar també en castellà i resulta molt intuitiu i fàcil d’utilitzar.

Ara només cal llegir-se el document i animar-se a posar-ho en pràctica.