LA UNIÓ EUROPEA

Mapa mut de  la Unió Europea (amb capitals)

L’EUROZONA (2010)

Membres oficials

En blau clar, els estats de l’Eurozona. En verd, els estats de la UE que han d’entrar més endavant a l’Eurozona. En vermell, estat de la UE que decidirà l’adopció o no de l’euro mitjançant referèndum (Dinamarca). En marró, estat de la UE que de moment ha optat per no adoptar l’euro (Regne Unit). En groc, els territoris no pertanyents a la UE que usen l’euro mitjançant un acord (Mònaco, San Marino i elVaticà). En lila, els territoris no pertanyents a la UE que usen l’euro sense haver-se adoptat cap acord (Akrotiri i Dekèlia, Andorra, Kosovo iMontenegro)

Hi ha 16 membres que formen l’Eurozona: Alemanya, Àustria, Bèlgica,Eslovènia, Eslovàquia, Espanya, Finlàndia, França (excepte els territoris del Pacífic, que utilitzen el franc CFP), Grècia, Irlanda, Itàlia (exepte l’enclavament de Campione d’Italia on circula el franc suís), Luxemburg, Malta, els Països Baixos (tret de les Antilles Neerlandeses que tenen el florí de les Antilles Neerlandeses i d’Aruba amb el florí d’Aruba), Portugal i Xipre.

D’aquests 16 membres actuals, el 1998 n’hi havia 11 que complien els criteris de convergència, cosa que va permetre la creació de l’Eurozona amb el llançament oficial de l’euro l’1 de gener del 1999. Grècia va assolir els criteris de convergència l’any 2000 i fou admesa a l’Eurozona l’1 de gener del 2001. Les monedes i els bitllets d’euro van començar a circular l’1 de gener del2002. Posteriorment, van adoptar l’euro Eslovènia l’1 de gener del 2007, Malta i Xipre la mateixa data del 2008, i Eslovàquia l’1 de gener del 2009.

El Banc Central Europeu és l’entitat responsable de la política monetària dels 16 estats.

Font: Viquipèdia