Mira els 2 vídeos seguits i a continuació explica els teus
sentiments, les teves emocions. Intenta ser sincer i escriu allò que realment sents. Pots relacionar el contingut d’aquests vídeos amb les teves vivències a l’escola, a la classe, etc. Recorda que aquest treball és una continuació del taller sobre l’ASSERTIVITAT.
Recorda que pots llegir els comentaris dels teus companys i companyes i, sobretot, la meva resposta.
(Tanquem el diumenge a les 6 de la tarda)
Josep
Jo aquest video le vist molt bé,perque es veu que cuan una nena comença a expressar els seus sentiments l’altre s’empassa la vergonya i la por i s’atreveig a dir el que sent i els problemes que té,el mestre es veu que es un home que traballa amb els sentiments com va fer o fa en Lluís.
Inclós les persones que semblen mes fortes o mes dures també tenen sentiments.
Els companys de l’Amifuyu sempre que secorda al seu pare es amb un somriure a la cara,com ha de ser.El mestre tenia 57 anys i se li van morir dos fills cuan eren petits,i pensa que la feina més important d’un mestre és ensenyar que la vida té un gran valor.
Jo crec que aquesta situació ha pasat molt cops a a la classe no ham aquestes coses,pero si,recordant moments durs per a la seva vida,no només plora la gent sensible.
Carai, Anna!, aquesta vegada has anat per feina, i a més molt ben feta. M’ha agradat molt el teu comentari. Efectivament,
si escoltem els sentiments dels altres, connectem amb ells. Dius molt bé que TOTHOM té sentiments, el que passa és que
hi ha persones que posen una barrera per no expressar-los.
Si t’ha agradat, et recomano que miris el vídeo nº 3. L’acabo de mirar i és… INCREÏBLE, MOLT EDUCADOR. Planteja un
dilema molt interessant, però no et dono més pistes. Si el mires, m’enviaràs un comentari?
Bon cap de setmana. Cuida’t molt la gola! Continua buscant la carpeta: ha d’aparèixer!
Josep
Andrea / Patrícia:
Heu fet un bon treball de parella. Tot i això, més que un comentari i opinió heu fet una explicació del que passa al vídeo.
Es tractava més d’explicar les sensacions que ens produeix, cosa que al final sí que feu.
Si no heu mirat el 3, val la pena, doncs és molt interessant.
Bon cap de setmana i estudieu força.
Josep
Aquest video m’ha arribat al cor . Aqell mestre sap com ensenyar i a la vegada sentir els sentiments dels seus alumnes . Aquella classe és com una cadena ; si algú sent una cosa la transmite a tothom i això és molt bo .
M’he sentit molt bé , però a la vegada trist perqè m’agradaria que la nostra classe s’higui així mateix. He sentit molta emoció per veure el segón vidi .
Però aqlgunes coses son com a la nostra classe , n’hi a nens que son objectes de burla , però sé que aquest mestre aconseguirà que les coses canvin .
Eduardo:
Has fet molt bon comentari. És normal que t’hagi arribat, doncs has viscut experiències difícils. M’agrada que diguis que les coses poden i han de canviar,
que tinguis confiança en millorar. Eduardo, he de dir-te que canviar les actituds de les persones és una de les coses més difícils, en part, perquè aquesta
societat ens està convidant cada dia, de manera més o menys visible, a ser individualistes, egoistes, a consumir sense pensar, a no pensar en els/les altres,…
Però les persones tenim valors humans i hem de lluitar per canviar les situacions. No hem de desanimar-nos mai. Si anem amb sinceritat, transparència, i
som persones treballadores i honestes, al final, se’ns donarà la raó.
Nosaltres ja havíem fet coses d’aquestes, però el taller de l’Assertivitat ens està donant més eines i recursos per avançar en el tractament dels problemes.
ÀNIMS i CONFIANÇA!
Bon cap de setmana i estudia força!
Josep
A mi m’ha agradat molt aquest video, perquè el professor treballa d’una manera que els nens i nenes s’expresen molt. Quan un diu alguna cosa trista tots també diuen el que els a passat hi ha vegades que ploren perquè veuen una amiga seva trista.
Quan el nen va dir que la seva àvia s’havia mort tots van dir coses que també s’ha mort algú que l’estimes. A més va averi una nena que mai havia dit res sobre el seu pare fins que va dir: -Jo quan tenia tres anys el meu pare es va morir i no ho volia dir als meus companys perquè em pensava que seria diferent.
Quant va dir això vaig plorar molt, a més fa un any que és va morir la tieta de la meva mare,per a mi era com una tieta molt estimada per tots.Ja feia temps que estava a l’ hospital, fins que un dia a la nit ens vadir adèu que s’en anava al cel quan m’ho van dir vaig plorar molt i jo i totes les persones que els hi ha passat això sentim el mateix que li ha passat a aquella nena. Durant el video plorava perquè sentia el que els hi havia passat aquells nens i nenes, també perquè recordava la meva tieta.
Marta:
Has fet un molt bon comentari. Has relacionat bé el contingut dels vídeos amb experiències personals teves.
Crec que estem en el camí de tractar bé aquests problemes i mirar d’avançar cap a situacions més positivies perquè TOTHOM es trobi millor.
Crec que tu pots ajudar molt en aquesta feina.
Bon cap de setmana!
Josep
A mi ma agradat els videos perque el profesor traballa d’una manera especial i això es al que magrada.Que tots diguin lo que esta en el cor i que expresin cada escu el seu sentiment.Aquet video ma provocat una reacio emocionant ma donat casi ganes de plorar,això es al que tindriem que ferlo a la clasa.Algunes coses pasaven a la clase com les notes que si un deia que es vurla de les notes i …
Tambè ma m’agradat quant la nena diu el meu pareva morir quan jo tenia tres anys, magrada perque ella es valenta i o diu per treural de dintra.
David:
M’ha agradat molt el teu comentari. No et comentaré les errades ortogràfiques, que n’hi ha, i moltes, perquè vull destacar que has expressat bones idees i que el
dius és important.
Espero que tot això ens ensenyi a canviar les nostres actituds.
Bon cap de setmana!
Josep
Aquests dos vídeos m’han emocionat moltíssim, mai m’he sentit tant engoixat per tots aquells nens o nenes que s’emocionaven. El mestre d’aquesta escola fa les classes molt diferents i crec que per això els nens li tenen tant apreci. Les notes al quadern em semblen una manera d’expressar el que sentim i dir als altres coses amagades; com per exemple aquella nena que tenia amagat aquell secret del seu pare que va morir quan ella tenia tres anys, o aquell nen que va dir que la seva àvia va morir de càncer. Ara mateix m’he asseventat de que al Japò cremen a les persones quan moren, un estil molt diferen al nostre. Se m’han quedat grabades al cor aquestes paraules del professor”deixa que la gent que t’envolta visqui al teu cor” M’ha agradat molt perquè m’ha recordat a la meva àvia que va morir quan estava a un campament.
Gerard R.:
Excel.lent, una vegada més, el teu comentari. Relaciones molt bé el contingut del vídeo amb les teves experiències, amb els teus coneixements,…
A veure si ens ajuda a tots i a totes a millorar les nostres relacions.
Bon cap de setmana!
Josep
Aquests dos vídeos m’han emocionat moltíssim, mai m’he sentit tant engoixat per tots aquells nens o nenes que s’emocionaven.Que tots diguin lo que esta en el cor i que expresin cada escu el seu sentiment.Quan un diu alguna cosa trista tots també diuen el que els a passat hi ha vegades que ploren perquè veuen una amiga seva trista.un nen surt a llegir un sentimenta de la seva queridisima àvia que havia mort.Els companys de l’Amifuyu sempre que secorda al seu pare es amb un somriure a la cara,com ha de ser.El mestre tenia 57 anys i se li van morir dos fills cuan eren petits,i pensa que la feina més important d’un mestre és ensenyar que la vida té un gran valor.El mestre d’aquesta escola fa les classes molt diferents i crec que per això els nens li tenen tant apreci.
Eric:
Primer de tot, dir-te que me n’alegro que el teu comentari sigui millor que l’últim que vas fer.
Ara bé, es nota massa que has copiat fragments dels comentaris dels teus companys/es. Permete’m que dubti, doncs són frases calcades.
Ja en parlarem d’aquest tema.
Bon cap de setmana!
Josep
Aquest dos vídeos m’han encantat i també m’han emocionat.Que tots diguin lo que esta dins del seu cor i que expresin cada seu el seu sentiment , es molt dificil i dur per por de que es rigin de tu. Quan un nen diu que se li a mort la seva àvia , tots queden impactats i una nena parla d’un sentiment que mai no havia parlat d’ell ; era el seu para se l’hi va morir cuan tenia 3 anys i no va poder escriure per por que els nens o nenes pensesin que era diferent. Un nen es va sortir de classe i es va posar a plorar en el lavavo.Tots sentien empatia per els seus dos companys
El mestre de 57anys , se li van morir dos fills quan eren petits i va pensar que sent mestre , podria ensenyar als nens que la vida te un grandissim valor , porta més de 30 anys que porta sent professor. El mestre d’aquesta escola fa unes classes molt diferents i crec que els nens el respenten molt i li tenen molt apreci. Quan tenen el problema de que un grup d’alumnes es riu d’uns altres per les notes que treuen. El professor els fa reflexionar i al final surten els que oh an fet.
Gerard F.:
Comentari molt bo, el teu, extens i complet, en el qual expresses moltes idees a partir de les experiències que has vist.
A veure si som capaços/capaces d’aprofitar tot aquest material per millorar les nostres relacions.
Bon cap de setmana!
Josep
Aquest vídeo de el Japó ma semblat molt assertiu perquè els nens es senten malament s’intenten agudar l’un al costat de l’altre.
Una nena de l’escola a recordat que quan anava al pergulari li deien que feia pudor i no tenia amics ni amigues i s’ha comportat malament amb una companya perquè no volia que li passi al mateix que li va passar al pergulari.
També han fet un projecte que tenien que fer una barca i san dividit en tres grups , el professor s’ha enfadat perquè un nen no parava de xarrar i un company li a dit al professor que no li deixi sense-fer l’activitat i al final d’uns minuts la combensut.Al final an fet la activitat 40 minuts més tard del que es tenia previst.
En l’altre vídeo hi havia una nena que estava trista i la bolian agudar tota la d’emes classe D’espers un nen estava als lavabos també trist perquèsabia acordat que la seva abia establa morta i el professor el volia agudar
comprenen-li.
Aquest vídeo ma semblat molt trist però al la blegada conte’t perquè entre ells s’aguda-ben.
Arnau:
Em sap greu, però he de fer-te una crítica molt gran. Has fet unes errades IMPERDONABLES, i crec que no has posat tota l’atenció necessària. Tu ja saps
que et costa, i per tant, has d’estar ALERTA en aquests temes. Fixa’t-hi:
– “pergulari” PARVULARI
– “conbensut” CONVENÇUT
– “bolian” VOLIEN
– d’espers” DESPRÉS
– “agudar” AJUDAR
Errades molt greus que un nen de 6è. ja no hauria de fer.
Bon cap de setmana!
Josep
Aquest video són d’aquells que t’arriben sobretot si has viscut una mort alguna vegada,els nens ho passen malament amb les morts dels seus familiars,ja qu es molt dur que algú se’n vagi de la teva vida.
Sort que el professor Kanamori es bona persona i els ajuda a expressar el sentiments(josep tu també ho fas moltes vegades).
També està el tema del bulling.Al nen que li deien brut i es reien de que treia males notes.
Crec que es dur com e dit abans i es difícil se superar.
Adèu Josep fins Demà.
Jose
José:
Què tal estàs? Espero que millor i que dilluns puguis tornar a les batalles diàries. Intenta, en la mesura dels possibles, anar-te posant al dia (dictat, etc)
Veig que encara guardes el dolor de la mort del teu besavi (ho dic bé?) i que aquests vídeos t’han fet recordar.
T’agraeixo molt que em diguis que jo també faig alguna d’aquestes coses. Potser sí, però encara he d’aprendre molt. Penso que les persones hem d’estar
SEMPRE aprenent, i això ha de fer que sempre estiguem disposats a aprendre coses noves dels altres i de les altres, sigui de qui sigui. D’això se’n diu
humilitat, no creure’s millor que ningú i estar oberts a aprendre i a canviar.
Bon cap de setmana!
Josep
Iker:
Molt bé el teu comentari. Senzill i curt, però en canvi has dit el més important.
Me n’alegro que t’hagin agradat els vídeos. A veure si ens serveixen per canviar i ser millors en tot.
Bon cap de setmana!
Josep
A mi m’ha agradat molt el vídeo perquè el mestre ensenya als seus alumnes a expresar-se (a través de cartes) i dir l’ho que senten,…
Quan a un nen se li mor l’àvia, alguns dels seus companys van dir que, també a ells se’ls havien mort familiars,…
Jo he plorat quan una nena diu que el pare es va morir quan només tenia 3 anys i mai no havia dit re a ningú, llavors quan ho va dir, es va treure de sobre un pes molt gran. Fins i tot, l’alumne més mogut de la classe va sentir pena. També el professor, quan tenia 57 anys, se li van morir dos fills petits i va decidir ensenyar el valor de la vida.
Quan els alumnes van començar a fer “bulling” als nens i nenes que treien males notes, el professor va dir que reflexionessin els nens i nenes que els hi havien insultat, però, quan ningú diu que ell ha insultat a un company companya el professor els demana que escribin una carta parlant d’aquest conflicte.
Laia:
Molt en escrit el teu comentari, tant pel que fa al contingut com a l’expressió escrita.
ALERTA: “dir l’ho que senten…” Hem de dir: “DIR EL QUE SENTEN”
Ja veus, Laia, que el tema del “bullying” torna a sortir. És un tema que ha passat i està passant a la nostra escola i a la nostra classe, en mesures diferents.
Hem de ser valents i valentes (com tu vas ser l’altre dia amb el teu comentari) a enfrontar-nos a aquestes actituds tan negatives i que fan patir tant a algunes
persones.
Bon cap de setmana!
Josep
D aquest video jo en penso.
Que aquest mestre tè alguna cosa per a que els alumnes s’expresin sincera ment i sense problema a devant de tota la classe.
El mestre ja cres que tracta als alumnes com si fossin els seus fills, i si a un li passa alguna cosa dolenta ell es preocupa molt.
A les sortides ell els hi obliga a pasar-so bé i a sentirse lliures per què així coneixer millor el caracter i el comportament devant de cada alumne.
Eloi:
Fas un comentari molt interessant. Has captat el aspectes importants d’aquests vídeos. Fas una bona comparació:
que tracta els alumnes com si fossin els seus fills. Potser no és ben bé això, però suposo que vols dir que un veritable mestre
ha d’estimar els seus alumnes.
Fins demà!
Josep
Aquest vídeo dona molta pena.
Al començament d’agradat molt l’actitud dels nens, però amb la carta del Ren casi tota la classe a pogut dir els seu sentiments. La nena que se li va morir el pare els tres anys donava molta pena. El segon vídeo el nens es reien dels companys perquè han sacat molt males notes.
Mohamed:
El teu comentari no és gaire complet. Hi havia “material” per fer un comentari més extens, explicar les teves sensacions, etc.
Espero que una altra vegada t’allarguis més i t’esforcis a fer aquest treball més bé.
Fins demà!
Josep
M’agrada molt els videos pero crec que això es tindria que fer a totes les escoles del mon,però crec que portaria conflictes,perqè,els pares s’enteresin podria denunciar al cole.El segon video fa molta pena.
Sergio:
Primer de tot, dir-te que el teu comentari és força pobre de contingut, doncs hi havia “material” per explicar més coses, les teves sensacions, el que
penses, etc. Sàpigues que demano treballs més elaborats, més complets.
Dius una cosa en la qual no tens raó. El treball que fa aquest mestre el podrien fer també els pares/mares. Expressar els sentiments d’una manera
clara amb la intenció d’estar millor, de millorar les relacions, tu creus que això ha de ser motiu de denúncia. Ja en parlarem!
Fins demà!
Josep
El primer vidio fa pena perquè en Ren no va anar a l’escola 4 dies perquè se li va morir la seva àvia i tots els nens parlen sobre el tema i expliquen com es van sentir ells quan van perdre a algú molt estimat.
El segon vidio també està bé perquè el professor els hi fa reconeixer als seus alumnes si han insultat a algun company.
I el tercer jo crec que es el més bonic perquè castiguen a un nen perquè a parlat molt a classe i tots els companys que han fet la barca amb ell li diuen al professorque això no pot ser, que si el castigues a ell sense provar la barca ell es queda amb el seu company i així ho acaben dien tots.
Laura:
Bon comentari, el teu. Ja que comentes 3 vídeos, podries extendre’t una mica més en els teus comentaris.
Efectivament, el tercer vídeo és molt important quan al seu contingut. Ja el comentarem a classe.
Fins demà.
Josep
A mi aquest vídeo m’ha agradat molt. Perquè el mestre d’aquella escola ajuda als nens/es a expressar els seus sentiments sense que sentin vergonya.
Primer un nen explica que se li va morir l’àvia i que va plorar molt, després una nena explica que se li va morir el pare un dia abans del seu aniversari i el mestre també explica que els seus fills van morir quant eren petits. Al dia següent la nena va portar un quadre que va fer el seu pare abans de morir i tots el nens i nenes de la classe van anar corrents a mirar-lo.
Es una manera de mostrar tots junts el sentiment de dolor de perdre persones estimades.
Un temps després van fer la excursió de primavera, van anar a una mena de riu i allà experimenten tots junts el sentiment d’alegria.
Jo trobo que aquest professor fa una feina molt difícil per els nens d’averades costa expressar els sentiment davant els altres per por de que els altres riguin de tu.
Oriol:
Has fet un molt bon comentari. Ben escrit, ordenat en les idees i amb poques faltes.
Efectivament, és difícil de fer aquesta feina i si es fa, s’ha de fer ben feta. Ja en parlarem.
Fins demà!
Josep
Josep,el video numero tres no l’he entés gaire,perqué estava en Xinés o en Japonés,i he tingut que llegir els substutuls,bueno per lo que he entés,era la continuació del dos,i la nena llegia una carta on explicava el que li va pasara una amiga o companyera d’ella.
I sobre lo que et vaig comentar dels sentiments es veritat,TOTS/TOTES els essers vuis que hi han sobre la terra tenen sentiments i un poden no mostrar-los devant de la gent,peró aixos es dolent,perque si t’hels reserves per a tu,al fi i al cap tot acaba sortint i si portes molt a dintre un dia explotaràs i sense voler faràs mal a moltes persones.
Bon cap de semana,disfruteu del poc que queda,demà ens veiem.
Àdeu!
Anna:
Felicitar-te pel teu segon comentari. Això vol dir que has llegit el meu anterior i que aquests temes estan interessant.
Fas molt bona reflexió sobre els sentiments. Ja ho dius bé, si es guarden, un dia pots esclatar i fer molt mal als altres. És millor expressar-los, però no sempre és fàcil:
on? amb qui? quan? En fi…
Josep
Aquest video fa molta pena pero també m’agradat molt.
El pobre Ren que se l’havia mort la seva àvia i s’en vanar al lavabo a plorar i el professor li ajuda a expressar-se els seus sentiments.El professor era savi s’avhia com ajudar als altres a expressar-se com volguin.
Jo crec que els videos ens poden ajudar a respectar als companys de la classe.A no riurens dels altres per si es marroqui o es xines, dona igual d’on vingui però tè sentiments com qualsevol de nosaltres. En aquest video ens demostra que si volem, podem respectar als altres si volem, i encara que no ho sembli la gent pot fer canvis de millor a pitjor.
Adeu fins dimarts
Axel
Jo crec que, aquests videos ens poden ajudar a comportarnos millor a la classe, respectarnos més,…Me adonat que en aques video si algu feia alguna cosa malament no es reien, tambè que sigi eusquera de japo o de on sigi tothom te sentiments. Tambè he vist que el profesor o pofesora ( e el cas de el video profesor) ensenya a els alumnesa expresar els seu sentiments a trabes de cartes.
Adeu Jusep fins aviat.
Leyre López Vera
Mira els 2 vídeos seguits i a continuació explica els teus
sentiments, les teves emocions. Intenta ser sincer i escriu allò que realment sents. Pots relacionar el contingut d’aquests vídeos amb les teves vivències a l’escola, a la classe, etc. Recorda que aquest treball és una continuació del taller sobre l’ASSERTIVITAT.
Recorda que pots llegir els comentaris dels teus companys i companyes i, sobretot, la meva resposta.
(Tanquem el diumenge a les 6 de la tarda)
Josep
Jo aquest video le vist molt bé,perque es veu que cuan una nena comença a expressar els seus sentiments l’altre s’empassa la vergonya i la por i s’atreveig a dir el que sent i els problemes que té,el mestre es veu que es un home que traballa amb els sentiments com va fer o fa en Lluís.
Inclós les persones que semblen mes fortes o mes dures també tenen sentiments.
Els companys de l’Amifuyu sempre que secorda al seu pare es amb un somriure a la cara,com ha de ser.El mestre tenia 57 anys i se li van morir dos fills cuan eren petits,i pensa que la feina més important d’un mestre és ensenyar que la vida té un gran valor.
Jo crec que aquesta situació ha pasat molt cops a a la classe no ham aquestes coses,pero si,recordant moments durs per a la seva vida,no només plora la gent sensible.
Carai, Anna!, aquesta vegada has anat per feina, i a més molt ben feta. M’ha agradat molt el teu comentari. Efectivament,
si escoltem els sentiments dels altres, connectem amb ells. Dius molt bé que TOTHOM té sentiments, el que passa és que
hi ha persones que posen una barrera per no expressar-los.
Si t’ha agradat, et recomano que miris el vídeo nº 3. L’acabo de mirar i és… INCREÏBLE, MOLT EDUCADOR. Planteja un
dilema molt interessant, però no et dono més pistes. Si el mires, m’enviaràs un comentari?
Bon cap de setmana. Cuida’t molt la gola! Continua buscant la carpeta: ha d’aparèixer!
Josep
Sentiment
Primer un nen surt a llegir un sentimenta de la seva queridisima àvia que havia mort.
Despres una nena va dir que el seu àvi havia mort un dia avans del seu aniversarii.
Despres de una estona,una nena va dir que el seu pare vaa morir quan ella tenia 3 anys.
Despres surt que sen van a una excursió,en un llac,i estiren.La nena va portar a l’escola un cuadre de el seu pare, avan que va morir ho va fer.
Aquet video ens a agradat i em plorat perque ens em emocionat!!
Adeu un peto maco de la Andrea i la Patricia
Andrea / Patrícia:
Heu fet un bon treball de parella. Tot i això, més que un comentari i opinió heu fet una explicació del que passa al vídeo.
Es tractava més d’explicar les sensacions que ens produeix, cosa que al final sí que feu.
Si no heu mirat el 3, val la pena, doncs és molt interessant.
Bon cap de setmana i estudieu força.
Josep
Aquest video m’ha arribat al cor . Aqell mestre sap com ensenyar i a la vegada sentir els sentiments dels seus alumnes . Aquella classe és com una cadena ; si algú sent una cosa la transmite a tothom i això és molt bo .
M’he sentit molt bé , però a la vegada trist perqè m’agradaria que la nostra classe s’higui així mateix. He sentit molta emoció per veure el segón vidi .
Però aqlgunes coses son com a la nostra classe , n’hi a nens que son objectes de burla , però sé que aquest mestre aconseguirà que les coses canvin .
Eduardo:
Has fet molt bon comentari. És normal que t’hagi arribat, doncs has viscut experiències difícils. M’agrada que diguis que les coses poden i han de canviar,
que tinguis confiança en millorar. Eduardo, he de dir-te que canviar les actituds de les persones és una de les coses més difícils, en part, perquè aquesta
societat ens està convidant cada dia, de manera més o menys visible, a ser individualistes, egoistes, a consumir sense pensar, a no pensar en els/les altres,…
Però les persones tenim valors humans i hem de lluitar per canviar les situacions. No hem de desanimar-nos mai. Si anem amb sinceritat, transparència, i
som persones treballadores i honestes, al final, se’ns donarà la raó.
Nosaltres ja havíem fet coses d’aquestes, però el taller de l’Assertivitat ens està donant més eines i recursos per avançar en el tractament dels problemes.
ÀNIMS i CONFIANÇA!
Bon cap de setmana i estudia força!
Josep
A mi m’ha agradat molt aquest video, perquè el professor treballa d’una manera que els nens i nenes s’expresen molt. Quan un diu alguna cosa trista tots també diuen el que els a passat hi ha vegades que ploren perquè veuen una amiga seva trista.
Quan el nen va dir que la seva àvia s’havia mort tots van dir coses que també s’ha mort algú que l’estimes. A més va averi una nena que mai havia dit res sobre el seu pare fins que va dir: -Jo quan tenia tres anys el meu pare es va morir i no ho volia dir als meus companys perquè em pensava que seria diferent.
Quant va dir això vaig plorar molt, a més fa un any que és va morir la tieta de la meva mare,per a mi era com una tieta molt estimada per tots.Ja feia temps que estava a l’ hospital, fins que un dia a la nit ens vadir adèu que s’en anava al cel quan m’ho van dir vaig plorar molt i jo i totes les persones que els hi ha passat això sentim el mateix que li ha passat a aquella nena. Durant el video plorava perquè sentia el que els hi havia passat aquells nens i nenes, també perquè recordava la meva tieta.
Marta:
Has fet un molt bon comentari. Has relacionat bé el contingut dels vídeos amb experiències personals teves.
Crec que estem en el camí de tractar bé aquests problemes i mirar d’avançar cap a situacions més positivies perquè TOTHOM es trobi millor.
Crec que tu pots ajudar molt en aquesta feina.
Bon cap de setmana!
Josep
A mi ma agradat els videos perque el profesor traballa d’una manera especial i això es al que magrada.Que tots diguin lo que esta en el cor i que expresin cada escu el seu sentiment.Aquet video ma provocat una reacio emocionant ma donat casi ganes de plorar,això es al que tindriem que ferlo a la clasa.Algunes coses pasaven a la clase com les notes que si un deia que es vurla de les notes i …
Tambè ma m’agradat quant la nena diu el meu pareva morir quan jo tenia tres anys, magrada perque ella es valenta i o diu per treural de dintra.
Adeù Josep bon cap de setmana!!
David:
M’ha agradat molt el teu comentari. No et comentaré les errades ortogràfiques, que n’hi ha, i moltes, perquè vull destacar que has expressat bones idees i que el
dius és important.
Espero que tot això ens ensenyi a canviar les nostres actituds.
Bon cap de setmana!
Josep
Aquests dos vídeos m’han emocionat moltíssim, mai m’he sentit tant engoixat per tots aquells nens o nenes que s’emocionaven. El mestre d’aquesta escola fa les classes molt diferents i crec que per això els nens li tenen tant apreci. Les notes al quadern em semblen una manera d’expressar el que sentim i dir als altres coses amagades; com per exemple aquella nena que tenia amagat aquell secret del seu pare que va morir quan ella tenia tres anys, o aquell nen que va dir que la seva àvia va morir de càncer. Ara mateix m’he asseventat de que al Japò cremen a les persones quan moren, un estil molt diferen al nostre. Se m’han quedat grabades al cor aquestes paraules del professor”deixa que la gent que t’envolta visqui al teu cor” M’ha agradat molt perquè m’ha recordat a la meva àvia que va morir quan estava a un campament.
Àdeu Josep, fins al dilluns
Gerard R.:
Excel.lent, una vegada més, el teu comentari. Relaciones molt bé el contingut del vídeo amb les teves experiències, amb els teus coneixements,…
A veure si ens ajuda a tots i a totes a millorar les nostres relacions.
Bon cap de setmana!
Josep
Aquests dos vídeos m’han emocionat moltíssim, mai m’he sentit tant engoixat per tots aquells nens o nenes que s’emocionaven.Que tots diguin lo que esta en el cor i que expresin cada escu el seu sentiment.Quan un diu alguna cosa trista tots també diuen el que els a passat hi ha vegades que ploren perquè veuen una amiga seva trista.un nen surt a llegir un sentimenta de la seva queridisima àvia que havia mort.Els companys de l’Amifuyu sempre que secorda al seu pare es amb un somriure a la cara,com ha de ser.El mestre tenia 57 anys i se li van morir dos fills cuan eren petits,i pensa que la feina més important d’un mestre és ensenyar que la vida té un gran valor.El mestre d’aquesta escola fa les classes molt diferents i crec que per això els nens li tenen tant apreci.
àdeu,josep,fins el dilluns
Eric:
Primer de tot, dir-te que me n’alegro que el teu comentari sigui millor que l’últim que vas fer.
Ara bé, es nota massa que has copiat fragments dels comentaris dels teus companys/es. Permete’m que dubti, doncs són frases calcades.
Ja en parlarem d’aquest tema.
Bon cap de setmana!
Josep
Aquest dos vídeos m’han encantat i també m’han emocionat.Que tots diguin lo que esta dins del seu cor i que expresin cada seu el seu sentiment , es molt dificil i dur per por de que es rigin de tu. Quan un nen diu que se li a mort la seva àvia , tots queden impactats i una nena parla d’un sentiment que mai no havia parlat d’ell ; era el seu para se l’hi va morir cuan tenia 3 anys i no va poder escriure per por que els nens o nenes pensesin que era diferent. Un nen es va sortir de classe i es va posar a plorar en el lavavo.Tots sentien empatia per els seus dos companys
El mestre de 57anys , se li van morir dos fills quan eren petits i va pensar que sent mestre , podria ensenyar als nens que la vida te un grandissim valor , porta més de 30 anys que porta sent professor. El mestre d’aquesta escola fa unes classes molt diferents i crec que els nens el respenten molt i li tenen molt apreci. Quan tenen el problema de que un grup d’alumnes es riu d’uns altres per les notes que treuen. El professor els fa reflexionar i al final surten els que oh an fet.
Àdeu Josep , fins demà .
Gerard F.:
Comentari molt bo, el teu, extens i complet, en el qual expresses moltes idees a partir de les experiències que has vist.
A veure si som capaços/capaces d’aprofitar tot aquest material per millorar les nostres relacions.
Bon cap de setmana!
Josep
Aquest vídeo de el Japó ma semblat molt assertiu perquè els nens es senten malament s’intenten agudar l’un al costat de l’altre.
Una nena de l’escola a recordat que quan anava al pergulari li deien que feia pudor i no tenia amics ni amigues i s’ha comportat malament amb una companya perquè no volia que li passi al mateix que li va passar al pergulari.
També han fet un projecte que tenien que fer una barca i san dividit en tres grups , el professor s’ha enfadat perquè un nen no parava de xarrar i un company li a dit al professor que no li deixi sense-fer l’activitat i al final d’uns minuts la combensut.Al final an fet la activitat 40 minuts més tard del que es tenia previst.
En l’altre vídeo hi havia una nena que estava trista i la bolian agudar tota la d’emes classe D’espers un nen estava als lavabos també trist perquèsabia acordat que la seva abia establa morta i el professor el volia agudar
comprenen-li.
Aquest vídeo ma semblat molt trist però al la blegada conte’t perquè entre ells s’aguda-ben.
ARNAU CAMPUZANO CÁRDENAS
Arnau:
Em sap greu, però he de fer-te una crítica molt gran. Has fet unes errades IMPERDONABLES, i crec que no has posat tota l’atenció necessària. Tu ja saps
que et costa, i per tant, has d’estar ALERTA en aquests temes. Fixa’t-hi:
– “pergulari” PARVULARI
– “conbensut” CONVENÇUT
– “bolian” VOLIEN
– d’espers” DESPRÉS
– “agudar” AJUDAR
Errades molt greus que un nen de 6è. ja no hauria de fer.
Bon cap de setmana!
Josep
Aquest video són d’aquells que t’arriben sobretot si has viscut una mort alguna vegada,els nens ho passen malament amb les morts dels seus familiars,ja qu es molt dur que algú se’n vagi de la teva vida.
Sort que el professor Kanamori es bona persona i els ajuda a expressar el sentiments(josep tu també ho fas moltes vegades).
També està el tema del bulling.Al nen que li deien brut i es reien de que treia males notes.
Crec que es dur com e dit abans i es difícil se superar.
Adèu Josep fins Demà.
Jose
José:
Què tal estàs? Espero que millor i que dilluns puguis tornar a les batalles diàries. Intenta, en la mesura dels possibles, anar-te posant al dia (dictat, etc)
Veig que encara guardes el dolor de la mort del teu besavi (ho dic bé?) i que aquests vídeos t’han fet recordar.
T’agraeixo molt que em diguis que jo també faig alguna d’aquestes coses. Potser sí, però encara he d’aprendre molt. Penso que les persones hem d’estar
SEMPRE aprenent, i això ha de fer que sempre estiguem disposats a aprendre coses noves dels altres i de les altres, sigui de qui sigui. D’això se’n diu
humilitat, no creure’s millor que ningú i estar oberts a aprendre i a canviar.
Bon cap de setmana!
Josep
A mi m’ha agradat moltíssim i esta molt bé el mestre fa la estrategia del Lluís.
M’ha agradat quan la nena expressava els seus sentiments i quan ho a dit tot.
A estat molt bé aquets dos videos i m’ha encantat quan deia “¿Qué será lo más importante de este curso?” i els nens/es contestaven “¡ser feliz!”
Josep m’ha agradat molt aquets dos videos adeu Josep ens veiem demà
Iker
Iker:
Molt bé el teu comentari. Senzill i curt, però en canvi has dit el més important.
Me n’alegro que t’hagin agradat els vídeos. A veure si ens serveixen per canviar i ser millors en tot.
Bon cap de setmana!
Josep
A mi m’ha agradat molt el vídeo perquè el mestre ensenya als seus alumnes a expresar-se (a través de cartes) i dir l’ho que senten,…
Quan a un nen se li mor l’àvia, alguns dels seus companys van dir que, també a ells se’ls havien mort familiars,…
Jo he plorat quan una nena diu que el pare es va morir quan només tenia 3 anys i mai no havia dit re a ningú, llavors quan ho va dir, es va treure de sobre un pes molt gran. Fins i tot, l’alumne més mogut de la classe va sentir pena. També el professor, quan tenia 57 anys, se li van morir dos fills petits i va decidir ensenyar el valor de la vida.
Quan els alumnes van començar a fer “bulling” als nens i nenes que treien males notes, el professor va dir que reflexionessin els nens i nenes que els hi havien insultat, però, quan ningú diu que ell ha insultat a un company companya el professor els demana que escribin una carta parlant d’aquest conflicte.
LAIA
Laia:
Molt en escrit el teu comentari, tant pel que fa al contingut com a l’expressió escrita.
ALERTA: “dir l’ho que senten…” Hem de dir: “DIR EL QUE SENTEN”
Ja veus, Laia, que el tema del “bullying” torna a sortir. És un tema que ha passat i està passant a la nostra escola i a la nostra classe, en mesures diferents.
Hem de ser valents i valentes (com tu vas ser l’altre dia amb el teu comentari) a enfrontar-nos a aquestes actituds tan negatives i que fan patir tant a algunes
persones.
Bon cap de setmana!
Josep
D aquest video jo en penso.
Que aquest mestre tè alguna cosa per a que els alumnes s’expresin sincera ment i sense problema a devant de tota la classe.
El mestre ja cres que tracta als alumnes com si fossin els seus fills, i si a un li passa alguna cosa dolenta ell es preocupa molt.
A les sortides ell els hi obliga a pasar-so bé i a sentirse lliures per què així coneixer millor el caracter i el comportament devant de cada alumne.
ELOI FERNÁNDEZ LÓPEZ
Eloi:
Fas un comentari molt interessant. Has captat el aspectes importants d’aquests vídeos. Fas una bona comparació:
que tracta els alumnes com si fossin els seus fills. Potser no és ben bé això, però suposo que vols dir que un veritable mestre
ha d’estimar els seus alumnes.
Fins demà!
Josep
Aquest vídeo dona molta pena.
Al començament d’agradat molt l’actitud dels nens, però amb la carta del Ren casi tota la classe a pogut dir els seu sentiments. La nena que se li va morir el pare els tres anys donava molta pena. El segon vídeo el nens es reien dels companys perquè han sacat molt males notes.
Mohamed:
El teu comentari no és gaire complet. Hi havia “material” per fer un comentari més extens, explicar les teves sensacions, etc.
Espero que una altra vegada t’allarguis més i t’esforcis a fer aquest treball més bé.
Fins demà!
Josep
M’agrada molt els videos pero crec que això es tindria que fer a totes les escoles del mon,però crec que portaria conflictes,perqè,els pares s’enteresin podria denunciar al cole.El segon video fa molta pena.
Sergio:
Primer de tot, dir-te que el teu comentari és força pobre de contingut, doncs hi havia “material” per explicar més coses, les teves sensacions, el que
penses, etc. Sàpigues que demano treballs més elaborats, més complets.
Dius una cosa en la qual no tens raó. El treball que fa aquest mestre el podrien fer també els pares/mares. Expressar els sentiments d’una manera
clara amb la intenció d’estar millor, de millorar les relacions, tu creus que això ha de ser motiu de denúncia. Ja en parlarem!
Fins demà!
Josep
El primer vidio fa pena perquè en Ren no va anar a l’escola 4 dies perquè se li va morir la seva àvia i tots els nens parlen sobre el tema i expliquen com es van sentir ells quan van perdre a algú molt estimat.
El segon vidio també està bé perquè el professor els hi fa reconeixer als seus alumnes si han insultat a algun company.
I el tercer jo crec que es el més bonic perquè castiguen a un nen perquè a parlat molt a classe i tots els companys que han fet la barca amb ell li diuen al professorque això no pot ser, que si el castigues a ell sense provar la barca ell es queda amb el seu company i així ho acaben dien tots.
Laura:
Bon comentari, el teu. Ja que comentes 3 vídeos, podries extendre’t una mica més en els teus comentaris.
Efectivament, el tercer vídeo és molt important quan al seu contingut. Ja el comentarem a classe.
Fins demà.
Josep
A mi aquest vídeo m’ha agradat molt. Perquè el mestre d’aquella escola ajuda als nens/es a expressar els seus sentiments sense que sentin vergonya.
Primer un nen explica que se li va morir l’àvia i que va plorar molt, després una nena explica que se li va morir el pare un dia abans del seu aniversari i el mestre també explica que els seus fills van morir quant eren petits. Al dia següent la nena va portar un quadre que va fer el seu pare abans de morir i tots el nens i nenes de la classe van anar corrents a mirar-lo.
Es una manera de mostrar tots junts el sentiment de dolor de perdre persones estimades.
Un temps després van fer la excursió de primavera, van anar a una mena de riu i allà experimenten tots junts el sentiment d’alegria.
Jo trobo que aquest professor fa una feina molt difícil per els nens d’averades costa expressar els sentiment davant els altres per por de que els altres riguin de tu.
Oriol:
Has fet un molt bon comentari. Ben escrit, ordenat en les idees i amb poques faltes.
Efectivament, és difícil de fer aquesta feina i si es fa, s’ha de fer ben feta. Ja en parlarem.
Fins demà!
Josep
Josep,el video numero tres no l’he entés gaire,perqué estava en Xinés o en Japonés,i he tingut que llegir els substutuls,bueno per lo que he entés,era la continuació del dos,i la nena llegia una carta on explicava el que li va pasara una amiga o companyera d’ella.
I sobre lo que et vaig comentar dels sentiments es veritat,TOTS/TOTES els essers vuis que hi han sobre la terra tenen sentiments i un poden no mostrar-los devant de la gent,peró aixos es dolent,perque si t’hels reserves per a tu,al fi i al cap tot acaba sortint i si portes molt a dintre un dia explotaràs i sense voler faràs mal a moltes persones.
Bon cap de semana,disfruteu del poc que queda,demà ens veiem.
Àdeu!
Anna:
Felicitar-te pel teu segon comentari. Això vol dir que has llegit el meu anterior i que aquests temes estan interessant.
Fas molt bona reflexió sobre els sentiments. Ja ho dius bé, si es guarden, un dia pots esclatar i fer molt mal als altres. És millor expressar-los, però no sempre és fàcil:
on? amb qui? quan? En fi…
Josep
Aquest video fa molta pena pero també m’agradat molt.
El pobre Ren que se l’havia mort la seva àvia i s’en vanar al lavabo a plorar i el professor li ajuda a expressar-se els seus sentiments.El professor era savi s’avhia com ajudar als altres a expressar-se com volguin.
Jo crec que els videos ens poden ajudar a respectar als companys de la classe.A no riurens dels altres per si es marroqui o es xines, dona igual d’on vingui però tè sentiments com qualsevol de nosaltres. En aquest video ens demostra que si volem, podem respectar als altres si volem, i encara que no ho sembli la gent pot fer canvis de millor a pitjor.
Adeu fins dimarts
Axel
Jo crec que, aquests videos ens poden ajudar a comportarnos millor a la classe, respectarnos més,…Me adonat que en aques video si algu feia alguna cosa malament no es reien, tambè que sigi eusquera de japo o de on sigi tothom te sentiments. Tambè he vist que el profesor o pofesora ( e el cas de el video profesor) ensenya a els alumnesa expresar els seu sentiments a trabes de cartes.
Adeu Jusep fins aviat.
Leyre López Vera