Hola, escriptors i escriptores de 6è.B!
Aquest cap de setmana, 11, 12 i 13 de novembre, us proposo que feu un conte.
El conte que us inventeu ha de tenir com a protagonista principal un llapis màgic.
Haureu de fer-lo en tres paràgrafs; ja sabeu, la introducció, on presenteu el llapis i feu la seva descripció,
les seves característiques, etc. A continuació, un paràgraf on es desenvolupi la història, el problema, el que passi…
I un tercer paràgraf com a final i resolució.
Pot tenir entre 15 i 20 línies.
RECORDEU QUE EN ACABAR HEU DE FER LA REVISIÓ I LA AUTOCORRECCIÓ.
Què farem després?
Us proposo que fem un petit concurs:
– Durant la setmana haureu d’anar llegint TOTS els contes, per fer després una votació. La vostra votació serà el
treball del proper cap de setmana, o sigui 18, 19 i 20 de novembre, i consistirà en fer un petit text votant tres contes:
. EL CONTE MÉS ORIGINAL.
. EL CONTE MÉS BEN ESCRIT (vocabulari, estructura, expressió, ortografia…)
. EL CONTE AMB MENYS FALTES D’ORTOGRAFIA
(potser podran coincidir, alguns)
– Jo només els publicaré, de moment. Durant el temps de votació no faré cap comentari. Més tard, en
acabar tot el procés de votació, comentaré (comentarem) els contes.
Apa!, a començar a pensar i, sobretot, NO S’HI VAL CÓRRER!
En parlem a classe.
Josep
GRÀCIES, MARTA I BURAMA!
Aquest matí m’heu fet recordar que al conte del
llapis màgic se li ha de posar un títol.
I, com sempre us dic, el títol hem de posar-lo
al final, després d’haver fet el conte.
Josep
Un dia un nen que es deia Mohamed, no tenia tant bona lletra.Un dia la seva classe va fer un concurs de cal·ligrafia. Ell no és va voler presentar. Va plorar i les seves llàgrimes es van caure sobre el seu llapis.El llapis va recobrar vida! I rapejava: a,b,c,d, se escriure, majúscula també ,la imprenta s’he fer i la lletra lligada s’hem dona bé.
-Tu qui ets -li va preguntar-Sóc el llapis màgic, em dic Bob -li va contestar.T’agudaré a guanya el concurs.No crec, perquè els de la meva classe tenen bona lletra, i jo serè uns de els que s’he eliminin primer.No tens confiança en tu mateix un esta aquell sentiment dins teu que diu lluita per el que vols.D’acord ,ganyaré i tots és cada ran boca badats.Però una cosa, desprès en acabar el concurs, vui que em portis a un lloc on sempre somiat: La Garrotxa.D’acord.Fou entrenaments molts dur,proves interminables i molts pensaments educatius.Buffffffffffffff!
El dia esperat el dia del concurs, tots i totes estaven esperants les tres proves: la de rapidesa,la de ortofrafia,i la de bona lletra.Primer va ser bona lletra set es van eliminar,rapidesa 10 es van eliminar i ortografià faltaven 9 concursants: La Laia,L’Oroil,El Eloi,La Marta,La Laura,La Patricia,El Gerard.r,El Arnau i jo.Teniam que escriure Via Làctia.Tots van començar a escriure al mateix cop, però la van escriure sense accent però jo si que vaig posar accent.Vaig Guanyar!Tots amb van felicitar,i el Bob em va preguntar allò de la Garrotxa. Li vaig deir: no et preocupis el 29 de Novembre tenim una excuso a la Garrotxa.
FI!
Perdona Josep m’he olbidat eltitolés: Pacte entren el Bob i El Mohamed
Un dia, a l’antiga Xina, hi havia un noi que es deia Li, en Li no tenia molts diners, al poble on viva hi havia un emperador ambiciós i amb molts diners que tenia al poble esclavitzat. Al Li li agradava molt pintar i, una nit misteriosament, quan dormia va aparèixer un mag i li va entregar un llapis mentre li deia:
– Cuida’l, és un llapis màgic.
Al dia següent, el Li es pensava que ho havia somiat, però, quan es va incorporar al llit, va veure el llapis. Content, el Li va vestir-se, va agafar un paper, i va pintar un conill. Quan va acabar, el conill va cobrar vida i va sortir del paper. Content del resultat el noi va anar a cercar a el pare del seu millor amic i li va dir:
– Què és el que desitjaries?
i ell li va respondre:
– Un bou per poder anar més ràpid sembrant.
I, el Li va anar a una paret, va treure el llapis i va pintar un bou, i, el bou va cobrar vida.
I així va anar fent: va donar a un pastor cabres,…
Però, un dia la notícia del Li i el llapis màgic va arribar a l’emperador i l’emperador va dir:
-Porteume’l.
Llavor van portar al Li davant de l’emperador i ell li va dir:
-T’ordeno que dibuixis una montanya d’or.
I el Li com que era molt llest va dibuixar un mar i, al final de tot una montanya d’or i li va dir:
-Aquí la teniu.
Però l’emperador li va dir:
-Dibuixa’m una barca!
I el Li li va dibuixar la barca, l’emperador s’hi va pujar i va començar a remar. El Li, tant llest, va dibuixar vent i més vent, tant que va acabant habent-hi mala mar.L’emperador es va perdre entre les oles i, mai més es va saber d’ell.
TÍTOL: El Li i el llapis màgic
Hi havia una vegada un llapis que es deia Xavi, però no era un llapis qualsevol, era un llapis màgic; tot el que dibuixava tenia vida propia. Vivia molt feliç, no li agradava el seu passat: el seu amo no parava de donar copets amb ell i li treia la punta perquè es fes més petit. Sort que es va escapar sinó seria microscopi i qui sap si l’hauria llençat a la brossa. Com us deia era molt feliç, vivia en un estoig i tenia quatre amics: el bolígraf blau era el menys treballador, amb prou feines movia un dit, però era molt graciós i es deia Pep; el bolígraf vermell es deia Joan i era el més valent, sempre sortia a l’exterior a agafar menjar; el bolígraf negre es deia Manel i era el més treballador, s’aixecava molt d’hora i l’última amiga era la maquineta es deia Cristina. Ella era la que tallava el bacallà: donava punta al llapis i era molt útil.
Un dia a la nit , es van escoltar uns sorolls. Tots es van despertar, però poc desprès tots cinc van rebre una garrotada al cap. Al dia següent van veure un rastre d’uns vint metres d’allargada, era un rastre que feia pudor, era un rastre de…goma i tippex!!! Es clar!!! Els seus enemics en Dr tippex i la seva amigueta Sílvia van segrestar la Cristina. Els quatre amics van pensar en quin lloc se la podrien haver emportat:
– Es clar- va dir en Xavi- se l’han emportat on fan més ús de les maqinetes
-I on fan més ús és a…- va dir en Joan
-L’Escola Mestres Montaña- va dir en Manel
– Sí, però com arribaren si som a uns tres quilómetres?- va preguntar en Pep, que com sempre no volia caminar un pas.
– Ja ho tinc!- va dir en Xavi- Dibuixaré un aviò i anirem més depresa.
I així va ser. Van arribar al colegi en un obrir i tancar d’ulls.
-Ja hi som?- va dir en Pep amb ganes de vomitar.
-Sí- va dir en Xavi.
Al baixar de l’avió van pensar en quina classe estaria i on l’haurien amagada.
Quan soni el timbre del pati començarem a buscar-la- va dir en Manel.
Al sonar el timbre tots els nens de l’escola van sortir al pati i els quatre amics es van separar: en Manel va anar a la classe de 5è i en Joan va anar a la classe de 6è.
-He vist que el rastre de goma i tippex acaba aquí!!- va cridar en Joan
-No cridis burro, intento dormir- va dir en Pep
-Tú calla dormilega- va dir en Joan
-Pareu d’insultar-vos!!- va cridar en Manel
-No cridis gamarús!!! he dit que em deixeu dormir!!!-va dir altra vegada en Pep
Van començar a barallar-se.
-Mira el que has aconseguit Einstein- va dir en Xavi
Al acabar de barallar-se, tots quatre van anar i van mirar tots els estoigs de 6è i la van trobar en el de l’Àngel. Amb dificultats el van agafar i a continuació es van sentir uns passos: era ell. Van amagar-se però els va trobar. I en veure que eren vells els va anar a tirar a la brossa, però per evitar-ho en Xavi va parlar.Es van presentar. L’Àngel li va fer un munt de preguntes al Xavi i als seues amics i va decidir cuidar-los al seu estoig.
– Aquí estareu segurs i no us atacaran.
-Gràcies- van dir tots cinc a cor
L’aventura de’n Xavi, el llapis màgic.
FI
ARNAU
Hi habia una vegada fa anys i anys enrere una familia.
Aquella familia no tenia dines,estaven en la miseria.
Un bon dia va apareixer un homa, i li va dir al pare
-Teniu per vuste un llapis.El pare li va d’unar el llapis al seu fill,perque li agradava molt pintar.
El nen al dia seguen es va llevar d’hora i es va possar a pintar .Ell va preguntar al seu amic que tagrada molt, i ell li va contestar.-M’agrada la butifara amb patates .
I ell li va pintar un plat de butifara amb patates,al dia seguent el seu amic es va posar a bucar el dibuix i gust on abia deixat el dibuix va veure un plat de butifara amb patates,ell va surtin corents i su va dir alseu amic que allo no era un llapis cualsebol que era un llapis magic.
Ell el primer que va fer va serdibuixar tots els somnis de la gent del poble.
Peró cuant el rei es va asebentar va dir que el portesin al calavos ,fins que no li pinti el que ell deseava mai sortiria del calavos.Ell va dir que li dibuixes el palau més gran del mon d’or i totes les reliquies del mon.El povre noi o va fer pero el llapis va covrar vida i es va vengar , va vorrar tot el que era seu i el va donar a tot el poble.
EL LLAPIS MÀGIC
D’EN MARCEL
Hi havia una vegada un nen dit Marcel. El dia del seu novè aniversari el seu pare li va regalar un llapis, i li va dir que era màgic. Per a en Marcel va ser un regal insignificant i estúpid.
En Marcel es va portar el llapis a l’escola per veure si era veritat el que li havia dit el seu pare. Aquell dia tenia un examen sorpresa d’un tema que no sabia, al començar-lo es va adonar que el llapis anava sol. Llavors va saber que el que li havia dit el seu pare era cert. Un dia en Marcel li va explicar tot a la seva millor amiga, però ella no li va creure. En Marcel va provar de demanar un desig per veure si funcionava, va demanar una bicicleta nova. Quan van arribar a casa en Marcel i la Marta (la seva millor amiga) es van trobar la bicicleta nova.
Un mes després el pare de la Marta es va posar molt malalt i li va demanar a en Marcel si podia demanar un desig al seu llapis, en Marcel li va dir que sí. Després de demanar el desig el llapis es va trencar, però el pare de la Marta es va recuperar.
El Jose i el llapis
Un dia un net dit Jose,va celebrar l’aniversari de la seva mareva passar un dia,dos,i TRES!L’aniversari d’en Jose.Es van mejar el pastís,el cafè,i al final els regals,asique li van anar passant:la tieta i el tiet li van regalar una pilota vermella de basquet,els avis un movild’ultima generació,i els pares li van regalar un llapis pero no era un llapis qualsevol sino que era mágic!
ho va passar bé al seu 11è aniversari.Primer no es creia que era mágic,pero desprès es va adonar de que si que ho era perque feia bona lletra sense fer quasi ningun esforç;
Més andavant va anar descubrint que tot lo que pensava també ho podia fer realitat.Ell es divertia molt,fent formes,dibuixos etc.Fins que va vindre un nen nou i com era malvat,doncs li va treure i no li volia donar va anar a casa i s’ho va quedar;
i al final en Jose li va treure a la força i li va dir que com li tornesi a agafar alguna cosa seva un altre vegada que li diria al seu Jose va quedar feliz.
Jose
EL LLAPIS MÀGIC
Hi havia una vegada un nen anomenat NOVITA. Ell no era molt bo a l’escola i no li anava molt bé però no sabia que la seva vida canviària molt ràpid.
Un divendres a la tarda a l’escola de Eduardito havia arribat l’hora del pati. Mentre els altres nens jugava, ell estava sol en un racó ja que no volien jugar amb ell.
Quan, de sobte hi havia un llapis molt brillant entre les seves cames. Però no era un llapis qualsevol, era un llapis màgic. Tenia un color molt cridaner i brillant. Quan ho va veure li va semblar una mica estrany i el va llençar però va tornar a l’i l’hi va ficar en el seu blsillo de la seva pantalons.
Ja a casa el examino amb la vista i es va adonar que era un llapis mágico.Al dia següent era examen i utilitzar la seva llapis nou. Com sempre no saba res, però de sobte totes les respostes li van sortir completes. S’havia quedat paralitzat.
A casa la mare el bany de vesos d’alegria i el va dur a pasear.Se havia fet molt popular a la seva escola. Però a la vezfue perdent amics poc a poc fins que es va quedar sol.
Un dia ja cansat d’aquesta vida sense amics va trencar el llapis, però al mateix temps es va posar a plorar ja que no tornaria a ser un nen intel · ligent. però es va armar de valor i estudiar i estudiar fins que fun traient bons notes
FIN
Hi havia una vegada una noia que es deia Carla. Era molt pobre. Un dia es va trobar un llapis un llapis màgic. El llapis estava trist perque el seu antic amo l’havia tirat perque no savia que era un llapis màgic. La Carla el va agafar perque per ella un llapis era com un tresor. El llapis es va presentar. -Hola em dic Lluc i sòc un llapis màgic gracies per haberme agafat-va dir el Lluc-i per haverme agafat com que sòc una llapis màgic et complire un desitj. La Carla li va dir a Lluc: -Ets un llapis màgic? em pots concedir un desitj?-va dir pensativa-.La Carla estava feliç d’aber trobat el llapis, s’en va anar corrents a casa seva per ensenyar-li als seus pares.Quant els seus pares ho van saber no s’ho creien i per comprobaru van demanar un desitj:-Demano 1.000 euros – i el llapis content va fer que aparequesin 1.000 euros. El pare tot cofoi els va agafar i s va anar a comprar i mengar i roba. Quant va tornar venia amb una bossa plena de menjar i amb una jaqueta uns textans i una jaqueta.
La familia de la Carla no parava de demanar desitjs fins que un dia el llapis es va morir. Aquell dia es va posar trista pero com que tenia molts diners es va fer un llapis molt especial pero n o el tocava pero si que l’estimava.
El llapis màgic de la Carla
El llapis màgic
Vet aquí una vegada en un poble anomenat Gralla, allà hi vivia un llapis anomenat Pencil. Ell vivia amb la seva família: la mare la senyora Notebook, el pare el senyor Pencil-case i l germana la Rubber. El Pencil no era un llapis normal tenia uns poders màgics: si li queia la punta li tornava a créixer sola i el que pintava es feia realitat. Per això era l’enveja del malvada Sharpener i tenia que aguantar les seves bromes .No suportava que no la necessites.
Una tarda anava el Pencil camí de l’escola en trobar-se a la Sharpener que li va tirar un pot de tinta per a sobre va relliscar i va caure al terra i se li va trencar la punta i li va fer malbé els seus dibuixos. Una vegada més la Sharpener s’havia sortit amb la seva, fer enfadar al Pencil. Per sort dels seus poders la punta li va tornar a créixer.
Un dia el Pencil cansat de les bromes que li feia la Sharpener va decidir posar-hi fi. Va demanar ajuda a la Rubber. Van traçar un pla. Ho tenien tot preparat, l’esperarien a la sortida de l’escola. El Pencil i la seva germana van dibuixar un pont sobre un riu que es va fer realitat i van fer que la Sarpener els perseguís. Els dos es van dirigir cap el riu on es trobava el pont i van el van creuar. La Rubber es va amagar i va esborrar un tros de pont just quant passava la Sharpener fent que caigués a l’aigua. A la Sarpener se li va rovellar la fulla i va quedar ven lletja i se li van passar les ganes de fer-li la guitza a la gent del poble.
EL LLAPIS MÀGIC I LA YAYA
Un bon dia una yaya va anar a comprar al mercat.
Va anr a comprar unes pastenages,fruita,mandarines,tomaques,patates,carn,truita i roba.
Al principi a decidir anar a comprar primer les fruites va comprar de to mengs pastenages va mirar a totes parts pero no hi havia aixi que va fer un broma a agafar un llapis de la seba muxila i els va dibuxar.
De cop i bolta les pastanages que abia dibuixat sabien tranformat en dues pastanage de britat,llabors les va agafa i les va probar.
-Mmm estan molt bones-
Depresa ssse les va posar a la muchila i axi va descubrir que el llapis era màgic li va posar un nom.
-Aquet llapis sen diura Mito-
Va pintar per totes parts papallones de tot fins y tot totes les fruites que tenia que comprar axi no tenia que estar buscant tot el rato.
Aixi que es van fer amigues per sempre hi va decidir que may es separarien.
Van estar lluntes mengant dormint fin i tot llugant.
FIN
ANDREA
UN LLAPIS MOLT ESPECIAL
Havia un vegada un llapis molt especial , dibuixava tot el que ell volia , era màgic. Un dia va dibuixar un avio , i va volar sobre ell ; un altre un cavall , i va cavalcar amb ell ;
un altre dia un cotxe , i va conduir am ell ; un altre dia un nen ,perquè dibuixes amb ell , però un dia … va dibuixar un altre llapis , aquell llapis era també màgic , però en cambi ell , era malvat .
El llapis malvat va dibuixar: un exercit , per destruir ciutats ; milers i milers de avions , per bombardejar ciutats i ciutats ; milers de tancs militars per cremar les collites dels pagesos . Però el llapis màgic bo , va dibuixar milions de milions de milions de gomes t’esborra ; va borar tot el que el llapis dolent havia fet.
Però un dia com aquestos… va crear un milió de llapis malvats! El llapis bo es va assabentar i va dibuixar un milió de llapis bons ! Van crear a guerra del llapis ! Van crear catapultes , llances , pistoles , tancs ; fins y tot algun avio. Aquella guerra per el llapis va ser bestial , però el humans oh mirven y deinen:
-Que es això? –va dir un home que passejava.
-Oh , quina pesada ! –deien el nens .
Però na sabien que els llapis malvats estaven intentar destruir el sol.
Però el llapis bons estavan crean la mallo goma creada en tota la vida de la humanitat.
Els llapis bons van destruir la maquina que anava a destruir el sol y es van borar a si mateixos.
Gerard Ferràn Visa
EL LLAPIS MAGICO
Era dissabte al matí Joan es disposava a fer els deures quan vaig adonar que el seu bolígraf favorit s’havia quedat sense tinta:
– Mama, em dones diners per anar a comprar un bolígraf? Que he de fer els deures.
– Si, però no tardes-va dir la mare.
Camí a la llibreria Joan trobar una botiga d’antiguitats i entro a comprar un llapis amb molts colors que va trobar a l’aparador, l’amo no l’hi volia vendre, perquè deia que era un llapis màgic ja que el que es dibuixava es feia realitat i això exigia molta responsabilitat però Joan després de molt pregar va aconseguir que l’hi vengués. Però abans d’anar-se’n l’home li va donar un consell “ Tot el que es dibuixa amb aquest llapis es pot esborrar recorda-ho per si alguna cosa dibuixes després no és el que esperes”.
Joan va tornar a casa sense haver-se cregut tot el aquest home li havia explicat sobre el llapis màgic. En arribar a casa, Joan va començar amb els deures de matemàtiques, llenguatge, etc. … Deixant per al final els dibuixos. El primer que va haver de dibuixar va ser un pastís qual va ser la seva sorpresa que quan acabo de dibuixar als pocs segons es va convertir en realitat i encara que es sorprenc molt es va atrevir a provar el pastís, va comprovar que estava molt rica i que era de realitat. Llavors es va posar a dibuixar un gos que era el que el més desitjava i la seva mare sempre li deia “ no, són molt perillosos En acabar de dibuixar el gos es va fer realitat Joan sense pensar-ho intento acariciar però el gos va mossegar la mà, ràpidament Joan va agafar la goma i l’esborro, mentre plorava es va adonar que no tot el que ell volia era bo i no tot el que li negaven era dolent.
Leyre López Vera
Un dia, no fa molt a un poblet,un nen estava jugant amb els seus amics,desopte es va amagar i va trobar un tresor el va obrir,va veure un llapis magic,els hi va ensenyar a tots els seus amics.
Al arribar a casa es va agafar una fulla i va dibuxar un ocell i de la fulla va surtir un ocell,es va sorprendre hi va dirli els seus amics que havia el llapis magic feia crear animació.El nen estava gelos,a la nit cuan ningu no feia res i estava durmin va agafar el llapis i va dibuxar un monstre gegant i un castell on vivia el monstre,després quan es va llevar va veure un castell,va entrar i va veure el monstre.
Els hi va dir els seus amics que tenia que lluitar contre el monstre i li va perseguir per ayudar-lo quan van entrar van veure a una Fada que els va donar unes pocions i un collar magic.
Quan estaven lluitan contra el monstre un nen es va fer mal i el monstre el va trepitjar.La nena li va dir.-Dona-li la poció dona-li la poció.LI va donar i es va sobreviure i va agafar el collaret i el va estrangular i despres li va ficar i el monstre va morir.
Els nens al dia seguent no savian enterat de res pensaven que era un somni i el llapis va desapereixar…
Iker Segovia Cruz
En un petit poblet entre les muntanyes,hi havia una escola bufona amb pocs nens i nenes, però que tenien moltes ganes d’apendre. Una de les nenes es deia Carlota. El seu llapis era el més estrany de la classe perquè no li agradava escriure. La Carlota estava preocupada: no podia fer els deures.
Un dia va tenir un somni que li esplicava que el seu llapis era màgic, però com li faria saber que era un llapis màgic?
La Carlota feia uns dies que estava angoixada perquè es va enfadar amb una amiga seva.
-Ja ho tinc, ja se com faré que s’adoni que és màgic -va dir la Carlota.
-Com m’he enfadat amb la meva amiga, li diré que em faci una carta per demanar-li que em perdoni.
El meu llapis des del dia que li vaig dir que em fes la carta, estava concentrat en la seva tasca i escrivia més que mai. Fins que la va acabar!
A partir d’ aquell dia la meva amiga i jo no ens hem enfadat i el llapis escriu sense parar.
Títol: L’ESTRANY LLAPIS DE LA CARLOTA
EL LLAPIS MÀGIC I EN MARC
Hi havia una vegada un noi que es deia Marc, aquet noi va anar a l’escola quan de cop i volta… es va trobar un llapis que tenia una marca extranya que possaba INDUSTRIA MÀGICA, en marc va agafar el llapis i va dir jo no vull anar a l’escola!I,dèspres,la mare d’en Marc el va trucar i li va dir Marc,m’han trucat de l’escola i m’han dit que l’han suspesa.
-AQUET LLAPIS CONSEDEIX DESITJOS!-Va dir en Marc
El Marc va dir un altre desig:
-Vull anar ”aprop” de on han creat aquest llapis!-Va dir en Marc.
El llapis el va portar a una casa mig trencada que no era pas una normal,no,era una que feia esgarrifor nòmes veurela.Allà van veure una figura que era molt extranya era com una momia.En Marc va veure que si picaven de mans la mòmia es movia i van fer sons sense que la mòmia pares de moures.La mòmia els va portar a una porta.
Bé,quan van passar la porta van arribar a un pont i el pont era molt bellugadis,no és fiaben molt.
-Desitjo tenir ales!-Va desitjar en Marc.
Van arribar a un Lloc que semblava que seria marevellòs era ple de llaminadures. Quan,va apareixer un home molt gran ple de pipes i de gelat. Va amenaçarnos dient que ens possaria plens de llaminadures.
-Desitjo que fassi calor!-Va dir en Marc.
Clar,es va desfer el gelat i el van guanyar.
Al,arribar a la fabrica en Marc va demanar mès per el seus amics.Els va repartir,i tots van jugar amb el llapis màgic!
Fi.
El llapis màgic i la goma
Una vegada una nena que es deia Clara. No tenia llapis i es va trovar un llapis ino era qualsevol.era un llapis magic i cuan fella els deures rapid i presentats, tambe pintava millor…
Li donava molta sort.
Sempre anava amb ell,eren com germans (continuarà…)
Una vegada un noi que es deia bob esponja,va vindre del colegi,va trobar un llapis mágic,ell no ho savia que era mágic.Es va dibuixar a ell mateix al full i per la nit quan el bob esponja dormia.El seu dibuix va sortir del full,va fer soroll,i en Bob Esponja li va escoltar ell pensava que era el seu mico,pero no era el mico,li va veure el Bob Esponja,es van barellar,el dibuix tenia la goma i en Bob Esponja el llapis.La goma també era magica,el dibuix volia esborrar al Bob Esponja.
En bob esponja tenia una llibreta va dibuixar una goma,en Bob Eponja li va esborra el cap al dibuix.en Bob Esponja pense que la esborrat del tot i la resta del cos del dibuix va escapar.
En Bob va Dibuixar un ejercit de bobs un ejercit es,el dibuix també va dibuixar un ejercits de bobs…
Van fer una guerra ,en bob i el dibuix amb el seu ejercit.Una hora mes tard va guanyar el dibuix,van coronitzar a poc tot el mon,i va fer esclau tot el mon i un esclau que era el amic de el bob esponja,va agafar el llapis i la goma del dibuix,i va esborrar el ejercit i el dibuix.I recucitar en Bob i va lliverar a tots els esclaus.
el llapis màgic i la goma màgic
isma el abouti
Vet aquí una vegada en un poble anomenat sergon, allà hi vivia un llapis anomenat Pencill. Ell vivia amb la seva família: la mare la senyora Nre, el pare el senyor Peni i l germana la Rubena. El Pencil no era un llapis normal tenia uns poders màgics: si li queia la punta li tornava a créixer sola i el que pintava es feia realitat. Per això era l’enveja del malvada Sharpener i tenia que aguantar les seves bromes .No suportava que no la necessites.
un dia va aberse de anar de sergon perque estaven en gerra el seu pare va mori perque li van llencar una goma i li van esborrar,la seva germana i la seva mare van se tirades al foc i ell va aberse d’anar.sen va anar a una ciutat que es deia mal temps.
mal temps era una ciutat que hi havia 19 avitants mes ell eren 20.ell va coneiger la divisio que va ser la seva nuvia durant tota la vida.pencill va morir per salbar la seva novia i ela seus fills,un es deia divisionet i la filla gomre.
sergio,6eb.Josep tel dedico.
ATENCIÓ, ESCRIPTORS I ESCRIPTORES de 6è.B:
A partir de demà dimecres, 16-11, a les 7 de la tarda, es podran iniciar les votacions per participar en el concurs de contes de 6è.B i escollir els 3 millors contes.
CONDICIONS:
. els hem de llegir tots.
. votarem el conte, i no l’amic o amiga.
. participaran només els que estiguin publicats al bloc.
EXEMPLE DE VOTACIÓ (seguiu el model):
– CONTE MÉS ORIGINAL: Marc Ruiz
– CONTE MÉS BEN FET: Noèlia Algueró
– CONTE AMB MENYS FALTES: Carla Vidal
Josep
(És evident que ja els podeu anar llegint, però no
posem la votació al bloc fins demà, a les 19 hores)
EL LLAPIS MÀGIC
Un dia a un petit poble del Marroc que es deia Felnia, un poble que estava a una serralada i al costat d’aquesta hi havia una selva molt bonica i extravagant per a els seus colors: el verd fort, el verd fluix, el marró, el rosa, i el vermell; la pedra que predominava era la volcànica; si ,si! hi havia rosa a una selva del Marroc i sabeu perquè? perquè allà vivien els grans micos de cul rosa i ells buscaven materials de color rosa per fer els seus nius. Aquest color predominava a aquella selva del Marroc perquè els micos de cul rosa eren enormes i és clar els seus nius devien ser encara mes grans. A l’Alí li agradava creuar el riu Segnip perquè a l’altre costat del riu hi havia un poble dit Egalli on hi vivia es seu gran amic Mohamed. Ells dos eren grans amics des de petits i cada dissabte en Mohamed anava a sopar a casa de l’ Alí. Però el gran grupet eren en Mohamed, l’Alí i l’Ismael que vivia al capdamunt d’ un gran turó situat al sud-est de Felnia. Tots tres anaven a l’escola Ismail III, l’ escola era a una vora d’Egali on vivia en Mohamed.
Divendres ells tres van presentar-li al mestre Ismail una nota a l’agenda signada pels pares dient que dilluns no podrien anar a l’ escola perquè era la festa del xai. Dissabte, diumenge i dilluns van celebrar la festa junts i com que hi havia tants dies com amics, van estar un dia a casa d’ en Mohamed, un dia a casa de l’Ismael i un altre dia a casa de l’ Alí. Aquells tres dies per a ells van ser els millors de la seva vida.
Un dia a l’ escola, a l’ assemblea, el professor va demanar voluntaris per a fer una neteja general de la classe i ells tres es van presentar voluntaris per a fer la tasca.
Un dia, desprès de l’ assemblea, el mestre els hi va dir que ja podien començar a netejar. Van començar a netejar la pols, seguidament van escombrar, després van netejar les taules, uns minuts més tard van col•locar els arxivadors, després van ordenar les fitxes…
Van acabar la tasca a dos quarts de sis. Tot seguit van anar a dir-li al mestre Ismail que ja havien acabat la feina. El mestre molt agraït va dir-li que tenia una sorpresa per a cadascun d’ells. El tutor va dirigir-se cap a la classe i va agafar tres llapis xinesos d’un color ocre enfosquit, els hi va donar . Els nens en tornar a casa anaven pensant que per a que els hi havia regalat un llapis si de llapis els hi donava un cada trimestre. En Mohamed en arribar a casa va anar a fer els deures; en fer xocar el llapis amb el paper va pensar que faria alguna cosa especial però va fer els deures i ja està, de seguida que va acabar i es va girar tot el que se li havia passat pel cap en aquell moment s’havia fet realitat! en Mohamed es va sorprendre i va sortir de casa seva corrents cap a casa de l’Alí i en arribar va trucar a la porta i va sortir l’Alí, a qui li va dir que si ja havia fet els deures i ell li va contestar que no. En Mohamed li va explicar el que li havia passat. L Alí es va sorprendre i van anar tots dos cap a casa de l’Ismael on li van explicar el que havia passat. Es va sorprendre i van quedar que al dia següent quedarien per parlar-ne. I així ho van fer :van parlar de tot el que els hi havia passat. En Mohamed va dir que li havia aparegut un dinosaure al jardí de casa seva i que la seva mare es va enfadar perquè li havia fet malbé els seus bonsais. L’ Ismael havia arribat rient perquè a ell li havia aparegut un pallasso molt graciosos a la seva habitació i que es va passant rient tota la nit amb les seves pallassades. L Alí havia arribat enfadat perquè un nan que li havia aparegut al menjador se li havia menjat els deures i els còmics de superherois. Després d’explicar cadascun les seves histories se’ls hi va ocorre d’imaginar-se una cosa entre els tres i d’ aquesta manera es compliria. Van pensar que viatjaven en un vaixell de fusta i que desembarcaven en una illa misteriosa. A la illa misteriosa es trobaven essers estranys com porcs que volen, dinosaures , pallassos amb cara de mico, agents que eren elefants, unicorns, arcs de sant Martí… Però a part de tots aquest essers hi havien els trolls negres que eren una mena de essers màgics que volien conquistar la illa. Ells en arribar van preguntar a un agent elefant que on eren, que podien fer per ajudar, a quin any estaven…L elefant els hi va contestar que estaven impedint que els trolls negres envaïssin la illa i que estaven a l’any 9.524 on manava el Jei Palulele als qui defensaven la illa. I als que la volien envair el seu rei era el Dimoni Roig. L’elefant va dir a uns micos saltarins que podien fer per ajudar en questa batalla. El mico els hi va donar un arc de fletxes a cadascun i els hi va dir que defensessin el castell del rei. Tots els qui defensaven l’ illa intentaven trencar els sistemes de seguretat dels trolls negres, cosa que era impossible perquè el castell del Dimoni Roig es trobava a dalt d’ una muntanya i que a les vores de la muntanya hi havien escorpins gegants.
Al final de la guerra van guanyar els qui la defensaven i l’Alí en Mohamed i l’Ismael van ser premiats amb unes medalles d’or que els hi havia fet el ferrer de la illa. Desprès van agafar els llapis màgics que els hi havia donat el mestre i van tornar a casa. En arribar a casa en Mohamed ja tenia solucionat el problema del dinosaure perquè el dinosaure s’ en va anar cap a el bosc. L’ Ismael va tenir solucionat el problema del pallasso perquè d’envà anar a cercar un circ. L’Alí també el seu problema es va esfumar perquè el nan s’ en va anar a cavall del dinosaure de en Mohamed cap a el bosc. I al final van ajuntar tots els llapis els van cremar i mentre es cremaven van demanar un desig: LA PAU A TOT EL MON.
El desig es va complir.
Eloi Fernàndez López
L’Albert i el seu llapis especial
A Andaúlsia hi vivia un noi que es deia Albert.Acavaba de començar el curs de cique,el tutor li va encomanar que fes un text sobre l’edat antiga.
A casa seva en adonarse que no tenia ningun bolìgraf.
Més tard a la seva habitació semblava que li havien robat,pero va ser ell buscan un bolìgraf.De cop i volta troba un llapis de quan era petit.I com qu tenia que entregarlo al dia seüent va ser la seva unica solucuio.
Quan va começer a pensar lo que posaria el llapis va començar ha escriure lo que ell havia pensat,es va sorprendre tant que la seva mascota es va asustar.
Més tard se li va acudir una idea,va començar a llegir un llibre sobre els romans.El llapis va iniciar un llarg text sobre lo que llegia l’Albert.Cinc minuts mès tard va acabar el text de deu pagines.
Al dia següent el tutor es va quedar sorpres de la mala cal.ligrafia que havia fet,l’Albert esava tant enfadat que va trencar el llapis.
Quan estava al llit intentant dormir va pensar,com potser que hagi fet tan mala cal.ligrafia,seguidament es va adonar perque el llapis feia tan mala lletra,perque era de quan ell era petit.
Aixi que en el dia següent li va demanar al tutor que si podia repetirlo.
Quan va pasar el dia de termini ,el tutor el va explicar que havia sigut el que havia tret mes bona nota.En sentiro va tindre mes confiança en si mateix
FI
En miquel i el seu llapis màgic!
Un bon dia en miquel k anava cap a lèscola amb el seu amic ricard,és va trobar un llapis al terra,el seu amic Ricard li va dir que no l’hagafés.En Miquel li va agradar tant el llapis k va decidir agafar-ho.
Cuan van arribar a l’escola i es van posar a treballar va sentir una meu,que deia -escola aqui a les teves mans. En Miquel mira per tot arreu i no trobava a ningú, el llapis va saltar de les mans i es va posar devant d’en Miquel,el llapis va començar a parlar i axplicar-li el que li havia pasat per estar al terra, li va dir que el llapis era màgic k podia fer pocions,parlar,moures…
Cuan va acabar l’escola en Miquel va anar-se’n correns per dir-li a la mare que s’havia trobat un llapis màgic!,peró cuan el llapis va sentir que en Miquel li deia al seu company Ricard d’amagades li va dir al Miquel que no digues res de que el llapis era màgic.Perque el llapis es va escapar del seu país perque allà no era feliç,i are l’estan buscant!
En arribar a casa en Miquel va entrar silenciosament perqué la mare no sapigues qua havia arribat,perqué en Miquel és un nen que no pot guardar un secret,la mare el va sentir i li va dir perqué no havia dit re en arribar a casa, en Miquel es va inventar una escusas perqué la mare no suspités!.Cuan en Miquel va començar a fer els deures va treure el llapis del estoig,i la mare va entrar a l’havitació per veure si en Miquel estava fent els deures o que estava fent,i va veure el llapis,li va preguntar d’on va treure aquell llapis i en Miquel li va dir k se l’havia trobat al terra,alló era veritat peró no li va dir que el llapis era màgic.Al endemà cuan va marxar a l’escola es va trobar amb el seu maci Ricard com tots els dies,i en arribar a l’escola va obrir la motxilla i va verue que el llapis no hi era, en Miquel es va posar a buscar per tot arreu!Al mitgdia cuan va arribar a casa es va posar a buscar per la seva havitació peró la busqueda no donava resultat,i la veure que algo sota el llit brillava,va estirar-se sota el llit i va aixecar la manta i la veure al llapis, en Miquel es va posar molt content i va pensar que mai mes deixaria sol al llapia!
Mohamed:
És evident que no podeu votar-vos a vosaltres mateixos.
Són els altres que han de valorar la teva feina.
Tu també l’has de valorar, però sense fer pública la
teva opinió.
Josep
-CONTE MÉS ORIGINAL: Oriol
-CONTE MÉS BEN FET: Laura
-CONTE AMB MENYS FALTES:Laia
LA NENA I EL LLAPIS MAGIC
Hi havia una vegada, una nena que es deia Lara ella sempre els nens li molestavan. La seva mare li va dir que sd’en anes a dormir.
El dia següent ella va a la escola amb la seva avia, la seva avia s’en va anar i ella va entrar a la classe. Thotom és reia d’ella. Ella sempre esta callada. Despres va vindre una nova nena que es deia Vanina. La Vanina li va dir que tranquila que li direm el professor. Ja era l’hora del pati, van venir unes nenes i va començar a ficarse amb ella pero la Vanina li va dir vosaltres que feu, som amics i ens tenim que respectar i aleshores és van callar.I ja era l´hora de ener-se . Un company li va enpunxar,la Lara és va posar a plorar i es va caure una dent.
Quant va arribar a casa la seva mare li va preguntar que li passava , ella va dir que un nen li va empuixar la seva mare,estava molt enfadada. Quan es va anar a dormir una fada va veniir i li va deixar una llapis màgic.
L’ endama es va trobar el llapis i es va trobar molt content ,l’endema va somir que un noi li feia un peto.
EL LLAPIS MÀGIC
El llapis Juantxo va trovar a un dimoni que es deia Ramon,dons que no tenia pares se`l va quedar, el llapis Guanxo era màgic va demanar moltes coses i es va ferse
molt i molt poderos i fins que un dia va perdre el cap.
Al Ramon va perdre el cap perquè era molt poderos amb moltes coses que es va tornar dolent i va fer presoner al llapis i podria demanar tot lo que vulgues.Un dia uns nens i nenes van anar a la biblioteca i ban trobar l’historia del llapis màgic i va anar a una montanya aveure si era britat.L’endamàel llapis màgic es va escapar perquè ell matex va demanar una clau per escapar i no el va veure.
Els nens com que eres molt llestos van veure un camí secret que habia fet el Juantxo.Els nens van entrar i van escoltar una veu que arivava fins a una cova, van anar corrents a mirar que era.
I van mirar hi era un llapis màgic que estava en perill i van trucar a la policia i van detenir al dolent .
FI
DAVID
El llapis magic
Hi havia una vegada un llapis màgic que estava buscant uns amics. Rondaba pobles i ciutats buscant-los. Els seus amics eren una pluma i una goma.
EL LLAPIS MAGICes va trobar una nena i li va pregunta que
li pasaba . Li va dirque me trubat una goma i no ting cap llapis per escriure i va dir que em pots utilizar permoltes grasies llapis magic.I aixi va ferels deures i aixi la nenaes va fer felic per tota la vida.
L’endemà van anar tots dos a buscar a la pluma i an fi ban trobar la pluma isen van anar tots mols contents
EL LLAPIS MÀGIC
Una vagada en bobesponga va sortir del trevall,quan anaba pa la sava casa esva caure de un noi i estava pintant en una varca i se li va caure al mar. Quan va pasar per on va caure i pel el seu costat va trovar un full i es va divuigar a ell mateix va veura que es va aixecar i amb la goma i va comencar a esborar al bobesponja de vritat i el amic de bobespoga iva comencar a alludar al seu amic i el patricio va estirar de llapis i es va trencar.
El patricio va anar a la seva casa i va agafar la cinta adesiva i va aguntar el llapis magic.
Despres una estona mes tard el van enviar al pintor que estava dormin i quan va arrivar al mariner i el mariner i li va caure a sobre de la panxa i es va donar un susto i es va caure de la varca i quan va puigar a la varca i va segir pintan fins que es va cansar.
Eric
CONTE MÉS ORIGINAL:Patricia
CONTE MÉS BEN FET:Eloi
CONTE AMB MENYS FALTES:Marta
Mohamed
CONTE MÉS ORIGINAL:David
CONTE MÉS BEN FET:Laia
CONTE AMB MENYS FALTES:Marta
Patricia
CONTE MÉS ORIGINAL:ORIOL
CONTE MÉS BEN FET:MARTA
CONTE AMB MENYS FALTES:ELOI
Andrea
CONTE MÉS ORIGINAL:ORIOL
CONTE MÉS BEN FET:MARTA
CONTE AMB MENYS FALTES:ELOI
sergio.Hola josep com estas
CONTE MÉS ORIGINAL:Mohamed
CONTE MÉS BEN FET:Eloi
CONTE AMB MENYS FALTES:Laia
Jose
CONTE MÉS ORIGINAL: Oriol
CONTE MÉS BEN FET: Eloi
CONTE AMB MENYS FALTES: Marta
Iker
CONTE MÉS ORIGINAL: eloi
CONTE MÉS BEN FET:oriol
CONTE AMB MENYS FALTES:marta
Anna.
EL CONTE MÉS ORIGINAL: Anna
EL CONTE MÉS BEN FET: Gerard Romeu
EL CONTE AMB MENYS FALTES:Laia
Eloi
EL CONTE MÉS ORIGINAL: Mohamed
EL CONTE MÉS BEN FET: Gerard Romeu
EL CONTE AMB MENYS FALTES: Marta
Laia
EL CONTE MÉS ORIGINAL:LAURA
EL CONTE MÉS BEN FET:ELOI
EL CONTE AMB MENY FALTES:LAIA
DAVID
EL CONTE MÉS ORIGINAL:PATRICIA
EL CONTE MÉS BEN FET:GERARD ROMEU
EL CONTE AMB MENYS FALTES:LAIA
ORIOL
EL CONTE MÉS ORIGINAL:la Laia
EL CONTE MÉS BEN FET:el Gerard.R
EL CONTE AMB MENYS FALTES:l’Eloi
EL CONTE MÉS ORIGINAL: laia
EL CONTE MÉS BEN FET: gerard.r
EL CONTE AMB MENYS FALTES:oriol
EL CONTE MÉS ORIGINAL: ANNA
EL CONTE MÉS BEN FET: GERARD ROMEU
EL CONTE AMB MENYS FALTES: LAIA
Gerard Ferràn
EL CONTE MÉS ORIGINAL: Oriol
EL CONTE MÉS BEN FET: Gerard Romeu
EL CONTE AMB MENYS FALTES: Laia
-CONTE MÉS ORIGINAL: Oriol
-CONTE MÉS BEN FET: Laura
-CONTE AMB MENYS FALTES:Laia
Leyre López Vera
ATENCIÓ! MISSATGE EXTRAORDINARI!
ALUMNES DE 6è.B!
Demà és la diada de Santa Cecília, la patrona de la Música.
Com cada any, a l’escola fem un concert. Aquesta vegada ens visiten un grup de joves MOLT INTERESSANTS!, que formen un grup de música que es diu “CLAU D’ACCÉS” Us agradarà moltíssim.
Podeu entrar al YOUTUBE si voleu fer un aperitiu.
Ah!, dues coses:
– heu de venir ben guapos i guapes, o sigui, una mica mudats, perquè anem de concert.
– escampeu la notícia i digueu-la als companys de la
classe (telefoneu, etc.)
Fins demà.
Josep
Escriptors i escriptores de 6è.B:
Aquest cap de setmana us proposo de fer un petit i senzill TEXT EXPOSITIU sobre el conte “El Petit Príncep”, d’Antoine Saint Exupéry.
Busqueu informació sobre aquesta obra de fama universal.
Quan tingueu la informació seleccionada (la més important),
feu el text, el qual podria constar de 3 paràgrafs.
Expliqueu les dades del conte (1r. paràgraf), el seu argument (2n. paràgraf) i feu un tercer paràgraf de
conclusió, de final, on podeu parlar d’aspectes generals de l’obra.
Us desitjo un bon cap de setmana i també m’agradaria que
fessiu un bon treball, un treball senzill, petit, però
clar i ben fet.
Josep
La història narra la trobada entre un nen i un aviador, els diàlegs que tenen i com aquests fan replantejar la vida a l’adult.
Terra dels homes ni a Pilot de guerra, considerat pels americans com «la major resposta que les democràcies hagin trobat al Mein Kampf». Per tant, malgrat la seva cabellera daurada, el seu xal aeri i el seu riure deliciós de nen, el Petit Príncep és fonamentalment greu. Ha vist el dia en temps de guerra.
el petit princep a sigut molt conegut per tot el mon perque es molt bon conte
IKER:
Fixa’t que al primer paràgraf no has posat ni el nom del conte.
NO ES TRACTA D’AIXÒ!
El segon paràgraf no té sentit. Crec que l’has copiat i enganxat.
En fi, que només puc dir-te que t’has esforçat poc, i que la feina feta no té cap valor.
Espero que la propera ocasió hi dediquis més temps. Ah!, evidentment que estàs a temps de millorar el treball.
Bon cap de setmana.
Josep
Aquet conte és diu: El Petit Prinçep.
Aquesta història narra la trobada d’un i un aviador , quan parlen va fen que l’adult es vaigi replantejan la seva vida.
Terra dels homes ni a Pilot de guerra, considerat pels americans com “la major resposta que les democràcies hagin trobat al Mein Kampf”.Per tantmalgrat la seva cabellera dura,el seu xal aeri i el riure deliçios dle nen ,el Petit Prinçep fonamentalment greu.
El petit prinçep és un bon conte i molt conegut. Aquest conte el va fer “Antoine de Saint-Exupéry”.Antoine de Saint-Exupéry es françes , va ser publicat per primera vegada a New York al 1943.
El conte es diu: El petit princep (en francès: Le Petit Prince).
L’autor:Antoine de Saint-Exupéry.
La història narra la trobada entre un nen i un aviador, els diàlegs que tenen i com aquests fan replantejar la vida a l’adult.
El conte es molt conegut arreu del món. L’autor es l’Antoine de Saint-Exupéry (francès)i va ser publicat per primera vegada a New York al 1943.
Resposta per la Laia i en Gerard Ferran:
No heu fet un bon treball. Gerard, el segon paràgraf és copiat i enganxat i no té cap sentit.
L’últim paràgraf havia de ser el primer. Els dos són massa curts (i no serà perquè no hi ha
informació a la xarxa) No oblideu que esteu fent un text.
O sigui que si llegiu aquesta resposta, torneu a fer el text. I espero que això serveixi pels
altres que encara l’han de fer.
Bon cap de setmana.
Josep
El conte és diu: El Petit Príncep, és l’obra més coneguda d’Antoine de Saint-Exupéry. Publicat el 1943 a Nova York, és un conte poètic i filosòfic sota l’aparença d’un conte per a nens.
La història narra la trobada entre un nen i un aviador, els diàlegs que tenen i com aquests fan replantejar la vida a l’adult. Cada capítol relata una trobada del petit príncep que resta perplex pel que fa al comportament absurd de les «persones grans».
Aquest llibre és molt reflexiu, el podriem comentar a classe per treure’n conclusions.
Marta:
Has fet un text correcte, però has quedat una mica curta. Efectivament, seria bo que poguéssim llegir-lo i comentar-lo.
Josep
El conte és diu: El Petit Príncep, ésuna de les l’obres més coneguda d’Antoine de Saint-Exupéry. Es va publica l’any 1943 a Nova York.És un conte filosòfic i poètic peró un conte per a nens i nenes.
La història narra la trobada entre un nen i un aviador de combat, el diàleg que tenen i com aquest fan replantejar la vida a l’adult. Cada capítol relata una trobada del petit príncep que resta perplex pel que fa al comportament absurd de les «persones grans».
ARNAU 🙂
Arnau:
Força bé, però no has fet el tercer paràgraf. En tot tipus de text sempre va bé fer un paràgraf final de conclusió.
Josep
Obra de l’escriptor Antonie de Saintexupéry en 1943 a Nova York .
Aquesta história tracta d’un nen que vivia en un planet molt petit on hi havian molts volcáns i una rosa . El nen es troba con un aviador i comensan a parlar .Aqueste diálag que tenen replantejan la vida de l’adult.La idea principal dels seus capítols es el comportamen dels adults.
Aueste llibre m’agradat molt , es molt interesant crec que hu podriem llegiro a classe si es pot
Eduardo:
El teu treball ha estat regular. Fixa’t-hi que al primer paràgraf no poses ni el nom del conte que comentes.
Tampoc no pots dir que aquest llibre t’ha agradat (suposo que no l’has llegit), perquè només dónes algunes informacions d’ell.
Josep
Mohamed
El conte: Petit príncep és un conte famós arreu del món escrit per Antoine Saint Exupéry un escriptor francès. Va ser un pilot de la guerra .El conte està escrit en tots els idiomes. Hi ha uns personatges principal: El petit príncep, xai, la caixa ,els baobabs, els volcans, la rosa i el fanal.
El conte explica que un home és va estrallar contra el desert del Sàhara, com no hi havia ningú va començar a arreglar el avio ell mateix. Desprès d’uns dies el home va escoltar una veu. Li pregunta de tot. El home li va dir que jo nomes estic per les coses serioses, li va dir que on ell vivia en un planeta on un homenet vermell nomes deia jo estic per les coses serioses. El planeta que és deia l’asteroide B612, va dir que nomes hi ha tres volcans i una rosa que és la flor més bella del univers. Que sempre es feia cura del seu planeta. Va dir coses que deixen en ridícul als adults.
És un conte que el tenen que llegir els adults, és marevellios fa reflexionar ho teniu que llegir
Josep he preparat un rap si puc t’el escric.
Mohamed:
El teu text està ben estructurat. Ara bé, com sempre et passa, conté moltes errades. Per exemple, creus que a aquestes alçades es pot escriure:
“El home” És un error greu. Ja no hauríem de fer aquestes errades (l’home)
D’altra banda, m’ha agradat molt el teu rap. Podries fer-lo a classe, encara que has de corregir-lo.
Josep
El princep va preguntar
el adult no el deixa ni parlar.
El petit li explicar que va passar
el home molt serios és va precupar.
La vida li va explicar
el home va reflexionar
Tres volcans una rosa hi havia
en el planeta on vivia.
Ell els cuidava
la seva bona fer no volava.
Viatgar planeta en planta
mai es olbidar de la seva boleta.
El conte s’acAbat
t’ha agradat?
Es refelexionat?
Digamu al meu costat.
El conte és diu: El Petit Príncep, és l’obra més coneguda d’Antoine de Saint-Exupéry. Publicat el 1943 a Nova York, és un conte poètic i filosòfic sota l’aparença d’un conte per a nens.
El llenguatge, senzill i desposseït, destinat a ser comprès pels nens, és en realitat per al narrador el vehicle privilegiat d’una concepció simbòlica de la vida. Les aquarel·les, que formen part del text participen d’aquesta puresa del llenguatge: nuesa i profunditat són les qualitats mestres de l’obra.
Jo creec que és un bon conte/història i per això es conegut per tot el món
José:
Has fet un text força correcte en la seva estructura. Ara bé, acostuma’t a exposar informacions que tu entenguis, doncs al segon paràgraf
has escrit un contingut força complicat.
Josep
EL PETIT PRINCEP
Es l’obra més coneguda d’Antoine de Saint-Exupéry . Es va publicar l’any 1943 i esta il•lustrat amb dibuixos del propi autor. Es considera un llibre infantil per la forma en que està escrit.
El llibre narra la trobada entre un nen i un aviador, la conversa que mantenen durant tot el llibre fa que els adults es replantegin la manera d’actuar. Fent veure que un simple dibuix pot tindre diferents interpretacions depenent de la persona que ho interpreti.
Crec que es un dels llibres que hi ha que llegir quan ets un nen i tornar a llegir-lo quant ets adult.
ORIOL
Oriol:
Has fet un text expositiu correcte (potser una mica curt?)
Josep
Josep que tenim que fer, jo no estava en la clase
hola, Patrícia!
Has de fer un text EXPOSITIU, que és el tipus de text que estem fent ara a Català. Buscar informació sobre un conte anomenat “El Petit Príncep”
i fer el teu text. Mira el bloc i veuràs que hi ha un comentari on explico com s’ha de fer. D’acord?
Que vagi molt bé!
Josep
Aquesta historia narra un nen que es troba amb un aviador. Es l’hisoria mes coneguda d’Antoine de Saint-Exupéry.Publicat el 1943 a Nova York.
El narrador és un aviador que, de resultes d’una avaria de motor, ha hagut d’aterrar al desert Sàhara i ha de mirar de reparar tot sol el seu avió. L’endemà del seu aterratge forçat, una petita veu desperta l’aviador i li demana: «Si us plau… dibuixa’m un xai!».
Es considera un llibre infantil per la forma en que està escrit.
Jo crec que aquesta istoria las de llegir moltes veggadas quan som petit, quan som gran i, quan som avis.
Leyre López Vera
Leyre:
Has fet un text expositiu força ben estructurat. Ara bé, t’has fixat que no surt el nom del conte? Així no sabem de què es parla.
És interessant el comentari que fas a l’últim paràgraf.
Josep
El Petit Príncep (en francès, Le Petit Prince) és l’obra més coneguda d’Antoine de Saint-Exupéry. Publicat el 1943 a Nova York, és un conte poètic i filosòfic sota l’aparença d’un conte per a nens.
La historia explica la trovada d’un nen (el petit príncep)i un aviador els diàlegs que tenen fan pensar la vida de l’adult. Cada capitol del conte explica perque el princep diu que les persones grans són absurdes.
Jo crec que aquest conte es molt bonic perque perque ès un conte de pensar per aixó m’agrada.
Mariata:
Has fet un bon text expositiu. Has resumit molt bé els aspectes més importants. Potser has quedat una mica curta.
Josep
El petit princep
Aquest text narratiu va de que un princep que viu a un asteroide es troba un aviador i començen a dialogar sobre els adults.
Ell explica que en aquell asteroide n’hi han tres volcans,dos dels quals estan actius aquells volcans els feia servir com a cuina i el que estava inactiu el feia servir de taboret.
i9 com que el asteroide era massa petit va decidir tornar a viatjar al planeta terra.
Aquesta es l’hisoria mes coneguda d’Antoine de Saint-Exupéry.Publicat el 1943 a Nova York.
AXEL
Axel:
Has fet un text expositiu força correcte. Ara bé, fixa’t-hi com és d’important el que dic sovint de repassar els textos. Quan vols dir
“la història”, queda escrit “l’hisoria” Te n’adones? És molt important acabar les coses bé.
Josep
El conte és El petit princep.És l’historia més coneguda d’en Antoine Saint Exupéry el va publicar a l’any 1943 a Nova York.És un conte per a nens.
El narrador és un aviador que,de resultes d’una avaria de motor ha agut d’aterrar al desert Sàhara i ha de mirar de reparar tot sol el seu avió. L’endemà del seu ateratge forçat, una petita veu desperta l’aviador i li demana:Si us plau… dibuixa’m un xai!».
Aquet conte sembla que és molt bonic, si el llegim ara sens quedaria a la memoria perque aquet es un conte d’aquells que no s’olviden.
Patri
Patrícia:
Has fet un text expositiu força correcte. Hauries d’haver-lo repassat, doncs hi ha errades de les quals t’hauries adonat.
Escrius “no s’olviden” (???) Ha de ser: “no s’obliden”
Josep
Josep, te’l torno a enviar perquè no m’ha separat un paràgraf.
EL PETIT PRÍNCEP
Antoine Saint Exupéry és un escriptor francés que va escriure un dels contes més coneguts arreu del món: “El Petit Príncep”. Va ser publicat per primera vegada a Nova York, al 1.942. Actualment la seva editorial és Gallimard. El llibre té 125 pàgines. Ha estat traduït a més de cent vuitanta-dos llengües diferents.
El Petit Príncep és un nen que viu al asteroide B 612 amb 3 volcans, dos encesos i un apagat; però són volcans que li arriben als genolls. La història de Antoine Saint Exupéry narra com un aviador ha de fer un aterratge al Desert del Sahara per avaria del motor i més tard un aterratge d’emergència a l’asteroide del Petit Príncep. L’aviador perplex per l’aparició del Petit Príncep comenca a sentir curiositat per aquest personatge, però a mesura que el va coneixent l’aviador s’oblida de la seva avaria i comença el seu camí d’amistat amb el Petit Príncep. Dia rere dia el Petit Príncep va revelant la seva història a l’aviador del que passa al seu asteroide: el drama dels baobabs i els volcans; l’excepcional naixement d’una rosa orgullosa, presumida i exigent que el fa descobrir l’amor i el dolor i, finalment, l’expedició per explorar altres asteroides a la recerca d’amics fins arribar a la Terra.
El conte del Petit Príncep és un conte que es riu de les decisions de les persones adultes, però a part d’aixó, parla de l’amistat, el dolor i l’amor; sería un bon llibre per poder llegir-ho o fer una obra de teatre.
ADÈU JOSEP FINS AL DILLUNS
Gerard R.:
Has fet un text expositiu EXCEL.LENT. Et felicito, està molt bé.
Efectivament, en sortiria una bona obra de teatre, però ens faltarien personatges.
Josep
El Petit Príncep en frances Le Petit Princeés l’obra més coneguda d’Antoine de Saint-Exupéry. Publicat el 1943 a Nova York, és un conte poètic i filosòfic sota l’aparença d’un conte per a nens i per grans.
El autor del llibre es diu Antoine Saint Exupéry és un escriptor francés.
El llibre explica que un nene que es princep viu en un asteroide B 612 amb tres volcans i una rosa.
Ismael:
El text expositiu que has fet és força fluix. Ni tan sols has seguit les
orientacions que vaig escriure al bloc. Hauries de fer les activitats pensant
una mica més i dedicant més temps.
Josep
EL PETIT PRÍNCEP
Antoine Saint Exupéry és un escriptor francés que va escriure un dels contes més coneguts arreu del món: “El Petit Príncep”. Aquest llibre ha estat traduït a més de cent vuitanta llengües diferents.
En aquest llibre va de que un aviador es troba perdut en el desert del Sàhara, després d’haver tingut una averia en el seu avió. Llavors apareix un petit príncep. En les seves converses amb ell, el narrador revela la seva pròpia visió sobre l’estupidesa humana i la senzilla saviesa dels nens que la majoria de les persones perden quan creixen i es fan adults.El petit príncep viu en un petit planeta, l’asteroide B 612, en el qual hi ha tres volcans (dos d’ells actius i un no) i una rosa. Passa els seus dies cuidant del seu planeta.Un dia el petit príncep decideix abandonar el seu planeta, per explorar altres mons.
Jo, aquest conte el vaig llegir fa molt de temps, però ara que he descobert que el tinc a casa me’l tornaré a llegir
Adéu Josep, fins dilluns
Laura:
El teu text expositiu és excel.lent. Només comentar-te una errada: quan comences el segon paràgraf hauries
d’haver escrit: “Aquest llibre tracta d’un aviador que es troba…”
Josep
Aquest llibre es titula: El Petit Príncep (en francès, Le Petit Prince) i és l’obra més coneguda d’Antoine de Saint-Exupéry. Publicat el 1943 a Nova York, és un conte poètic i filosòfic sota l’aparença d’un conte per a nens.
a història narra la trobada entre un nen i un aviador, els diàlegs que tenen i com aquests fan replantejar la vida a l’adult.Cada capítol relata una trobada del petit príncep que resta perplex pel que fa al comportament absurd de les «persones grans».
Jo crec que és un conte que val la pena llegir-lo.
Hola, Laia:
Veig que has repetit el teu text expositiu iaquest està MOLT MILLOR.
Espero que et recuperis aviat. Va ser una llàstima que no poguessis venir a la
sortida de la Garrotxa, però de vegades passen aquestes coses. Suposo que
les teves companyes t’han explicat que va anar força bé i que vam veure
veritables espectacles de la natura.
Espero que aviat puguis anar amb la teva família.
Bé, millora’t!
Espero que aviat puguis venir a escola.
Josep