Com m’embafa la crema
que regalima per les parets
d’aquesta cambra almivarada
de desitjos de llum apagats,
de somriures de fum laminar.
Sues, fumes, badalles i veus,
mil paradisos davant les
teues ninetes vidrioses, cristal·lines
com l’acer que obstrueix
les artèries de la meua por.
Plores, t’inundes i naufragues
entre somnis perduts
i poesia manllevada
cels corriols delerosos de l’assut,
de la nostra mísera consciència.
Miqueldelamar 7_maig_2007
Allí fora brama el cerç,
brama, xiscla i fa trontollarels silencis
que viuen sota el paper de les parets.
Allí fora, el cerç talla la teua nuesa dolça,
amagant-se entre els colls del teus cos,
erectant la teua feminitat adolescent i tersa.
Allí fora, el cel s’enrogeix
mentre el cerç encara governa el carrer de l’Era,
brama i xiscla i fa trontollar
els principis del meu ser.
Miqueldelamar 14_5_2007
has arribat, i has omplert de flors l’habitació
Laura Bota i Moliner_2008
S’esmuny el cel entre els meus dits,
desgrunant-se com fulla seca,
guarint-se entre les arrugues de la cua de l’ull.
Allí! prop de tot, però faltat de focus,
fins espessir-se i fer-se infumable, indomable.
Miqueldelamar_2008
D’ulls arrafalats
infereixes el cerç minvant,
assentat al coster,
ataviat d’arguelagues en flor,
de llums a les ninetes.
Pauses terroses,
sentor de terra humida
i baladres ocrosos,
són el teu racó,
són la teua indosencràcia .
Llum crital.lina,
tenyeixes el trabucador
de silencis acaxelats
entre colls de sal
o calmes de llum.
Miqueldelamar 5_2_2007
Aquest matí, al sortir de casa nostra,
aquesta casa que construïm amb suor i glops d’orgull,
el cel era net i gèlid,
els núvols no gosaven xiular
mentre envolcallaven el nostre gran secret
amb la majestuositat de qui poseeix els sospirs més íntims
El dia ha transcorregut lent i aquest cel tant nostre
s’ha anat saturant de desitjos de rínxols darrera les orelles,
i del marró lluent dels teus ulls.
D’aleshores data el desgavell,
quan els déus en qui no creiem,
ens han amarat de notetes caigudes del cel,
i tot ha pres un to dolç de galeretes nedant
i fideuàs amb gust de petons.
Miqueldelamar 5_març_2008