Allí fora brama el cerç,

brama, xiscla i fa trontollarels silencis

que viuen sota el paper de les parets. 

Allí fora, el cerç talla la teua nuesa dolça,

amagant-se entre els colls del teus cos,

erectant la teua feminitat adolescent i tersa. 

Allí fora, el cel s’enrogeix

mentre el cerç encara governa el carrer de l’Era,

brama i xiscla i fa trontollar

els principis del meu ser. 

Miqueldelamar 14_5_2007