S’esmuny el cel

S’esmuny el cel entre els meus dits,

desgrunant-se com fulla seca,

guarint-se entre les arrugues de la cua de l’ull.

Allí! prop de tot, però faltat de focus,

fins espessir-se i fer-se infumable, indomable.

Miqueldelamar_2008

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *