Aquest matí, al sortir de casa nostra,

aquesta casa que construïm amb suor i glops d’orgull,

el cel era net i gèlid,

els núvols no gosaven xiular

mentre envolcallaven el nostre gran secret

amb la majestuositat de qui poseeix els sospirs més íntims

El dia ha transcorregut lent i aquest cel tant nostre

s’ha anat saturant de desitjos de rínxols darrera les orelles,

i del marró lluent dels teus ulls.

D’aleshores data el desgavell,

quan els déus en qui no creiem,

ens han amarat de notetes caigudes del cel,

i tot ha pres un to dolç de galeretes nedant

i fideuàs amb gust de petons.

Miqueldelamar 5_març_2008