Havien passat cinc anys. Cinc anys sencers de la meva vida. S’havien esfumat ràpid, com s’esfuma el temps en això de la vida… cinc anys sense conèixer la llibertat, sense saber els noms de la gent que canviaria per sempre la meva vida, cinc anys sense fer viatges a llocs remots, a terres fantàstiques, sense somnis de nits d’estiu, sense el mirall al llarg del camí, sense batalles a Anglaterra o lluites a mort a la platja de la Barceloneta, cinc anys sense els móns secrets de la imaginació, sense titulars de diari a primera hora del matí…

Havien passat cinc anys i tot just se m’obria la vida. Havien fet falta cinc anys des del meu naixement perquè aprengués a llegir.