Jo sóc zoòleg i l’home és un animal. Per tant aquest és un tema adequat a la meva ploma, i em nego a seguir eludint el seu examen pel simple motiu que algunes de les seves normes i comportaments són bastant complexes i difícils.

Desmond Morris

Una de les meves alumnes de biologia em va avisar a principi de curs que “no creia en l’evolució”, una altra em mirava com si m’hagués tornat boig quan vaig dir a classe que els homes i les dones som animals… una altra està convençuda que algun dia el Sol caurà sobre la Terra…

Malgrat tot, els intento explicar l’origen de la vida i les particularitats de l’evolució i les animo a analitzar el seu entorn des d’una perspectiva científica.

Dimecres passat, dia de la ciència, vàrem assistir a una conferència del doctor J. Bertranpetit al CCCB: El genoma en la reconstrucció de la historia de la humanitat.

Bertranpetit, catedràtic i professor de la UPF i director de la Unitat de Biologia Evolutiva de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida, sap més biologia que jo i és millor comunicador que jo. Sentint-lo parlar, a les meves alumnes se’ls hi va remoure alguna cosa a la panxa… A ell, se’l van escoltar (creure) una mica més que a mi…

Sovint, el meu alumnat em pregunta quina és la meva especialitat acadèmica (m’han vist fent classes de matèries molt dispars). Doncs bé, jo sóc zoòleg, igual que Desmond Morris, i com ell, no tinc cap dubte que homes i dones som animals. De fet, això no és cap barbaritat. Tota la comunitat científica ho entén així.

Desmond Morris ho va explicar en un llibre, traduït al castellà amb el títol de “El mono desnudo“. En aquest llibre, Morris analitza el comportament humà des del punt de vista d’un zoòleg, descrivint l’ésser humà com un primat.

Aquest any, la primera edició de “El mono desnudo” ha complert quaranta anys. Malgrat el temps transcorregut, el dia d’avui, continua sent un llibre interessant.

“El mono desnudo” va ser, durant anys, un llibre molt polèmic i va rebre crítiques d’àmbits molt diversos, incloent el sector científic. Algunes de les principals objeccions acusaven a Morris de reduccionisme biològic. A més, el llibre no passa el filtre del feminisme actual, ja que podria donar peu a una justificació de les desigualtats entre homes i dones basada en la biologia.

En qualsevol cas, si us interessa el procés evolutiu de la humanitat és un llibre que podeu llegir. No deixa, però, de ser una obra una mica densa. Els capítols de lectura més fàcil són els dedicats a l’alimentació, al sexe i a la cura de la descendència.

La particular visió de la humanitat que Morris ens ofereix pot fer canviar algunes idees antropocèntriques que encara avui prevaleixen en la nostra societat. Val a dir que, des del punt de vista de la vida, els bacteris són molt més importants que els éssers humans.

L’anàlisi de “El mono desnudo” pot portar a descobrir en el seus continguts errors d’interpretació, qüestions que amb el temps han estat superades o afirmacions poc rigoroses. Malgrat tot, la seva lectura pot resultar una bona experiència si s’aborda amb actitud crítica, interpretant el text com una obra de divulgació científica.

Desprès de llegir-lo, segurament us veureu a vosaltres mateixes i mateixos amb altres ulls quan us contempleu davant el mirall…