Category Archives: Zoologia
Gallus gallus
Fent l’animal
Jo sóc zoòleg i l’home és un animal. Per tant aquest és un tema adequat a la meva ploma, i em nego a seguir eludint el seu examen pel simple motiu que algunes de les seves normes i comportaments són bastant complexes i difícils.
Desmond Morris
Una de les meves alumnes de biologia em va avisar a principi de curs que “no creia en l’evolució”, una altra em mirava com si m’hagués tornat boig quan vaig dir a classe que els homes i les dones som animals… una altra està convençuda que algun dia el Sol caurà sobre la Terra…
Malgrat tot, els intento explicar l’origen de la vida i les particularitats de l’evolució i les animo a analitzar el seu entorn des d’una perspectiva científica.
Dimecres passat, dia de la ciència, vàrem assistir a una conferència del doctor J. Bertranpetit al CCCB: El genoma en la reconstrucció de la historia de la humanitat.
Bertranpetit, catedràtic i professor de la UPF i director de la Unitat de Biologia Evolutiva de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida, sap més biologia que jo i és millor comunicador que jo. Sentint-lo parlar, a les meves alumnes se’ls hi va remoure alguna cosa a la panxa… A ell, se’l van escoltar (creure) una mica més que a mi…
Sovint, el meu alumnat em pregunta quina és la meva especialitat acadèmica (m’han vist fent classes de matèries molt dispars). Doncs bé, jo sóc zoòleg, igual que Desmond Morris, i com ell, no tinc cap dubte que homes i dones som animals. De fet, això no és cap barbaritat. Tota la comunitat científica ho entén així.
Desmond Morris ho va explicar en un llibre, traduït al castellà amb el títol de “El mono desnudo“. En aquest llibre, Morris analitza el comportament humà des del punt de vista d’un zoòleg, descrivint l’ésser humà com un primat.
Aquest any, la primera edició de “El mono desnudo” ha complert quaranta anys. Malgrat el temps transcorregut, el dia d’avui, continua sent un llibre interessant.
“El mono desnudo” va ser, durant anys, un llibre molt polèmic i va rebre crítiques d’àmbits molt diversos, incloent el sector científic. Algunes de les principals objeccions acusaven a Morris de reduccionisme biològic. A més, el llibre no passa el filtre del feminisme actual, ja que podria donar peu a una justificació de les desigualtats entre homes i dones basada en la biologia.
En qualsevol cas, si us interessa el procés evolutiu de la humanitat és un llibre que podeu llegir. No deixa, però, de ser una obra una mica densa. Els capítols de lectura més fàcil són els dedicats a l’alimentació, al sexe i a la cura de la descendència.
La particular visió de la humanitat que Morris ens ofereix pot fer canviar algunes idees antropocèntriques que encara avui prevaleixen en la nostra societat. Val a dir que, des del punt de vista de la vida, els bacteris són molt més importants que els éssers humans.
L’anàlisi de “El mono desnudo” pot portar a descobrir en el seus continguts errors d’interpretació, qüestions que amb el temps han estat superades o afirmacions poc rigoroses. Malgrat tot, la seva lectura pot resultar una bona experiència si s’aborda amb actitud crítica, interpretant el text com una obra de divulgació científica.
Desprès de llegir-lo, segurament us veureu a vosaltres mateixes i mateixos amb altres ulls quan us contempleu davant el mirall…
Reivindicant Lamarck
La història de la ciència sovint ha tractat injustament al naturalista francès Jean Baptiste Lamarck (Somme, 01/08/1744 – París, 18/12/1829), pioner en defensar la idea de l’evolució i un dels primers en proposar una teoria coherent sobre l’evolució de la vida.
Tot i així, Lamarck s’acostuma a presentar com precursor de Charles Robert Darwin (Shrewsbury, 12/02/1809 – Downe, 19/04/1882), posant l’èmfasi en que va cometre un error en proposar l’herència dels caràcters adquirits per explicar el mecanisme de canvi de les espècies. D’altra banda se’l vincula obsessivament amb el desafortunat exemple de l’allargament del coll de les girafes.
En general, l’obra de Lamarck s’analitza sempre en comparació a la de Darwin, la qual cosa resta originalitat a l’obra lamarckiana. En gran manera, resulta absurd. L’any de publicació de l’obra principal de Lamarck, Filosofia Zoològica (1809), coincideix amb l’any de naixement de Darwin, de manera que Lamarck no podia conèixer les teories de Darwin.
Amb tot, Darwin esdevé el gran mite de la biologia, mentre Lamarck queda, si més no, com un babau.
Amb l’ànim de reivindicar Lamarck com un dels naturalistes més grans de tots els temps l’Institut d’Estudis Catalans ha publicat recentment la seva obra cabdal, Filosofia Zoològica, dins la col·lecció “Clàssics de la ciència”. És la primera vegada que aquesta obra és traduïda al català, existint dues versions anteriors en castellà.
La publicació de l’Origen de les espècies, l’any 1859, va catapultar Darwin a l’èxit, essent reconegut com un gran científic, alhora que la figura de Lamarck quedava eclipsada. En ocasions, el mateix Darwin i alguns dels seus seguidors negaren a Lamarck el més mínim protagonisme i el desacreditaren.
A finals del segle XIX es varen produir virulents enfrontaments entre els neolamarckistes i els neodarwinistes, enfrontaments que es varen acabar saldant amb l’exaltació de Darwin i la desqualificació de Lamarck.
Lamarck, però, aportà gran quantitat de dades i observacions molt rigoroses, les quals varen resultar claus pel desenvolupament de la teoria de l’evolució. Així, Lamarck va ser un naturalista extraordinari, el qual va destacar en molts i diversos camps, com ara, la botànica, la zoologia dels invertebrats o la paleontologia. Lamarck és conegut, a més, com a responsable de la creació del terme “biologia”.
Obres principals de Jean Baptiste Lamarck:
- Recherches sur les causes des principaux phénomènes physiques (1794)
- Recherches sur l’organisation des êtres vivants (1802)
- Hydrologie (1802)
- Philosophie zoologique (1809)
- Système analytique des connaissances de l’homme (1820)
- Histoire naturelle des animaux sans vertèbres (1815-22)
On Line Biology Book
El Doctor M.J. Farabee, de l‘Estrella Mountain Community College (Arizona) és l’autor del llibre “On Line Biology Book“, una obra impressionant sobre la biologia, disponible a la xarxa per a la seva consulta directa i gratuïta.
El llibre, estructurat en 59 capítols tracta tots els temes fonamentals relacionats amb les ciències de la vida. Presenta, a més, una bona col·lecció d’esquemes, dibuixos i fotografies.
La primera versió del text està datada l’any 1992. Des d’aleshores, l’obra ha estat contínuament revisada. La darrera actualització és de 2007.
Amb tot, aquest llibre virtual constitueix una eina excel·lent per tots aquells i aquelles que mostren interès per la biologia, incloent l’alumnat de batxillerat o universitari.
M’he assabentat de la seva existència a través d’Stublogs, on el llibre es presenta com “Una de les millors obres sobre biologia que es poden consultar a Internet“, tot i així, jo no conec cap altra que s’hi pugui comparar.
Malauradament, l’obra únicament està disponible en anglès. A veure si algú o alguna s’anima i proposa una traducció al català.
On Line Biology Book. Temes:
- Introducció (la naturalesa de la Ciència i la Biologia)
- Bioquímica (àtoms i molècules, aigua i principis immediats orgànics)
- Citologia (orígens de la vida i de la cèl·lula, organització cel·lular, transport intra i extracel·lular, cicle cel·lular i mitosi, meiosi i reproducció sexual)
- Metabolisme (els enzims i la seva activitat, l’ATP i l’energia biològica, metabolisme cel·lular i fermentació, fotosíntesi)
- Genètica (introducció i genètica mendeliana, teoria cromosòmica de l’herència, genètica molecular, genètica humana, biosíntesi de proteïnes, control de l’expressió gènica)
- Botànica (teixits vegetals i morfologia de les plantes, les llavors, l’estructura secundària i les fulles de les plantes, reproducció de les plantes, fecundació floral, hormones vegetals, nutrició i transport dels nutrients, moviments de les plantes)
- Zoologia (teixits animals, sistemes d’òrgans en els animals i homeòstasi, el sistema epitelial, sistema circulatori, sistema limfàtic i immunitat, aparell digestiu, sistema nerviós, sistema endocrí, aparell reproductor, sistema muscular i esquelètic, aparell respiratori, aparell excretor)
- Evolució (teories evolutives, visió actual de l’evolució, evolució humana)
- Paleontologia (fòssils i temps geològic, període precambrià, període paleozoic I: cambrià, ordovicià i silurià, període paleozoic II: devonià, carbonífer i permià, període mesozcoic)
- Taxonomia (classificació dels éssers vius, virus, bacteris, protoctists, fongs, plantes no vasculars i plantes sense llavor, plantes amb llavor, conceptes bàsics de zoologia, celenterats i acelomats, mol·luscs, anèl·lids i artròpodes, equinoderms i cordats)
- Ecologia (poblacions, comunitats i dinàmica dels ecosistemes, cicles biogeoquímics i extincions en massa)
Jaciments fòssils a Catalunya
Les roques més antigues de Catalunya daten del Criptozoic, però els fòssils més antics es coneixen des del Paleozoic, uns organismes ja extints, semblats a esponges, i coneguts amb el nom de arqueociats. S’han trobat a la comarca del Empordà, a Girona.
Gran part dels fòssils del Paleozoic català són organismes marins com trilobits, graptolits, mol·luscs, etc.). Tot i així, en el Ripollès, província de Girona, existeixen importants mines de carbó de finals d’aquesta era, en les quals es troben abundants restes de falgueres i altres plantes.
Durant gran part del Mesozoic, Catalunya va estar coberta pel mar. A pesar d’això els fòssils terrestres també són importants, particularment en el Prepirineu on s’han trobat ossos, petjades i fins a ous de dinosaure.
A principis del Terciari es van començar a aixecar els Pirineus i en el sud es va formar una gran conca sedimentària. En els intervals en els quals era envaïda pel mar es van formar molts fòssils, com els nummulits, uns protozous de gran grandària que es poden observar en moltes de les calcàries utilitzades en la construcció dels edificis de les nostres ciutats.
Una de les troballes més importants del terciari català és el Pierolapithecus catalaunicus, un simi trobat a Hostalets de Pierola, província de Barcelona, el qual podria haver estat l’avantpassat comú dels homes i els ximpanzés.