Category Archives: Origen de la vida

L’origen de les espècies. 148 anys

Leave a reply

Avui, 24 de novembre, es compleixen 148 anys de la publicació de l’obra darwiniana “L’origen de les espècies“. La primera edició d’aquest treball va comptar amb 1.250 exemplars, els quals es van esgotar el primer dia.

Fa poc més d’un any es va publicar a Internet una àmplia i completa recopilació de les obres de Charles Darwin, dirigida pel Dr. John van Wyhe, professor d’història a la Universitat de Cambrigde.

Els textos es troben en anglés i inclouen els dibuixos originals de les diferents edicions dels escrits de Darwin. També es poden trobar alguns manuscrits i fitxers d’àudio.

Amb motiu de la publicació online de l’obra darwiniana el bloc “El secret de la vida” va publicar una entrada en la qual es recomana especialment la lectura de la introducció general als textos i dels següents apartats,

Derecho a balar

Leave a reply

Maximiliano Corredor (BioMaxi) és l’editor d’Evolucionarios, un bloc sobre l’evolució i la ciència segons la personal interpretació del seu autor. El bloc està actiu des de fa poc més de tres anys. En aquest periode s’ha guanyat a pols un dels primers llocs en els rànkings de blocs dedicats a la ciència.

La regularitat amb la qual podem llegir noves entrades és variable (alguns mesos es publiquen de l’ordre de 25 entrades noves o més, altres mesos únicament 2 o 3), sempre, però, mantenint la qualitat i el rigor. Les anotacions d’aquest bloc se situen en el marc del pensament crític i l’escepticisme. Així, bona part dels textos es centren en la denuncia argumentada de les idees creacionistes.

De les entradas d’aquest mes destacaria “Derecho a balar“, un post curt en el que BioMaxi fa alguns comentaris interesants en defensa de la heterodoxia científica, a proposit de les notes d’un altre blogger, PaleoFreak, sobre la biòloga Lynn Margulis (EEUU, 15/03/1938) i les seves particulars teories evolutives.

Literatura científica. TOP 25

Leave a reply

A finals de l’any passat la revista americana Discover va publicar una llista amb els que considerava els 25 millors llibres de ciència de tots els temps. La llista segueix un ordre decreixent en quan a importància, de manera que els llibres més valorats apareixen en primer lloc.

No cal dir que l’interès d’una llista d’aquestes característiques és limitat i el seu contingut discutible, ja que es basa en els criteris subjectius de qui fa la llista.

Discover oblida, per exemple, algunes obres fonamentals com “L’origen de la vida” d’Aleksandr Oparin, “De Rerum Natura” de Titus Lucretius Carus, “GEB” de Douglas Richard Hofstadter, “L’origen de les cèl·lules eucariotes” de Lynn Margulis i tants altres.

A més, si la llista es pretén configurar com a representativa de tota la ciència, es troben a faltar algunes branques científiques com ara les relacionades amb els ordinadors. Donald Knuth o John Von Neumann són dos autors prou importants com per aparèixer en una llista similar.

En qualsevol cas, el llistat pot ser una bona referència per iniciar una biblioteca científica personal. Així que ja ho sabeu si teniu calerons i no sabeu en què gastar-los… La llista és la que segueix,

  1. The Voyage of the Beagle (1845) by Charles Darwin [tie]
  2. The Origin of Species (1859) by Charles Darwin [tie]
  3. Philosophiae Naturalis Principia Mathematica (Mathematical Principles of Natural Philosophy) by Isaac Newton (1687)
  4. Dialogue Concerning the Two Chief World Systems by Galileo Galilei (1632)
  5. De Revolutionibus Orbium Coelestium (On the Revolutions of Heavenly Spheres) by Nicolaus Copernicus (1543)
  6. Physica (Physics) by Aristotle (circa 330 B.C.)
  7. De Humani Corporis Fabrica (On the Fabric of the Human Body) by Andreas Vesalius (1543)
  8. Relativity: The Special and General Theory by Albert Einstein (1916)
  9. The Selfish Gene by Richard Dawkins (1976)
  10. One Two Three… Infinity by George Gamow (1947)
  11. The Double Helix by James D. Watson (1968)
  12. What Is Life? by Erwin Schrödinger (1944)
  13. The Cosmic Connection by Carl Sagan (1973)
  14. The Insect Societies by Edward O. Wilson (1971)
  15. The First Three Minutes by Steven Weinberg (1977)
  16. Silent Spring by Rachel Carson (1962)
  17. The Mismeasure of Man by Stephen Jay Gould (1981)
  18. The Man Who Mistook His Wife for a Hat and Other Clinical Tales by Oliver Sacks (1985)
  19. The Journals of Lewis and Clark by Meriwether Lewis and William Clark (1814)
  20. The Feynman Lectures on Physics by Richard P. Feynman, Robert B. Leighton, and Matthew Sands (1963)
  21. Sexual Behavior in the Human Male by Alfred C. Kinsey et al. (1948)
  22. Gorillas in the Mist by Dian Fossey (1983)
  23. Under a Lucky Star by Roy Chapman Andrews (1943)
  24. Micrographia by Robert Hooke (1665)
  25. Gaia by James Lovelock (1979)

I per acabar, una pregunta: quins llibres trobeu a faltar i quins eliminaríeu del “ranking”?

Tema 22. Intro

Leave a reply

El tema principal (o inicial) d’aquest bloc, encara que no ho sembli, és la biologia. Seguint aquesta línia us deixo un resum que vaig fer fa algun temps en relació a les primeres hipòtesis sobre l’origen de la vida. En realitat es tracta de la introducció del tema 22 de les oposicions.

“Les idees sobre l’origen i l’evolució de la vida sempre han ocupat un lloc rellevant. Entre els filòsofs naturalistes de l’antiga Grècia ja es defensaven postures evolucionistes i fixistes, podent-se establir, en general, tres categories:

  • Fixisme: els éssers vius, els materials inerts i la Terra varen ser creats per un ser superior (creacionisme) i no han variat al llarg del temps. És considera que la creació va tenir lloc en una data relativament recent.
  • Catastrofisme: els canvis evidenciats pel registre fòssil es deuen a catàstrofes naturals i no a evolució. S’accepta, però, que l’extinció d’alguns grups d’éssers vius podria haver estat influenciada per alguna catàstrofe.
  • Evolucionisme: els organismes vius existents són producte de l’evolució d’altres organismes anteriors a ells, a través de petits canvis.

Cal considerar, a més, en relació al problema de l’evolució de la Terra i dels éssers vius, dos plantejaments diferents:

  • Deductiu: valora el raonament per davant de l’experimentació. Era la metodologia preferida pels pensadors grecs.
  • Inductiu: valora l’observació i l’experimentació. El progrés científic i tecnològic ha afavorit la metodologia inductiva.

Els pensadors grecs es preocuparen, especialment, de la identificació del material primitiu del qual va sorgir la vida.

  • Tales de Milet. El material primitiu és l’aigua i tota la matèria deriva d’ella.
  • Anaximandre. No és possible conèixer l’origen de l’aigua, que hauria sorgit d’uns hipotètics blocs bàsics. La Terra s’hauria desenvolupat a partir de l’aigua. Després haurien aparegut els éssers aquàtics, i més endavant, els terrestres.
  • Anaxímenes. L’aire és l’origen de tota la matèria.
  • Demòcrit. Teoria atòmica primitiva sobre la constitució de la matèria.
  • Empèdocles. Els materials bàsics són terra, aire, foc i aigua. La vida s’origina a partir de la matèria no viva (evolucionisme). La seves teories explicaven els éssers mitològics i van ser àmpliament acceptades.
  • Plató i Aristòtil. La matèria viva es desenvolupa a partir de la matèria inert i els éssers vius poden transformar-se en altres diferents. Aristòtil va fer aportacions importants en l’àmbit de la zoologia.

4.000 milions d’anys enrera

Leave a reply

comillas …la matèria intenta una nova forma d’existència que resisteix el poder devastador del temps. Minúscules bombolles tancades replegades sobre si mateixes que inventen l’interior i l’exterior, com si fossin mons tancats, mes petits que grans de sorra. Són els primers brots de la vida”

Gènesis.

Amb aquestes paraules el protagonista del documental “Génesis” crea una metàfora sobre l’origen de les primeres formes precel·lulars. La pel·lícula, dirigida per Claude Nuridsant y Marie Perennou (el mateix equip que va dirigir “Microcosmos”) explica l’origen de la vida i de l’univers en clau de conte.

Les bombolles de “Génesis” recorden els protobionts que va descriure Aleksandr Oparin (Uglich. 24/03/1894 -12/04/1980) als quals va anomenar coacervats. Posteriorment, Sidney W. Fox (Los Ángeles. 24/03/1912 – 10/08/1998) va ampliar la teoria d’Oparin, i va rebatejar als precursors de la vida com microsferes,

Fa uns dies vàrem veure aquest documental a classe de biologia a 1r de batxillerat i va ser tot un èxit. Sensibilitzat per la bona resposta de les meves alumnes, i recordant la imatge del narrador fent bombolles de sabó, m’han vingut al cap el nom per aquest nou bloc i la idea per aquesta primera entrada.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ejBR2zBJSSM" width="425" height="350" wmode="transparent" /]