Category Archives: Evolució

L’origen de les espècies. 148 anys

Avui, 24 de novembre, es compleixen 148 anys de la publicació de l’obra darwiniana “L’origen de les espècies. La primera edició d’aquest treball va comptar amb 1.250 exemplars, els quals es van esgotar el primer dia.

Fa poc més d’un any es va publicar a Internet una àmplia i completa recopilació de les obres de Charles Darwin, dirigida pel Dr. John van Wyhe, professor d’història a la Universitat de Cambrigde.

Els textos es troben en anglés i inclouen els dibuixos originals de les diferents edicions dels escrits de Darwin. També es poden trobar alguns manuscrits i fitxers d’àudio.

Amb motiu de la publicació online de l’obra darwiniana el bloc “El secret de la vida” va publicar una entrada en la qual es recomana especialment la lectura de la introducció general als textos i dels següents apartats,

Fent l’animal

comillas Jo sóc zoòleg i l’home és un animal. Per tant aquest és un tema adequat a la meva ploma, i em nego a seguir eludint el seu examen pel simple motiu que algunes de les seves normes i comportaments són bastant complexes i difícils.

Desmond Morris

Una de les meves alumnes de biologia em va avisar a principi de curs que “no creia en l’evolució”, una altra em mirava com si m’hagués tornat boig quan vaig dir a classe que els homes i les dones som animals… una altra està convençuda que algun dia el Sol caurà sobre la Terra…

Malgrat tot, els intento explicar l’origen de la vida i les particularitats de l’evolució i les animo a analitzar el seu entorn des d’una perspectiva científica.

Dimecres passat, dia de la ciència, vàrem assistir a una conferència del doctor J. Bertranpetit al CCCB: El genoma en la reconstrucció de la historia de la humanitat.

Bertranpetit, catedràtic i professor de la UPF i director de la Unitat de Biologia Evolutiva de la Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida, sap més biologia que jo i és millor comunicador que jo. Sentint-lo parlar, a les meves alumnes se’ls hi va remoure alguna cosa a la panxa… A ell, se’l van escoltar (creure) una mica més que a mi…

Sovint, el meu alumnat em pregunta quina és la meva especialitat acadèmica (m’han vist fent classes de matèries molt dispars). Doncs bé, jo sóc zoòleg, igual que Desmond Morris, i com ell, no tinc cap dubte que homes i dones som animals. De fet, això no és cap barbaritat. Tota la comunitat científica ho entén així.

Desmond Morris ho va explicar en un llibre, traduït al castellà amb el títol de “El mono desnudo“. En aquest llibre, Morris analitza el comportament humà des del punt de vista d’un zoòleg, descrivint l’ésser humà com un primat.

Aquest any, la primera edició de “El mono desnudo” ha complert quaranta anys. Malgrat el temps transcorregut, el dia d’avui, continua sent un llibre interessant.

“El mono desnudo” va ser, durant anys, un llibre molt polèmic i va rebre crítiques d’àmbits molt diversos, incloent el sector científic. Algunes de les principals objeccions acusaven a Morris de reduccionisme biològic. A més, el llibre no passa el filtre del feminisme actual, ja que podria donar peu a una justificació de les desigualtats entre homes i dones basada en la biologia.

En qualsevol cas, si us interessa el procés evolutiu de la humanitat és un llibre que podeu llegir. No deixa, però, de ser una obra una mica densa. Els capítols de lectura més fàcil són els dedicats a l’alimentació, al sexe i a la cura de la descendència.

La particular visió de la humanitat que Morris ens ofereix pot fer canviar algunes idees antropocèntriques que encara avui prevaleixen en la nostra societat. Val a dir que, des del punt de vista de la vida, els bacteris són molt més importants que els éssers humans.

L’anàlisi de “El mono desnudo” pot portar a descobrir en el seus continguts errors d’interpretació, qüestions que amb el temps han estat superades o afirmacions poc rigoroses. Malgrat tot, la seva lectura pot resultar una bona experiència si s’aborda amb actitud crítica, interpretant el text com una obra de divulgació científica.

Desprès de llegir-lo, segurament us veureu a vosaltres mateixes i mateixos amb altres ulls quan us contempleu davant el mirall…

Derecho a balar

Maximiliano Corredor (BioMaxi) és l’editor d’Evolucionarios, un bloc sobre l’evolució i la ciència segons la personal interpretació del seu autor. El bloc està actiu des de fa poc més de tres anys. En aquest periode s’ha guanyat a pols un dels primers llocs en els rànkings de blocs dedicats a la ciència.

La regularitat amb la qual podem llegir noves entrades és variable (alguns mesos es publiquen de l’ordre de 25 entrades noves o més, altres mesos únicament 2 o 3), sempre, però, mantenint la qualitat i el rigor. Les anotacions d’aquest bloc se situen en el marc del pensament crític i l’escepticisme. Així, bona part dels textos es centren en la denuncia argumentada de les idees creacionistes.

De les entradas d’aquest mes destacaria “Derecho a balar“, un post curt en el que BioMaxi fa alguns comentaris interesants en defensa de la heterodoxia científica, a proposit de les notes d’un altre blogger, PaleoFreak, sobre la biòloga Lynn Margulis (EEUU, 15/03/1938) i les seves particulars teories evolutives.

Mary Nicol i el Boisei

Mary Nicol (06/02/1913 – 09/12/1996) va ser una arqueòloga i antropòloga britànica, descobridora en 1947, a l’Illa Rusinga, del primer crani d’un simi fòssil (Proconsul africanus). Durant molt temps, Mary va treballar amb Louis Leakey, el seu home, a la Gola de Olduvai, descobrint diverses eines i fòssils d’antics homínids.

Una de les troballes excepcionals de Mary Nicol va ser el descobriment de les primeres restes del “Boisei“, un homínid fòssil que va viure entre 2,6 i 1,2 milions d’anys enrera. Mary va localitzar un crani (OH 5) d’aquesta espècie, al juliol de 1959 a Olduvai, Tanzània, amb una antiguitat d’1,75 milions d’anys. La dentició es trovaba adaptada per a mastegar els vegetals durs de la sabana.

Inicialment va ser anomenat Zinjanthropus boisei. Posteriorment, hi ha hagut discusions sobre si s’hauria d’incloure en el gènere Australopithecus o Paranthropus. El dia d’avui, s’accepta que el Boisei pertany a l’espècie Paranthropus boisei.

Deu anys més tard es trobaren al jaciment de Koobi Fora, Kenya, dos cranis més (KNM ER732 i KNM ER406) del Boisei, els quals mostraven un gran dimorfisme sexual, inusual en els homínids. El pes dels mascles de l’espècie s’ha calculat en 68 kg, mentre que les femelles, més petites, pesarien al voltant dels 45 kg.

Al mateix jaciment de Koobi Fora en 1975 es trobaren en el mateix nivell geològic restes de Boisei i de Homo ergaster, a partir de les quals es plantejà la coetaneïtat d’ambdues espècies i la possibilitat que el Boisei no fora antecessor de la humanitat moderna.

En 1993 una altre crani (KGA10-525), trobat a Kronso, Etiòpia, va ser descrit com pertanyent a l’individu de major tamany d’aquesta espècie fòssil, datat en 1’4 milions d’anys.

La idea de parlar de Mary Nicol ha sorgit després de visitar el bloc del Super Profesor de Socials a XTECBlocs, on es mostra el vídeo de la quarta part de la sèrie “L’evolució de la humanitat”.

On Line Biology Book

El Doctor M.J. Farabee, de l‘Estrella Mountain Community College (Arizona) és l’autor del llibre “On Line Biology Book“, una obra impressionant sobre la biologia, disponible a la xarxa per a la seva consulta directa i gratuïta.

El llibre, estructurat en 59 capítols tracta tots els temes fonamentals relacionats amb les ciències de la vida. Presenta, a més, una bona col·lecció d’esquemes, dibuixos i fotografies.

La primera versió del text està datada l’any 1992. Des d’aleshores, l’obra ha estat contínuament revisada. La darrera actualització és de 2007.

Amb tot, aquest llibre virtual constitueix una eina excel·lent per tots aquells i aquelles que mostren interès per la biologia, incloent l’alumnat de batxillerat o universitari.

M’he assabentat de la seva existència a través d’Stublogs, on el llibre es presenta com “Una de les millors obres sobre biologia que es poden consultar a Internet“, tot i així, jo no conec cap altra que s’hi pugui comparar.

Malauradament, l’obra únicament està disponible en anglès. A veure si algú o alguna s’anima i proposa una traducció al català.

Fer l'ullet

On Line Biology Book. Temes:

Jaciments fòssils a Catalunya

Les roques més antigues de Catalunya daten del Criptozoic, però els fòssils més antics es coneixen des del Paleozoic, uns organismes ja extints, semblats a esponges, i coneguts amb el nom de arqueociats. S’han trobat a la comarca del Empordà, a Girona.

Gran part dels fòssils del Paleozoic català són organismes marins com trilobits, graptolits, mol·luscs, etc.). Tot i així, en el Ripollès, província de Girona, existeixen importants mines de carbó de finals d’aquesta era, en les quals es troben abundants restes de falgueres i altres plantes.

Durant gran part del Mesozoic, Catalunya va estar coberta pel mar. A pesar d’això els fòssils terrestres també són importants, particularment en el Prepirineu on s’han trobat ossos, petjades i fins a ous de dinosaure.

A principis del Terciari es van començar a aixecar els Pirineus i en el sud es va formar una gran conca sedimentària. En els intervals en els quals era envaïda pel mar es van formar molts fòssils, com els nummulits, uns protozous de gran grandària que es poden observar en moltes de les calcàries utilitzades en la construcció dels edificis de les nostres ciutats.

Una de les troballes més importants del terciari català és el Pierolapithecus catalaunicus, un simi trobat a Hostalets de Pierola, província de Barcelona, el qual podria haver estat l’avantpassat comú dels homes i els ximpanzés.

pierolapithecus2.png

Tema 22. Intro

El tema principal (o inicial) d’aquest bloc, encara que no ho sembli, és la biologia. Seguint aquesta línia us deixo un resum que vaig fer fa algun temps en relació a les primeres hipòtesis sobre l’origen de la vida. En realitat es tracta de la introducció del tema 22 de les oposicions.

“Les idees sobre l’origen i l’evolució de la vida sempre han ocupat un lloc rellevant. Entre els filòsofs naturalistes de l’antiga Grècia ja es defensaven postures evolucionistes i fixistes, podent-se establir, en general, tres categories:

  • Fixisme: els éssers vius, els materials inerts i la Terra varen ser creats per un ser superior (creacionisme) i no han variat al llarg del temps. És considera que la creació va tenir lloc en una data relativament recent.
  • Catastrofisme: els canvis evidenciats pel registre fòssil es deuen a catàstrofes naturals i no a evolució. S’accepta, però, que l’extinció d’alguns grups d’éssers vius podria haver estat influenciada per alguna catàstrofe.
  • Evolucionisme: els organismes vius existents són producte de l’evolució d’altres organismes anteriors a ells, a través de petits canvis.

Cal considerar, a més, en relació al problema de l’evolució de la Terra i dels éssers vius, dos plantejaments diferents:

  • Deductiu: valora el raonament per davant de l’experimentació. Era la metodologia preferida pels pensadors grecs.
  • Inductiu: valora l’observació i l’experimentació. El progrés científic i tecnològic ha afavorit la metodologia inductiva.

Els pensadors grecs es preocuparen, especialment, de la identificació del material primitiu del qual va sorgir la vida.

  • Tales de Milet. El material primitiu és l’aigua i tota la matèria deriva d’ella.
  • Anaximandre. No és possible conèixer l’origen de l’aigua, que hauria sorgit d’uns hipotètics blocs bàsics. La Terra s’hauria desenvolupat a partir de l’aigua. Després haurien aparegut els éssers aquàtics, i més endavant, els terrestres.
  • Anaxímenes. L’aire és l’origen de tota la matèria.
  • Demòcrit. Teoria atòmica primitiva sobre la constitució de la matèria.
  • Empèdocles. Els materials bàsics són terra, aire, foc i aigua. La vida s’origina a partir de la matèria no viva (evolucionisme). La seves teories explicaven els éssers mitològics i van ser àmpliament acceptades.
  • Plató i Aristòtil. La matèria viva es desenvolupa a partir de la matèria inert i els éssers vius poden transformar-se en altres diferents. Aristòtil va fer aportacions importants en l’àmbit de la zoologia.