Que hi farem… De cop i volta m’he quedat enganxat a això del SlideShare. Aquest cap de setmana he preparat una altra presentació, amb l’ajut inestimable de les meves filles.
“Ecologia. Principis bàsics” descriu visualment en 7 diapositives el concepte d’ecosistema. Sense paraules. Una presentació un pel minimalista, però efectiva.
Adequada per tots els públics. 
[slideshare id=170621&doc=principis-bsics-decologia-1195345334415669-1&w=425]
Cada cop existeixen més llocs on compartir imatges i vídeos. Personalment trobava a faltar un lloc en el qual poder compartir altres tipus d’arxius com ara, presentacions, arxius pdf, etc. Després de barallar-me una estona amb el word-press i l’etiqueta “object” per tal d’inserir un arxiu flash en el meu bloc, he decidit crear-me un compte a SlideShare.
Obtenir un compte d’usuari a SlideShare és ben senzill. Només cal accedir a la seva pàgina web, clicar el botó “Signup” i omplir un formulari. Després cal confirmar la subscripció responent al c.e. que arriba a la bústia de correu que es proporciona en realitzar la inscripció. A partir d’aquest moment ja es poden començar a pujar arxius per compartir.
El botó “Upload” de la pàgina d’usuari obre el lloc web des del qual pujar els arxius. A més de PDF, SlideShare admet els formats habituals que s’empren en les presentacions, incloent els propis d’OpenOffice.org.
Un cop s’ha pujat un arxiu, cal nomenar-lo i escriure una breu descripció. SlideShare té un sistema de cerca basat en etiquetes (tags), per la qual cosa, abans de publicar-lo, també cal incloure algunes paraules clau que facilitaran la localització de l’arxiu.
Per tal de provar el meu espai SlideShare ha pujat una presentació en la qual es mostren exemples de relacions interespecífiques en els éssers vius. Es tracta d’un treball molt senzill (no m’ha fet suar massa), però penso que pot resoldre alguna sessió al professorat d’experimentals quan es treballen a l’aula els temes d’ecologia.
Un dels avantatges interessant d’SlideShare és que facilita un codi per inserir les presentacions en els blocs de Word Press. Aquí us deixo la meva primera prova…
[slideshare id=170040&doc=relacions-interespecfiques-1195311455323609-1&w=425]
La història de la ciència sovint ha tractat injustament al naturalista francès Jean Baptiste Lamarck (Somme, 01/08/1744 – París, 18/12/1829), pioner en defensar la idea de l’evolució i un dels primers en proposar una teoria coherent sobre l’evolució de la vida.
Tot i així, Lamarck s’acostuma a presentar com precursor de Charles Robert Darwin (Shrewsbury, 12/02/1809 – Downe, 19/04/1882), posant l’èmfasi en que va cometre un error en proposar l’herència dels caràcters adquirits per explicar el mecanisme de canvi de les espècies. D’altra banda se’l vincula obsessivament amb el desafortunat exemple de l’allargament del coll de les girafes.
En general, l’obra de Lamarck s’analitza sempre en comparació a la de Darwin, la qual cosa resta originalitat a l’obra lamarckiana. En gran manera, resulta absurd. L’any de publicació de l’obra principal de Lamarck, Filosofia Zoològica (1809), coincideix amb l’any de naixement de Darwin, de manera que Lamarck no podia conèixer les teories de Darwin.
Amb tot, Darwin esdevé el gran mite de la biologia, mentre Lamarck queda, si més no, com un babau.
Amb l’ànim de reivindicar Lamarck com un dels naturalistes més grans de tots els temps l’Institut d’Estudis Catalans ha publicat recentment la seva obra cabdal, Filosofia Zoològica, dins la col·lecció “Clàssics de la ciència”. És la primera vegada que aquesta obra és traduïda al català, existint dues versions anteriors en castellà.
La publicació de l’Origen de les espècies, l’any 1859, va catapultar Darwin a l’èxit, essent reconegut com un gran científic, alhora que la figura de Lamarck quedava eclipsada. En ocasions, el mateix Darwin i alguns dels seus seguidors negaren a Lamarck el més mínim protagonisme i el desacreditaren.
A finals del segle XIX es varen produir virulents enfrontaments entre els neolamarckistes i els neodarwinistes, enfrontaments que es varen acabar saldant amb l’exaltació de Darwin i la desqualificació de Lamarck.
Lamarck, però, aportà gran quantitat de dades i observacions molt rigoroses, les quals varen resultar claus pel desenvolupament de la teoria de l’evolució. Així, Lamarck va ser un naturalista extraordinari, el qual va destacar en molts i diversos camps, com ara, la botànica, la zoologia dels invertebrats o la paleontologia. Lamarck és conegut, a més, com a responsable de la creació del terme “biologia”.
Obres principals de Jean Baptiste Lamarck:
- Recherches sur les causes des principaux phénomènes physiques (1794)
- Recherches sur l’organisation des êtres vivants (1802)
- Hydrologie (1802)
- Philosophie zoologique (1809)
- Système analytique des connaissances de l’homme (1820)
- Histoire naturelle des animaux sans vertèbres (1815-22)
El Doctor M.J. Farabee, de l‘Estrella Mountain Community College (Arizona) és l’autor del llibre “On Line Biology Book“, una obra impressionant sobre la biologia, disponible a la xarxa per a la seva consulta directa i gratuïta.
El llibre, estructurat en 59 capítols tracta tots els temes fonamentals relacionats amb les ciències de la vida. Presenta, a més, una bona col·lecció d’esquemes, dibuixos i fotografies.
La primera versió del text està datada l’any 1992. Des d’aleshores, l’obra ha estat contínuament revisada. La darrera actualització és de 2007.
Amb tot, aquest llibre virtual constitueix una eina excel·lent per tots aquells i aquelles que mostren interès per la biologia, incloent l’alumnat de batxillerat o universitari.
M’he assabentat de la seva existència a través d’Stublogs, on el llibre es presenta com “Una de les millors obres sobre biologia que es poden consultar a Internet“, tot i així, jo no conec cap altra que s’hi pugui comparar.
Malauradament, l’obra únicament està disponible en anglès. A veure si algú o alguna s’anima i proposa una traducció al català.
On Line Biology Book. Temes:
Baraka: antiga paraula sufí que significa “benedicció”, “alè” o “essència de vida”.
Demà m’he compromès amb les alumnes de batxillerat a passar una pel·lícula relacionada amb els temes d’ecologia que hem començat a tractar a classe.
Quan les alumnes em vàren demanar veure un vídeo de seguida vaig pensar en “Baraka” de Ron Fricke, un documental rodat en 24 països, repartits entre els cinc continents.
Baraka explica la relació entre la natura i la humanitat a través d’imatges filmades en llocs com Tanzània, Xina, Brasil, Japó, Kuwait, Cambotja, Iran, Nepal, EEUU, Europa…
Certament, la cinta és tot un plaer. Sense paraules. Només les imatges i la música, una banda sonora creada seqüència a seqüència per Michael Stearns.
Quan aquest matí ho he comentat amb les alumnes, elles m’han suggerit una altra: “El dia de demà“. De fet, aquesta altra cinta estaria sobradament justificada. A classe vàrem fer un minidebat sobre el canvi climàtic, el Grup d’Experts sobre l’Evolució del Clima (IPCC), les glaciacions, Al Gore (?), etc.
No estic en contra d’utilitzar pel·lícules de ficció com a suport a l’aula, és més, crec que son un recurs extraordinari. Tot i així, em sembla que finalment la sessió de vídeo del dia de demà tindrà a Baraka com a protagonista única i definitiva.