Category Archives: Coeducació

Derecho a balar

Leave a reply

Maximiliano Corredor (BioMaxi) és l’editor d’Evolucionarios, un bloc sobre l’evolució i la ciència segons la personal interpretació del seu autor. El bloc està actiu des de fa poc més de tres anys. En aquest periode s’ha guanyat a pols un dels primers llocs en els rànkings de blocs dedicats a la ciència.

La regularitat amb la qual podem llegir noves entrades és variable (alguns mesos es publiquen de l’ordre de 25 entrades noves o més, altres mesos únicament 2 o 3), sempre, però, mantenint la qualitat i el rigor. Les anotacions d’aquest bloc se situen en el marc del pensament crític i l’escepticisme. Així, bona part dels textos es centren en la denuncia argumentada de les idees creacionistes.

De les entradas d’aquest mes destacaria “Derecho a balar“, un post curt en el que BioMaxi fa alguns comentaris interesants en defensa de la heterodoxia científica, a proposit de les notes d’un altre blogger, PaleoFreak, sobre la biòloga Lynn Margulis (EEUU, 15/03/1938) i les seves particulars teories evolutives.

Mary Nicol i el Boisei

1 Reply

Mary Nicol (06/02/1913 – 09/12/1996) va ser una arqueòloga i antropòloga britànica, descobridora en 1947, a l’Illa Rusinga, del primer crani d’un simi fòssil (Proconsul africanus). Durant molt temps, Mary va treballar amb Louis Leakey, el seu home, a la Gola de Olduvai, descobrint diverses eines i fòssils d’antics homínids.

Una de les troballes excepcionals de Mary Nicol va ser el descobriment de les primeres restes del “Boisei“, un homínid fòssil que va viure entre 2,6 i 1,2 milions d’anys enrera. Mary va localitzar un crani (OH 5) d’aquesta espècie, al juliol de 1959 a Olduvai, Tanzània, amb una antiguitat d’1,75 milions d’anys. La dentició es trovaba adaptada per a mastegar els vegetals durs de la sabana.

Inicialment va ser anomenat Zinjanthropus boisei. Posteriorment, hi ha hagut discusions sobre si s’hauria d’incloure en el gènere Australopithecus o Paranthropus. El dia d’avui, s’accepta que el Boisei pertany a l’espècie Paranthropus boisei.

Deu anys més tard es trobaren al jaciment de Koobi Fora, Kenya, dos cranis més (KNM ER732 i KNM ER406) del Boisei, els quals mostraven un gran dimorfisme sexual, inusual en els homínids. El pes dels mascles de l’espècie s’ha calculat en 68 kg, mentre que les femelles, més petites, pesarien al voltant dels 45 kg.

Al mateix jaciment de Koobi Fora en 1975 es trobaren en el mateix nivell geològic restes de Boisei i de Homo ergaster, a partir de les quals es plantejà la coetaneïtat d’ambdues espècies i la possibilitat que el Boisei no fora antecessor de la humanitat moderna.

En 1993 una altre crani (KGA10-525), trobat a Kronso, Etiòpia, va ser descrit com pertanyent a l’individu de major tamany d’aquesta espècie fòssil, datat en 1’4 milions d’anys.

La idea de parlar de Mary Nicol ha sorgit després de visitar el bloc del Super Profesor de Socials a XTECBlocs, on es mostra el vídeo de la quarta part de la sèrie “L’evolució de la humanitat”.

Les cèl·lules immortals d’Henrietta Lacks

2 Replies

Les cèl·lules humanes extretes del cos no arriben mai a completar més de cinquanta divisions. Els hi falta el suport vital que proporciona el cos com a conjunt. Tampoc hi ha manera d’allargar la seva existència artificialment. Quan s’extreuen del cos, les cèl·lules humanes envelleixen i moren.

Existeix, però, una excepció: les anomenades cèl·lules Hela. Aquestes cèl·lules, en condicions ambientals adequades, continuen indefinidament realitzant les funcions vitals pròpies d’un ésser viu. Les cèl·lules HeLa es consideren immortals. Són l’objecte principal de moltes investigacions científiques, com ara, la investigació que va concloure amb el descobriment de la vacuna contra la poliomielitis.

Altres exemples d’investigacions actuals relacionades amb les cèl·lules HeLa són: el tractament de la leucèmia i el càncer, el comportament cel·lular, el creixement dels virus, la síntesi proteica, estudis genètics diversos, l’efecte de les drogues, la radiació, la permanència a l’espai, etc.

Totes les cèl·lules HeLa cultivades actualment procedeixen d’una única mostra de teixit extreta d’un tumor a Henrietta Lacks, una dona afroamericana que va morir de càncer d’úter l’any 1951. Des de llavors, es calcula que la massa total de cèl·lules HeLa cultivades a laboratoris de tot el món supera la del nombre total de cèl·lules del cos humà.

Fins a 20 anys desprès de la mort d’Henrietta no es va donar a conèixer l’origen de les cèl·lules HeLa. L’any 1971 es va publicar un article que associava aquestes cèl·lules “immortals” amb Henrietta Lacks. Una fotografia d’Henrietta acompanyava l’article.

henrietta.png

GAIA

Leave a reply

En la mitologia grega, Gea o Gaia personifica la fertilitat de la terra.

Va ser la realitat primordial. Per ella mateixa va engendrar Pontos i Urà, unint-se amb el segon, d’on nasqueren els Titans, els Ciclops i els Hecatonquirs. Mutilat Urà, Gea es va unir amb altres déus.

Viquipèdia

La ciència va considerar durant molt temps que l’evolució de la Terra i l’evolució dels éssers vius no estaven directament relacionades, interpretant que la vida s’adaptava a les condicions del planeta i estava supeditada a elles.

El químic anglès James Lovelock (Gran Bretanya. 26/07/1919) va defensar just el contrari. Segons Lovelock l’atmosfera, la temperatura i la concentració de sals als oceans es modificaven per permetre la supervivència de la vida.

Amb aquest plantejament va prendre forma la hipòtesi GAIA, enunciada per Lovelock l’any 1969, encara que no va ser publicada fins 1979. La biòloga Lynn Margulis (EEUU. 15/03/1938) va recolzar la hipòtesi i va col·laborar en el seu desenvolupament.

La hipòtesi GAIA considera la Terra com un superorganisme amb vida pròpia, capaç d’autorregular-se i de controlar i mantenir les condicions òptimes per a la vida, emprant l’energia solar per autoestructurar-se.

La Terra es comparable als animals en quant a la capacitat d’autorregular les seves constants vitals dins uns límits quan les condicions exteriors són desfavorables.

Així, la Terra ha augmentat la seva complexitat biològica perquè els mateixos éssers vius mantenen les condicions fisicoquímiques atmosfèriques i oceàniques adequades per a la vida.

GAIA ajuda a entendre la història de la vida, així com a preveure canvis futurs, podent arribar a ser de gran ajuda en totes aquelles qüestions relacionades amb l’ecologia.

GAIA ha estat qualificada de teoria metafísica per alguns dels seus detractors, de la qual cosa Margulis s’ha defensat amb aquestes paraules,

comillas  S’ha anomenat GAIA a la deessa de la Terra o a la Terra considerada com un organisme. Aquestes frases poden conduir a conclusions equivocades. Rebutgem l’analogia que GAIA és un organisme individual, principalment perquè no hi ha cap organisme que es nodreixi dels seus propis residus ni que recicli per si mateix el seu propi aliment. És molt més apropiat dir que GAIA és un sistema interactiu, els components del qual són éssers vius.

L’any 1988 es va celebrar la primera conferencia GAIA, on James Kirchner va criticar la hipòtesi de GAIA per la seva imprecisió i va proposar 4 hipòtesi basades en ella:

  • GAIA Coevolucionaria
  • GAIA Homeostática (dividida en GAIA suau i GAIA forta)
  • GAIA Geofísica
  • GAIA Optimitzada

Segons les versions “fortes” de GAIA la vida manté les condicions planetàries a un nivell òptim per als éssers vius. Les anomenades versions “suaus” afirmen simplement que els processos biològics afecten al clima.

En una entrevista es preguntava a Margulis per la capacitat de GAIA per afrontar les agressions de la humanitat. La resposta de la biòloga era molt clara:

comillas  la vida no s’extingirà, molts organismes s’hi acomodaran, però el que sí que serà més fàcil és que desaparegui l’espècie humana, si no hi posa remei.

El nom de GAIA va ser suggerit per l’escriptor William Golding (Gal·les. 19/09/1911-19/06/1993) a Lovelock. GAIA és la deessa grega de la Terra, també coneguda com Gea.

Cuinant al laboratori

Leave a reply

No cal ser cap llumenera per adonar-se de les semblances entre la cuina de casa i el laboratori de ciències, la qual cosa resulta molt interessant de cara a promoure pràctiques coeducatives des de l’àrea de ciències experimentals.

Nuria Solsona feia algunes propostes en aquest sentit al seu text “El saber científico de las mujeres”, publicat l’any 2003 per Talasa Ediciones. Solsona introdueix al laboratori els sabers culinaris de les dones com a excusa per a presentar els continguts de química del currículum a les noies i nois.

Solsona, a través dels seus llibres i articles, ens mostra una perspectiva de l’educació i una particular manera de fer en la qual la dona es protagonista de la ciència. Qualsevol dels seus textos és molt recomanable, tant pel que fa al seu contingut, com per la flexibilitat del llenguatge que utilitza, amb la qual cosa aconsegueix fer de la lectura un autèntic plaer.

Haberlas hailas

Leave a reply

Feu un experiment: demaneu a la gent del vostre entorn el nom de tres dones que hagin destacat per la seva tasca científica. Ja veureu com poques persones superen la prova. Potser, algun caparró informat arribi a recordar Marie Curie o Jane Goodall o, fins i tot, potser citi Lynn Margulis.

Afortunadament, des de les institucions educatives s’estan donant passos per capgirar aquest desconeixement. Així, per exemple, el dia d’avui, la visualització de la dona en el currículum ve donada per llei. També per llei, existeix l’obligació de que en els Consells Escolars hi hagi persones que vetllin per les pràctiques coeducatives. Poc a poc…

Una altra cosa és que la presència de les dones en els llibres de text, com a protagonistes dels avenços i la pràctica científica, continuï sent molt minsa.

L’Institut Català de la Dona posa a disposició dels centres educatius una exposició itinerant en la qual ret homenatge a la dona científica catalana. L’exposició consta de 12 plafons, cada un d’ells dedicat a una pionera d’alguna de les branques de la ciència o de la tècnica. Les protagonistes de l’exposició són,

  • Juliana Morell, física.
  • Maria Elena Maseras Ribera, metgessa.
  • Dolors Aleu i Riera, metgessa.
  • Manuela Solis i Claràs, ginecòloga.
  • Montserrat Garriga Cabrero, botànica.
  • Margarita Comas Camps, naturalista.
  • Àngels Ferrer i Sensat, naturalista.
  • Maria Capdevila d’Oriola, matemàtica.
  • Adela Simó Pera, directora d’escola d’infermeres.
  • Margarita Brender Rubira, arquitecta.
  • Maria Lluïsa Canut Ruiz, ciències físiques.
  • Maria Àngels Cardona i Florit, biòloga.

I si necessiteu més noms, sempre podeu visitar la Wiquipedia anglesa.

¡Haberlas hailas!