Author Archives: lgibert

On Line Biology Book

El Doctor M.J. Farabee, de l‘Estrella Mountain Community College (Arizona) és l’autor del llibre “On Line Biology Book“, una obra impressionant sobre la biologia, disponible a la xarxa per a la seva consulta directa i gratuïta.

El llibre, estructurat en 59 capítols tracta tots els temes fonamentals relacionats amb les ciències de la vida. Presenta, a més, una bona col·lecció d’esquemes, dibuixos i fotografies.

La primera versió del text està datada l’any 1992. Des d’aleshores, l’obra ha estat contínuament revisada. La darrera actualització és de 2007.

Amb tot, aquest llibre virtual constitueix una eina excel·lent per tots aquells i aquelles que mostren interès per la biologia, incloent l’alumnat de batxillerat o universitari.

M’he assabentat de la seva existència a través d’Stublogs, on el llibre es presenta com “Una de les millors obres sobre biologia que es poden consultar a Internet“, tot i així, jo no conec cap altra que s’hi pugui comparar.

Malauradament, l’obra únicament està disponible en anglès. A veure si algú o alguna s’anima i proposa una traducció al català.

Fer l'ullet

On Line Biology Book. Temes:

Guies visuals Moodle

Al fòrum de Moodle de la XTEC, Jordi Fontich ha deixat un comentari avisant que ha penjat en el seu espai slideshare unes guies visuals sobre problemes i dubtes freqüents amb el Moodle.

Les guies es refereixen a les versions 1.5 i 1.7 però es poden emprar amb versions superiors.

Hores d’ara, hi ha publicades cinc guies,

[slideshare id=77847&doc=guia-visual-moodle-installacio-de-moodle-al-servidor-phobosxteccat-o-hipolitxteccat114&w=425]

Les cèl·lules immortals d’Henrietta Lacks

Les cèl·lules humanes extretes del cos no arriben mai a completar més de cinquanta divisions. Els hi falta el suport vital que proporciona el cos com a conjunt. Tampoc hi ha manera d’allargar la seva existència artificialment. Quan s’extreuen del cos, les cèl·lules humanes envelleixen i moren.

Existeix, però, una excepció: les anomenades cèl·lules Hela. Aquestes cèl·lules, en condicions ambientals adequades, continuen indefinidament realitzant les funcions vitals pròpies d’un ésser viu. Les cèl·lules HeLa es consideren immortals. Són l’objecte principal de moltes investigacions científiques, com ara, la investigació que va concloure amb el descobriment de la vacuna contra la poliomielitis.

Altres exemples d’investigacions actuals relacionades amb les cèl·lules HeLa són: el tractament de la leucèmia i el càncer, el comportament cel·lular, el creixement dels virus, la síntesi proteica, estudis genètics diversos, l’efecte de les drogues, la radiació, la permanència a l’espai, etc.

Totes les cèl·lules HeLa cultivades actualment procedeixen d’una única mostra de teixit extreta d’un tumor a Henrietta Lacks, una dona afroamericana que va morir de càncer d’úter l’any 1951. Des de llavors, es calcula que la massa total de cèl·lules HeLa cultivades a laboratoris de tot el món supera la del nombre total de cèl·lules del cos humà.

Fins a 20 anys desprès de la mort d’Henrietta no es va donar a conèixer l’origen de les cèl·lules HeLa. L’any 1971 es va publicar un article que associava aquestes cèl·lules “immortals” amb Henrietta Lacks. Una fotografia d’Henrietta acompanyava l’article.

henrietta.png

Jaciments fòssils a Catalunya

Les roques més antigues de Catalunya daten del Criptozoic, però els fòssils més antics es coneixen des del Paleozoic, uns organismes ja extints, semblats a esponges, i coneguts amb el nom de arqueociats. S’han trobat a la comarca del Empordà, a Girona.

Gran part dels fòssils del Paleozoic català són organismes marins com trilobits, graptolits, mol·luscs, etc.). Tot i així, en el Ripollès, província de Girona, existeixen importants mines de carbó de finals d’aquesta era, en les quals es troben abundants restes de falgueres i altres plantes.

Durant gran part del Mesozoic, Catalunya va estar coberta pel mar. A pesar d’això els fòssils terrestres també són importants, particularment en el Prepirineu on s’han trobat ossos, petjades i fins a ous de dinosaure.

A principis del Terciari es van començar a aixecar els Pirineus i en el sud es va formar una gran conca sedimentària. En els intervals en els quals era envaïda pel mar es van formar molts fòssils, com els nummulits, uns protozous de gran grandària que es poden observar en moltes de les calcàries utilitzades en la construcció dels edificis de les nostres ciutats.

Una de les troballes més importants del terciari català és el Pierolapithecus catalaunicus, un simi trobat a Hostalets de Pierola, província de Barcelona, el qual podria haver estat l’avantpassat comú dels homes i els ximpanzés.

pierolapithecus2.png

El darrer paradís

Baraka: antiga paraula sufí que significa “benedicció”, “alè” o “essència de vida”.

Demà m’he compromès amb les alumnes de batxillerat a passar una pel·lícula relacionada amb els temes d’ecologia que hem començat a tractar a classe.

Quan les alumnes em vàren demanar veure un vídeo de seguida vaig pensar en “Baraka” de Ron Fricke, un documental rodat en 24 països, repartits entre els cinc continents.

Baraka explica la relació entre la natura i la humanitat a través d’imatges filmades en llocs com Tanzània, Xina, Brasil, Japó, Kuwait, Cambotja, Iran, Nepal, EEUU, Europa…

Certament, la cinta és tot un plaer. Sense paraules. Només les imatges i la música, una banda sonora creada seqüència a seqüència per Michael Stearns.

Quan aquest matí ho he comentat amb les alumnes, elles m’han suggerit una altra: “El dia de demà“. De fet, aquesta altra cinta estaria sobradament justificada. A classe vàrem fer un minidebat sobre el canvi climàtic, el Grup d’Experts sobre l’Evolució del Clima (IPCC), les glaciacions, Al Gore (?), etc.

No estic en contra d’utilitzar pel·lícules de ficció com a suport a l’aula, és més, crec que son un recurs extraordinari. Tot i així, em sembla que finalment la sessió de vídeo del dia de demà tindrà a Baraka com a protagonista única i definitiva.

GAIA

En la mitologia grega, Gea o Gaia personifica la fertilitat de la terra.

Va ser la realitat primordial. Per ella mateixa va engendrar Pontos i Urà, unint-se amb el segon, d’on nasqueren els Titans, els Ciclops i els Hecatonquirs. Mutilat Urà, Gea es va unir amb altres déus.

Viquipèdia

La ciència va considerar durant molt temps que l’evolució de la Terra i l’evolució dels éssers vius no estaven directament relacionades, interpretant que la vida s’adaptava a les condicions del planeta i estava supeditada a elles.

El químic anglès James Lovelock (Gran Bretanya. 26/07/1919) va defensar just el contrari. Segons Lovelock l’atmosfera, la temperatura i la concentració de sals als oceans es modificaven per permetre la supervivència de la vida.

Amb aquest plantejament va prendre forma la hipòtesi GAIA, enunciada per Lovelock l’any 1969, encara que no va ser publicada fins 1979. La biòloga Lynn Margulis (EEUU. 15/03/1938) va recolzar la hipòtesi i va col·laborar en el seu desenvolupament.

La hipòtesi GAIA considera la Terra com un superorganisme amb vida pròpia, capaç d’autorregular-se i de controlar i mantenir les condicions òptimes per a la vida, emprant l’energia solar per autoestructurar-se.

La Terra es comparable als animals en quant a la capacitat d’autorregular les seves constants vitals dins uns límits quan les condicions exteriors són desfavorables.

Així, la Terra ha augmentat la seva complexitat biològica perquè els mateixos éssers vius mantenen les condicions fisicoquímiques atmosfèriques i oceàniques adequades per a la vida.

GAIA ajuda a entendre la història de la vida, així com a preveure canvis futurs, podent arribar a ser de gran ajuda en totes aquelles qüestions relacionades amb l’ecologia.

GAIA ha estat qualificada de teoria metafísica per alguns dels seus detractors, de la qual cosa Margulis s’ha defensat amb aquestes paraules,

comillas  S’ha anomenat GAIA a la deessa de la Terra o a la Terra considerada com un organisme. Aquestes frases poden conduir a conclusions equivocades. Rebutgem l’analogia que GAIA és un organisme individual, principalment perquè no hi ha cap organisme que es nodreixi dels seus propis residus ni que recicli per si mateix el seu propi aliment. És molt més apropiat dir que GAIA és un sistema interactiu, els components del qual són éssers vius.

L’any 1988 es va celebrar la primera conferencia GAIA, on James Kirchner va criticar la hipòtesi de GAIA per la seva imprecisió i va proposar 4 hipòtesi basades en ella:

  • GAIA Coevolucionaria
  • GAIA Homeostática (dividida en GAIA suau i GAIA forta)
  • GAIA Geofísica
  • GAIA Optimitzada

Segons les versions “fortes” de GAIA la vida manté les condicions planetàries a un nivell òptim per als éssers vius. Les anomenades versions “suaus” afirmen simplement que els processos biològics afecten al clima.

En una entrevista es preguntava a Margulis per la capacitat de GAIA per afrontar les agressions de la humanitat. La resposta de la biòloga era molt clara:

comillas  la vida no s’extingirà, molts organismes s’hi acomodaran, però el que sí que serà més fàcil és que desaparegui l’espècie humana, si no hi posa remei.

El nom de GAIA va ser suggerit per l’escriptor William Golding (Gal·les. 19/09/1911-19/06/1993) a Lovelock. GAIA és la deessa grega de la Terra, també coneguda com Gea.

Les lleis dels gasos. Recurs web

  • Quin és el gas que no plora mai?
  • El gas del riure (l’òxid nitròs: N2O)

El lloc web “Estudi de les lleis dels gasos” és un recurs excel·lent per treballar algunes unitats didàctiques de química al batxillerat. Malauradament, no s’actualitza des de l’any 2005, amb la qual cosa certs materials estan una mica desfasats (Ex: seccions PAU, medi ambient…).

Tot i així, la majoria dels continguts continuen sent molt aprofitables. La web s’organitza en 10 seccions: 1. Introducció, 2. Apunts, 3. Pràctiques, 4. Problemes (inclou 68 problemes i un qüestionari de respostes múltiple), 5. PAU, 6. Applets, 7. Software, 8. Biografies, 9. Humor i 10. Medi ambient.

El projecte es presenta com part d’un curs telemàtic de Física i Química organitzat per la UNIFF (Unitat de Formació de Formadors de la Universitat Politècnica de Catalunya).

La principal objecció que es pot fer a la pàgina fa referència al disseny. Probablement, aquesta sigui la causa del baix nombre de visites que assenyala el comptador de la pàgina principal.

La pàgina utilitza marcs, inclou animacions i imatges decoratives innecessàries, està optimitzada per Internet Explorer, amb la qual cosa no s’ajusta als estàndards web, està hostatjada en un servidor comercial inadequat i, a més, continuament s’obren popups de publicitat.

Una llàstima que el projecte hagi estat abandonat… Plor

Moodle. Què és i per a què serveix?

Moodle m’agrada, em resol alguns plantejaments a l’aula i, a més, m’identifico amb la seva filosofia, de manera que m’he proposat escriure algunes anotacions sobre aquest programari. Potser tot plegat servirà per què el professorat que encara no coneix Moodle o no el fa servir, s’animi a fer-ho.

En aquesta primera anotació intentaré explicar què és Moodle i per a què serveix?

Moodle (de “Modular Object-Oriented Dynamic Learning Environment”) és programari lliure. L’inici del projecte correspon a l’australià Martin Dougiamas, qui continua avui sent el principal responsable del seu manteniment. Existeix, però, una important comunitat d’usuaris, programadors, desenvolupadors i traductors (Moodle està traduït a 70 llengues, inclòs el català).

L’objectiu principal de Moodle és la creació de cursos virtuals. En el món universitari Moodle ja està consolidat com a plataforma bàsica d’aprenentatge i són varies les universitats catalanes que treballen amb aquest programari (URB, UIB, UB, UPC…). A l’ensenyament no universitari cada cop són més els centres on s’està implementant, tant a primària com a secundària, amb un nivell creixent de popularitat.
´ ´
Moodle segueix una plantejament constructivista (ja sabeu: el coneixement es construeix a partir del diàleg entre tots els participants del procés d’ensenyament-aprenentatge…). Així, una de les activitats interessants que poden crear-se amb Moodle són els fòrums. A més, aquest programari afavoreix el disseny de moltes altres activitats com ara: qüestionaris, lliçons, tasques, wikis, xats, etc.

Una de les causes de la bona reputació de Moodle és la seva facilitat d’instal·lació. Només requereix un servidor PHP i una base de dades com MySQL.

Si voleu experimentar amb Moodle podeu demanar ajuda al coordinador o coordinadora d’informàtica del vostre centre. En el servidor experimental del Departament d’Educació, podeu sol·licitar un espai per al vostre centre o per a ús personal, en el qual instal·lar el programari.

CEDECT: 2n concurs de fotografia

El CEDECT ha convocat el segon concurs de fotografia científica adreçat al professorat i a l’alumnat de tots els nivells educatius no universitaris.

Sovint es fan convocatòries similars en diferents àmbits i moltes vegades ens agradaria presentar-nos, però tot i així sorgeixen molts dubtes sobre què es pot considerar una fotografia científica.

Amb l’objectiu d’animar a tothom a participar en aquests concursos, us deixo un enllaç que m’ha passat l’Anna, la “profe” de plàstica del meu centre. Es tracta d’una gran base de dades amb fotografies científiques, en les quals art i ciència es donen la ma.

Si no sabíeu com plantejar una bona fotografia científica, ara ja no teniu excusa. En la web referenciada en teniu molts exemples.

Echinacea flower

Com dissenyar una bala amb “The Gimp”

Gimp és un programa molt versàtil el qual es presta a l’experimentació. Aquest mini-howto explica les passes a seguir per dissenyar una bala. No us espanteu, però. Quan dic bala, em refereixo a una bala del mil·lenari joc de bales, ja conegut a l’antic Egipte i estès, el dia d’avui, per tot el món.

La història d’aquest treball va començar quan intentava dissenyar un logo pel meu bloc. Vaig pensar en algun objecte esfèric, que es pogués associar a la idea de “microsfera” (el nom del bloc). Després d’alguns intents va sorgir la bala.

Reproduiu les passes següents i obtindreu un disseny similar,

  1. Obriu un nou document amb The Gimp de tamany 420×420 pixels. El tamany pot variar, però és important que sigui un quadrat.
  2. Ompliu tota la superficie del quadrat amb colors
  3. Apliqueu algun filtre que distorioni la imatge. L’opció “Gira i contrau” assegura bons resultats.
  4. Per acabar, apliqueu el filtre “Mapa 3D” i ja tindreu la bala desitjada.
  5. Experimenteu amb diferents combinacions de colors i deiferents filtres per obtenir nous dissenys. En la imatge podeu veure tres exemples de bales creades amb aquest protocol.

Per cert, el logo del blog encara s’està gestant.

Exemples de bales