La història de la ciència sovint ha tractat injustament al naturalista francès Jean Baptiste Lamarck (Somme, 01/08/1744 – París, 18/12/1829), pioner en defensar la idea de l’evolució i un dels primers en proposar una teoria coherent sobre l’evolució de la vida.

Tot i així, Lamarck s’acostuma a presentar com precursor de Charles Robert Darwin (Shrewsbury, 12/02/1809 – Downe, 19/04/1882), posant l’èmfasi en que va cometre un error en proposar l’herència dels caràcters adquirits per explicar el mecanisme de canvi de les espècies. D’altra banda se’l vincula obsessivament amb el desafortunat exemple de l’allargament del coll de les girafes.

En general, l’obra de Lamarck s’analitza sempre en comparació a la de Darwin, la qual cosa resta originalitat a l’obra lamarckiana. En gran manera, resulta absurd. L’any de publicació de l’obra principal de Lamarck, Filosofia Zoològica (1809), coincideix amb l’any de naixement de Darwin, de manera que Lamarck no podia conèixer les teories de Darwin.

Amb tot, Darwin esdevé el gran mite de la biologia, mentre Lamarck queda, si més no, com un babau.

Amb l’ànim de reivindicar Lamarck com un dels naturalistes més grans de tots els temps l’Institut d’Estudis Catalans ha publicat recentment la seva obra cabdal, Filosofia Zoològica, dins la col·lecció “Clàssics de la ciència”. És la primera vegada que aquesta obra és traduïda al català, existint dues versions anteriors en castellà.

La publicació de l’Origen de les espècies, l’any 1859, va catapultar Darwin a l’èxit, essent reconegut com un gran científic, alhora que la figura de Lamarck quedava eclipsada. En ocasions, el mateix Darwin i alguns dels seus seguidors negaren a Lamarck el més mínim protagonisme i el desacreditaren.

A finals del segle XIX es varen produir virulents enfrontaments entre els neolamarckistes i els neodarwinistes, enfrontaments que es varen acabar saldant amb l’exaltació de Darwin i la desqualificació de Lamarck.

Lamarck, però, aportà gran quantitat de dades i observacions molt rigoroses, les quals varen resultar claus pel desenvolupament de la teoria de l’evolució. Així, Lamarck va ser un naturalista extraordinari, el qual va destacar en molts i diversos camps, com ara, la botànica, la zoologia dels invertebrats o la paleontologia. Lamarck és conegut, a més, com a responsable de la creació del terme “biologia”.

Obres principals de Jean Baptiste Lamarck:

• Recherches sur les causes des principaux phénomènes physiques (1794)
• Recherches sur l’organisation des êtres vivants (1802)
• Hydrologie (1802)
• Philosophie zoologique (1809)
• Système analytique des connaissances de l’homme (1820)
• Histoire naturelle des animaux sans vertèbres (1815-22)