Daily Archives: 13 novembre 2007

Mary Nicol i el Boisei

Mary Nicol (06/02/1913 – 09/12/1996) va ser una arqueòloga i antropòloga britànica, descobridora en 1947, a l’Illa Rusinga, del primer crani d’un simi fòssil (Proconsul africanus). Durant molt temps, Mary va treballar amb Louis Leakey, el seu home, a la Gola de Olduvai, descobrint diverses eines i fòssils d’antics homínids.

Una de les troballes excepcionals de Mary Nicol va ser el descobriment de les primeres restes del “Boisei“, un homínid fòssil que va viure entre 2,6 i 1,2 milions d’anys enrera. Mary va localitzar un crani (OH 5) d’aquesta espècie, al juliol de 1959 a Olduvai, Tanzània, amb una antiguitat d’1,75 milions d’anys. La dentició es trovaba adaptada per a mastegar els vegetals durs de la sabana.

Inicialment va ser anomenat Zinjanthropus boisei. Posteriorment, hi ha hagut discusions sobre si s’hauria d’incloure en el gènere Australopithecus o Paranthropus. El dia d’avui, s’accepta que el Boisei pertany a l’espècie Paranthropus boisei.

Deu anys més tard es trobaren al jaciment de Koobi Fora, Kenya, dos cranis més (KNM ER732 i KNM ER406) del Boisei, els quals mostraven un gran dimorfisme sexual, inusual en els homínids. El pes dels mascles de l’espècie s’ha calculat en 68 kg, mentre que les femelles, més petites, pesarien al voltant dels 45 kg.

Al mateix jaciment de Koobi Fora en 1975 es trobaren en el mateix nivell geològic restes de Boisei i de Homo ergaster, a partir de les quals es plantejà la coetaneïtat d’ambdues espècies i la possibilitat que el Boisei no fora antecessor de la humanitat moderna.

En 1993 una altre crani (KGA10-525), trobat a Kronso, Etiòpia, va ser descrit com pertanyent a l’individu de major tamany d’aquesta espècie fòssil, datat en 1’4 milions d’anys.

La idea de parlar de Mary Nicol ha sorgit després de visitar el bloc del Super Profesor de Socials a XTECBlocs, on es mostra el vídeo de la quarta part de la sèrie “L’evolució de la humanitat”.

Reivindicant Lamarck

La història de la ciència sovint ha tractat injustament al naturalista francès Jean Baptiste Lamarck (Somme, 01/08/1744 – París, 18/12/1829), pioner en defensar la idea de l’evolució i un dels primers en proposar una teoria coherent sobre l’evolució de la vida.

Tot i així, Lamarck s’acostuma a presentar com precursor de Charles Robert Darwin (Shrewsbury, 12/02/1809 – Downe, 19/04/1882), posant l’èmfasi en que va cometre un error en proposar l’herència dels caràcters adquirits per explicar el mecanisme de canvi de les espècies. D’altra banda se’l vincula obsessivament amb el desafortunat exemple de l’allargament del coll de les girafes.

En general, l’obra de Lamarck s’analitza sempre en comparació a la de Darwin, la qual cosa resta originalitat a l’obra lamarckiana. En gran manera, resulta absurd. L’any de publicació de l’obra principal de Lamarck, Filosofia Zoològica (1809), coincideix amb l’any de naixement de Darwin, de manera que Lamarck no podia conèixer les teories de Darwin.

Amb tot, Darwin esdevé el gran mite de la biologia, mentre Lamarck queda, si més no, com un babau.

Amb l’ànim de reivindicar Lamarck com un dels naturalistes més grans de tots els temps l’Institut d’Estudis Catalans ha publicat recentment la seva obra cabdal, Filosofia Zoològica, dins la col·lecció “Clàssics de la ciència”. És la primera vegada que aquesta obra és traduïda al català, existint dues versions anteriors en castellà.

La publicació de l’Origen de les espècies, l’any 1859, va catapultar Darwin a l’èxit, essent reconegut com un gran científic, alhora que la figura de Lamarck quedava eclipsada. En ocasions, el mateix Darwin i alguns dels seus seguidors negaren a Lamarck el més mínim protagonisme i el desacreditaren.

A finals del segle XIX es varen produir virulents enfrontaments entre els neolamarckistes i els neodarwinistes, enfrontaments que es varen acabar saldant amb l’exaltació de Darwin i la desqualificació de Lamarck.

Lamarck, però, aportà gran quantitat de dades i observacions molt rigoroses, les quals varen resultar claus pel desenvolupament de la teoria de l’evolució. Així, Lamarck va ser un naturalista extraordinari, el qual va destacar en molts i diversos camps, com ara, la botànica, la zoologia dels invertebrats o la paleontologia. Lamarck és conegut, a més, com a responsable de la creació del terme “biologia”.

Obres principals de Jean Baptiste Lamarck:

  • Recherches sur les causes des principaux phénomènes physiques (1794)
  • Recherches sur l’organisation des êtres vivants (1802)
  • Hydrologie (1802)
  • Philosophie zoologique (1809)
  • Système analytique des connaissances de l’homme (1820)
  • Histoire naturelle des animaux sans vertèbres (1815-22)