Feu un experiment: demaneu a la gent del vostre entorn el nom de tres dones que hagin destacat per la seva tasca científica. Ja veureu com poques persones superen la prova. Potser, algun caparró informat arribi a recordar Marie Curie o Jane Goodall o, fins i tot, potser citi Lynn Margulis.

Afortunadament, des de les institucions educatives s’estan donant passos per capgirar aquest desconeixement. Així, per exemple, el dia d’avui, la visualització de la dona en el currículum ve donada per llei. També per llei, existeix l’obligació de que en els Consells Escolars hi hagi persones que vetllin per les pràctiques coeducatives. Poc a poc…

Una altra cosa és que la presència de les dones en els llibres de text, com a protagonistes dels avenços i la pràctica científica, continuï sent molt minsa.

L’Institut Català de la Dona posa a disposició dels centres educatius una exposició itinerant en la qual ret homenatge a la dona científica catalana. L’exposició consta de 12 plafons, cada un d’ells dedicat a una pionera d’alguna de les branques de la ciència o de la tècnica. Les protagonistes de l’exposició són,

• Juliana Morell, física.
• Maria Elena Maseras Ribera, metgessa.
• Dolors Aleu i Riera, metgessa.
• Manuela Solis i Claràs, ginecòloga.
• Montserrat Garriga Cabrero, botànica.
• Margarita Comas Camps, naturalista.
• Àngels Ferrer i Sensat, naturalista.
• Maria Capdevila d’Oriola, matemàtica.
• Adela Simó Pera, directora d’escola d’infermeres.
• Margarita Brender Rubira, arquitecta.
• Maria Lluïsa Canut Ruiz, ciències físiques.
• Maria Àngels Cardona i Florit, biòloga.

I si necessiteu més noms, sempre podeu visitar la Wiquipedia anglesa.

¡Haberlas hailas!