Daily Archives: 30 octubre 2007

Tema 22. Intro

El tema principal (o inicial) d’aquest bloc, encara que no ho sembli, és la biologia. Seguint aquesta línia us deixo un resum que vaig fer fa algun temps en relació a les primeres hipòtesis sobre l’origen de la vida. En realitat es tracta de la introducció del tema 22 de les oposicions.

“Les idees sobre l’origen i l’evolució de la vida sempre han ocupat un lloc rellevant. Entre els filòsofs naturalistes de l’antiga Grècia ja es defensaven postures evolucionistes i fixistes, podent-se establir, en general, tres categories:

  • Fixisme: els éssers vius, els materials inerts i la Terra varen ser creats per un ser superior (creacionisme) i no han variat al llarg del temps. És considera que la creació va tenir lloc en una data relativament recent.
  • Catastrofisme: els canvis evidenciats pel registre fòssil es deuen a catàstrofes naturals i no a evolució. S’accepta, però, que l’extinció d’alguns grups d’éssers vius podria haver estat influenciada per alguna catàstrofe.
  • Evolucionisme: els organismes vius existents són producte de l’evolució d’altres organismes anteriors a ells, a través de petits canvis.

Cal considerar, a més, en relació al problema de l’evolució de la Terra i dels éssers vius, dos plantejaments diferents:

  • Deductiu: valora el raonament per davant de l’experimentació. Era la metodologia preferida pels pensadors grecs.
  • Inductiu: valora l’observació i l’experimentació. El progrés científic i tecnològic ha afavorit la metodologia inductiva.

Els pensadors grecs es preocuparen, especialment, de la identificació del material primitiu del qual va sorgir la vida.

  • Tales de Milet. El material primitiu és l’aigua i tota la matèria deriva d’ella.
  • Anaximandre. No és possible conèixer l’origen de l’aigua, que hauria sorgit d’uns hipotètics blocs bàsics. La Terra s’hauria desenvolupat a partir de l’aigua. Després haurien aparegut els éssers aquàtics, i més endavant, els terrestres.
  • Anaxímenes. L’aire és l’origen de tota la matèria.
  • Demòcrit. Teoria atòmica primitiva sobre la constitució de la matèria.
  • Empèdocles. Els materials bàsics són terra, aire, foc i aigua. La vida s’origina a partir de la matèria no viva (evolucionisme). La seves teories explicaven els éssers mitològics i van ser àmpliament acceptades.
  • Plató i Aristòtil. La matèria viva es desenvolupa a partir de la matèria inert i els éssers vius poden transformar-se en altres diferents. Aristòtil va fer aportacions importants en l’àmbit de la zoologia.

Haberlas hailas

Feu un experiment: demaneu a la gent del vostre entorn el nom de tres dones que hagin destacat per la seva tasca científica. Ja veureu com poques persones superen la prova. Potser, algun caparró informat arribi a recordar Marie Curie o Jane Goodall o, fins i tot, potser citi Lynn Margulis.

Afortunadament, des de les institucions educatives s’estan donant passos per capgirar aquest desconeixement. Així, per exemple, el dia d’avui, la visualització de la dona en el currículum ve donada per llei. També per llei, existeix l’obligació de que en els Consells Escolars hi hagi persones que vetllin per les pràctiques coeducatives. Poc a poc…

Una altra cosa és que la presència de les dones en els llibres de text, com a protagonistes dels avenços i la pràctica científica, continuï sent molt minsa.

L’Institut Català de la Dona posa a disposició dels centres educatius una exposició itinerant en la qual ret homenatge a la dona científica catalana. L’exposició consta de 12 plafons, cada un d’ells dedicat a una pionera d’alguna de les branques de la ciència o de la tècnica. Les protagonistes de l’exposició són,

  • Juliana Morell, física.
  • Maria Elena Maseras Ribera, metgessa.
  • Dolors Aleu i Riera, metgessa.
  • Manuela Solis i Claràs, ginecòloga.
  • Montserrat Garriga Cabrero, botànica.
  • Margarita Comas Camps, naturalista.
  • Àngels Ferrer i Sensat, naturalista.
  • Maria Capdevila d’Oriola, matemàtica.
  • Adela Simó Pera, directora d’escola d’infermeres.
  • Margarita Brender Rubira, arquitecta.
  • Maria Lluïsa Canut Ruiz, ciències físiques.
  • Maria Àngels Cardona i Florit, biòloga.

I si necessiteu més noms, sempre podeu visitar la Wiquipedia anglesa.

¡Haberlas hailas!