El passat divendres 3 d’abril va ser el darrer dia que vam tenir amb nosaltres el nostre company i alumne Jonathan; va haver de marxar al seu país després de 5 anys d’estar amb nosaltres a la nostra escola.

Vam organitzar un petit esmorzar col.lectiu com a sorpresa,  vam estar llegint dedicatòries que tots havíem escrit, vam cantar plegats una cançó que ens agrada molt i  també el vam obsequiar amb alguns regalets… sobretot li vam donar el nostre amor i afecte. Ens ho vam passar d’allò més bé, encara que en alguns moments se’ns van escapar algunes llagrimetes.

Vull felicitar a les mares i àvies pels seus pastissos tan bons que ens van poder fer i  amb tanta amabilitat. GRÀCIES!

I també desitjo que el JONATHAN estigui bé i que allà on sigui pugui dedicar uns moments a llegir aquestes 4 ratlles pensades amb el cor:

“Jonathan em compartit quasi dos anys i sincerament t’he de dir que m’ha agradat ser la teva mestra, em sento orgullosa.

Les vegades que m’has explicat coses de la teva vida, m’he sentit a prop teu; quan t’esforçaves en fer bé les feines, m’omplies de satisfacció.

Abans de marxar em vas dir que aquests havíen estat els millors cursos de la teva vida, gràcies per fer-me sentir tan bé! tots els mestres que hem compartit classe amb tu et destitjem que també els propers, siguin els millors cursos de la teva vida.

Una abraçada”